Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

10 thoughts on “Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

  1. Margalida Capellà Soler

    Un bon senyal és que tots i totes cada dia aprenem coses noves, aprofundim en les que ja sabem i millorem en totes!

    Us recomano, a més, dels múltiples enllaços d’aquest apunt, un de L’empremta d’Orfeu que, en certa manera, els sintetitza.

    Horaci, el poeta dels tòpics!

  2. Carla A.

    Apa, d’aquesta me’n recordo! sí, és veritat, era sobre un grup de música que es basava en el Carpe Diem d’Horaci. A mi em va agradar molt l’exposició, encara que al principi no hi havia un índex que indiqués les parts del treball, cap introducció, faltarien més imatges i la lletra més gran i menys abundant.

    Comparant aquesta cançó amb Carpe diem de Soriano & Jayder, la primera és més romàntica i dirigida a una segona persona per canviar la seva vida, mentre que l’altra parla de deixar la vida monòtona i començar a viure diferent anant-se de festa, emborratxant-se o bé reunint-se amb els amics. Tots dos coincideixen a alliberar-se un mateix per ser més lliure i ho troben com una forma de ser més feliç.

  3. Jessica Llavero

    ave!
    Com ha passat el temps desque vaig escoltar la presenteció de L’Annia i la Cristina! que en aquell temps encara era a l’institut. Respescte a l’estil del powerpoint, jo crec que a hores d’ara el faria més reduït, posant la informació necessària de forma concisa i entenedora. A part d’aquesta realització més esquemàtica, només hauria agafat el fragment de la cançó on apareix el llatinisme. El que trobo que està bé, és la inserció dels hipervíncles en alguns punts.
    A part de les cançons, hi ha molts altres àmbits on ecara perviuen llatinismes o expressions llatines. Un àmbit important que aludeix a aquest mateix llatinisme és la literatura. No ho fa directament de forma literal sinó que s’ha convertit en un tòpic literari, utilitzat per molts autors de la literatura universal que sovint el duen a terme per fer un exhortació a no deixar passar el temps i gaudir al màxim de la vida. A les corrents literàries que més èxit va tenir van ser al renaixement, romanticisme i barroc. Un exemple que he estudiat a literatura castellana aquest any on aparegui aquest tòpic, és al poema de Garcilaso de la Vega, “en tanto que de rosa y azucena”. En aquest poema es fa alusió al tòpic “carpe diem”, parlant de la juventut d’una noia, que amb el temps s’extingirà.

  4. Laura Galán

    Trobo que la cançó que han trobat aquestes noies està molt encertada, però encara que no sigui ningú per jutjar el seu muntatge, és veritat que ara el faríem amb menys lletra i molt més visual.
    Pel que fa la comparació entre la cançó de Falsa Alarma i la de l’article de l’Uri(“Carpe diem”) cal dir que totes dues giren entorn del tòpic però amb matissos diferents, ja que la de l’article parla de gaudir del present en general, sense fer cap projecció de futur, mentre que la de “Carpe diem” concreta més dient que ens hem de fixar en els petits detalls que ens aporta l’amor, el vici, l’oci o els amics.
    La cançó que has proposat de Melendi és una de les que més m’agrada. També descriu molt bé a què es refereix el tòpic “Carpe diem” que ens incita a viure sense cap remordiment, sense cap riquesa que ens obligui a ser avariciosos o qualsevol cosa que comporti ser infeliç.

  5. Annia

    Ave!
    he de dir que aqust article el vaig fer jo amb un alatra compnya, la Cristina, que ara ja no està en el nostre centre quan anavem a 4rt de la ESO.
    La veritat és que el treball és mol escàs, ara, crec que ja no ho faria així sinó més complert amb seblances al escrit d’Horaci…
    Us demano que no us “piqueu” gaire si us plau. Tingueu compasió. jajaja

  6. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Per què serveix el batxillerat, Annia, si no per madurar i perfeccionar les comptències bàsiques de l’ESO? Malament si no haguéssiu evolucionat gens des d’aleshores.
    Gràcies pels enllaços, Margalida, ens seran molts útils per acabar de polir la lectura dels versos d’Horaci. Us recomano, nois i noies, que accediu a l’enllaç de l'”Empremta d’Orfeu”, un bloc originat com a Treball de recerca de l’Uri (l’autor dels raps, recordeu?), però que continua tenint vida pròpia i és una completa base de dades sobre la música relacionada amb les clàssiques. Seguiu l’enllaç del primer comentari.

  7. Thaïs

    Avee!!
    Jo m’enrecordo de l’exposició ue varen fer la ristina i l’Annia jaja segur que ara mateix ho podríen fer mil vegades millor!! almenys tu Annia que continues a clàssiques.
    I res, només comentar que està molt ben repescat l’article, ara que anem a estudiar les epodes d’Horaci.
    valee

  8. Ana Rosa

    Ave!
    Com ha dit l’Annia crec que qualsevol de nosaltres avui dia ho hagués fet més complert i amb més precissió.
    I sembla que tots coincidim en com ha passat el temps des de aleshores.

  9. Cristina Ortiz

    Holaaa!
    Bé en primer lloc comentar que em sembla molt bé que s’utilitzi el llatí en l’actualitat, i realment, tot i que Horaci no li volia donar realment aquest sentit a aquesta frase, la hem acceptada en l’actualitat, donant-li un nou sentit molt bo, que és el de viure el dia a dia.
    En quant a l’aspecte formal de la presentació, he de dir que s’utilitza massa informació en cada diapositiva. La musica també et distrau i és difícil llegir. Els colors són massa forts i distrau l’atenció de la informació. I la lletra de la cançó em sembla prescindible, hagués sigut millor només incloure els fragments importants a veure.
    Comparant aquesta cançó amb la de Soriano & Jayder, he de dir que aquesta és molt més optimista. En aquesta cançó explica totes les coses que li agraden de la vida i que hi ha que aprofitar-les. La cançó que proposa l’Oriol és molt més pessimista, i utilitza el llatinisme amb el sentit de que tot és breu i hem de viure abans de que sigui massa tard.
    Les cançons de Melendi i Serrat, encara que no utilitzen el “carpe diem” textualment, si que expressen el seu sentit, i la veritat es que m’agraden bastant, perquè et fan veure que la vida té moltes coses bones que tenim que aprofitar.
    Adeu 🙂

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    He de dir, Cristina, que coincideixo en algun dels comentaris que fas al respecte de la presentació, tot i això, cal dir que van treballar amb el text llatí i van fer una comparació acurada de les dues lletres. L’anàlisi que has fet de les diapositives en fa pensar que la presentació del teu treball de recerca, ben aviat, serà una bona base per a l’exposició oral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *