Jocs Olímpics: Les dones gregues i l’esport

La dona ha anat guanyant pes i presència als Jocs Olímpics moderns. Els noms de moltes dones han quedat escrits per sempre a la història de l’olimpisme.  El camí, tanmateix, ha estat lent i difícil fins aconseguir gairebé igualar en nombre la seva presència en els jocs olímpics actuals. Per primer cop en la història de l’olimpisme, les dones a Londres 2012 superen en un sol país participant els seus compatriotes masculins: 268 dones competeixen pels Estats Units enfront de 261 atletes masculins. Com bé vàrem poder observar en la desfilada de la cerimònia d’inauguració, per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics els 204 països participants hi presenten dones esportistes, aquesta altra fita ha requerit, fins i tot, al segle XXI, molta diplomàcia internacional i esforços d’ONGs. Set dones competeixen per primer cop sota les banderes de països àrabs que sempre fins ara havien impedit  la participació femenina en el major esdeveniment esportiu mundial: Catar hi participa amb quatre dones i ha triat la tiradora Al-Hamad com capdavantera; Brunei cobreix l’expedient amb l’atleta Maziah Mahusin. La judoka Wodjan Ali Sèrah Abdulrahim Shahrkhani i l’atleta Sarah Attar són les primeres representants olímpiques d’Aràbia Saudita. Sembla ser que finalment s’ha aconseguit no vetar la participació femenina en uns Jocs Olímpics. A l’antiga Grècia, les dones no solament no podien participar-hi, sinó que ni tan sols podien travessar el riu Alfeu, prop d’Olímpia; si hi eren descobertes, les estimbaven des de les altes roques del mont Tipeu. Tanmateix, Cal·lipatira va ser sorpresa a Olímpia, i se li va perdonar la vida:

Cal·lipatira […] que era vídua, es disfressà d’entrenador i conduí, a Olímpia, el seu fill Pisírode, que vencé. Quan Cal·lipatira volgué saltar la tàpia que tenia els entrenadors tancats, quedà nua. Així es va veure que era una dona, però no fou castigada per respecte al seu pare, als seus germans i al seu fill, atès que tots havien estat vencedors olímpics.
PAUSÀNIAS V, 6-7 ( Grec 1, M. Capellà ed. Teide pàg. 153)

El baró de Coubertin, creador dels jocs olímpics actuals, creia que la dona havia de ser-ne sols l’espectadora: mirar i aplaudir, en comptes d’intervenir. En els primers jocs olímpics de l’era moderna, a Atenes el 1896 no hi va haver participació femenina. A París, el 1900, el Comitè Olímpic Internacional va permetre l’accés de la dona a dos esports de competició. El 1930, el Congrés Olímpic va votar a favor de l’admissió de les dones en els Jocs Olímpics. A Berlín, el 1936, les dones només podien participar en quatre esports, però a partir de llavors la presència de la dona ja va ser regular; però hem hagut d’arribar als XXX Jocs Olímpics de l’era moderna per aconseguir el 46 % de participació femenina (superant el 42 % de Pequín 2008) i que la dona tingui presència en totes les delegacions olímpiques i que, fins i tot, hagi estat l’abanderada en la desfilada d’algunes. No ens hem d’oblidar, però, que  hi ha països on les dones encara han de lluitar per coses tan elementals com poder practicar un esport.

A l’antiga Grècia, l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes i no només ser vencedors a Olímpia. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i  llançar el disc i la javelina per tal d’enfortir-se i ser mares de bells infants. A Olímpia,  segons Pausànias VI 16, 2-3, se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat, primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit.  Sols feien la sisena part de la distància de la pista (160, 2 m.) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Podien erigir estàtues amb inscripció. A Cirene també s’organitzaven curses per a noies. A Quios les noies també corrien i lluitaven i segurament també feien curses a Lesbos.

Estatueta de bronze d'una noia corredora, British Museum

Els models mítics en són els referents: Atalanta, la dona atleta que va vèncer en la lluita Peleu en els jocs fúnebres en honor de Pèlias, és l’heroïna que realitza el trànsit de noia a dona a través de l’agon.

 

Peleu i Atalanta lluitant. Pintor de Munich, àmfora 500-490 aC

Fa poc s’ha sabut que en comptes d’un noi, aquest genet d’Artemísion és una noia, per la manera amb què va vestida. De ser un noi, aniria despullat:

De fet, les dones podien participar en els jocs olímpics com a posseïdores d’una quàdriga i rebien la corona de vencedor, si guanyaven la cursa; així sabem de dones espartanes d’alta posició que van lluir els seus cavalls de raça en els jocs olímpics.

Cinisca (Κυνίσκα) princesa d’Esparta, filla del rei Arquídam II i germana d’Agesilau II, nascuda envers el 440 aC. fou la primera dona, animada pel seu germà Agesilau (segons Plutarc Agesilaus 20.1), que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va guanyar una victòria a les olimpíades del 396 aC i tornà a guanyar en les del 392 aC. Sabem per l’escriptor grec Pausànias III, 8 1,2,3 (143–176) que es van erigir dos monuments a Olímpia en honor de la seva victòria, un dels quals era una estàtua.

Σπάρτας μὲν βασιλῆες ἐμοὶ

πατέρες καὶ ἀδελφοί, ἅρματι δ’ ὠκυπόδων ἵππων

νικῶσα Κυνίσκα εἰκόνα τάνδ’ ἔστασεν μόναν

δ’ ἐμέ φαμι γυναικῶν Ἑλλάδος ἐκ πάσας

λαβεν στέφανον. Ἀπελλέας Καλλικλέος ἐπόησε.

IvO 160, Miler # 98b; Antologia Palatina XIII 16

 

Reis d’Esparta són

els meus pares i germans, amb un carro de rabents cavalls,

Cinesca vencedora erigí aquesta estàtua

i em declaro  l’única de les dones de tota Grècia

que ha guanyat una corona. M’ha fet Apel·les Càl·licles.

 

En el santuari d’Olímpia, hi ha aquesta inscripció que acredita la victòria de Cinisca, tot i que malauradament no va suposar, com bé volia el seu germà Argesilau II, que el seu triomf no era només cosa d’homes i canviar així el curs de la història olímpica.

Eurileonis va ser una altra atleta espartana, com Cinisca,  que al voltant de l’any 250 aC, va guanyar en les carreres de carros dels Jocs Olímpics. Pausànias també es refereix a aquesta victòria amb una estàtua de Eurileonis que es va erigir a Esparta.

A més de Cinisca i Eurileonis, els cavalls de la cortesana Bilitisque d’Argos, que fou concubina de Ptolomeu II, guanyaren a  Olímpia. Les filles de Polícrates d’Argos foren vencedores en les Panatenees, a principis del segle II a.C.

Crec que això només és un tastet de dones gregues silenciades no només en la literatura sinó també en l’esport i malauradament la presència femenina en els jocs actuals, Londres 2012 encara n’és notícia, la qual cosa demostra que encara hi ha molt camí a fer.

 

27 thoughts on “Jocs Olímpics: Les dones gregues i l’esport

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    He escrit aquí perquè el bloc d’aula, El Fil de les Clàssiques, és tancat per vacances d’estiu.

  2. Pepita

    És molt interessant el teu article. No en tenia ni idea que van haver-hi dones olímpiques. M’ha agradat.
    Pepita

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Pepita, moltes gràcies per deixar-ne un comentari, així sé que has passat per aquí. Em fa molta il·lusió!

  4. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Com el vent

  5. Carla Palla

    Hola!

    M’ha agradat saber aquestes dades sobre les poques atletes gregues que van participar als primers Jocs Olímpics.

    Dels casos que es presenten a l’article només coneixia el de Cal·lipatia, que no va participar-hi, però hi va accedir. Com havia estudiat que la participació i l’accès de les dones als jocs estaven prohibits i es pagaven amb la vida, crec que Esparta, en aquest sentit estava molt més avançada tot i que la pràctica d’esports per a les dones fou amb la finalitat d’ajudar-les a ser mares (i és que sembla que, malauradament, la societat s’he entossudit i ha imposat el pensament que la maternitat sempre ha estat l’única raó de viure per les dones).

