He escollit de l’Eneida de Virgili i d’ Ab Urbe Condita de Tit Livi, l’episodi en el qual el troià Eneas, fill d’Anquises i de Venus, fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani.
A més dels exemples que jo he inclòs en el meu muntatge d’aquesta escena, també trobem representacions en gemmes i pintures pompeianes, a vegades en forma de caricatura (com les d’Herculà). Si en trobeu imatges, no dubteu de deixar l’enllaç en un comentari i de comentar per què aquest episodi de la fugida ha tingut tanta pervivència en l’art.
Lina Velasco Sandoval
2n Batxillerat Llatí
Carlo Angelini Paolucci di Urbino (1738-1803) i Placido Lazzarini di Pesaro (1746-1820):
http://www.comune.jesi.an.it/opencms/export/jesiit/sito-JesiItaliano/Contenuti/arte_cultura/pinacoteca/visualizza_asset.html_1460661913.html
Salve!
La fugida d’Eneas és un episodi històric-mitològic romà que es narra en l’Eneida de Virgili i en Ab Urbe Condita de Tit Livi, ambdós autors pertanyen a l’època d’August (segles I aC-I dC).
Eneas va participar a la guerra de Troia al costat dels troians, els quals després de deu anys de combat van perdre davant els grecs. Els aqueus van utilitzar un truc molt enginyós per aconseguir la victòria: van construir un gran cavall de fusta i el van oferir com a present als troians.
Els troians, que no van sospitar res (excepte Laocoont), van obrir les muralles i el van introduir a la seva ciutat. Per la nit, quan tothom dormia, un grup de guerrers grecs van sortir del cavall de fusta i van atacar els troians i van incendiar la seva ciutat. Molts frigis van morir assassinats o devorats per les flames, com ara Creüsa, l’esposa d’Eneas. Però en canvi, Eneas va poder escapar-se de la ciutat en flames juntament amb el seu ancià pare Anquises, el seu fill Ascani i altres supervivents troians.
Eneas i els altres troians que l’acompanyaven van viatjar per la Mediterrània durant diversos anys, ajudats per Venus i obstaculitzats per Juno. Entre les aventures que van viure cal destacar el naufragi a Cartago, on Eneas va viure una història d’amor amb la reina Dido, qui va suïcidar-se després de que Eneas l’abandonés per emprendre el seu viatge. També hem de recordar l’episodi en que Eneas baixa a l’Avern per trobar-se amb el seu pare Anquises que havia mort durant el trajecte.
Finalment, els troians van arribar al Laci, que segons Venus havia de ser la seva nova llar. Allà van haver de lluitar contra els rútuls i els llatins. Encara que van morir molts troians com Nis i Euríal, Eneas va aconseguir la victòria. Així doncs Eneas es casà amb la princesa Lavínia, filla del rei Llatí del Laci. A més a més, Ascani fundaria la ciutat d’Alba Longa en un futur i la seva descendència (uns quants segles després) fundaria Roma.
Federico Barocci, La fuite d’Enée (1598) http://www.youtube.com/watch?v=J04BnjWHALc&feature=youtu.be&a
Pingback: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec
Salvete!
Aquests personatges fan referència a l’obra de Virgili, l’Eneida. Els personatges que podem trobar representats en aquesta obra d’art són Enees, el qual porta a damunt de les seves espatlles Anquises, el seu pare, i de la mà a Ascani, el seu fill (i fill de la princesa troiana Creusa) , portant amb si els seus déus. L’escena que pretén representar l’obra fa referència a quan fugien de Troia, un cop destruïda, saquejada, i en flames. Creusa, la seva esposa, no es trobava juntament amb ells, ja que va desaparèixer en la foscor perquè Cibèle va retenir-la i la va incorporar al cor de les seves nimfes. Més tard Anquises mor. Llavors Enees es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. Però, quan ja estava a punt d’arribar a l’illa de Sicília, el seu vaixell és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per Juno (Hera), enemiga dels troians. Allà són acollits per la reina Dido, fundadora de Cartago. En el palau de la reina, Eneas explica com va caure Troia per culpa del cavall de fusta ideat per Ulisses i el seu imprevist viatge fins a Cartago. Dido s’enamora d’Enees per obra de Venus. En un principi Enees es rendeix a un amor ideat també per Juno, oblidant-se així de la seva missió, fins que, Hermes (Mercuri) enviat perZeus li recorda la seva tasca. Malgrat els sentiments de Dido Enees decideix partir i ella se suïcida.
Enees prossegueix el se viatge cap a Itàlia i, quan arriba a Cumes, la Sibil·la (una profetisa) el guia al món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Quan troba Anquises aquest li explica com el seu fill, Ascani fundarà Alba Longa. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma. La predicció arriba fins a August, descendent d’Enees per pertànyer a la gens Júlia, que es remuntaria a Julus o Ascani, fill d’Enees. Finalment els troians arriben al seu objectiu, el Laci. Allà el rei Llatí els acull i ofereix a Enees la seva filla Lavínia en matrimoni. Amb una intervenció per part de Juno fa que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin una guerra contra ells.
https://pbs.twimg.com/media/CkLBN6pWsAASSke.jpg
http://ablaevariteprobatum.blogspot.com.es/2016/11/pater-aeneas.html

El episodi que es representa és el del principi de l’Eneida. Quan els grecs van invadir Troia amb el cavall de fusta, Eneas dormia i en el seu somni se li va aparèixer Héctor que li va demanar que fugís de Troia. Va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians mentre la ciutat era destruïda. La seva dona, Creüsa, es va perdre fugint i va morir.
Salve!
Quan els grecs van aconseguir entrar a Troia i sortir del cavall, Eneas va decidir anar lluitar i protegir a la ciutat, però més tard Venus va aconsellar-li que marxés. Eneas agafa al seu pare, Anquises, el seu fill, Ascani, i a la seva dona, Creusa, però amb tot l’escàndol Creusa es queda enrere i no aconsegueix sortir-ne, ja que Eneas portava a coll al pare i agafat a la cama al seu fill. Anquises al fugir de Troia va agafar els lars i penats, que representen els déus de Troia.
https://www.google.es/search?q=eneas+huyendo+de+troya&client=ubuntu&hs=bZL&channel=fs&dcr=0&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwi3r5XaufDYAhWCuRQKHQs8CZIQsAQIOQ&biw=1366&bih=616#imgrc=8yhD-3X9qoVuqM:
Salve!
La deessa de l’amor, Afrodita, mare d’Eneas, es va aparèixer en somnis al seu fill i li
aconsellar que fugi cap a altres terres, amb la seva família, amb els troians i els déus protectors de la ciutat, i Eneas va fer cas a la seva mare.
Ha sigut important en l’art perquè d’aquest episodi s’han fet escultures i quadres.
Salvete!
Aquest article tracta sobre la fugida d’Eneas. Quan els grecs fan veure que es rendeixen, però en realitat es una estratagema per aconseguir entrar a la ciutat. Els troians surten i es troben un enorme cavall i a pesar de les advertències de Laocoont van entrar el cavall i per la nit Troia es assetjada pels grecs.
Enmig de tot, Eneas es trobava a casa seva, llavors se li apareix Hèctor en un somni i Eneas està decidit a lluitar, però Venus se li aparegué i li diu que ha de fugir. Eneas torna corrents a casa seva i agafa a coll al seu pare i es porta a Ascani, a costat de la seva cama, i Creüsa, però aquesta al final es perd i mor. Quan es marxen el pare d’Eneas es porta els penats i els lars, els déus i avantpassats de Troia, fugen tots tres amb més supervivents i es Eneas qui dirigeix al troians en busca d’una nova pàtria.
Crec que les imatges que has posat són molt interessants, però no he trobat una de nova.
Salve!
Eneas, un heroi fill d’Afrodita, era un dels pocs troians que quedaven a la ciutat quan els grecs van arrasar Troia. Després d’això Afrodita, la seva mare apareix en un dels seus somnis i li aconsella que fugi cap a altres terres; a partir d’aquí comença la seva aventura.
La fugida d’Eneas juntament a l’ Eneida completa, van ser una important influència en la literatura al llarg dels segles. Està representada en pintura, en ceràmica i també a través de estàtues. Una de les ceràmiques és aquesta.
http://almacendeclasicas.blogspot.com.es/2011/01/la-figura-de-eneas-en-la-ceramica.html
Salve!
La majoria dels Troians, van morir a mans del grecs, però Eneas és un dels que van aconseguir fugir. Un dia se li va aparèixer la seva mare Afrodita, la deessa del amor, i li va dir al seu fill que se’n anés a un altre lloc amb la seva família perquè estaven en perill, se’n va anar amb el seu pare Anquises, i el seu fill Ascani, i també amb els seus compatriotes de la ciutat i els déus que els protegeixen de la ciutat, i deixa a Creusa a Troia perquè es perd ja que van tenir moltes dificultats per sortir de la ciutat. Eneas porta a Anquises a les espatlles perquè no podia caminar.
Mireu com al llarg del temps aquest article de la Lina dona peu a nous comentaris. El meu darrer comentari data del 2011, com passa el temps!
Del comentaris més recents he de dir que pocs re respost la reflexió que us plantejava l’autora, el perquè de la influència de l’episodi de la fugida d’Eneas en l’art de tots els temps. Alguns responeu la pregunta, però no hi aprofundiu gens. Una llàstima, perquè segurament haurien sorgit idees interessants.
Sebastián, no posis adreces de cercador de google, cal enllaçar la imatge. El mateix a tu Érica, que has enllaçat un bloc amb imatges d’Eneas, però no la imatge concreta a què et referies.
Aquestes representacions fan referència a la fugida d’ Eneas de Troia juntament amb el seu pare, el seu fill i els seus companys de Troia.
Després que els grecs assetjaren Troia, els pobres troians van haver de fugir i en busca d’una pàtria, van ser guiats per Eneas, va fugir amb la seva família, però la seva dona. Creüsa, es va perdre pel camí.
Crec que aquesta escena ha estat tan representada perquè representa un moment crucial perquè explica el primer pas per després construir el gran imperi romà.
També ha estat tan representada perquè es una construcció triangular, que representa les tres etapes del home. En l’esquera abaix trobem Ascani, l’infantessa, al mig Eneas que representa la maduresa i a dalt de tot està Anquises, la vellesa. Aquestes representacions també resalten la política, que August va portar després una altra vegada a l’imperi, del “mos maiorum”.
Aquesta obra representa el moment en què Eneas fuig d’una Troia envaïda pels grecs gràcies a la seva estratèia del cavall de fusta. El seu atac ocorre a la nit, mentre Eneas dormia, però l’heroi es va deespertar degut a un presagi dins del seu somni: el difunt guerrer troià Hèctor el va advertir del que estava passant i li va encomanar el destí decidit pels déus de buscar una nova pàtria per el seu poble. Eneas va voler posar-se en marxa de seguida però el seu pare, Anquises, no va voler abandonar la seva llar al principi. Aleshores el déu Júpiter va inflamar el cap d’Ascani -el petit fill d’Eneas- sense que aquest prengués cap mal, i després va enviar un potent tro que va convèncer l’ancià d’acompanyar Eneas. Els tres van estar acompanyats per Creüsa, però l’esposa d’Eneas va perdre la seva família de vista i va morir en mig de la batalla.
Aqueta llegenda ha tingut un gran protagonisme en l’art en la cultura llatina, ja que és l’orígen mític dels qui seríen els fundadors de Roma. Aquest mite representaria el poder romà en la seva expansió, ja que Eneas va ser el primer avantpassat que va extendre la seva llar a un altre territori.
Aquí hi ha una altra representació artística d’aquest conegut episodi:
https://vignette.wikia.nocookie.net/lfn/images/b/ba/Eneas_fujinte_de_Troia.jpg/revision/latest?cb=20150814063920
Salve!
L’entrada en el bloc de la Lina Velasco Sandoval tracta sobre la fugida d’Eneas en l’art, en altres paraules, se centra en l’episodi en què Eneas fuig de Troia quan aquesta és destruïda i saquejada. M’ha agradat molt la il·lustració que ha escollit com a representació de l’episodi i he de reconèixer que, abans de la lectura del llibre A la recerca d’una pàtria: la història de l’Eneida, ja havia vist representacions artístiques d’aquest episodi, però mai hi havia sabut quins personatges eren ni de quin lloc proveïen o la història que hi havia darrere, fins haver fet la lectura. Respecte a la lectura del llibre, m’agradaria afegir que m’ha sorprès molt, ja que des d’un primer moment pensava que no m’agradaria, però m’ha semblat molt interessant el poder llegir i viure cadascun dels episodis i de les seves històries.
Dit això, m’he documentat i he pogut veure que aquest episodi ha tingut molta pervivència en l’art, ja que s’han fet moltes representacions artístiques que recorden a una llegenda fundacional romana com és la fugida d’Eneas.
Tal com s’explica A la recerca d’una pàtria, la fugida d’Eneas és un episodi històric-mitològic romà que comença amb l’assetjament de Troia per part dels grecs. Troia queia presa del foc, ja que els grecs s’havien apoderat gairebé de tota la ciutat, gràcies al seu ardit del cavall de fusta per tal d’aconseguir la victòria. Els troians, que no van sospitar res (excepte Laocoont), van obrir les muralles i el van introduir a la seva ciutat. Per la nit, quan tothom dormia, un grup de guerrers grecs van sortir del cavall de fusta i van començar a cremar tota la ciutat i a saquejar i destruir les cases una per una. Només algunes restes de quadrilles de troians continuaven lluitant en alguns racons de la ciutat, ja que molts van morir assassinats o devorats per les flames. Gràcies a Venus, mare d’Eneas, va poder obrir-se pas enmig de les flames que ho consumien tot fins a la casa del seu pare. Eneas va anar fins allà i li va dir al seu pare que havien de marxar, ja que la ciutat estava tota presa pels grecs, però l’ancià Anquises va dir que ell no volia abandonar la seva llar, però que fugis ell, la seva dona i el seu fill perquè encara eren joves i podien iniciar una nova vida lluny de Troia. Si més no, Eneas li va dir al seu pare que si la seva voluntat era quedar-se, ell no marxaria deixant enrere a qui més estima i es quedaria lluitant fins al final. De cop i volta, va esdevenir-se un prodigi del cap del petit Ascani, sobre el qual es va enlairar una flama que, sense cremar-lo, li va coronar els cabells i les temples. L’ancià Anquises va mirar el seu nét amb molta atenció i va exclamar que això era un presagi. Seguidament, va suplicar al Déu Júpiter que confirmés amb un senyal que els volia ajudar en l’exili que estaven a punt d’emprendre. A continuació, un potent tro va fer tremolar les parets de la casa i un estel lluminós va travessar el cel negre de la nit. Anquises va veure aquests fets com a resposta i va decidir marxar amb el seu fill, ja que aquesta era la voluntat del pare dels Déus. Eneas es va cobrir les espatlles amb una pell de lleó vermellosa i va carregar al seu pare a sobre, ja que no podia valdre’s sol. Després, va agafar la mà del petit Ascani i li va dir a la seva esposa Creüsa que els seguís. I així és com va ser la fugida d’Eneas de Troia i com va començar un nou viatge que el portaria a crear un nou imperi en terres llunyanes, concretament al Laci.
He trobat dues imatges de la fugida d’Eneas: un quadre i una escultura de marbre.
En aquest enllaç es troben les imatges esmentades al comentari anterior, ja que no em deixa copiar i enganxar les imatges en els comentaris.
https://docs.google.com/document/d/1UvY1gJSUchdNyN-nsIzfJIpLKMTw2zpvfRW80Y0DKEI/edit?usp=sharing
Representa l’episodi on els grecs aconsegueixen entrar a la ciutat troiana amb l’ajuda del famós cavall de fusta. La majoria dels troians van morir a mans dels grecs, però uns quants, entre els quals hi havia Eneas (fill de la deessa Afrodita), van aconseguir fugir.
La deessa de l’amor, es va aparèixer en somnis al seu fill i li aconsellà que fugís cap a altres terres, amb la seva família, els pocs compatriotes supervivents i els déus protectors de la ciutat. Eneas va seguir les recomanacions d’ Afrodita i començà un llarg viatge.
Aquesta llegenda ha tingut una gran pervivència en l’art degut a la seva gran importància de ser el precursor de la fundació d’un dels imperis més extens de la història.
Podem veure el personatge d’Eneas en una obra de William Shakespeare, anomenada Troilo i Crésida. També està present en l’òpera anomenada Les Troyens de Berlioz. Hi ha una òpera no molt coneguda anomenada Dido i Enees on surten tots els personatges de L’Eneida. El nom d’Enees dóna nom a un auditori espanyol que aquesta a Madrid.
A continuació deixaré un enllaç on trobareu un altre exemple de representació d’aquest episodi:
https://vignette.wikia.nocookie.net/inciclopedia/images/5/5f/Aeneas.jpg/revision/latest?cb=20061220060020
L’episodi de la fugida d’Eneas tracta sobre el moment el qual Troia va ser cremada estratègicament pels grecs passant per les seves portes un cavall de fusta que al principi semblava innocent. Soldats grecs van sortir d’allà i van començar a liarla a Troia. Eneas s’en volia anar amb la seva dona, pare i fill. Però la dona en un moment inesperat va desaparèixer i el seu pare, Anquises, li va pregar de quedar-se allà per què era prou vell.
Les pintures de la fugida d’Eneas tenen molta pervivència en l’art ja que aquest moment (Eneas agafant al pare a les espatlles i portant al seu fill de la mà) és una escena molt valuosa i heroica per a la història.