Category Archives: Llatí 1r

De itinere: A ritme de polonesa

Cracòvia com a escenari del pas d’any? Fred assegurat i la sensació d’estar allunyada del món llatí que tenim tan proper… Tanmateix us puc ben assegurar que hi he trobat molt més que això, en aquesta bella ciutat polonesa: Chopin de banda sonora, la devoció al Papa Woytila present a cada racó, Copèrnic com a rei absolut de la zona universitària, però sobre tot la calidesa d’una gent amable i acollidora que contraresta amb el seu caliu la fredor d’un entorn sovint massa inhòspit. Ells m’han parlat de la verge moreneta de Czestochowa que sembla que és un dels motius pels quals hi ha qui ens diu “polacos” a nosaltres i pel que fa a la llengua, que de vegades també s’addueix com a motiu d’aquesta denominació, us puc assegurar que no s’assembla gens al català… Per cert, el polonès és una llengua indoeuropea? Si és així, recordeu a quina branca pertany? Amb quin alfabet s’escriu i per quin motiu? Quan i per a qui es va començar a escriure el polonès en lloc de la llengua de cultura per excel·lència, és a dir, el llatí?

I a part d’aquesta referència lingüística -us preguntareu- ¿quin lloc tenen aquestes reflexions en el nostre bloc clàssic? Doncs bé, fins i tot en aquest racó de món no romanitzat, en la història del qual no trobem traces de dominació romana, la influència clàssica m’ha sortit a l’encontre i és que, encara que hi hagi qui ho dubti, el llatí i el grec es troben a la base de la cultura occidental en el seu conjunt. En el muntatge que us presento a continuació podreu trobar els següents àmbits:

  • Referències clàssiques als rètols dels establiments de la ciutat. A més d’interpretar-les us demano que les ubiqueu al Google map d’Establiments clàssics. Si no trobeu l’adreça exacta, podeu situar-les al centre de Cracòvia.
  • Presència del llatí o la cultura clàssica en alguns monuments de la ciutat. Els sabeu interpretar? Podeu buscar informació, però apliqueu sobretot els coneixements assolits a classe.
  • El Collegium maius és una mostra de la prevalença del llatí com a llengua franca del món universitari fins al segle XVIII. Començant pel nom de la institució, demostreu que sabeu prou llatí per traduir i interpretar gramaticalment els rètols. D’altra banda, investigueu sobre el personatge de Nicolau Copèrnic: analitzeu i traduïu els títols de les seves obres i trobeu el nom llatí amb què les signava…
  • Visita obligada, ben a prop de la ciutat, és la del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Experiència punyent, descarnada, sens dubte, però necessària per comprovar la part més fosca de la natura humana, capaç de la major bellesa ensems amb la més vil depravació. La magnitud de l’estudi històric es troba precisament en revisar el passat per tal de millorar el present i prevenir el futur, tot i que malauradament l’ésser humà sembla no aprendre’n i el cicle creació-destrucció es repeteix una vegada i una altra. Al fons del segon camp, Auschwitz II – Birkenau, al final de les vies de tren i entre dos crematoris, s’alça un monument de record de les víctimes, al peu del qual hi ha 21 plaques amb una mateixa inscripció traduïda a diferents idiomes. Us presento la fotografia de la versió en grec modern per tal que intenteu identificar termes a partir del que sabeu de grec clàssic. Per ajudar-vos, a continuació trobareu la versió judeoespanyola, que crec que també mereix un comentari.

 

Do widzenia!

TERESA

Ciència MMXI: L’home llop

Mites i metamorfosis

Photobucket

Setmana de la ciència, una setmana que està situada entre el 16 de novembre i el 21 d’aquests mateix més. Un període de cinc dies en els qual tots els cursos han de fer una sèrie de treballs relacionats amb ciència sigui la matèria que sigui, aquests treballs un cop acabats són exposats per tal que els altres alumnes del centre els puguin veure.

En aquest cas  llatí; en aquesta assignatura es tractava de fer una exposició en la qual apareguin diferents animals vinculats a la mitologia llatina, és a dir, les diferents metamorfosis conegudes.

Hi ha molts casos de metamorfosis i bastant coneguts, però no tots són des d’una perspectiva científica com la que ens explica l’enllaç anterior.  Per exemple, Licàon  és un home que rep la visita d’un hoste misteriós que després es presenta com el déu dels déus. Licàon, que no s’ho creu,  per demostrar que és mentida, el vol assassinar mentres dorm i així deixar clar que és un simple mortal. Abans, però,  li dóna a menjar carn humana com a part del seu malèvol pla.  El déu se n’assabenta i furiós destrossa la casa sobre l’amo i després el converteix en llop. Un llop que manté encara després de la mutació, la mateixa ferocitat representada a la cara i quasi el mateix aspecte en la pell que el personatge de Licàon. 

