Tag Archives: Valors

Les dues granotes i altres faules isòpiques

Hem acabat la matèria optativa alternativa a la religió Isop en valors i competències, hem treballat al Fil Moodle de primer de l’ESO, però ens agradaria tenir a Aracne Fila i Fila aquestes faules, com la de La cigala i la formiga, perquè tothom les conegui i no passin a l’oblit:

Alumnes de 1r d’ESO Isop en valors

Posem el cascavell al gat?

Dibuix de Valèria a Blanc de Guix.         6è de Primària

Aràcnids i aràcnides i especialment els d’Isop en valors, a veure si sabeu què vol dir aquesta dita i de quina faula d’Isop prové? Li posem el cascavell o no?

Valèria Cuní
6è Educació Primària
Escola de dibuix Blanc de Guix, El Masnou

Vivite fortes

Quocira vivite fortes

fortiaque adversis opponite pectora rebus.

Horaci, Sàtires 2, 2, 135

 

Valentia no és no tenir por. Valentia és tenir por i, tot i així, vèncer els límits de la teva pròpia imaginació i sortir allà fora provant de fer-la dèbil. Ser valent és afrontar els problemes de cara, sense colpejar-los amb la força dels punys violents. Ser valent és mirar als ulls i parlar des del cor, no cridar per tal d’ignorar la veritat. Ser valent és anar-hi, tot i sabent que pots perdre més del que voldries. Ser valent és plorar en silenci i saber eixugar-te les llàgrimes tu sol, no plorar per compassió. Ser valent és somriure sempre, des del més profund intent de sinceritat, no somriure per aparentar. Ser valent no és exclamar la llibertat, ni cridar-la sense saber-ne el significat. Ser valent és dur la llibertat dins i aconseguir que t’acompanyi en les situacions més compromeses. Ser valent no és obrir els ulls sempre, ser valent és saber-los tancar en el moment oportú.

Valentia no és parlar sempre, ni fer grans discursos. Les persones que sovint tendeixen a no parlar sense dir res són aquelles que amaguen darrere una història valenta. Ser valent és saber carregar amb la motxilla de la teva història, amb les coses bones i les dolentes, sense haver d’estar demostrant constantment el pes que hom porta a sobre. Ser valent no és demostrar contínuament tot el que saps fer, com de fort ets. Ser valent és estar a l’altura el dia que hi hagi la necessitat. Ser valent no és no plorar mai amb una cançó que t’entendreix, valentia és que no t’importi plorar. Ser valent no és amagar la teva veritat per tal de crear expectació, ser valent és confiar-la a les persones que més aprecies, regalant la teva confiança. Ser valent no és voler oblidar, és intentar conviure amb el record. La valentia és reconèixer que el camí que cada persona ha de seguir no sempre serà paral·lel al nostre, consisteix en deixar marxar encara que dolgui.

Les persones valentes són aquelles que no han negat mai els seus somnis, que s’han atrevit a imaginar una i una altra vegada el cim de la seva muntanya, el cim dels seus desitjos. Les persones amb valentia són aquelles que no necessiten deixar escrita la seva obra de vida i miracles, simplement viuen. Les persones valentes no han de demostrar sempre que admiren els petits detalls, ni ho han de deixar escrit, ni ho han de cridar. Les valentes simplement utilitzen els petits detalls d’amor, sinceritat, amistat i d’altres per tenir un motiu més per somriure, per tenir un motiu més (dins d’una llista interminable) per apreciar més encara  les persones que estimen. Ser valent és no tenir por a dir t’estimo: T’estimo, amic, T’estimo, noi. T’estimo, noia. T’estimo pare. T’estimo, mare. T’estimo. T’aprecio. T’ho agraeixo. Gràcies. Perdó. Les persones valentes agraeixen, diuen gràcies en el ple sentit de la paraula, perdonen i saben demanar un perdó. Les persones valentes estimen sense la necessitat d’associar-ho amb l’amor de parella. Estimen i ho demostren. Les persones valentes porten per davant l’empatia, no tenen por de posar-se a la pell de l’altre i estremir-se, o somriure. Valentia és saber que el teló s’està obrint, que els llums funcionen i tu restes sol al centre d’un escenari. Valentia és quedar-s’hi, tot i sabent que segurament aquest cop no hi haurà aplaudiments.

La valentia no es mesura amb els errors, es mesura amb les vegades que una persona s’ha atrevit a equivocar-se. Els valents lluitaran contra les ànsies de deixar d’escriure aquest recull de sentiments, reflexions i confessions sobre aquest mateix paper per poder obrir les portes del seu interior als lectors d’aquestes línies.

Aina Tro

2n Batx.C

De nou, Coriolà!

Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…

“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro

…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?

Gaby