Imatge de la garsa extreta de: boiadeportpelegri.blogspot.com
| Regne: | Animalia |
| Fílum: | Chordata |
| Classe: | Aves |
| Ordre: | Passeriformes |
| Família: | Corvidae |
| Gènere: | Pica |
| Espècie: | P.Pica |
La garsa és un ocell d’uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades.
El seu bec és fosc de la mateixa manera en què les seves potes també ho són. Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats. Emet un cant “xac-xac-xac” que s’explicaria amb la costum xerraire de les Pièrides que seguidament explicaré.
Les Pièrides eren nou germanes filles del ric Píeros de Pel·la i d’Evipe de Peònia. Com que eren destres en el cant, van reptar nou muses que, si perdien els cedirien la font d’Hipocrene i la d’Aganipe però si les muses guanyaven, les nou germanes els haurien de cedir els camps d’Emàtia fins al nevat país de Peònia.
- El repte de les Pièrides -Giovanni Battista di Jacopo (1495-1540). Musée du Louvre.
Les muses van acceptar el repte i, davant de les nimfes que van fer d’àrbitres, van dur a terme la contesa. Les nimfes van dictaminar que les guanyadores de la contesa havien sigut les muses de l’Helicó. Fruit del fracàs, les nou germanes van començar a injuriar les muses i com a càstig Cal·líope, la més gran de les muses, va transformar les Pièrides en una nova raça d’ocell destinada a poblar els boscos i a grallar per sempre: la garsa.
El pintor Giovanni Battista (Florència, 1495 – Fontainebleau, 1540) va representar en una de les seves pintures una de les escenes d’aquest mite. Era anomenat “El Roig Florentí” (Rosso Fiorentino) i va ser un pintor italià del Renaixement membre de l’Escola de Fontainebleau. És un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric.
El mite clàssic és un mode de pensament que dóna resposta a tot allò que la humanitat sempre ha intentat saber: què sóm, d’on venim, per què existim, etc. Per tant, el mite de les Pièrides intenta explicar l’origen de la garsa però, què tenen en comú? Bé, en primer lloc, les nou germanes van fer la contesa al bosc i les garses viuen als boscos. El fet que les Pièrides siguin destres en el cant i a més, xerrin més del que els convé, explica que la garsa emeti constantment un cant.
La informació d’aquest article l’he extret del llibre anomenat “Narracions de mites clàssics” que és una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. A més, he utilitzat aquest web per extreure la informació de la garsa.
Carla Pallach Ros
1.2 Batxillerat
Felicitats Carla, has sabut interpretar el míte i la realitat d’una manera molt encertada. M’ha agrada molt també que hagis presentat una representació artística del mite. Per acabar d’arrodonir-ho, hauries pogut identificar els elements que apareixen al quadre, però la veirtat és que aquests primers articles estan molt i molt bé.
Hem enllaçat aquest article, com tots els que parlen d’ocells, amb Els ocells i la mitologia, un article molt complet també.
Realment, Teresa, aquests alumnes d’enguany sembla que faci temps que editin al bloc i tot just s’estrenen. Ho dic per la qualitat dels seus apunts. L’enhorabona, Carla, i endavant! Gràcies per les referències als treballs anteriors i per anar trenant bé la teranyina!
Salveee.
No tenia ni ideia que el mite de les Pièrides estigués relacionat amb la Garsa. Em vaig llegir el llibre de narracions de mites de clàssics, pero no recordo la menció d’una garsa. 🙂
Un article molt interessant!!!.
Aquest mite el vàrem treballar a principi de curs! Tots els noms de les espècies tenen origen en el llatí, i d’aquest sorgeixen les seves variants en altres llengües.
Bona feina!
No tenia ni idea de que aquest mite vingues de la Garsa, vaig lleguir el llibre, però no ho vaig relacionar
Salve!!
Tot i que m’he llegit el llibre de “Narracions de mites clàssics” no he sapigut relacionar el mite de les Pièrides amb la Garsa.
És molt interessant l’article ja que podem observar que el nom de l’espècie és en llatí i d’aquí provenen totes les seves variants en la llengua llatina també.
Vale!!
Salve!!
Jo també he llegit el llibre i no ho he sapigut relacionar, no hi he caigut..
Amb aquest article podem observar com gairabé tots els noms de les espècies són en llatí.
Vale!!
Quan l’he acabat de llegir, m’he quedat pensant. És un mite curiós, i el trobo divertit, perquè em fa gràcia pensar que el fet que les Pièrides fossin tan xerraires estigui relacionat amb el constant soroll de les garses. Suposo que ara, quan tregui el cap pel balcó i vegi una garsa, pensaré que és una de les nou germanes convertida en garsa, i somriuré.
És curiós, Núria, aquest matí mentre venia en cotxe, avorrida al davant d’un semàfor n’he vist dues, de garses, i he pensat en l’article de la Carla. Mai m’havia fixat que n’hi havia, d’aquests animalons, a Badalona i ves per on, al lateral de la B20 n’he trobat dues garlant com desesperades.
Gràcies, Carla, per fer-nos reflexionar i ajudar-nos a mirar la monòtona realitat quotidiana amb un xic de poesia. La propera vegada saludaré les dues germanes, pobretes!, per si un cas….
Doncs, potser hauríem de fer un poema, una narració, un diàleg de garses… No ho sé, però crec que s’ho mereixen!
De qui és aquesta pintura? Voleu dir que no és de Rosso Fiorentino, anomenat Giovanni Battista di Jacopo (1494-1540) tal com es comenta en el cos de l’apunt? Vid. Louvre. Crec que en el peu de la foto l’heu confós amb Giovanni Battista Piranesi (1720-1778).
Carla amb l’ajut de la Teresa, ho podries rectificar, si cal, en el peu de la foto. Així com posar la imatge amb l’enllaç a una pàgina amb Creative Commons com és la wiquipèdia. Vid. Ecce pictura XII on hi manca el peu de pàgina, que en aquest cas és part de la recerca i l’error dels alumnes m’ha portat a seguir la font i en un dels casos era precisament aquesta entrada.
Li diré a la Carla que es miri el comentari. Dimarts li obriré l’article perquè pugui fer el canvi. Suposo que, després de tant de temps, ja no vindrà d’una mica més i prefereixo que ho faci ella. Com que els teus alumnes ja estan avisats, crec que no els provocarà més confusió. Et sembla bé? Si corre pressa ho arreglo jo.
Prefereixo, Teresa, esperar i que ho faci la Carla! Errare discitur!
Hola!
Vaja… dimarts amb l’ajuda de la Teresa ho arreglaré!
M’hauré de fixar més per evitar aquests errors. Però ja sabem que “errare humanum est”.
Certe, Carla, però rectificar és de savis!
Ja està arreglat!
Moltes gràcies, Carla!
Pingback: Recreació: Les pièrides | Aracne fila i fila