    M’alegra molt que aquest any hagi hagut més participació femenina als jocs que en anys anteriors, però crec que si estiguessim en una societat totalment igualitària ja no ens sorprendria ni ens hauriem d’alegrar. Per aquest motiu m’entristeix bastant aquest article ja que hem recorregut una part del camí, però encara ens queda molt a fer.

    Els Jocs Olímpics grecs eren unes festes esportives què es feien en honor a déus. Per tant, formaven part dels ritus religiosos hel·lènics. Els Jocs Olímpics se celebraven a Olímpia, a la Grècia continental meridional, a la regió del Peloponnès. Se celebraven en honor de: Zeus, Júpiter en llatí, fill de Cronos i Rea, déu del cel i del poder absolut representat pel llamp, el tron i el ceptre; i de la seva germana i muller, Hera, Juno en llatí, deessa del matrimoni representada pel paó i la diadema. Els jocs d’Olímpia es van estendre per tot el Mediterrani durant l’èpica d’expansió colonial, el segle V aC. Per aquest motiu van esdevenir els més populars i els què encara avui es conserven.

    Adéu!!

  6. Cristina Ortiz

    Hola 🙂
    Em sembla molt interessant aquest article i molt complet. Me’n alegro molt de que la situació de les dones hagi canviat ja que seria molt injust que a l’època que estem encara hi hagi discriminacions per sexe d’aquest típus.

    Els jocs atlètics a la Grècia clàssica eren aquestos:

    -Els jocs olímpics(La paraula olímpic ve de ολυμπικός, que significava “perteneixent a l’olimp”: Eren en honor a Hera i a Zeus i es celebraven a la ciutat d’Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l’antiga Grècia (776 aC – 392 dC.)En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s’entrenaven durant anys als gimnasos.
    La data de començament dels jocs serveix com a referència del calendari hel·lènic i es considera que fou l’any 776 aC, encara que no és una dada segura.
    Tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s’alçava majestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d’Olímpia, famós per la seva llegendària carrera de carros i en honor al qual es van celebrar. Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt de longitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
    A Olímpia s’hi van celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l’emperador Teodosi I els va abolir ja que no eren cristians.

    Els jocs pítics(S’anomenen així conmemorant un mite en el que el deu Apol·lo destrueix la serp pitó):

    Es disputaven cada quatre anys al santuari d’Apol·lo a Delfos desde el 582 a.c
    Eren en honor del déu Apol·lo dos anys abans i dos anys després dels Jocs Olímpics, intercalats entre els jocs nemeus i els jocs ístmics. Foren fundats al voltant del segle sisè abans de Crist, i, a diferència dels olímpics, també comprenia competicions de música i poesia. Les competicions de música i poesia precediren les atlètiques als jocs, i segons la mitologia foren iniciats per Apol·lo, després de matar el drac-serp Pitó i establir l’oracle a Delfos.
    Les proves atlètiques eren les mateixes que les dels Jocs Olímpics. Una cursa de carrosses estirades per quatre cavalls es disputava a l’hipòdrom de la plana, no massa lluny del mar, al lloc on hi havia l’estadi original.
    El premi era una corona de llorer.

    -Els jocs ístmics(Es deien així perque es celebraven a l’istme de corint de Grècia):

    -Els Jocs ístmics eren uns jocs que se celebraven cada dos anys al territori de Corint desde el 582 a.c.
    Al santuari hi havia l’edifici propi, l’estadi i el teatre .
    Es feien en honor a Posidó, al temple de Posidó a la part més estreta de l’istme, i als propers teatre i estadi. L’entrada al temple estava adornada dels guanyadors als jocs i amb pins.
    Es celebraven de nit. La dedicació a Posidó fou establerta per Teseu. La direcció dels jocs corresponia a Corint però els atenencs disposaven també d’alguns honors. Inclòs quan hi havia guerra entre Atenes i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. Eren uns jocs amb un rerefons polític.