Com aquests i molts altres casos, les metamorfosis llatines són exposades en les parets del centre Ies Isaac Albéniz de Badalona.

Bilal Archich

Adonis i Venus: un amor maternal

 

Adonis era fill de la jove Mirra ja convertida en arbre i del seu propi avi, Cíniras. Adonis va néixer de l’escorça del tronc de la seva mare. Mirra no el va poder cuidar, no podia abraçar-lo, besar-lo ni donar-li el pit.
Adonis era molt bell i la deessa Venus es va sentir atreta. La dea de l’amor sentia un amor cap a ell més aviat maternal que la feia més feliç que les seves aventures amb Mart.
– Oh, el meu petit! -L’abraçava Venus- Ets tan maco! Només podies ser meu! T’estimo, rei!

Venus se l’emportava al bosc i li ensenyava els seus racons més macos i els perills que hauria d’evitar.
– Mira, fillet. Veus aquest cérvol sense vida? L’ha mort un senglar.
– Què és un senglar, mare? -Preguntà Adonis amb innocència.
– Una bèstia que s’alimenta d’altres bèsties i de nens bonics com tu.
– Se’m menjarà? -Els ulls d’Adonis brillaven.
– És clar que no, jo et protegiré.
– T’estimo, mare!
Res no podia fer a la dea més feliç que aquell afecte que el petit Adonis sentia per ella.

Van passar molts anys, i Adonis ja en tenia setze. Era tot un gallard: atractiu, coratjós i astut. Venus temia que alguna donzella s’enamorés del seu noi i se l’emportés; per aquest motiu Venus sempre l’acompanyava.

Però malauradament, un dia que la deessa de la bellesa tenia un sopar diví a l’Olimp. Adonis desobeí Venus i se’n anà a fer un tomb pel bosc. De sobte, topà amb un senglar.
– Un senglar! -Exclamà- No et tinc por, potser tens més força, però jo et guanyo en astúcia.
Adonis començà a burlar-se d’ell.

El senglar corregué cap a ell i el tombà.
– Ah! ah! Surt d’aquí! Deixa’m!
El senglar li va mossegar el coll i Adonis començà a patir una respiració dificultosa i a perdre força.
– La mare, no vull deixar la mare. La mare patirà…
Dit això, entrà en un etern somni que el portaria al submón d’Hades.

Des de dalt de l’Olimp, Venus escoltà aquests últims xiuxiueigs d’Adonis i baixà a la Terra ràpidament.

– No pot ser! Oh, Adonis! El meu reiet! Oh, és mort! L’Hades me l’ha arrebatat! -Es lamentà asseguda a terra, emportant-se el cadàver fred d’Adonis al pit.

– Les meves galtes florides pal·lideixen, tornaran a créixer ja que el meu plor les regarà…

-Tranquil estimat, mai no seràs oblidat. Seràs una preciosa flor, una anemone, i la teva bellesa perdurarà per sempre més. A més a més,  ordenaré que se celebrin unes festes anuals en el teu honor, es diran Adònies.

Dit això, Venus es deixà caure sobre d’Adonis rendida. Desitjava que mai no s’hagués d’haver anat a l’Olimp i que hagués pogut fer-li un petó a la galta per última vegada.

 

Laia Muñoz Osorio
1r Batxillerat Llatí i Grec

Els videojocs i la seva inspiració clàssica

Aquest és el meu primer article a  Aracne i, com m’agraden els jocs, m’he fixat que hi ha molt referents clàssics en múltiples jocs, com ara observant aquest article o aquest altre.

Això em va fer investigar una mica. No vaig tardar massa en trobar múltiples d’aquests jocs, on apareixien tant referents del món romà com del món grec. Aquests són un dels principals jocs que vaig trobar:

La saga IMPERIVM si voleu estratègia militar i urbanisme:

IMPERIVM I (Les guerres de les Gàl·lies).

IMPERIVM II (La conquesta d’Hispània)

IMPERIVM III (Les grans batalles de Roma)

IMPERIVM CIVITAS (Format per tres entregues).

La saga IMPERIVM es basa en jocs d’estratègia enfocats en l’època romana, des de l’origen d’aquesta civilització fins a la decadència i la destrucció.Aquests jocs són molts estratègics i s’ha de pensar molt.

En canvi, IMPERIVM CIVITAS tracta de la supervivència  en una ciutat romana i es veu  molt bé com era aquesta civilització. Ens ensenyen a crear: escoles, cases, fòrums o cuines, etc..

Un altre joc és Age of Mythology, més pel vessant dels déus grecs.

