Tag Archives: Dones

Messalina, un exemple de prostitució a Roma

L’any passat vam fer articles sobre les dones gregues, en canvi, aquest any els fem sobre les dones romanes, jo, he fet una infografia sobre Messalina, que va ser l’encarnació de la feminitat desenfrenada i la prostitució a Roma.

websitewer
easel.ly

Vosaltres creieu que la prostitució és un bé social com els companys de classe, Joan i Júlia?

1426579296

La prostitució actualment és un tema que obre molts debats. Alguns consideren aquest ofici digne com a qualsevol altre, mentre d’altres el consideren un ofici de mala reputació. Què en sabeu de la prostitució a l’antiga Roma? Creieu que se’n feia la mateixa pràctica? On l’exercien? Com es pagava?

Aquí teniu dues infografies del Joan i la Júlia amb tota la informació que us cal saber sobre la pràctica d’aquest ofici en els vells temps.

1426581312

1426668437

Iria Rael, Joan Barrabino i Júlia Paris
1r de Batxillerat Humanístic

Les dones del llibre primer Ab urbe condita de Tit Livi

A les PAU llatí Catalunya 2015 és prescriptiu fer la lectura del llibre primer de Tit Livi, Ab urbe condita. Ahir va ser el Dia Internacional de la Dona i a classe de llatí com a grec (vid. El Fil i <em>Literatura grega a escena) també volem recordar el paper de la dona en les lletres llatines.

Quines dones hem trobat en la lectura atenta del llibre primer d’Ab urbe condita? Quin paper tenen? Com les tracta Tit Livi? Quina pervivència tenen en l’art, la música, la literatura, el cinema, la publicitat…? Quina dona t’ha agradat més i per què?…

Alumnes de Llatí de 2n de Batx.

Vida Quotidiana: Les diferències entre Atenes i Esparta

Les diferències que hi havia entre la vida quotidiana d’Atenes i Esparta, i algunes semblances. Les diferències que tenien en l’educació, la forma de tracte a les dones i com eren considerades, el matrimoni i la seva importància, i dins de l’educació com eren tractats els nens i com eren tractats.

Mireia Gil Tutusaus i Abigail Quiñonez Lajones

Edu3.cat

L’abadessa Giovanna de Piacenza

 

Parma és una ciutat italiana de la regió de l’Emilia Romagna carregada d’història on es troba un lloc amagat i misteriós que és el que resta del monestir benedictí de San Paolo que fou regentat per l’abadessa Giovanna de Piacenza (1479-1524). Aquesta, el va convertir en un espai de cultura i de política actuant com una gran dama renaixentista tot envoltant-se d’importants literats i erudits de l’època. Per portar a terme aquestes trobades i tenir unes estances dignes del seu càrrec, Giovanna de Piacenza va fer construir unes dependències, decorades per Corregio i Araldi, artistes de prestigi en aquella època. Per la decoració d’aquestes habitacions, l’abadessa va triar una combinació d’episodis bíblics i mitològics. Quins has reconegut?

També hi va incloure una sèrie d’inscripcions que figuraven sobre les portes i llars de foc que ajudaven a reflexionar com, per exemple: 

Pots traduir-les?
Què et sembla que signifiquen i què volen dir en el context d’un convent i d’una època conflictiva?

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Un dia a l’antiga Grècia II

Un any més,  fem recreacions de la vida quotidiana grega. Tot seguit, reprenem el fil de Un dia a l’antiga Grècia i esperem que algú més s’hi animi:

La vida d’una esclava

“Em dic Irene , que vol dir pau, visc a Atenes i sóc una esclava. Els meus amos són el senyor Demòstenes  i la senyora Àgata, que tenen quatre fills: Elpènor, l’hereu de 16 anys, Agatocles de 14, Hypatia, de 8 anys i Lykos el petit, que només té un any. Com cada dia avui m’he llevat a les vuit.  Abans que es despertés tota la família, de seguida, he esmorzat i, a continuació m’he posat a netejar el terra i  a recollir la roba estesa. Mentre estava distreta fent totes aquestes feines, he sentit com la senyora ja s’havia despertat i estava alletant en Lykos.