    -Els Jocs Nemeus: Eren d’origen funerari i es disputaven a la ciutat de Nemea cada dos anys desde el 573 a.c
    Amb els jocs ístmics, els jocs nemeus es disputaven l’any anterior i l’any posterior als Jocs Olímpics i els jocs pitics se celebrava el tercer any del cercle olímpic. Eren disputats en honor a Zeus. Segons, la mitologia, foren fundats per Heracles després de derrotar el lleó nemeu. Un altre mite diu que foren originats com el funeral d’un nen anomenat Opheltes. De qualsevol forma, se sap que els jocs daten només des del segle sisè abans de Crist.
    Els vencedors rebien una garlanda de fulles d’api salvatge de la ciutat d’Argos.
    -Les panatenees(significa tota Atenes): Eren en honor a la deessa Atena i es celebraven desde el 566 a.c. Es celebraven cada quatre anys “les grans panatenees” i cada any “les petites panatenees”. Els competidors estaven repartits segons l’edat i hi havia diversos premis com per exèmple oli.

    Quan pugui continuaré el meu comentari explicant els referents clàssics que apareixen. 🙂

  7. Cristina Ortiz

    Continuo el comentari!

    -El primer referent clàssic del text és Cal·lípatra. A l’antiga Grècia les dones no podien participar ni anar als jocs olímpics. Si travessaven el riu Alfeu i eren descobertes les estimbaven des de les altes roques del mont Tipeu. Cal·lipatira va ser sorpresa a Olímpia, i se li va perdonar la vida per a no ofendre al seu pare, als seus germans i al seu fill, ja que tots havien estat vencedors olímpics.

    -També surt esmentada Hera, una deessa de l’Olimp que era esposa de Zeus. Era la deessa del matrimoni i es caracteritza per la fúria i l’ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó.

    -Atalanta, com està escrit a l’article era una dona atleta que va vèncer en la lluita Peleu en els jocs fúnebres en honor de Pèlias. És l’heroïna que realitza el trànsit de noia a dona a través de l’agon.

    -Peleu,(en grec Πηλεύς Pêleús) el qual segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d’Aquil·les.

    -Pèlias, segons la mitologia grega, fou un heroi, fill de Posidó i de Tiro.

    -Cinisca (Κυνίσκα): fou una dama espartana, filla de Arquidam II rei d’Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam que de renom era conegut com Cínisc (Cyniscos o Cyniscus). Fou la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va guanyar una victòria a les olimpíades.

    -Arquídam II: Fou rei d’Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que va premorir al seu pare. Va pujar al tron després de la deposició del seu avi Leotíquides el 469 aC. Va regnar fins el 427 aC.

    -Agesilau II, (Agesilaus, Ἀγησίλαος) fill de Arquidam II i d’Eupòlia (segona dona d’Arquidam). Va succeir a son germanastre Agis II com a 19è rei de la línia Euripòntida o Pròclida. Va eliminar a Leotíquides, el seu nebot fill d’Agis II, del que se sospitava un naixement espuri. Va regnar del 398 aC al 361 aC.

    -Pausànias III(Παυσανίας) fou un general espartà del segle V aC, fou regent d’Esparta de la branca agída de la família reial laucedemònica, fill de Cleombrot d’Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I. Va succeir al seu pare Cleombrot com a regent del seu cosí Plistarc d’Esparta, fill de Leònides I, que encara era menor d’edat. Plistarc fou rei des del 480 aC fins a la seva mort vers el 459 aC.

    -Eurileonis, Bilitisque d’Argos i Cinisca van ser les primeres dones les quals els seus cavalls van guanyar als jocs olímpics d’Olimpia.

    -Ptolomeu II(Πτολεμαῖος) (309 aC-246 aC) fou rei d’Egipte de la dinastia dels Ptolemeus.

    Espero que el meu comentari estigui bé ! Adeu 🙂

  8. Amar

    En grècia, com en altres civilitzacions mai a estat ben vist la intervenció de dones en cap aspecte polític, social …
    Això amb el pas del temps ha anat canviant, però no s’ha eliminat del tot de la nostra societat. Encara hi ha moltes cultures que subestimen la capacitat de les dones a l’hora d’exercir un càrrec important en la societat.
    M’alegra saber que a pesar de les circumstàncies van haver dones que van participar en els Jocs Olímpics i que van guanyar, demostrant a si que no només servien per tenir fills ….