És un videojoc d’estratègia de la saga d’Age of Empires però on apareixen elements de la mitologia grega, germànica i egípcia. El jugador ha d’avançar d’edat, derrotar els enemics. Té unitats per aconseguir recursos (vilatans), unitats per lluitar i les unitats mítiques, més poderoses que la resta i que depenen del déu que s’hagi invocat en cada edat. Aquestes unitats estan basades en personatges mitològics cèlebres com l’esfinx, l’ hidra o el centaure, entre altres. El déu invocat també permet llençar poders o màgies especials. El joc va vendre més d’un milió de còpies.

Encara en jocs en clau grega, tenim God of War.

Kratos neix a Esparta, una província grega caracteritzada per ser bressol dels millors guerrers de l’Imperi. Des de molt petit denota gran força, resistència i tenacitat, a diferència del seu germà menor, el qual és rebutjat pels militars i manat a l’exili. Kratos és reclutat i separat de la seva mare i germà, el qual, mentre Kratos és introduït en l’art de la guerra, mor, descendeix al regne d’Hades i es converteix en una espècie de dimoni del com no se sap fins a la data. En les múltiples entregues, aquest personatge lluita contra Ares i en derrotar-lo, ell es converteix en el nou déu de la guerra, per això es diu així el joc.

Aquest joc ha estat àmpliament premiat i ha tingut al mercat una gran rebuda. Per això,  s’ha convertit en una saga. Els seus títols són:

God of War: Fantasma d’Esparta.

God of War: II.

God of War: Candenes de l’Olimp.

God of War III.

Aquí us deixo un altre enllaç.

Aquests són alguns que nosaltres coneixem, però de ben segur que n’hi ha molts més d’estratègia militar com Rome Total War, Praetorians o d’estratègia econòmica i urbanisme com Caesar o d’estratègia militar, urbanisme i mitologia com Grepolis. Què en sabeu d’aquests? En coneixeu algun altre?

Iván Zapico Fernández

INS Premià de Mar

1r de Batxillerat

PlayStationVita

El cap de setmana passat, vaig veure per un canal de la televisió l’anunci de la nova PlayStationVita. Aquesta nova consola amb aquesta paraula vita, d’origen llatí i que siginifica vida,  és un nom molt apropiat ja que els seus dissenyadors creuen que aquest nou sistema d’entreteniment portàtil d’última generació,  serà com una combinació revolucionària de jocs ficticis i connexions socials en un context real. L’objectiu d’aquesta és transformar tots els aspectes de la vida quotidiana en una experiència d’entreteniment. Us deixo aquí un video:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RIaJHh60hQY[/youtube]

Salue,

Laia Parareda

Ins. Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm

Ciència MMXI: Les Pièrides i la garsa

Photobucket

Imatge de la garsa extreta de: boiadeportpelegri.blogspot.com

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Pica
Espècie: P.Pica

 

La garsa és un ocell d’uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades.
El seu bec és fosc de la mateixa manera en què les seves potes també ho són. Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats.  Emet un cant “xac-xac-xac” que s’explicaria amb la costum xerraire de les Pièrides que seguidament explicaré.

Les Pièrides eren nou germanes filles del ric Píeros de Pel·la i d’Evipe de Peònia. Com que eren destres en el cant, van reptar nou muses que, si perdien els cedirien la font d’Hipocrene i la d’Aganipe però si les muses guanyaven, les nou germanes els haurien de cedir els camps d’Emàtia fins al nevat país de Peònia.

El repte de les Pièrides -Giovanni Battista di Jacopo (1495-1540). Musée du Louvre.

Les muses van acceptar el repte i, davant de les nimfes que van fer d’àrbitres, van dur a terme la contesa. Les nimfes van dictaminar que les guanyadores de la contesa havien sigut les muses de l’Helicó. Fruit del fracàs, les nou germanes van començar a injuriar les muses i com a càstig Cal·líope, la més gran de les muses, va transformar les Pièrides en una nova raça d’ocell destinada a poblar els boscos i a grallar per sempre: la garsa.

El pintor Giovanni Battista (Florència, 1495 – Fontainebleau, 1540) va representar en una de les seves pintures una de les escenes d’aquest mite. Era anomenat “El Roig Florentí” (Rosso Fiorentino) i va ser un pintor italià del Renaixement membre de l’Escola de Fontainebleau. És un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric.

El mite clàssic és un mode de pensament que dóna resposta a tot allò que la humanitat sempre ha intentat saber: què sóm, d’on venim, per què existim, etc. Per tant, el mite de les Pièrides intenta explicar l’origen de la garsa però, què tenen en comú?  Bé, en primer lloc, les nou germanes van fer la contesa al bosc i les garses viuen als boscos. El fet que les Pièrides siguin destres en el cant i a més, xerrin més del que els convé, explica que la garsa emeti constantment un cant.

La informació d’aquest article l’he extret del llibre anomenat “Narracions de mites clàssics” que és una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. A més, he utilitzat aquest web per extreure la informació de la garsa.

Carla Pallach Ros

1.2 Batxillerat

Us han robat mai el cor?

