Tag Archives: Actualitat

S’inicia la marxa de la flama olímpica!

Fotografia d’Orestis Panagiotou / EFE

Els rajos de sol en un miralll parabòlic han encès avui a Grècia la torxa olímpica que serà traslladada a Londres. L’actriu Ino Menegaki, com a Gran Sacerdotessa d’Olímpia, acompanyada per deu dones en representació de les Verges Vestals, ha lliurat la flama al campió olímpic de natació Spyros Yanniotis. Amb aquesta cerimònia s’ha donat el tret de sortida a un relleu que culminarà el 27 de juliol amb l’encesa del peveter a l’estadi olímpic de la capital britànica en la cerimònia inaugural.

A partir d’avui començarà la llarga marxa de l’antorxa cap a els jocs de Londres. La flama olímpica ha estat encesa de manera tradicional i passarà per les mans de 490 portadors que recorreran 2.900 quilòmetres de la geografia grega: en total, 26 províncies, 30 municipis i 40 ciutats.

Finalment, el 17 de maig, la flama arribarà a l’antic Estadi Panatinaico d’Atenes. Allà, el foc sagrat serà lliurat als britànics, encarregats de portar la torxa a Londres.

Per què s’ha encès la flama a Olímpia? A quin déu s’ha invocat? Com s’ha aconseguit? Què en sabeu de tot plegat?

Encienden la llama olímpica de Londres-2012 en… per Globovision

Noèlia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec

La nostra experiència virtual a la ràdio

Ahir dia 9 de maig de 2012, Ràdio Premià de Mar va dedicar l’espai setmanal Escoles als guanyadors dels Premis Sant Jordi 2012.

 

Programa sencer:

Malauradament, nosaltres, la Sara Bernad i la Laia Muñoz, les dues premiades de la Categoria F, no vam poder anar-hi, ja que estàvem d’excursió amb la classe de Grec a fer un taller de cuina grega antiga al mercat de la la Boqueria de Barcelona amb els aràcnids grecs de l’Albéniz.

Llavors la nostra professora de clàssiques, la Margalida, va idear, a l’hora del pati, un muntatge amb les gravacions de les nostres veus llegint els poemes i conte premiats i responent les preguntes corresponents.

Va ser una llàstima que no hi poguéssim anar, ja que ens feia molta il·lusió. Però la veritat, va quedar força bé i encara que no hi vam ser presents, semblava que hi fóssim.

L’experiència de ser premiades ens va omplir d’honor, emoció, gratitut i orgull.  Però el més important no és el premi material, sinó la sensació que has estat tu qui ho ha aconseguit i que has creat un relat, poema, etc. que ha arribat fins al cor d’altres persones. Però el nostre camí com a joves compositores de poemes i contes no ha acabat, al contrari, comença. Estem en una meta amb paranys difícils i enganyosos en una societat que potser els satisfa més un <em> Best Seller </em> ple de morbositats; que un relat que només pretén ser agradable, evadir-se per un moment de la falsetat d’aquest món,  fugir a èpoques i indrets llunyans… On trobar un respir.

En conclusió, per a nosaltres, l’escriptura és un vici indefens que ens ajuda a madurar i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.

 

 

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)

1r Batx Grec

Titànic, cent anys d’una tragèdia, més de dos mil d’història

10 d’abril de 1912: El RMS Titanic feia el seu viatge inaugural des de Southampton (Anglaterra) fins a Cherbourg (França), des d’on salparia cap a l’Atlàntic amb destinació a Nova York. El RMS Titanic pertanyia al trio de Transatlàntics Olympic. Si us fixeu tant “Titanic” com “Olympic” fan referència a criatures mitològiques clàssiques per d’aquesta manera donar un toc de majestuositat i refinament.

Milers de persones de diferents classes socials embarcaven en el gran Transatlàntic, alguns simplement per gaudir del creuer, altres amb expectatives de prosperitat a Amèrica.

