A veure si sou capaços d’esbrinar quins versos del poeta romà Catul i amb quina finalitat formen part de l’escenografia de Rafel Lladó de El mercader de Venècia de William Shakespeare, que sota la direcció de Rafel Duran es representa al TNC?
Gaby
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Moltes gràcies, Gaby, per donar-nos l’oportunitat d’esbrinar, entre tots, aquests versos de Catul que un aràcnid de Badalona ens va posar sobre la pista, però la llunyania a la sala li va impedir esbrinar quins versos eren. Ara no tenim excusa!
Gràcies també de part meva. Els alumnes van anar a veure l’obra però no van saber especificar-me què hi deia. Ara és el moment d’esbrinar-ho.
Salve!
Jo vaig anar a veure el Mercader de Vènecia el mes passat al Teatre Nacional de Catalunya.
La poesia de Catul apareix camuflada en l’escenografia, concretament a la paret que apareix darrere dels persontages, com podeu veure en el anunci.
Em sembla que el poema de Catul és el 78B:
Lesbio, no me quejaría de que tú sucias costumbres tienes, si a tus indecentes compañeros solamente mancillaras:
Pero ahora de esto me duelo, de que, de una pura chica los puros, suaves besos, ha meado la puerca saliva tuya.
Pero esto no impunemente llevarás, pues a ti todos los siglos te conocerán y, quién seas, la fama dirá, vieja.
Salve!
He pogut esbrinar un dels versos del poeta romà.
LXXVIIIª
*
Sed nunc id doleo quod purae pura puellae
suauia comminxit spurca saliua tua.
uerum id non impune feres: nam te omnia saecla
noscent et qui sis fama loquetur anus.
TRADUCCIÓ:
LXXVIIIª
*
Però ara em sap greu que els besos purs d’una donzella pura han estat tacats per la teva porca saliva. Però no te’n sortiràs sense càstig, car tots els segles et coneixeran i la fama, tornada vella, dirà qui ets.
Vale!
Eulàlia, et refereixes als mateixos versos de la Laura; però és preferible per als versos que queden per esbrinar (són molt coneguts!) posar el text llatí de Catul, la referència exacta i la traducció, si pot ser en català, i el nom del traductor/a.
Laura, et faltaria dir de qui és la traducció i a quin recull de versos pertanyen aquests, qui els va musicar i per què…?
Per cert, aquests versos de Catul tenen alguna relació, Eulàlia, amb El mercader de Venècia?
Val més tard que mai! Hi apareixien les inscripcions llatines dels cèlebres Catulli carmina, que va musicar Carl Orff en homenatge a Catul.
78-b
sed nunc id doleo, quod purae pura puellae
savia comminxit spurca saliva tua.
verum id non impune feres, nam te omnia saecla
noscent et qui sis, fama loquetur anus.
II. fletus passeris Lesbiae
Passer, deliciae meae puellae,
quicum ludere, quem in sinu tenere,
cui primum digitum dare appetenti
et acris solet incitare morsus,
cum desiderio meo nitenti
carum nescio quid lubet iocari
et solaciolum sui doloris,
credo ut tum gravis acquiescat ardor:
tecum ludere sicut ipsa possem
et tristis animi levare curas!
Una de les característiques de la poesia de Catul és la varietat mètrica. Dins de la seva obra, trobem dos tipus de poemes segons la seva mètrica: en primer lloc, els poemes breus en metre divers i, en segon lloc, els poemes llargs i breus en dístics elegíacs. Una altra característica que, a més a més, comparteix amb els altres poetes dels Poetae noui és la importància dels sentiments personals i de la seva pròpia experiència. La majoria de poemes de Catul parlen dels seus amors o de personatges que Catul devia conèixer i que va criticar durament.
També destaca la perfecció formal dels seus poemes, tant els llargs com els breus, i el seu estil molt acurat. Pel que fa al seu llenguatge, en molts dels seus poemes utilitza el llenguatge col·loquial que parlaven les classes cultes de l’època.
Pel que fa als temes, van des de l’amor i la mitologia a la crítica ferotge de diversos personatges.
A mes a mes L’obra de Catul es caracteritza per la passió (en l’amor, en la vida, en l’amistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en les que reflecteixen la seva vida privada, sinó també en els poemes erudits, on per primer cop els arguments mitològics serveixen sovint per expressar els sentiments del poeta.
Salvete!
Relacioneu el poema a què fa referència (un comentari de la Margalida en treu l’entrellat) amb la tipologia de la producció del poeta i el moment vital que descriu. Mireu quina metàfora sobre l’ocell, a part de ser famós per aquest imatge, Catul també és anomenat el poeta dels ……? Per què?
Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia provincial terratinent i amb activitats comercials. La seva vida va ser breu: va durar uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C. De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament.
Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al comerç ni a la política com altres del seu cercle, sinó que es va abocar al otium: la vida de societat, les relacions amb els amics, l’amor i la poesia.
L’obra de Catul reflecteix la seva vida. Té un recull de 116 poemes de longitud diversa, des dels dos versos del més curt als 408 del més llarg. Els poemes es poden classificar en tres grups, segons el contingut: Poemes erudits, poemes dedicats als amics i als enemics i poemes d’amor. El primer dels seus poemes porta una dedicatòria al seu amic i paisà Nepot. El poema que es presenta en aquest article és de temàtica amorosa, Catul destacà per el tractament de l’amor destacant la passió i la intensitat d’aquest, fins i tot era anomenat el poeta dels petons. En el poema “A Lèsbia”, de fet, demana a la seva estimada que li doni “mil besos, després cent, després uns altres mil, i dos-cents, després sense parar altres mil, després cent. Després, quan haguem comptat molts milers, desfarem la suma, per no saber-ho, per a què l’envejós no pugui llençar malefici, quan sàpiga que hi ha hagut tants de besos”. “Da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. dein,cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut ne quis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum”.
Salve!
Catúl va ser el principal representant de l’Escola dels “poetae novi” o “neoteroi” del segle 1 aC. Aquests poetes van destacar per els seus poemes curts i intensos en el que expressaven els seus sentiments més profunds amb l’intenció de produir alguna sensació en el qui llegeixi el poema. Temes principals tractaven sobre la seva vida bohemica, alcohol, apostes, enveja, gelosia, amor, etc.
Catúl va morir molt jove però els seus poemes van tindré molt d’èxit.
L’obra de Catul reflecteix la seva vida. Té la forma d’un recull de116 poemes de longitud diversa, des dels dos versos del més curt als 408 del més llarg.
La major part dels seus poemes giren entorn d’una dona a la qual li du Lesbià.
Tots els seus poemes, els podem dividir en dos grups: amor i amistat.
El primer grup “Amor” té tres etapes:
En aquesta etapa Catúl mostra totes les seves vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lèsbia en els set o vuit anys que van durar. La felicitat, el sofriment, retrets del poeta per les constants infidelitats de les primeres trobades, les freqüents ruptures i reconciliacions i la separació definitiva.
1ª etapa: Aquesta etapa la podem anomenar l’etapa de la passió ja que tots els poemes aporten elements amorosos, profunds en els que explica la seva relació i el amor que sent per Lesbia. En aquesta etapa, podem anomenar el poeta com el poeta dels petons per els seus poemes. En aquesta etapa destaca el poema “Mea Lesbia”
2ª etapa: Aquesta etapa la podem anomenar com l’etapa de desconcert perquè la seva relació amb Lesbia ha terminat i ell no ell vol acceptar. En aquesta etapa podem destacar el poema: “Odi et Amo”.
3ª etapa: Aquesta etapa consisteix en un odi per part del poeta a la seva amada Lesbia.
El segon grup “Amistat” te dos apartats:
1- Amics: En aquest apartat escriu poemes per els seus amics (“poetae novi”)
2- Enemics: En aquest apartat escriu poemes pels seus enemics. Poemes que més destaquen son els poemes dedicats a Momurra de Formies o el poema en que insulta a Juli César.
En quan, l’estructura del seus poemes..la major part dels seus poemes segueixen els models alexandrins hi fa la seva ostentació del seu coneixement de la mitologia. Molts poemes són extensos. Les obres de Catúl es caracteritza per la passió (en l’amor, en la vida, en l’amistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en les que reflecteix la seva vida privada.
Vale!
Maria, el moodle hi havia instruccions clares pel que fa al comentari d’aquest post. T’has limitat a posar informació sobre l’autor.
Salvete!
Sobre el que es demana a la tasca del moodle…
Catul pertany al conjunt de joves escriptors revolucionaris que en el moment van assignar-se el nom de Poetae novi o neoteroi, a finals de la República. Aquests poetes eren coneguts pel seu caràcter trencador i de rebel·lió que reflectien amb les seves accions com beure, jugar…Tot i així, a més de tenir una vida certament mal vista, els joves van adquirir una gran admiració pels seus poemes caracteritzats com a curts, intensos i punyents en els quals plasmaven tota mena de sentiments.
El principal representant d’aquest grup fou Catul (s.IaC). Les dates de naixement i de la mort del personatge són incertes però tot i així s’hi sap amb certesa que va morir jove.
Una de les característiques de la poesia de Catul és la varietat mètrica. Dins de la seva obra, trobem dos tipus de poemes segons la seva mètrica: en primer lloc, els poemes breus en metre divers i, en segon lloc, els poemes llargs i breus en dístics elegíacs. Destaca la perfecció formal dels seus poemes juntament amb un estil acurat i concret.
Pel que fa als temes, van des de l’amor i la mitologia a la crítica ferotge de diversos personatges. Tot i que sempre que se’n parla de Catul se sol relacionar amb els poemes d’amor i odi. D’aquesta manera cal conèixer el fet que va tenir una amant a la qual anomenava Lèsbia que va estimar moltíssim però que sobretot, va acabar odiant amb més força. A més, no tan sols va tenir confrontació amb les relacions amoroses sinó que també va tenir molts enemics als quals dedicar-li poemes satírics i de burla.
Catul pertany al gènere de l’epigrama. Aquest gènere sovint comparteix temes amb la lírica, tot i que el seu origen és ben diferent: l’epigrama era en un principi una composició inscrita en la pedra, sobre una tomba o un pedestal, caracteritzat per l’ús habitual del dístic elegíac, per la brevetat i per la interpel·lació al qui passava per davant. En sentit ampli els epigrames són poemes breus, concisos, sovint -però no sempre- amb més o menys intenció humorística i en general vinculat a les relacions socials o amoroses. És important saber que els primers epigrames llatins conservats són els de Catul.
Quant la creació literària, direm que l’obra de Catul reflecteix la seva vida. Té la forma d’un recull de 116 poemes de longitud diversa. Així mateix, els poemes es poden classificar en tres grups, segons el contingut:
– Poemes erudits: seguint els models alexandrins hi fa ostentació de la seva erudició mitològica. Són els més extensos. N’hi ha que es consideren de les primeres elegies romanes.
– Poemes dedicats als amics i als enemics: uns i altres surten amb noms propis. Diversos poemes són invectives contra Juli Cèsar, el qual encara no havia aconseguit el poder absolut. Aquests atacs no són, aparentment, polítics, sinó que Catul acusa obertament Cèsar, probable amic de la seva família, de mantenir relacions homosexuals amb el seu lloctinent Mamurra. Per sort, sembla però, que Catul es va mantenir al marge de les lluites polítiques del seu temps.
– Poemes d’amor: Catul escriu alguns poemes sobre amors passatgers com un jovenet anomenat Juvenci o algunes noietes fàcils. Però les seves millors poesies tracten dels seus turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar, en honor de Safo, a una aristòcrata anomenada en realitat Clòdia.
Així doncs, contràriament, a més de ser conegut pels seus característics versos d’atac, al poeta també se’l coneix com “el poeta dels petons” a causa de la seva creació poètica “Poema V” en què es fa referència Lèsbia i a la seva estima cap a aquesta, en contra de la voluntat i la crítica que oferia el poble sobre aquest amor amagat.
“Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.”