Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…
“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro
…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?
Gaby
Fa deu anys, vaig assistir a una altra versió de Coriolà adaptada al català també per Joan Sellent, sota la direcció de Georges Lavaudant. Es va presentar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, amb Lluís Homar de protagonista. Dues maneres d’afrontar un text clàssic grec a través de Shakespeare que cada cop és malauradament més actual. “No hi ha democràcia enlloc”, segons els mots de l’escriptor José Luis Sampedro inclosos en el programa de mà. “¿La gent està boja?”. Contesta tot seguit: “No, la gent està manipulada”.
Gràcies, Gaby, per recordar-nos un cop més la rabiosa actualitat dels nostres clàssics i no sols a l’escena dels nostres teatres!
Coriolà fou un heroi llegendari romà. Els romans el fan descendent del rei Anc Marci.
Era fill de Vetúria i d’un home que va morir quan Coriolà era molt jove fou educat per la mare i es va convertir en un valent i destacà pel seu temperament imperiós.
Coriolà fou un heroi llegendari romà descendent del rei Anc Marci. També fou guerrer. Una de les gestes més importants va ser la batalla entre els romans i els volscs.
En una època de fam a Roma, un príncep grec de Sicília va oferir repartir pa entre els romans pobres. Coriolà va prohibir repartir-lo si no ho feien els tribuns. Per aquesta dèspota ordre, Coriolà va ser condemnat i desterrat cap a les terres dels volscs.
Acampat a Fossa Cluilia, prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, ell rebutjaria si que els romans tornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i les seves supliques van fer efecte. Es va retirar de les rodalies de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.
Estic d’acord amb Coriolà en el sentit de que un individu no pot fer gaire per canviar el món, en canvi si molts s’uneixen, podran aconseguir molt més.
Vale!
Salve!!!
Puc dir que Coriolà va ser un heroi llegendari de l’antiga roma. És descendent del rei Anc Marci i la seva mare era vetúria. Va ser un gran guerrer i va participar en vàries batalles com la que van lluitar contra els volscs. Per prolemes van desterrarlo i es va refugiar amb els volscs oferint els seus serveis.
Aquest espectacle te bastanta bona pinta, m’agradaria veure’l.
Vale!!!