Eren temps d’inestabilitat política ja que tothom era conscient de que una Guerra s’estava preparant al continent. A més a més de fugir d’un possible conflicte bèl·lic, les famílies obreres també ho feien dels règims majoritàriament autoritaris que oferia Europa. Durant els anys 1870 i 1914, hi va haver un gran èxode europeu que s’instal·là als Estats Units.

La nit del 14 d’abril de 1912, cap a dos quarts de dotze, el Transatlàntic va topar amb l’iceberg que acabaria amb milers de vides. El vaixell portava una velocitat per sobre de la recomenada, per aquest motiu va ser molt difícil esquivar el tros de gel que els amenaçava.

A mitjanit es va donar la mala notícia i deu minuts més tard es va demanar un auxili tot activant l’estat d’emergència.

El RMS Titanic no va poder suportar molt més d’una hora per sobre la gèlida aigua i es calcula que aproximadament cap a dos quarts de tres, ja s’havia enfonsat.

També es comenta que de les 1178 places disponibles en els bots salvavides, només es van ocupar 711 i que el 75% dels passatgers de tercera classe no es van poder salvar. Tot i així es va donar preferència a les dones i els nens, depenent de la seva categoria i classe.

Actualment es diu que van morir 1517 persones (de les 2227 que van embarcar) en aquella nit del 14 al 15 d’abril de 1912 a bord del RMS Titanic.

Creieu que si ara ens trobéssim en aquesta situació, seríem capaços d’ensortir-nos-en?

Trobeu algun paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i  el dels Titans?

Peter Paulus Rubens

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

De nou, Coriolà!

Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…

“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro

…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?

Gaby

La &, una lletra estranya

Cada diumenge surt al diari El Punt, a l’apartat de suplement dominical de Presència un article de Joan-Lluís Lluís.
Aquesta vegada ens ha parlat sobre una lletra que tots hem utilitzat alguna vegada, però que no sabem ni d’on ve ni el seu significat concret o, simplement, per què la posem -potser l’escrivim perquè queda bé i ja està. Aquesta lletra és la &, tothom la utilitzem per unir alguna cosa, ja siguin noms, llocs, llibres… Ara us convido a llegir l’article que ha fet aquest gran autor i que em digueu:

  • Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra?
  • Per a què la utilitzeu vosaltres?
  • I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè? Aquest article us ajudarà a trobar les vostres respostes.

Si teniu curiositat per veure un altre article, aquí en teniu un que va deixar al bloc la meva professora de Llatí i Grec.

Thaïs Jiménez

2.2 Batxillerat INS Isaac Albéniz

Llatí i Grec

Deixar-nos en mans dels polítics o consultar l’oracle de Delfos?

Durant aquests últims mesos, quan pensem en els països mediterranis, els relacionem amb la letal crisi econòmica, una Tercera Guerra Mundial més psicològica que física.

“Què fariem sense els països de centre-Europa?” -Ens preguntem sovint- “I ells?”- Em pregunto jo- “Què farien sense la nostra cultura?” Si ells ens anomenen PIGS (Portugal- Itàlia- Grècia- Espanya), ells en són bàrbars.

Grècia és igual a Papandreu, a… però també al gloriós Alexandre el Gran. Itàlia és igual a Berlusconi, a … però també a l’ambiciós Juli Cèsar.

Algú se’n recorda d’aquella Grècia que arribava fins l’Àfrica, l’Àsia Menor i fins i tot fins a l’Índia? Algú se’n recorda d’aquell Imperi Romà que dominava des de l’Àsia Menor, els països àrabs i fins i tot Britànnia i Germània? Sembla que no, només ens importa l’economia…

Hauríem de sobreposar l’economia a la cultura en aquesta societat amb tanta manca de valors? Significa el segle XXI la fi de les civilitzacions que alguna vegada van pertànyer a la Gran Roma?

Mentre la política grega s’enfonsa, la llengua protagonitza el 28è premi Vallverdú en assaig, a casa nostra. Sembla que les muses portaren la victòria a l’aràcnid Eusebi Ayensa, també professor hel·lènic; traductor i director de l’Institut Cervantes d’Atenes, bon coneixedor de l’obra de Maria Àngels Anglada, …

Amb D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, Eusebi Ayensa ens vol fer conéixer una gran afició de l’escriptor Carles Riba no només per la Grècia Clàssica, sinó també per l’actual. L’obra consisteix en set cartes del novel·lista parlant sobre la seva passió sobre la la literatura neohel·lènica.

Un altre cop més la literatura ens recorda quines són les arrels de quasi tots els llibres que els grans amants de la paraula escriuen avui i han escrit al llarg de la història.

 

Laia Muñoz Osorio
Llatí-Grec, 1r Batx

“De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor

Èbria de bellesa natural i d’infinitud mítica, no puc acabar la narració del meu periple per aquests racons hel·lènics (I, II, III, IV) sense una petita reflexió sobre la realitat actual d’aquest país ple de contradiccions, integrades en la seva immensa bellesa i el seu passat indispensable per a la societat occidental.

Hem vist l’atzur del mar, els vestigis dels ancestres de la nostra civilització, ensumat l’alè homèric i gaudit de l’amabilitat dels seus habitants, però el paisatge quedaria inacabat si no m’allunyés del món clàssic per recordar l’empremta bizantina que acaba de conformar l’esperit d’aquest país. I una bona mostra és el monestir de Sant Geràsim (Αγιος Γεράσιμος), que encara es troba en procés de reconstrucció després d’un terratrèmol (la història es repeteix…). La policromia exhuberant de les seves parets i la devoció amb què els fidels seguien les lletanies del clergue davant el sepulcle amb les relíquies de sant baró ens recorden que han passat moltes coses des de la democràcia de Pèricles i l’imperi d’Alexandre…

Interior del monestir d’Αγιος Γεράσιμος

Aquesta clara evolució ha deixat una petja profunda, per exemple, en el ric folclore popular, que hipnotitza el visitant amb el ritme de la seva música i la varietat de les seves dances. Jo, al menys, mai m’he pogut resistir a afegir-me a la fila per ballar un bon kalamatianós.

Astra Hotel (Svoronata)

“I la crisi què? El daltabaix econòmic es deu notar”- és la pregunta que més m’han fet en tornar. Què voleu que us digui? A Cefal·lònia hi ha qui prefereix eludir el tema, també m’he trobat algú confortat pel fet que Espanya, Itàlia i Portugal anem en camí d’acompanyar-los en la desgràcia…

És cert que ens vam trobar enmig d’una vaga de taxistes força salvatge, que a la televisió apreixien tertulians enfrontats sobre les mesures del govern per fer front a la fallida. Moltes propostes – em va semblar entendre- se centraven en la necessitat de regular certs sectors on l’economia submergida ha fet estralls. Amb tot, si us he de ser sincera, aquest estiu Grècia m’ha tornat a enamorar, com sempre, i us ben asseguro que mil vegades em robarà el cor quan torni, perquè m’és impossible passar gaire temps lluny d’aquest racó de món. A no ser que la crisi ho impedeixi, a vosaltres o a mi, val la pena tornar als orígens. I és que continuo pensant que Grècia som tots i, si no, què hi faríem nosaltres ensenyant al jovent la llengua i la cultura de la Grècia clàssica?

Karavomilos
[Totes les fotos de l’article són de Josep Lario]

Com a Colofó, us proposo ubicar en aquest Google Maps les etapes del meu viatge amb un explicació del que es pot trobar a cada indret. Inseriu també l’enllaç a l’article corresponent.


Mostra De itinere: Κεφαλλονιά en un mapa més gran

TERESA

Jornada de portes obertes al fòrum de Pol·lèntia 2011

Un any més, ahir a la tarda hi va haver la JORNADA DE PORTES OBERTES AL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POL·LÈNTIA, a càrrec dels directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau i Esther Chávez. Per a tots els aràcnids i aràcnides, seguidors de El Fil de les Clàssiques, teniu aquí en exclusiva els mots de Miquel Àngel Cau:

No us perdeu el reportatge de El Fil de les Clàssiques de l’any 2009!

Gaby