Mireu amb atenció aquesta il.lustració de Carles Arbat:

A què us sona? La reconeixeu? Podríeu dir l’episodi que il.lustra? En quin llibre trobem aquest episodi? Qui és el seu autor? Robar el cor pot tenir diverses interpretacions, a quina es refereix aquesta il.lustració? En coneixeu d’altres? etc.

 

Noelia Vargas

4t d’ESO Llatí optativa 2

El Jabato a “Fidels i Rebels”

El Jabato, com hem pogut llegir en aquest apunt d’Aracne fila i fila de Ramon Coll, és una famosa sèrie de historietes creada per Víctor Mora (guió) (sota el pseudònim de R. Martín ) i Francisco Darnís (dibuix) per a l’editorial Bruguera el 1958. Li va fer la competència a El capitàn trueno, ja que hi tenia moltes similituds.

Context:

Víctor Mora afirma haver situat aquesta historieta 73 anys abans de Jesucrist (tot i que sigui cristià), després de la mort d’Espartac. No està massa clara, de tota manera, l’època exacta en què viu El Jabato, atès que en algun episodi se cita Neró, en un altre a Trajà, i fins i tot hi ha algun on s’anomena un fictici emperador Sulla.

Argument:

Els romans consideren El Jabato i els seus amics com proscrits molt perillosos, i fan tot el possible per capturar-los cada vegada que aquests s’aventuren a apropar-se als vasts territoris de l’Imperi. Com és lògic, ells no dubtaran a aprofitar la majoria de les oportunitats de què disposen per lluitar al costat dels pobles oprimits, tant per Roma com per altres tirans (d’allò més exòtic). Obligats a viure a l’exili, en molt rares ocasions els protagonistes tornen a la seva Ibèria natal, on només poden comportar-se com guerrillers. Harmonia Rodríguez (esposa del guionista), va recordar que Mora solia deixar Jabato en situacions terribles sense saber com ho trauria la setmana. “Ja m’apanyaré” deia.

Personatges:

Jabato és un pacífic camperol que, esclavitzat per Roma i convertit a la força en gladiador, aviat lidera una revolta de gladiadors i aconsegueix escapar del circ, per dedicar després a recórrer el món com un justicier errant. La seva indumentària habitual es compon de faldellí (generalment vermell a la versió acolorida), que deixa al descobert les seves cames protegides per sengles grebes metàl·liques, i sandàlies de cuir als peus, així com una lluent cuirassa d’escates.

Taurus és un gegant barbut i golafre, llenyataire de professió i millor amic de El Jabato ja fins i tot abans de la invasió romana; des del principi es converteix en el seu inseparable company d’aventures al voltant del món . La seva indumentària habitual està elaborada a base de pells d’algun animal. Una altra de les seves característiques més remarcables és el seu peculiar i retorçat bigoti. Pel seu aspecte i constitució física, gairebé es podria dir d’ell que es tracta del típic forçut de circ.

Claudia és una jove patrícia romana, filla d’un senador, que s’havia convertit al cristianisme. Claudia , seguint la personalitat marcada pel personatge de Sigrid en El capitán trueno, mai es va casar amb Jabato i mai no es va limitar a esperar l’heroi des de l’exili.

Enquesta feta a la biblioteca de Premià de Mar

Vam fer una esquesta a 10 persones un dia i a 10 més un altre. En la primera, tres persones coneixien El Jabato o l’havien llegit algun cop (totes tres majors de 50 anys). A la segona, la coneixien dues persones (també majors de 50 anys).

Per tal que més gent conegui El Jabato, preservem aquí l’exposició “Fidels i Rebels” de la biblioteca Martí i Rosselló de Premià de Mar amb el vídeo del nostre company de llatí de quart de l’altra franja d’optatives, Víctor Barranco:

Eva Pérez

Èric Aparicio

4t ESO Llatí

Llegint epígrafs funeraris…

A partir de l’article de El Fil de les Clàssiques Tot passejant entre sepulcres romans, em va venir la idea de fer aquest apunt, per tal de conèixer millor el món funerari dels romans a partir de les inscripcions funeràries.

De tots els epígrafs, n’he triat dos per tal que respongueu en comentari les preguntes de més avall:

Inscripció funerària

Quin d’aquests epígrafs va dedicat a Numísia? En quin cas va el seu nom? Quan mana fer la inscripció i per a qui? Què vol dir C.L.? En quin temps verbal està el verb? On es troba actualment aquesta inscripció? Què significa Hic sita est?  Com es pot abreujar? Què vol dir ‘STTL’? Sabries dir el que significa ‘D.M.S’ ? A qui va dedicada l’altra inscripció? A quina edat va morir? I per últim saps què significa ‘R.I.P’? I en quina llengua està escrit?

Elisa Moya
Llatí 4t ESO B