De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

Imatge de previsualització de YouTube

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

6 thoughts on “De vacances: El lupanar de Pompeia

  1. Margalida Capellà Soler

    Realment, Aïda, els alumnes de quart us heu desinhibit completament a l’hora de tractar els temes relacionats amb el sexe a l’antiguitat i en aquest cas amb la prostitució, malauradament tant de moda encara. El lupanar de Pompeia encara ruboritza gairebé dos mil anys després, però és l’indret més buscat i més visitat de l’indret arqueològic! Els éssers humans no canviem tant! Pompeia, un bonic lloc per anar de vacances i aprendre del passat!

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Aïda, hi ha algunes imatges que no es veuen. Tinc una alumna que esta treballant sobre Pompeia i m’ho ha comentat. Estaria bé que les poguessis tornar a enllaçar, perquè és un article molt interessant.

  3. Margalida Capellà Soler

    Teresa, l’Aïda ha de descansar durant un temps. Ho he arreglat jo per tal que la teva alumna ho pugui utilitzar. Les fotografies que no tenen peu de foto són del viatge de l’Aïda a Pompeia. No es veien bé perquè estan directament enllaçades al seu Facebook i amb l’última actualització s’havia trencat l’enllaç.

  4. Pingback: Messalina, un exemple de prostitució a Roma | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *