Una de les lectures prescriptives de les PAU de Llatí Catalunya 2015 és el primer llibre d’Ab urbe condita de l’historiador romà Tit Livi. A Aracne només en teníem una interessant ficció de la seva vida i, abans de començar a llegir Els orígens de Roma, hem de saber qui és Tit Livi, la seva relació amb August, la seva fama a Roma i la seva pervivència fins als nostres dies.
Camila Arigón
2n de Batx. Llatí
Salve!
Tit Livi, nascut en Patavium (actual Pàdua), nord d’Itàlia en el 59 a. C. i mort en ibídem, 17 d. C. Va passar la major part de la seva vida a Roma, on va ser tutor del futur emperador Claudio I.
Tito Livio pretenia crear, com a historiador, una obra artística.
Naturalment que l’estil de Tito Livio no es manté uniforme al llarg de la seva extensa obra: els 10 primers llibres són els que tenen un estil més poètic, potser a causa del caràcter llegendari del contingut narrat. La tercera dècada aconsegueix una perfecció gairebé èpica. Les dècades següents perden en brillantor, però guanyen en solidesa oratòria.
La seva obra Ab urbs condita, conegut per tres noms; Història de Roma, Anals i Dècades, va ser una narració en 142 llibres, els quals van acostumar a editar-se (abans ja potser del segle IV) en grups de 10. Cada grup es denominava “dècada”. Livio va ser publicant la seva obra a mesura que la redactava. A mesura que veien la llum va ser guanyant en celebritat i aviat va ser reconegut com a gran escriptor
Només es conserven 35 d’ells: els llibres I-X (fins a l’any 293 a. C.) en gran part contenen relats semilegendarios de l’origen i la història més antiga de la ciutat; i els llibres XXI-XLV, aquest últim incomplet (des del 218 a. C. fins a 167 a. C.) tracten sobre la segona Guerra Púnica i les Guerres Macedónicas. Van ser publicats en grups de cinc, el primer grup cap al 26 a. de C. i l’últim en el 14 d. de C.
Vale!
Salvee!!!!
Titus Livi o Tit Livi (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC. Va ser d’una família plebea però acomodada amb avantpassats molt il·lustres.
Livi posseïa fortes conviccions republicanes, ja que era molt amic de l’emperador August el qual apreciava molt el seu talent i li va donar protecció i suport. Va viure quasi sempre a Roma encara que va tornar a Patavium on va morir l’any 17 dC quan tenia 76 anys.
L’obra principal d’aquest autor tan destacat en la seva època és Ab Urbe condita, on descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC.
Va escriure amb un llenguatge on barrejava els fets ordenats cronològicament i la narració, que sovint és interrompuda per una altra història que anunciava nous fets.
En aquesta obra destaca molt l’estil poètic i arcaic de l’autor, i sovint escrivia des del punt de vista dels vencedors, per tal d’accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’Itàlia i el Mediterrani.
Una de les coses que més ens consta en llegir aquesta obra és distingir la realitat del mite o ficció.
Ab Urbe Condita estava format originalment per 142 llibres, dels quals sols n’han sobreviscut 35. Antigament, aquests 142 llibres van ser abreujada en un Epítom, del qual només han sobreviscut alguns llibres.
Aquesta col·lecció és molt important per descripcions, retrats, històries i altres projectes referents al Regne i a la República de Roma que es van poder realitzar a partir d’aquests llibres, ja que conté moltes referències a la Roma d’aquell moment i a la seva història en general amb un bon estil literari que facilita la seva comprensió.
Tenint en compte que Livi és romà sovint es pot observar en els seus relats una glorificació del seu poble. Tot i això és un llibre de gran valor perquè reflecteix l’actitud del poble davant aquests esdeveniments històrics i la seva tradició. Tots els manuscrits dels primers deu llibres van ser copiats a través de l’Edat Mitjana, i han arribat fins als nostres dies.
Per tant, com a conclusió d’aquesta petita recerca, podem dir que Tit Livi amb Ab Urbe Condita ens va proposar conèixer el naixement de molts anys d’història i cultura de Roma i n’haguéssim pogut saber més si s’haguessin conservat tots els llibres i no sols els trenta-set que ens han arribat.
Gràcies Tit Livi.
Vale!!!1
Salve!
Tit Livi va ser un historiador romà nascut a Patavium, l’actual Pàdua, al nord d’Itàlia, al voltant del el 59 aC. Tit Livi provenia de bona família.
La seva obra més famosa és ”Ab urbe condita” que vol dir ”Desde la fundació de la ciutat”, aquesta obra en descriu la història de Roma. Livi va escriure la seva obra en l’època d’August. L’obra comença des dels orígens de Roma i acaba a la seva època (des del 753 aC fins al 9 aC).
Ab urbe condita comença amb l’arribada d’Eneas a Laci. La fundació de Roma és a l’inici del regnat de Ròmul. Livi es centra a situar les causes de les cerimònies romanes i explica esdeveniments de l’antiga Roma. Alguns episodis de Livi han esdevingut famosos com el rapte de les sabines, la llegenda de Tarpeia, la violació de Lucrècia. Ab Urbe Condita estava format originalment per 142 llibres, dels quals només n’han sobreviscut 35. Antigament, aquests 142 llibres van ser abreujada en un Epítom, del qual només han sobreviscut alguns llibres.
Aquesta col·lecció és molt important, ja que té moltes descripcions, retrats, històries i altres projectes referents al Regne i a la República de l’antiga Roma que es van poder realitzar a partir d’aquests llibres, ja que conté moltes referències a la Roma d’aquell moment i a la seva història, amb un bon estil que fa més fàcil la seva comprensió.
Com a conclusió podem dir que Tit Livi va ser un dels autors romans més importants, gràcies també a la seva obra ”Ab urbe condita”, que té un gran valor que reflecteix l’actitud del poble davant esdeveniments històrics i la tradició.