De seguida, he anat al pati central de la casa, des d’on s’accedeix a totes les habitacions. He vist com el meu senyor s’arreglava per anar-se’n a l’àgora, ja que s’encarrega de l’administració de l’Estat i la gestió política. El senyor duia el seu himàcion a sobre de la túnica blanca. La meva senyora ha baixat de la seva habitació, ha esmorzat i després ha anat al patí central, on jo i l’Hèlena, una altra criada, l’esperàvem.  La senyora no duia maquillatge encara i duia un senzill peple de llana i una trossa mig desfeta. La senyora ha manat a l’Hèlena que anés a recollir aigua del pou per rentar unes peces de roba, mentre jo l’acompanyava al rebost a preparar-li l’esmorzar: uns trossets de pa d’ordi mullats amb vi i ha begut llet de cabra. Després els nens han baixat a esmorzar i un altre criat els ha servit. Quan tots han acabat d’esmorzar, ha vingut un pedagog que s’ha emportat l’Agatocles i l’Elpenor cap a l’escola. L’Hypatia s’ha quedat a casa mentre la seva mare li feia classes de filosofia i li ensenyava uns llibres per aprendre matemàtiques. Després de les classes la meva senyora ha repassat els comptes de la casa i s’ha adonat que s’havien de vendre unes quantes figues que ja feia dies que havien produït els arbres de casa. El nou esclau vingut de Lídia, en Marcus, ha anat al mercat d’Atenes a comprar les verdures que la senyora li havia demanat i a vendre les figues.

Tot seguit, la senyora ha anat al petit altar de casa dedicat a Hèstia, la deessa de la llar, i m’ha demanat que li portés un vi aromàtic per fer unes libacions.  Com que falta poc per ser migdia,  li porto una pica amb l’aigua per la seva neteja personal i després l’ajudo a maquillar-se i a pentinar-se. Un cop empolainada, Àgata substitueix el senzill peple de llana per una  túnica que deixa marcades molt bé les formes del seu cos. Després la he ajudat a triar-se les arracades, que eren penjants i duien un o dos brillants que feien que la meva senyora Àgata semblés més rica del que era, també li he triat els seus dos braçalets preferits, fets amb jade i ivori.  Finalment li col·loco unes sandàlies que s’acaba de comprar i que l’afavoreixen molt.

Sortim al carrer i fa força vent, la senyora em fa accelerar el pas perquè no vol arribar tard a la cita amb les seves millors amigues, totes són riques. Quan arribem a casa de l’Alèxia, ja estan totes assegudes a taula. A sobre de la taula hi ha força menjar:  olives, figues, formatge, peix sec, faisà, hortalisses i de postres fruita variada, entre la qual hi ha les figues que ha portat l’Heleia i el raïm de la gran casa de la Idàlia. Els meus budells no poden evitar fer un soroll ensordidor. M’haig de reprimir i anar a la cuina on les criades de l’Alèxia ja han fet el nostre dinar. Res d’especial: uns trossos de pa, una mica de formatge i algunes hortalisses per acompanyar. A vegades no puc evitar pensar que m’agradaria ser com la meva senyora, però després em trec la idea del cap, ja que he nascut així i mai no podré canviar la meva situació. Des de la cuina se senten les rialles de les dones que parlen dels seus marits, de les sogres que  han d’aguantar i dels fills amb els que han de carregar. Algunes han begut sens dubte massa vi. A la cuina les criades parlem de les nostres senyores, cadascuna intenta dir el millor de la seva, fins que arriba un punt que hi ha una mica de rivalitat entre totes.

Cap al tard, m’acomiado d’elles i me’n vaig amb la meva senyora cap a casa. Ja s’està fent fosc i haig de fer el sopar, precisament avui hi ha uns convidats, o sigui que tindré més feina de la que em pensava. Quan acaba el sopar, els homes surten de l’androceu i se’n van cap a casa, tots els criats recollim i netegem la cuina. Quan arribo a la meva habitació, m’estiro al llit baldada. Avui ha estat un dia esgotador, però no hem puc queixar de la vida que porto ja que tinc una casa i una família.”

 

Què us ha semblat? Com creieu que vivien les senyores gregues? Creieu que les esclaves d’Esparta vivien gaire millor? Quines diferències hi havia entre la vida d’un esclau i la d’una esclava?


