L’abadessa Giovanna de Piacenza

 

Parma és una ciutat italiana de la regió de l’Emilia Romagna carregada d’història on es troba un lloc amagat i misteriós que és el que resta del monestir benedictí de San Paolo que fou regentat per l’abadessa Giovanna de Piacenza (1479-1524). Aquesta, el va convertir en un espai de cultura i de política actuant com una gran dama renaixentista tot envoltant-se d’importants literats i erudits de l’època. Per portar a terme aquestes trobades i tenir unes estances dignes del seu càrrec, Giovanna de Piacenza va fer construir unes dependències, decorades per Corregio i Araldi, artistes de prestigi en aquella època. Per la decoració d’aquestes habitacions, l’abadessa va triar una combinació d’episodis bíblics i mitològics. Quins has reconegut?

També hi va incloure una sèrie d’inscripcions que figuraven sobre les portes i llars de foc que ajudaven a reflexionar com, per exemple: 

Pots traduir-les?
Què et sembla que signifiquen i què volen dir en el context d’un convent i d’una època conflictiva?

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

4 thoughts on “L’abadessa Giovanna de Piacenza

  1. Margalida Capellà Soler

    Coloma, Mercè, moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres els referents clàssics del vostre viatge a Parma i alhora il·lustrar-nos amb el llatí, l’art, la mitologia i grans personatges històrics femenins. No he estat mai a Parma, però de ben segur que si un dia o altre hi vaig tindré ben present aquest apunt. Moltes gràcies i fins ben aviat!

  2. Zícora

    Salve.

    M’ha agradat molt aquest article. El cert és que no coneixia l’abadessa Giovanna de Piacenza. De les imatges que se’ns mostra, en la primera apareix la deessa Àrtemis, caracteritzada pel seu buirac de fletxes i la diadema de lluna que porta. La segona no la conec tot i que em sona. La tercera no sé si es tracta dels germans Caín i Abel. La penúltima em recorda a Andròmeda, però no estic segura.

    Vale.

  3. Cristina Berjano

    Salve!

    Diria que la traducció d’aquestes frases sería:

    – I no mirar cap a fora
    – Foc, espasa i cavo

    No estic segura de que poden significar, pero diria que la primera frase vol dir que miris pel teu compte i intentis no ficar-te en embolics. De la segona no en tinc ni idea quina relació té amb un convent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *