Aquil·les en el novè any de la guerra de Troia s’enfada amb el cap de l’expedició grega perquè li ha arrabassat la seva esclava Briseida i es retira del combat. Grecs i troians decideixen la seva sort en un combat singular entre Menelau i Paris, el raptor d’Hèlena; però Afrodita se’n porta aquest últim en el moment en què anava a ser raptat pel seu rival. Continua la batalla, les coses van maldades per als grecs, però Aquil·les no vol tornar a la lluita. Quan els troians arriben fins a les naus, Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. Quan mor a mans d’Hèctor, Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, venja la mort del seu amic matant Hèctor.
La còlera d’Aquil·les, Teide / La cólera de Aquiles
Salve!
He llegit el resum i és força interessant, avui mateix penso llegirme el llibre!
Com a tot, en les pel·lícules no surten totes les coses que surten als llibres, i de vegades ho modifiquen del tot, segurament ho fan perque no sigui tan pesat. Per tant jo prefereixo el llibre perque utilitzes més el cap.
Vale!
Bonum diem!
Acabo de llegir el resum de La còlera d’Aquil·les i m’ha semblat molt interessant. Veig moltes semblances amb la pel·lícula de Troia encara que hi ha alguns trets diferents. La pel·lícula Troia quan la vaig veure em va agradar molt, però em llegiré el llibre perquè em sembla que l’historia en el llibre és més “real” que en la pel·lícula.
Xaipe!
He llegit resums de La Còlera d’Aquil·les i veig que aquesta obra i la Guerra de Troia tenen moltes semblances i poques coses diferents però personalment prefereixo llgir-me els llibres ja que es veuen les coses més reals i des d’altre punt de vista, amb més detalls etc…
Xaipe¡¡
Creo que es provechoso el resumen de La Colera De Aquiles que nos entregan y da ganas de leerse el libro completo.
Siempre en una comparación de un libro con una película nos va a parecer que en la película faltan los detalles literarios del libro y se ven los detalles que la película agrega para diferenciarla del libro.
Xaipe!!
Sempre és molt millor llegir-se un llibre que mirarse una pel.lícula. Les pel.lícules han d’adatar el guió en un máximo d’unes 2h 30 ja que si no es fa molt pessada, i per fer-ho necesiten reduir arguments i guions i per tant, sempre s’acaben perdent matissos. Aquest resum es força complet i venen ganes de llegir-te el libre sencer.
“La còlera d’Aquil·les” ha estat un llibre molt emocionant, amb molts girs. A causa de les diverses intervencions dels déus de l’Olimp no sabies mai com acabaria tot.
M’ha semblat que la història té un molt bon fil conductor, i m’ha agradat llegir les diferents intervencions dels déus, encara que, “El viatge dels Argounautes” em va atrapar més.
M’ha agradat perquè explica un esdeveniment històric. El que més m’ha agradat ha sigut la intervenció dels déus, ja que canvien, en moltes ocasions el destí dels mortals. No he pogut veure la pel·lícula de Troia i per això no puc fer la comparació però quan tingui l’oportunitat la veuré.
Personalment el llibre “la còlera d’Aquil·les” no m’ha agradat tant com el de “viatge dels argonautes”, ja que se’m feia una mica repetitiu. Tot i això la manera de mantenir-te en tensió i no saber quin dels dos exèrcits acabaria guanyant és un punt a favor que m’ha mantingut expectant durant tota la lectura. També m’ha agradat veure com anaven intervenint tots els deus a favor o en contra dels exèrcits i com això determinava tant a l’hora de veure qui es posava per davant del marcador.
Ha sigut un libre que m’ha agradat sobretot per la intel·ligència dels personatges i les seves caracterísitiques, la trama està molt bé adaptada.
Aquesta adaptació del llibre “La còlera d’Aquil·les” m’ha semblat molt bona i molt fàcil de llegir. M’agrada molt les intervencións que fan els dèus. Una lectura molt agradable!
Me ha gustado este libro por algunos cambios esporádicos y espontáneos que sufre la trama gracias a los omniscientes dioses aparecen en esta lectura. La literatura sobre la mitologia griega siempre entretiene y ayuda a pasar esos ratos de soledad y aburrimiento. Aunque sigo prefiriendo dormir, ha estado bien, no cabe duda.
M’alegra saber, Nil, que has aprofitat el confinament per llegir-lo. Moltes gràcies.