La vida d’una dona grega

Els raigs de sol han entrat per la finestra i m’he desvetllat. Falta poc perquè siguin les set del matí tot i així m’agrada aixecar-me abans per veure com surt el Sol. Em miro al mirall i em rento la cara amb un cubell d’aigua. Està molt freda, però jo segueixo fregant fins a treure tota la brutícia. Després m’acosto al llit i faig sonar la campaneta perquè vingui la Briseida, la meva serventa. Ella no es fa retardar, com si hagués estat desperta tota la nit esperant sentir aquell so per venir a ajudar-me en el que fos. Pobra Briseida, a vegades em compadeixo d’ella i penso que no m’agradaria ser una serventa i haver de rentar i pentinar  les dones. Però ella no és l’única serventa que tenim a casa ja que som una família adinerada. El meu marit és el Titus, un important magistrat del fòrum. No hi ha res que li interessi més que la política, tot i que quan té temps se’n va amb els seus companys al circ a veure com els lleons devoren alguns cristians. Ho trobo una mica morbós però com que mai no hi he anat a mi ja m’està bé. Ell és un home respectable per tothom, però té vint anys més que jo. Quan em vaig casar, jo en tenia catorze i ell trenta vuit i va haver de pagar molts diners per comprar la meva dot. Després vaig aprendre les tasques femenines i i vaig rebre una sèrie d’ensenyaments, gràcies als quals ara puc llegir i escriure amb soltesa, sé tocar la lira i puc controlar l’educació dels meus fills, fins que tinguin set anys en Marcus i en Gaius i fins al seu casament, la Lydia.

La Briseida agafa els colorets i comença a empolvorar-me amb aquelles substàncies tan desagradosa però que les dones tenim que portar si volem semblar mínimament presentables. La Briseida treu unes capsetes del calaix i em pinta les parpelles. Un cop la meva pell sembla la d’una mortal ella em trena els cabells i me’ls recull amb uns passadors. La roba ja està preparada sobre el llit, d’això ja se’n ha encarregat la Briseida sense que jo m’hagi hagut de preocupar. Aixeco els braços i em col·loca la túnica i per sobre el peple. Després em posa unes sandàlies ben llustroses i em torno a mirar al mirall. Ara si que estic perfecte. Tant bon punt surto de l’habitació entro a l’estança on estan els meus fills. En Marcus i la Lydia fa poc que s’han despertat i la dida dóna de mamar a en Gaius. Un cop els hi he dit bon dia baixo a esmorzar a la cuina i m’adono que tots els esclaus estan molt atrafegats. M’assec en una cadira i menjo pa sucat amb vi. Després d’haver esmorzat m’assec a la taula i em poso a repassar les comptes i apunto en una llibreta els productes que ens falten i el que vull que els meus esclaus portin del mercat. Un cop he repassat les comptes m’acosto a l’altar de la dea Hèstia, protectora de la llar, i faig unes libacions amb vi. A les dotze, ens reunim tots al voltant de la taula, ens acomodem en lliteres i conversem alegrament de la vida. Mentre en Titus explica el que ha fet al fòrum, agafo unes branquetes d’un raïm deliciós i l’acompanyo amb un vi de dàtils, que és molt saborós. L’Euclides ens serveix formatge i peix sec i els meus fills mengen afamats. Quan s’ha post el sol, toco una mica la lira i llegeixo un llibre molt interessant que parla sobre els jardins de Babilònia.

 

 

Què n’opineu? Trobeu que era injusta la vida d’una dona grega? Quin paper s’esperava de la dona casada? En quina època passa la meva història: a l’antiga Grècia o quan Grècia va ser conquerida pels romans?

 

Andrea i Irina Balart

1r Batxillerat C

Grec i llatí

Dones romanes i microcrèdits

Sempre que els exàmens del segon trimestre m’ho permeten, m’agrada parlar de la situació de la dona en el món clàssic aprofitant  el dia 8 de març. Després d’una llarga, entretinguda i dispersa navegació, he trobat una informació que m’ha semblat interessant sobre l’existència de microcrèdits a la societat romana. Us deixo el vídeo de la professora Carmen Lázaro de la Universitat Jaume I en què explica com les dones es dedicaven a fer petits préstecs per posar en marxa petits negocis.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=bx9z74EjPRQ[/youtube]

El que explica la professora Lázaro m’ha fet pensar en la capacitat que tenim les persones, dones i homes, de trobar solucions enginyoses als petits problemes de cada dia.

Que tingueu un feliç dia de la dona treballadora!

Dolors Clota
INS Anton Busquets i Punset (Sant Hilari)

Com el vent

A partir de l’apunt  Jocs olímpics: les dones gregues i l’esport i inspirada per aquesta estatueta d’una noia corredora tot fent grans gambades amb la cama esquerra estirada ben endavant i mirant cap a la dreta per fitar enrere no sigui que algú l’avanci i guanyi.

 

COM EL VENT

Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet, totes les coses.
(Joan Vinyoli)

Mires enrere, mentre t’agafes la faldilla,
com si volguessis atrapar el vent.
Quins pensaments travessen els teus ulls?
Imagino aquest instant d’eternitat corrent,
corrent ingràvida mentre et voleien els cabells,
respirant l’aire que et talla la cara,
sentint els músculs tibats. La llarga
alenada d’un instant que et dóna vida,
el cor desbocat per la carrera, per l’esforç…
L’ escultura ha immortalitzat el teu gest,
el teu cos projectat cap a l’objectiu.

Pepita Castellví

 

Jocs Olímpics: Les dones gregues i l’esport

La dona ha anat guanyant pes i presència als Jocs Olímpics moderns. Els noms de moltes dones han quedat escrits per sempre a la història de l’olimpisme.  El camí, tanmateix, ha estat lent i difícil fins aconseguir gairebé igualar en nombre la seva presència en els jocs olímpics actuals. Per primer cop en la història de l’olimpisme, les dones a Londres 2012 superen en un sol país participant els seus compatriotes masculins: 268 dones competeixen pels Estats Units enfront de 261 atletes masculins. Com bé vàrem poder observar en la desfilada de la cerimònia d’inauguració, per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics els 204 països participants hi presenten dones esportistes, aquesta altra fita ha requerit, fins i tot, al segle XXI, molta diplomàcia internacional i esforços d’ONGs. Set dones competeixen per primer cop sota les banderes de països àrabs que sempre fins ara havien impedit  la participació femenina en el major esdeveniment esportiu mundial: Catar hi participa amb quatre dones i ha triat la tiradora Al-Hamad com capdavantera; Brunei cobreix l’expedient amb l’atleta Maziah Mahusin. La judoka Wodjan Ali Sèrah Abdulrahim Shahrkhani i l’atleta Sarah Attar són les primeres representants olímpiques d’Aràbia Saudita. Sembla ser que finalment s’ha aconseguit no vetar la participació femenina en uns Jocs Olímpics. A l’antiga Grècia, les dones no solament no podien participar-hi, sinó que ni tan sols podien travessar el riu Alfeu, prop d’Olímpia; si hi eren descobertes, les estimbaven des de les altes roques del mont Tipeu. Tanmateix, Cal·lipatira va ser sorpresa a Olímpia, i se li va perdonar la vida:

Cal·lipatira […] que era vídua, es disfressà d’entrenador i conduí, a Olímpia, el seu fill Pisírode, que vencé. Quan Cal·lipatira volgué saltar la tàpia que tenia els entrenadors tancats, quedà nua. Així es va veure que era una dona, però no fou castigada per respecte al seu pare, als seus germans i al seu fill, atès que tots havien estat vencedors olímpics.
PAUSÀNIAS V, 6-7 ( Grec 1, M. Capellà ed. Teide pàg. 153)

El baró de Coubertin, creador dels jocs olímpics actuals, creia que la dona havia de ser-ne sols l’espectadora: mirar i aplaudir, en comptes d’intervenir. En els primers jocs olímpics de l’era moderna, a Atenes el 1896 no hi va haver participació femenina. A París, el 1900, el Comitè Olímpic Internacional va permetre l’accés de la dona a dos esports de competició. El 1930, el Congrés Olímpic va votar a favor de l’admissió de les dones en els Jocs Olímpics. A Berlín, el 1936, les dones només podien participar en quatre esports, però a partir de llavors la presència de la dona ja va ser regular; però hem hagut d’arribar als XXX Jocs Olímpics de l’era moderna per aconseguir el 46 % de participació femenina (superant el 42 % de Pequín 2008) i que la dona tingui presència en totes les delegacions olímpiques i que, fins i tot, hagi estat l’abanderada en la desfilada d’algunes. No ens hem d’oblidar, però, que  hi ha països on les dones encara han de lluitar per coses tan elementals com poder practicar un esport.

A l’antiga Grècia, l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes i no només ser vencedors a Olímpia. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i  llançar el disc i la javelina per tal d’enfortir-se i ser mares de bells infants. A Olímpia,  segons Pausànias VI 16, 2-3, se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat, primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit.  Sols feien la sisena part de la distància de la pista (160, 2 m.) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Podien erigir estàtues amb inscripció. A Cirene també s’organitzaven curses per a noies. A Quios les noies també corrien i lluitaven i segurament també feien curses a Lesbos.

Estatueta de bronze d'una noia corredora, British Museum

Els models mítics en són els referents: Atalanta, la dona atleta que va vèncer en la lluita Peleu en els jocs fúnebres en honor de Pèlias, és l’heroïna que realitza el trànsit de noia a dona a través de l’agon.

 

Peleu i Atalanta lluitant. Pintor de Munich, àmfora 500-490 aC

Fa poc s’ha sabut que en comptes d’un noi, aquest genet d’Artemísion és una noia, per la manera amb què va vestida. De ser un noi, aniria despullat:

De fet, les dones podien participar en els jocs olímpics com a posseïdores d’una quàdriga i rebien la corona de vencedor, si guanyaven la cursa; així sabem de dones espartanes d’alta posició que van lluir els seus cavalls de raça en els jocs olímpics.

Cinisca (Κυνίσκα) princesa d’Esparta, filla del rei Arquídam II i germana d’Agesilau II, nascuda envers el 440 aC. fou la primera dona, animada pel seu germà Agesilau (segons Plutarc Agesilaus 20.1), que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va guanyar una victòria a les olimpíades del 396 aC i tornà a guanyar en les del 392 aC. Sabem per l’escriptor grec Pausànias III, 8 1,2,3 (143–176) que es van erigir dos monuments a Olímpia en honor de la seva victòria, un dels quals era una estàtua.

Σπάρτας μὲν βασιλῆες ἐμοὶ

πατέρες καὶ ἀδελφοί, ἅρματι δ’ ὠκυπόδων ἵππων

νικῶσα Κυνίσκα εἰκόνα τάνδ’ ἔστασεν μόναν

δ’ ἐμέ φαμι γυναικῶν Ἑλλάδος ἐκ πάσας

λαβεν στέφανον. Ἀπελλέας Καλλικλέος ἐπόησε.

IvO 160, Miler # 98b; Antologia Palatina XIII 16

 

Reis d’Esparta són

els meus pares i germans, amb un carro de rabents cavalls,

Cinesca vencedora erigí aquesta estàtua

i em declaro  l’única de les dones de tota Grècia

que ha guanyat una corona. M’ha fet Apel·les Càl·licles.

 

En el santuari d’Olímpia, hi ha aquesta inscripció que acredita la victòria de Cinisca, tot i que malauradament no va suposar, com bé volia el seu germà Argesilau II, que el seu triomf no era només cosa d’homes i canviar així el curs de la història olímpica.

Eurileonis va ser una altra atleta espartana, com Cinisca,  que al voltant de l’any 250 aC, va guanyar en les carreres de carros dels Jocs Olímpics. Pausànias també es refereix a aquesta victòria amb una estàtua de Eurileonis que es va erigir a Esparta.

A més de Cinisca i Eurileonis, els cavalls de la cortesana Bilitisque d’Argos, que fou concubina de Ptolomeu II, guanyaren a  Olímpia. Les filles de Polícrates d’Argos foren vencedores en les Panatenees, a principis del segle II a.C.

Crec que això només és un tastet de dones gregues silenciades no només en la literatura sinó també en l’esport i malauradament la presència femenina en els jocs actuals, Londres 2012 encara n’és notícia, la qual cosa demostra que encara hi ha molt camí a fer.

 

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

Les dones de la vida a l’antiga Grècia

Sabeu qui era Friné? i qui eren les cortesanes i les heteres?; creieu que a Grècia ja s’exercia la prostitució?, com l’entenien?, què era la prostitució sagrada?, n’hi havia també de masculina? com concebien els grecs el sexe? qui va inventar-se els bordells?… tot això ho podreu esbrinar tot visualitzant aquest vídeo i després en podeu fer recerca, si us interessa el tema, ja que no deixa de tenir pervivència avui en dia. No us oblideu de comentar ni de deixar en uns dos-cents mots el resultat de la vostra recerca. Us recomano, d’entrada, Arte y prostitución en la Grecia antigua.

Joan Ramírez