Golfus de Roma, de Richard Lester

dtffg

FITXA TÈCNICA

Nom original: Golfus de Roma, (A funny thing happnened on the way to the forum)

Director: Richard Lester

Guionistes: Melvin Frank , Michael Pertweey i Larry Gelbart.

Any d’estrena: 1966

Durada: 1hr. 33min.

Repartiment: Zero Mostel (Pseudolus), Phil Silvers (Lycus), Jack Gilford (Hysterium), Buster Keaton (Erronius), Michel Crawford (Hero), Michael Hordern (Senex), Annette Andre (Philia), Leon Greene (Miles Gloriosus)…

País d’origen: Estats Units, Regne Unit.

Idioma original: anglès

Gènere: Comèdia / Musical

ARGUMENT

Dos romans rics (Dómina i Senex) tenen esclaus. Entre ells es troba Pseudolus que és un esclau que vol aconseguir la llibertat. Dómina i Senex se’n van a veure la mare d’aquesta i deixen el seu fill Eros al càrrec dels esclaus i li adverteixen  que no s’enamori de cap noia. Però Eros està enamorat de Philia una bella donzella que arriba a casa de Lycus, un traficant de dones. Per aconseguir-la diu a Pseudolus que li donarà la llibertat si compra Philia, i Pseudolus per tal d’aconseguir la seva llibertat farà el que faci falta. Per altra banda, Senex i Dómina es van cap a la casa de la mare d’ella i Senex com que no vol anar trenca l’estàtua que li portaven de regal de manera que  Senex al final torna a casa seva. Philia, la bella donzella de la qual està enamorat Eros, és venuda al capità Miles gloriosus. Ella, tot i que està enamorada d’Eros, ha de complaure el capità. Per altra banda, surt Erronius, un vell curt de vista que es troba a l’estranger a la recerca dels seus fills, que van ser raptats de petits per uns pirates. Pseudolus ajudarà Eros a conquistar la noia però pel  camí l’idil·li es veu obstaculitzat per sorpreses, enginyoses disfresses i una esbojarrada cursa de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Enginyosa i disparatada comèdia musical que compta amb l’última aparició en pantalla de Buster Keaton. L’obra s’inspira en les comèdies de l’autor romà Plaute (251-183 aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus, Curculio i Mostellaria. Representa molt bé les comèdies de Plaute, ja que si ens hi fixem bé té pràcticament estructures molt similars. A Golfus de Roma surt igual que a les comèdies de Plaute uns personatges que tenen moltes similituds. El criat que representen la figura del graciós (es dirigeix al públic fent un monòleg), dos enamorats que han de  passar moltes proves per arribar a acabar junts, un home que es vol interposar en la relació de la parella. Així doncs, com a  personatges comuns en totes les obres de Plaute, tenim bàsicament: el jove (adulescens), el vell (senex), l’esclau (servus), la jove ( puella), la mare (mater), el soldat (miles), el cuiner (coquus), etc.

Amb una visió còmica-satírica, Richard Lester mostra el costat sòrdid de l’antiga Roma en aquesta divertidíssima adaptació de l’obra de Broadway “A funny thing happened on the way to the Forum”. Golfus de Roma és una successió d’equívocs, disparats, embolics, paròdies  i sorpreses que donen lloc a unes situacions divertidíssimes, molts  números musicals (amb la música de Stephen Sondheim). Una de les coses que he trobat més divertides és  quan  Erronius, el vell,  es passa el film donant voltes als set turons de Roma tractant de trobar els seus fills i acaba la pel·lícula i es resol tot l’embolic.

A El Fil de les clàssiques hi ha un article que relaciona molt bé Plaute amb la pel·lícula Golfus de Roma i  us l’ enllaço  aquí . Podem concloure que del teatre plautí (nosaltres vàrem llegir i veure Miles Gloriosus, El soldat fanfarró, i vàrem riure moltíssim!) a Broadway i de la versió musical a la cinematogràfica, Golfus de Roma us farà riure; però si preferiu el musical no us perdeu A Funny Thing Happened on the Way to the Forum:

Imatge de previsualització de YouTube

En quin autor està inspirada Golfus de Roma?
De quines comèdies és contaminatio?
Quin tipus de comèdia és: d’embolic o reflexiva? Argumenta-ho.
Quin fou l’objectiu principal de R.Lester?
Les escenes cantades, quin temps ocupen?
Qui és el protagonista de l’acció?
En quina comèdia apareix l’estratagema que s’inventa Psèudolus perquè Sènex no entri a casa seva?
L’aparició final del militar de quina comèdia és?
Què té Golfus de Roma de Curculio (El corc)?
Visionant Golfus de Roma, per què ens apropem al que devia ser la representació d’una comèdia llatina?
Què diferencia Plaute de Terenci?

Andrea Balart

1r. Batx C llatí i grec

19 comentaris a “Golfus de Roma, de Richard Lester

  1. Felicitats per l’article! Jo ampliaré l’article amb el context històric de la pel·lícula:

    Golfus de Roma té lloc a la Roma de l’emperador Neró, que va regnar a l’imperi romà del 54 dC al 68 dC. Neró a l’edat de disset anys va ascendir al tron. La seva mare, Agripina, va voler governar en nom del seu fill, però, els seus mestres i consellers ho van impedir.

    Durant el seu regnat podem destacar la rebel·lió que es va donar a Gàl·lia i que com a conseqüència d’aquest fet, Galba (anteriorment governador de Tarraconensis) seria el successor de Neró. A més a més la ciutat de Roma estava vivint una gran fam i el poble estava descontent amb l’emperador.
    L’any 64, l’emperador Neró va calar foc a Roma. No se sap del cert la raó de l’incendi i si va ser accidental. Però la història va atribuir l’esdeveniment a l’emperador.

    Cada cop els romans estaven més en desacord amb Neró i clandestinament es va proclamar Galba com a emperador. Neró va fugir de palau i just abans de ser atrapat per la guàrdia, va suïcidar-se. Neró va posar fi a la dinastia Julio-Clàudia.

    De vegades quan les persones arriben al poder, excedeixen de la seva autoritat i inconscientment són injustos amb el seu poble.

  2. Enhorabona per l’article, Andrea !
    Personalment, penso que aquesta pel·lícula és una paròdia genial de la vida quotidiana a l’antiga Roma. El que hem va fer més riure van ser les últimes escenes de la pel·lícula. A més a més, crec que poden posar en perill la salut de l’espectador i tot 😉
    En resum, és una de les pel·lícules més divertides de tots els temps.

  3. Salve!!
    Felicitats pel treball Andrea! Crec que és molt interessant i està molt bé. Des del meu punt de vista, crec que aquesta pel·lícula és una paròdia molt bona de la vida quotidiana a l’antiga Roma. A mi em va agradar, recomano veure-la.
    Vale!

  4. Bonum Diem!

    Felicitats per aquest article Andrea, crec que esta molt be i es molt interessant. Les ultimes escenes de la pel·licula em van agradar molt. Crec que es una pel·licula molt bona i m’ agradaria veure-la.

    Valee

  5. Salve!!
    El golfus de Roma està inspirada en dues comèdies de Plaute, El miles gloriosus i Pseudolus. Plaute va ser un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina i mort el 184 aC. Les dades que tenim sobre aquest autor són escasses i poc segures.

    La trama de les comèdies de Plaute es concentra al voltant de la disputa de diners o d’una noia. El conflicte es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-lo. Són comèdies d’embolic en les quals el personatge principal sempre es troba amb conflictes per poder assolir els seus objectius, els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves com en el Miles Gloriosus.

    La nova comèdia grega és la que, temporalment, és més propera a l’època en què aquest gènere sorgeix a Roma. Tot i això, els primers autors còmics romans s’inspiren primer en l’antiga comèdia, i és Plaute qui es fixa més en els models més “nous” a l’hora de dur a terme les seves obres.

    Els personatges que apareixen en les seves comèdies són:

    – El jove (adulescens): depèn directament del seu esclau (servus callidus )
    – El vell (senex): és avar i colèric
    – L’esclau (servus): el paper d’esclau presentat com un personatge ple d’enganys i trampes (servus callidus) amb l’objectiu d’aconseguir la seva llibertat.
    – La jove (virgo, puella, meretrix): el personatge femení.
    – La mare de la família (uxor, matrona): té mal humor, és cobdiciosa, avariciosa i té dominat el marit
    – El paràsit (parasitus): mort de gana, fa qualsevol cosa per semblar lleial i alhora aprofitar-se d’un altre.
    – El soldat fanfarró (miles gloriosus): egòlatra, vanitós, narcisista i poc intel·ligent, objecte de la burla de tothom.

    En la Pelicula Golfus de Roma trobem personatges com el soldat, l’esclau (Pseudolus), el vell (Senex), el jove enamorat (Hero), i també el personatge femení (Philia). L’acció es desenvolupa quan l’esclau Laser té com a objectiu principal aconseguir la seva llibertat. Pertant podem dir que l’esclau és el personatge principal. Aquesta és una de les característiques de les comèdies de Plaute. L’aparició final del militar es correspon amb la comèdia El Miles Golriosus.
    Vale!!

  6. Salve!

    L’obra teatral està inspirada en l’autor Plaute. Es creu que va treballar a Roma durant la seva joventut en una companyia teatral, potser com a actor còmic, i que, havent estalviat una mica de diners, ho va invertir sense èxit en una especulació comercial. Empobrit, es diu que va treballar com moliner mentre escrivia les seves primeres obres en les seves estones d’oci.

    És una comèdia d’embolic, ja que té com a objectiu confondre a l’espectador amb una trama que es fa complexa. Per a això se sol utilitzar una base narrativa realista, sovint contemporània a l’època de l’espectador, amb la finalitat que la seva identificació amb els personatges pugui ser major.

    Pel que fa els personatges, el protagonista de la història és Eros, el jove que està enamorat de Philia, que és a la casa del traficant de dones (Lycus). Els pares d’aquest jove són Dómina i Senex, els quals van a visitar la mare d’aquesta.

    També, ens podem fixar que el final que hi ha en l’obra, està inspirat en la comèdia del soldat fanfarró, al final de la comèdia apareix Pirgopolínices, que és el protagonista de la història.

  7. Molt bon apun! Hem vist aquesta pel.licula a classe i la veritat es que és molt divertida .
    La comèdia llatina és una imitació de la Comèdia Nova Grega. Tant la grega com la llatina són una comèdia de caràcters amb un argument ple d’embolics i confusions, però amb la promesa d’un final feliç.
    Plaute va viure durant els segles III i II aC. i va ser l’autor que va causar més èxit entre el públic, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, fet que li atorgava moltaoriginalitat, ja que anava des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia.
    Les obres de Plaute no tenen cap preocupació moral o intel·lectual, ja que el seu únic objectiu és divertir i fer riure al públic.
    la representació de Miles Gloriosus, o El Soldat Fanfarró.
    Els personatges de Plaute no presenten cap mena de complexitat psicològica. Es tracta de simples estereotips que son constants en totes les seves comèdies. Plaute potencia els personatges més còmics com ara l’esclau , alhora que exagera en gran mesura certs trets ridículs d’aquests mateixos personatges, de manera que els resultats són molt divertits.
    Els personatges de Plaute són els següents:
    – Adulescens “jove”: molt enamorat.
    – Senex “vell”.
    -L’esclau:que és el protagonista principal de la comèdia de Plaute.

  8. Retroenllaç: Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus | Aracne fila i fila

  9. Salvete!
    Enhorabona per l’article!
    Acabo d’acabar de veure la pel·lícula, dir que especialment el gènere de comèdia no m’apassiona gaire, però aquest film m’ha agradat sobretot pel fet que es fa ràpida i amena, no avorrida com d’altres.
    Aquesta pel·lícula tracta dues obres de Plaute ( Plaute, va ser un comediògraf nascut a Itàlia l’any 254 a.c i va morir a Romà l’any 184 aC): El soldat fanfarró i Psèudol.
    Va escriure moltíssimes obres, les quals tenien un estil a gust popular. Aquestes tenien en la majoria com a personatges principals a servents i esclaus.
    Utilitzava personatges com:
    L’esclau–> personatge més important
    El jove –> Adulescens
    El vell –> senex
    Golfus de Roma es podria definir com una comèdia o una paròdia de la societat i de la vida a l’antiga Roma. És una comèdia d’embolic, com bé diu el seu nom tracta d’embolicar a l’espectador o lector de l’obra durant aquesta.
    Trobem els personatges del jove, representat per Hero; l’esclau, representat per Pseudolus i el vell representat per Sènex.

  10. Salvete!

    Gran apunt! Aquesta pel•lícula és bastant divertida, la vaig veure a 3r de la ESO quan fèiem cultura clàssica.

    Golfus de Roma (títol original A funny thing happened on the way to the forum) és una pel•lícula dirigida per Richard Lester que va ser estrenada l’any 1966. Aquesta es basava en el musical A funny thing happened on the way to the fòrum de Stephen Sondheim. La pel•lícula tracta sobre les aventures d’un esclau anomenat Pseudolus que ha pactat amb el seu amo obtenir la seva llibertat a canvi d’aconseguir-li una cortesana de la qual està enamorat.

    Golfus de Roma és una comèdia d’embolic, que te com a objectiu confondre a l’espectador amb una trama complexa amb molts personatges amb vestuaris cridaners i exagerats. Aquesta s’inspira en algunes de les comèdies de Plaute, comediògraf romà d’època republicana (509-27 a.C). Plaute va conrear sobretot la comèdia palliata, un tipus de comèdia que tenia com a model la Comèdia nova grega. Les seves comèdies es caracteritzen per l’absurd, els jocs de paraules i el vestuari cridaner i exagerat dels personatges com he dit abans. En la pel•lícula podem trobar diverses referències a les comèdies Pseudolus, Miles gloriosus, Mostellaria i altres. També hem de destacar que apareixen diversos personatges estereotipats de les comèdies de Plaute. Els més destacats són els següents:

    • Seruus (l’esclau):
    Podem trobar dos tipus d’esclau en les comèdies de Plaute: l’esclau fidel al seu amo i l’esclau infidel i mentider. Aquest últim té un paper destacat al llarg de la comèdia, ja que en ocasions és el motor de l’acció. També dins d’aquest apartat podem trobar el parasitus, que tal com indica el nom, és un tipus d’esclau que s’aprofita dels altres amb l’objectiu d’aconseguir menjar.

    • Senex (el vell):
    És un personatge que es caracteritza per la seva vellesa i en ocasions pel seu mal geni o la seva avarícia.

    • Llevadora:
    Com el personatge del senex, es caracteritza pel seu mal geni i també per ser una dona dominant, que s’imposa al seu marit.

    • Adulescens (l’adolescent):
    És un jove que se’ns apareix com un noi innocent, enamoradís i que depèn en ocasions del seruus. També en algunes comèdies utilitza l’esclau per aconseguir els seus propòsits.

    Per últim, he trobat un enllaç d’un anàlisis de la obra que he pensat que podria interessar, aquí us el deixo:

    http://www.chironweb.org/wiki/images/Plauto_golfus_de_roma.pdf

  11. Salve!

    Molt bon article, felicitats!

    Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum) és una pel·lícula britànica dirigida per Richard Lester el 1966 basada en el musical de Broadway que rep el mateix nom, amb música i lletra de Stephen Sondheim.

    Golfus de Roma és una comèdia d’embolic que alterna parts dialogades amb parts cantades. D’aquesta manera, al ritme de cançons i seqüències molt divertides, Lester aconsegueix apropar-se al públic interactuant de forma directa i indirecta amb ell.

    Aquesta s’inspira en algunes comèdies de l’autor llatí Plaute (251-184aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria. Generalment, en les comèdies plautines, els personatges principals troben un seguit d’obstacles per aconseguir els seus objectius. Els temes més recurrents al voltant dels qual es concentra tota l’acció són la disputa de diners o l’amor d’una dona. Al final de la història, la disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. En el cas del Golfus de Roma l’acció principal gira al voltant de l’amor entre dos joves (Eros i Philia) que es veu impedit per un rival, l’amo d’aquesta (capità Miles glorius).

    Les situacions tòpiques que apareixen en les comèdies de Plaute provenen majoritàriament de comèdies del comediògraf grec Menandre, que Plaute combina molt hàbilment per crear noves obres. Aquesta tècnica literària basada en el “collage” d’escenes procedents de dues o més comèdies gregues es coneix amb el nom de “contaminatio”.

    Els personatges principals que es veuen involucrats en aquesta rocambolesca història són:
    Pséudolus (yeu’do = engany + dolus = mentida): És un esclau astut, mentider i trampós que és capaç de maquinar qualsevol cosa per tal de comprar la seva llibertat.
    Eros (Eros, déu de l’amor grec): jove adinerat, tossut i enamoradís. Lluita pel que desitja, sigui quin sigui el preu o sacrifici; donará tot per aconseguir a Philia.
    Sénex (senex = vell): Home de mitjana edat, ric i faldiller. Es deixa emportar per la seva dona tot i que està fart d’ella i de la seva sogra.
    Dómina (domina = senyora): Dona manipuladora i dominadora. Esta farta del seu marit també.
    Philia (fivlia = amiga, enamorada): L’enamorada d’Eros. Jove estrangera que va ser esclava i més tard donzella. És dolça, servicial i està disposada a sacrificar-se si es necessari.
    Milesgloriosus (miles gloriosus = militar fanfarró): Jove soldat d’elevat rang militar, presumit i arrogant.

    El desenllaç de la història presenta empremtes molt evidents de Plauto, com per exemple quan es descubreix tot gràcies a uns anells, com a Curculio. De fet, alguns temes (la pèrdua dels fills robats) i trets dels personatges recorden molt a l’obra de Curculio: Histerium recorda al Palinurus que serveix com a contrapunt de Pseudolus.

  12. Salvete!!
    Bon apunt Andrea, un altre exemple que podem trobar referents clàssics en molts aspectes actuals!
    Golfus de Roma (títol original A funny thing happened on the way to the forum) dirigida per Richard Lester va ser estrenada l’any 1966. La pel•lícula tracta sobre les aventures d’un esclau anomenat Pseudolus que ha pactat amb el seu amo obtenir la seva llibertat a canvi d’aconseguir-li una cortesana de la qual està enamorat.

    Aquest film té com a objectiu confondre a l’espectador amb una trama complexa amb molts personatges amb vestuaris cridaners i exagerats. Esta inspirada en algunes de les comèdies de Plaute, comediògraf molt important romà d’època republicana (509-27 a.C). En la pel•lícula podem trobar diverses referències a les comèdies Pseudolus, Miles gloriosus (treballada a classe), Mostellaria i altres. També hem de destacar que apareixen diversos personatges estereotipats de les comèdies de Plaute. Els més destacats són els següents:
    • Seruus (l’esclau)
    • Senex (el vell)
    • Llevadora
    • Adulescens (l’adolescent)

    El final de la història presenta evidents referències de Plaute, com per exemple quan es descubreix tot gràcies a uns anells, com a Curculio. De fet, alguns temes (la pèrdua dels fills robats) i trets dels personatges recorden molt a l’obra de Curculio: Histerium recorda al Palinurus que serveix com a contrapunt de Pseudolus.

    No conèixia aquest film i crec que pot arribar a ser molt divertit, per això m’agradaria veure-ho algun dia!

  13. Salve!
    La pel·lícula Golfus de Roma està inspirada en les obres de Plaute, un dels poetes còmics més importants de l’Antiga Roma. Les seves representacions teatrals tenien com a objectius entretenir i fer riure el públic, arribant a ser molt exitoses.
    És contaminatio (tècnica que consisteix en crear una obra a partir de dos o més models) de Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria, totes tres de Plaute. La comèdia, també com les obres de l’autor, és d’embolic, és a dir, la trama gira al voltant de l’embolic en el qual es fiquen els protagonistes. Tot i així, al final, tot acaba sempre amb un final feliç.
    Cal destacar també que apareixen diversos personatges estereotipats de les comèdies de Plaute, com per exemple, l’esclau, el vell, l’adolescent i la noia verge.
    L’aparició final del militar és de la comèdia Miles Gloriosus i podem relacionar el moment en que Philia i Miles Gloriosus descobreixen que són germans gràcies a l’anell que duen amb Curculio, ja que també es dóna aquesta situació.
    Gràcies a aquesta pel·lícula ens apropem al que devia ser la representació d’una comèdia llatina perquè està dirigida al públic general amb l’únic objectiu de fer-los riure, el llenguatge és col·loquial i els arguments estan poc desenvolupats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *