Una de les lectures prescriptives de les PAU de Llatí Catalunya 2015 és el primer llibre d’Ab urbe condita de l’historiador romà Tit Livi. A Aracne només en teníem una interessant ficció de la seva vida i, abans de començar a llegir Els orígens de Roma, hem de saber qui és Tit Livi, la seva relació amb August, la seva fama a Roma i la seva pervivència fins als nostres dies.
Camila Arigón
2n de Batx. Llatí
El curs 13-14 va ser certament fructífer per als de tercer de Cultura clàssica de l’Albéniz. Tres grups ben diferents van realitzar una matèria optativa que anava agafant forma a força d’il·lusió i treball de l’alumnat. Al primer trimestre, un magnífic grup de guies turístics em van oferir una visita guiada a la Badalona clàssica de la qual vaig poder esdevenir espectadora d’excepció. Al segon, uns publicistes improvisats, una mica més moguts, van descobrir sorpresos a final de trimestre tot el que havien après i en van deixar constància en un magnífic mural col·lectiu que encara mostra els tresors de Baetulo a tot aquell que entra a la biblioteca.
I com a colofó, un tercer trimestre intens en què crec que es va arribar a crear un sentiment de tasca conjunta, de grup de treball organitzat. Els déus ens hi degueren ajudar, perquè el tema eren els mites relacionats amb la Badalona romana.
Només cal mirar la foto del darrer dia. Sembleu tan orgullosos de la feina ben feta!
I llegir amb atenció el document final, fruit d’una tasca ben coordinada.
Com a colofó, val la pena no perdre’s els exercicis de recreació que van fer alguns grups, com el dels encarregats de Venus, que va arribar a posar-se en el lloc de l’eminent arqueòleg Joaquim Font i Cussó.
Com a mínim, del que estic segura és que, mai més, quan passeu per la plaça que du el seu nom, sereu desconeixedors de la relació que l’uní amb el museu que rau molt a prop…
[youtube width=”540″ height=”452″]https://www.youtube.com/watch?v=8O1voGJORKE[/youtube]
A tots, tant els que heu agafat el camí científic, com els que continueu el camí clàssic a Llatí de quart, us desitjo de tot cor:
Fortuna secunda!!
TERESA
Fresc de Pompeia. Banquet romà
El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!
De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:
Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.
Ovidi, L’art d’estimar, II
Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.
Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.
Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]
La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.
Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)
Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!
Alma Bergel
Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…
“En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.”
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró
Camila Arigón
1r Batx. Llatí
Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…
Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.
Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.
Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!
TERESA
Salvete alumnes de llatí!
Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i abans d’acabar el curs hem volgut fer les Villae per tal de cloure la nostra trilogia sobre l’habitatge a l’antiga Roma: les domus romanes, les insulae i ara les villae. Ja les parts de la casa romana?” target=”_blank”>en sabeu les parts?
Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les Vil·les i les seves parts i les hem anat explicant.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de camp romanes, un clar antecedent de les masies catalanes, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.
Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:
[youtube]http://youtu.be/rskX4x62rwk[/youtube]
Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.
El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.
Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)
Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)
Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre “Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.
Quadre en qüestió
Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.
Detall del quadre al qual veiem l’error
Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:
Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!
Arnau Lario Devesa
1r Batxillerat
Salvete alumnes de llatí!
Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i després de fer la domus hem volgut fer les insulae.
Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les insulae i les seves parts i les hem anat explicant.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de lloguer de l’antiga Roma, un clar antecedent dels nostres blocs de pisos, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.
Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:
P.D.: Vid. Sàpiens “Així eren els pisos de l’antiga Roma”
Ja fa uns dies de la realització de la X Magna Celebratio a Badalona, però és precisament després d’un temps de producció, que l’Amar Astudillo, de primer de batxillerat, ens presenta el seu extens muntatge fotogràfic. Càmera en mà, va dedicar-se a recórrer totes les parades per tal de deixar constància de l’extensa mostra d’activitats quotidianes que els grups de reconstrucció històrica mostraven als visitants, inclosa la nostra modesta aportació, de caràcter més aficionat i didàctic.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3JabgnS5Fdg[/youtube]
Aprofitant que a 4t d’ESO acabem d’estudiar l’educació i ara estem treballant els oficis, és un bon moment per fer un treball exhaustiu de repàs i ampliació d’aquests dos temes, així com de la morfologia nominal. Amb l’ajut de la programació de la Magna, en paper, on line, o directament del web, us proposo les següents activitats.
Els que vau participar a la Magna i ho vau viure en primeríssima persona segur que ho teniu més fàcil. És el que té la reconstrucció històrica, que ens ajuda a posar-nos en el lloc dels homes i dones de l’època que estudiem. Els que vau ser servi, magistri, rhetores, discipuli, narratrices, pueri puellaeque et cetera, per unes hores, segur que no ho oblidareu.
TERESA
La Júlia Calvo i l’Ariadna Zarcos han fet uns thinglinks d’edificis de l’època romana per tal que tingueu ben clares la forma de les seves plantes a partir de l’estructura d’aquests edificis.
Circus
Amphitheatrum
Theatrum
Per cert, sabeu quin tipus d’espectacles es feien en cadascun d’aquests edificis (circ, amfiteatre i teatre) i quines ciutats de la península Ibèrica en conserven restes?