  9. Irina

    Els jocs olímpics eren reservats als homes. Les dones, no sols no hi podien competir,sinó que els hi era prohibit acudir-hi. A l’antiga Grècia, les dones no tenien dret de ciutadania, cosa que els impedia de prendre part en el govern de les ciutats. Tot i amb això, un mes abans o després dels jocs olímpics masculins, es feien a Olímpia uns jocs exclusius de dones, consagrats a la deessa Hera, muller de Zeus. S’hi feien curses de velocitat vàries, segons l’edat de les participants, i les triomfadores també eren coronades amb rama d’olivera, igual que els homes.

    En el apunt es parla de Cal·lípatra, una noia que va anar am Olímpia (cosa que estava prohibit que una dona veiés els jocs olímpics) i va ser sorpresa. Per sort se li va perdonar la vida per a no ofendre al seu pare, als seus germans i al seu fill, ja que tots havien estat vencedors en els jocs olímpics. També es parla de Eurileonis, Bilitisque d’Argos i Cinisca, que eren tres dones que van ser les primeres en participar en els jocs olímpics, portant cavalls, i van ser les primeres en guanyar la cursa de cavalls en els jocs olímpics .

  10. Irina

    Em sembla molt bé que les dones participin en els jocs olímpics, ja que els homes no són els únics que poden guanyar medalles. Actualment hi ha moltes dones participant, fins i tot de paisos més radicals amb el tema de la dona s’ha aconseguit que una minoria i pogui participar.

  11. Andrea Balart

    Salve!

    En l’Antiga Grècia, tot i ser realitat que era una societat avançada,en la igualtat de gèneres seguien sent primitius . Les dones no podien participar en les olimpíades, ni tan sols tenien permesa la presència a l’estadi, potser va ser aixó el que va motivar a que pels esportistes participessin despullats.

    A més no podien travessar el riu Alfeu, i si eren descobertes les estimbaven des de les altes roques del mont Tipeu.

    Coneixem el cas de Calipatira. Calipatira es va disfressar amb una túnica d’entrenador per fer-se passar per home i poder veure competir al seu fill. No obstant això va ser descoberta quan va abraçar al seu fill després que aquest guanyés. Estranyament va ser absolta per ser filla, germana i mare de diversos campions olímpics, però des d’aquell instant els entrenadors també van haver d’entrar despullats a les competicions.

    Cap dona casada podia assistir als jocs. Com a excepció a aquesta prohibició, l’única dona que podia assistir als Jocs era la sacerdotessa de la deessa Demèter camini.
    L’incompliment de la prohibició es castigava amb la mort.

    Encara que pugui semblar una paradoxa, una dona podia ser vencedora en les proves eqüestres a Olímpia. I és que la prohibició no afectava les competidores en aquestes modalitats, ja que el vencedor era el propietari dels cavalls i no el genet. De totes les vencedores, la més famosa va ser Kyniska d’Esparta, filla del rei Arquídam.

    En el seu lloc les dones celebraven els Jocs d’Hera o bé abans o després dels Jocs Olímpics. Aquests jocs estaven compostos per una única cursa de 160 metres. La guanyadora obtenia com a premi un ram d’olivera i el dret de consagrar el seu retrat al temple d’Hera.

    Tot i que a Esparta la cosa era ben diferent. Les joves eren entrenades juntament amb els homes alhora que se’ls instruia en el seu important paper de futures mares d’espartans.

    Cap dona casada podia assistir als jocs. Com a excepció a aquesta prohibició, l’única dona que podia assistir als Jocs era la sacerdotessa de la deessa Demèter camini.
    L’incompliment de la prohibició es castigava amb la mort.

    Encara que pugui semblar una paradoxa, una dona podia ser vencedora en les proves eqüestres a Olímpia. I és que la prohibició no afectava les competidores en aquestes modalitats, ja que el vencedor era el propietari dels cavalls i no el genet. De totes les vencedores, la més famosa va ser Kyniska d’Esparta, filla del rei Arquídam.

  12. Maryam Alaoui

    XAIPE!

    M’ha semblat molt interessant l’apunt, ja que fins fa uns anys estava mal vist que les dones participin en competicions olímpiques, perquè es creia que només ho podien fer els homes, però estic molt contenta que avui en dia això hagi canviat i que tant homes com dones participin en el jocs olímpics!

  13. Pingback: Entrevista al guia de l’Observatori Fabra | El cel dels mites

  14. Pingback: La Lluna | El cel dels mites

  15. Dani Jarque

    M’agrada moltisim aquest article apart de que m’ajudi per el meu Treball de recerca que va sobre això i es un dels temes que vull afegir en el meu Treball , apart és un tema que m’agrada i estic aprenent molt ja que soc un esportita. L’any no m’imaginava que m’agrades molt recercar informació sobre el tema del T.R Si algu no ho sabia abans no podien participar les dones i una viuda es va disfresar d’entrenador personal i la van enxampar.

  16. Pingback: Gol olímpic | Citius, Altius, Fortius

  17. Pingback: Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat | Aracne fila i fila

  18. Ari Vila

    Algun cop havia sentit parlar de Cal·lipatra, però molt poc, ara se la seva història. No la deixaven entrar en el Jocs Olímpics, ja que pensaven que les dones no estaven capacitades per allò. Sabia que si era descoberta al travessar el riu Alfeu podrien matar-la, però ella no es va rendir perquè de veritat volia participar als Jocs Olímpics. Després també ens parla d’altres dones gregues que han volgut participar-hi i que han lluitat fins aconseguir-ho.

  19. Mariona Sabanés

    Jo estic a favor de la igualtat de la dona en la societat actual. Em fa molta ràbia que avui en dia encara n’hi hagi prejudicis de què ‘la dona és més dèbil que l’home’. Jo crec que ja s’ha demostrat que la dona és igual que l’home.
    Encara que en alguns altres àmbits hi haguin desigualtats, com per exemple, en l’àmbit de treball, la desigualtat a poc a poc va disminuint, però encara em de lluitar per què no hi hagui.
    En l’àmbit de l’esport és injust que no deixessin participar a les dones en uns Jocs Olímpics simplement pel fet de que ‘creien’ que érem més dèbils.
    Per exemple, com s’ha esmentat en el text, en els països àrabs és un gran avanç que les dones puguin participar en els esports, ja que són un dels països on hi ha més desigualtat en el món.
    Dones, em de continuar lluitant per la igualtat i continuar amb tot l’avanç que han fet les dones gregues!!!!!

  20. Pingback: Dona atenesa i afganesa | Aracne fila i fila

  21. Abril Ramos

    Xaipete!

    Jo, com la Mariona, estic a favor de la igualtat de gènere. Crec que té tota la raó quan diu que actualment hi ha gent que pensa que la dona és més feble. Sincerament, en una societat així es pot avançar?
    Era injust que no poguèssin participar als Jocs Olímpics, per sort això ha cambiat.
    A mi desde sempre m’agrada jugar a futbol, m’agradaria (si estiguès en aquella època) poder practicar i competir en aquest esport.

  22. Robert Cepeda

    Un article molt complert sobre l’esport i el paper que van jugar les dones en ell.

    Els jocs olímpics eren reservats als homes. Les dones, no sols no hi podien competir,sinó que els hi era prohibit acudir-hi. A l’antiga Grècia, les dones no tenien dret de ciutadania, cosa que els impedia de prendre part en el govern de les ciutats. Tot i amb això, un mes abans o després dels jocs olímpics masculins, es feien a Olímpia uns jocs exclusius de dones, consagrats a la deessa Hera, muller de Zeus. S’hi feien curses de velocitat vàries, segons l’edat de les participants, i les triomfadores també eren coronades amb rama d’olivera, igual que els homes.

  23. Pingback: Antics atletes olímpics | Citius, Altius, Fortius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *