Tag Archives: Videojocs

God of War 3: La segona Titanomàquia

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.

El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’Aracne “God of War, mitologia pura i dura!“.

Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.

Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]

Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]

Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.

Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.

En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.

Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla

Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]

A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.

Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.

Kratos es troba amb Cronos

Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]

Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.

El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus

La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.

El món romà a la nova generació de consoles. Ryse: Son of Rome

20 Replies

Coincidint amb la sortida de la nova generació de consoles, ens sorprèn uns dels primers títols que ha sortit amb unes de les primeres consoles.

Es tracta de Ryse: Son of Rome. Aquest videojoc, com molts altres, agafen referents del món romà, però el porta a un nivell més extrem fins al punt de haver estat censurat als Estats Units.

El protagonista, i alhora personatge principal de la trama, és Marius Titus, i al llarg de la seva vida anirà completant campanyes romanes per venjar la seva família que va ser assassinada en una suposada invasió dels bàrbars a Roma.

No patiu, non’explicarem la història, ja que segurament hi ha persones que estiguin interessades en comprar el joc i no es tracta de fer malbé l’experiència.

Taking Up Arms: Hands On With Ryse: Son Of Rome

Tot i no ser d’una exactitud històrica massa acurada, hi apareixen alguns personatges bastant representatius de la cultura romana, com ara l’emperador, en aquest cas Neró; alguns déus, com és el cas de la dea Nèmesi, que pren gran protagonisme en la història, junt a un altre déu, que a priori ajuden el protagonista a superar les múltiples adversitats que va trobant, o li suposen un impediment en el seu camí. A més, es veuen les desigualtats socials de l’època, sobretot a la part final. A més, durant el transcurs del joc, el protagonista va explicant la seva història en forma de relleu. Aquest relleu, a l’última escena, està representat al llarg d’una columna que emula clarament la Trajana.

Però el que realment és interessant en el joc, és el combat i la temàtica relacionada en l’exercit romà. Es veu molt bé en algunes escenes la jerarquia militar romana i la lleialtat dels seus legionaris. També, constantment es veuen els equipaments que portaven els romans, en comparació dels atuells que portaven els bàrbars, en aquest cas de Britània.

També podem veure molts paisatges, tant de bosc, durant la campanya militar a Britània, com l’ambientació tant de les ciutats romanes com de les bàrbars, està força aconseguida.

Taking Up Arms: Hands On With Ryse: Son Of Rome

Finalment, s’ha de parlar de la jugabilitat, no per temes tècnics de la nova consola, sinó pels moviments que utilitza el jugador principal. Els productors del joc van voler aconseguir un màxim realisme pel que fa als moviments, els atacs, les execucions, les defenses… Ho van aconseguir mitjançant historiadors i especialistes en combat antic romà. Aquest estil de lluita cos a cos, es caracteritza per l’ús de l’escut (scutum), tant com per defensar-se com per atacar; les llances (pilum) i les espases (gladium), en una combinació de totes en un estil molt agressiu per desestabilitzar l’enemic i poder atacar. També, per exemple, una clara mostra de l’estil de combat romà es veu quan has de dur a terme un atac frontal contra els arquers bàrbars, i un s’ha de protegir i també protegir els teus soldats amb la formació en testudo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B9mgUvtO7mo[/youtube]

Quina és la vostra opinió? Creieu que si tingués un major rigor històric donaria un punt més a favor al joc? Sabeu que és la formació en testudo? Quins elements de l’exèrcit romà, de l’urbanisme de les ciutats, de la vida… hi surten ben representats?

Arnau Lario & Eric Andreu Carvajal

1r i 2n de Batxillerat Llatí

Kid Icarus Uprising: Un joc caigut del cel!

2 Replies

Hola a tots els aràcnids i aràcnides. Vet aquí que us presento un nou videojoc farcit de referents clàssics, Kid Icarus Uprising.

Aquest joc, com diu el títol, s’anomena “Kid Icarus Uprising”. Us sona d’alguna cosa? Quin referent mitològic té? És un títol de la consola portàtil Nintendo 3DS, desenvolupat per Project Sora. De fet, és el tercer de la sèrie Kid Icarus. L’argument gira entorn de l’àngel Pit, un guerrer que, amb l’ajuda de Palutena, la deessa de la llum, anirà derrotant el poderós exèrcit de Medusa, que en aquest cas, és la dea de l’obscuritat. Durant el seu camí, en Pit anirà trobant gran quantitat d’enemics, d’entre altres, famosos personatges i monstres de la mitologia grega, com Pandora, Hades, el gos Ortros o l’Hidra. El joc consta de 25 capítols, en què començarem per un combat aeri, on anirem eliminant una sèrie de monstres gràcies a les diferents armes divines que anirem adquirint a mesura que anem avançant. Seguidament, hi haurà el combat terrestre, que segueix el mateix procediment que l’anterior fins arribar al boss (el líder), com per exemple l’Hidra.

El recomano a tots aquells a qui agradin les aventures amb un “toc” clàssic. A continuació, us deixo el tràiler del videojoc. Gaudiu-lo i trobeu més referents clàssics, per exemple què me’n dieu de Magno !!!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B1eiyDfWy0c[/youtube]

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Grec i Llatí

God of War, mitologia pura i dura!

44 Replies

Els videojocs, per a molts, són només una eina d’entreteniment juvenil que serveix únicament per “matar el temps”; per a altres, són considerades obres d’art, ja que molts d’aquests tenen continguts didàctics, apartats gràfics destacables, un realisme (i surrealisme) que (probablement) cap pel·lícula no podria arribar mai a aconseguir… Un munt de raons que podria fer del món del videojoc un nou concepte d’art.

Podríem dir que un dels exemples que no només estarien en el primer cas, sinó que també està en el segon seria God of War (Déu de la Guerra), un videojoc amb una pila de referents clàssics!

El títol té a veure amb la història de la primera part del joc (és una trilogia): Kratos, fill de Pal·lant i d’Estix (que més tard s’esbrinaria que realment era fill de Zeus) i antic capità de l’exèrcit espartà, és derrotat en una lluita contra els bàrbars, i en conseqüència, demana ajuda al déu Ares (déu de la guerra) per abatre els seus enemics a canvi de la seva voluntat. Aquest accepta i li atorga les Espases del Caos, amb les quals aconsegueix guanyar la guerra. A partir d’aquesta ajuda, Kratos, amb sed de poder, acaba amb la vida de moltes persones que el déu li encomana, fins el punt en què aquest poder va fer d’ell un assassí sense pietat i sense cor. Un bon dia, és enganyat i cegament ataca Esparta, acabant amb la vida de la seva dona Lysandre i la seva filla Calíope. Abatut per la pèrdua de la seva família, decideix abandonar les ordres d’Ares i venjar-se d’aquest déu manipulador, una tasca que només aconseguiria amb l’ajuda de la Caixa de Pandora. Després d’un llarg camí ple d’obstacles, Kratos acaba amb la vida del déu i és proclamat el nou déu de la guerra.

Un dels detalls que més capfiquen aquesta història en la mitologia grega seria la venjança (pràcticament) com a tema principal. Els déus grecs eren d’allò més venjatius; sempre acabaven venjant-se d’algú per qualsevol cosa. A més d’aquesta contínua “vendetta”, també podríem esmentar el grau de violència que s’aplica. La mitologia grega ha estat pintada com un món violent, ja que moltes vegades podrem veure que constantment es violava i matava. Segons diferents punts de vista, uns dirien que el grau de violència representat en el joc és exagerat, mentre que altres dirien que és una bona manera d’ambientar l’època.

Òbviament, el joc és més extens. Conté milers de referències a la mitologia grega.

·El càstig que va rebre Prometeu per haver robat la flama de l’Olimp: vid.
vídeo.

·Cronos empassant-se la pedra que Rea li va donar per amagar Zeus i la Titanomàquia:

Aquí deixo les imatges d’alguns dels molts personatges mitològics que apareixen (intenteu esbrinar qui és cadascun):

Personatges mitològics from cuadradodelasbermudas

Possiblement tingueu més dificultat en esbrinar qui són els personatges de les imatges 6, 7 i 13. Pistes que us puc donar de cada imatge són:

6 – Fixeu-vos en les seves armes. Tenen forma de cap de lleons. Quin semidéu es va enfrontar a un lleó?
7 – Aquest seria el personatge més difícil d’endivinar. Segons la mitologia, eren humanoides de gran tamany i força (ja diré qui és, si veig que ningú no ho ha pogut trobar).
13 – Era tan lleig que es diu que Hera el va treure de l’Olimp (la fotografia se situa en una farga, on aquest treballava).

John Tuset Regalado

1r batx,. Grec i Llatí

Els videojocs i la seva inspiració clàssica

56 Replies

Aquest és el meu primer article a Aracne i, com m’agraden els jocs, m’he fixat que hi ha molt referents clàssics en múltiples jocs, com ara observant aquest article o aquest altre.

Això em va fer investigar una mica. No vaig tardar massa en trobar múltiples d’aquests jocs, on apareixien tant referents del món romà com del món grec. Aquests són un dels principals jocs que vaig trobar:

La saga IMPERIVM si voleu estratègia militar i urbanisme:

–IMPERIVM I (Les guerres de les Gàl·lies).

–IMPERIVM II (La conquesta d’Hispània)

–IMPERIVM III (Les grans batalles de Roma)

–IMPERIVM CIVITAS (Format per tres entregues).

La saga IMPERIVM es basa en jocs d’estratègia enfocats en l’època romana, des de l’origen d’aquesta civilització fins a la decadència i la destrucció.Aquests jocs són molts estratègics i s’ha de pensar molt.

En canvi, IMPERIVM CIVITAS tracta de la supervivència en una ciutat romana i es veu molt bé com era aquesta civilització. Ens ensenyen a crear: escoles, cases, fòrums o cuines, etc..

Un altre joc és Age of Mythology, més pel vessant dels déus grecs.

És un videojoc d’estratègia de la saga d’Age of Empires però on apareixen elements de la mitologia grega, germànica i egípcia. El jugador ha d’avançar d’edat, derrotar els enemics. Té unitats per aconseguir recursos (vilatans), unitats per lluitar i les unitats mítiques, més poderoses que la resta i que depenen del déu que s’hagi invocat en cada edat. Aquestes unitats estan basades en personatges mitològics cèlebres com l’esfinx, l’ hidra o el centaure, entre altres. El déu invocat també permet llençar poders o màgies especials. El joc va vendre més d’un milió de còpies.

Encara en jocs en clau grega, tenim God of War.

Kratos neix a Esparta, una província grega caracteritzada per ser bressol dels millors guerrers de l’Imperi. Des de molt petit denota gran força, resistència i tenacitat, a diferència del seu germà menor, el qual és rebutjat pels militars i manat a l’exili. Kratos és reclutat i separat de la seva mare i germà, el qual, mentre Kratos és introduït en l’art de la guerra, mor, descendeix al regne d’Hades i es converteix en una espècie de dimoni del com no se sap fins a la data. En les múltiples entregues, aquest personatge lluita contra Ares i en derrotar-lo, ell es converteix en el nou déu de la guerra, per això es diu així el joc.

Aquest joc ha estat àmpliament premiat i ha tingut al mercat una gran rebuda. Per això, s’ha convertit en una saga. Els seus títols són:

–God of War: Fantasma d’Esparta.

–God of War: II.

–God of War: Candenes de l’Olimp.

–God of War III.

Aquí us deixo un altre enllaç.

Aquests són alguns que nosaltres coneixem, però de ben segur que n’hi ha molts més d’estratègia militar com Rome Total War, Praetorians o d’estratègia econòmica i urbanisme com Caesar o d’estratègia militar, urbanisme i mitologia com Grepolis. Què en sabeu d’aquests? En coneixeu algun altre?

Iván Zapico Fernández

INS Premià de Mar

1r de Batxillerat

Fidels legionaris en un món postapocalíptic

6 Replies

Aquest estiu vaig descobrir un joc molt interessant, modern en què el món ha estat arrasat per una Gran Guerra cap a l’any 2077. Com a conseqüència d’aquesta guerra, on es van fer servir armes de gran destrucció, com ara bombes nuclears, la Terra ha estat fortament castigada a causa d’aquest holocaust nuclear. Aquest joc és la premiada saga Fallout.

Tot i la gran destrucció, les persones sempre han trobat un mètode per sobreviure al llarg de la història, i en aquesta ocasió no seria pas diferent. Les persones que van preveure el desastre nuclear van construir un seguit de refugis sota terra, on no hi entraria ningú, ni tampoc en sortiria ningú.

En la primera part, que en realitat és la tercera entrega de la saga, es dóna a conèixer tota la història i descobreixes també que no tothom va poder entrar en algun d’aquests refugis i es van quedar a fora. Aquestes persones són supervivents, armats, afectats per la forta radiació de les bombes nuclears i alguns estan una mica “afectats” mentalment per la destrucció.

Però és a la quarta part de la saga on em vaig trobar una sorpresa. Com he dit abans, el món ha estat destruït i els Estats Units (on passa tota la trama de la història) ha quedat destruït en un gran desert, menys poques ciutats que s’han salvat. Com va dir un gran filòsof, la primer guerra mundial va seria amb fusells, la segona amb metralladores, la tercera amb bombes nuclears i la quarta seria amb pedres i pals. Doncs aquesta teoria es compliria, menys que es desenvoluparien armes làser, de plasma, però també amb roques i amb armes improvisades, simplement per intentar sobreviure.

Doncs com que tot ha tornat al passat, també la gent està dividida en grups i tribus amb ideologies concretes, pensaments restringits i filosofies definides per la seva història fins al moment. Aquests grups han de ser forts, poderosos i que provoquin temor als altres grups.

Un d’aquests grups, i un dels més poderosos és la Legió de Cèsar. Aquests valents legionaris estan dividits i organitzats tal i com ho estaven en l’antiga Roma: amb Centurions, un cap visible: el Cèsar, es concentren en campaments idèntics, amb una Guàrdia Pretoriana per protegir el Cèsar, alguns frumentarius i fins i tot tenen els diners de plata, la mateixa moneda que a l’antiga Roma, els sodats més veterans es distingeixen amb les vestimentes i els colors d’aquestes, i quan passes pel costat de qualsevol legionari, et diuen com en l’antiguitat: fidelitat a Caesar!!!.

Les armes que utilitzen no són pas modernes, ni armes làsers, ni de foc… simplement utilitzen gladius (espases) i llances. A dintre del campament hi ha l’arena, on s’entrenen lluitant cos a cos, on són realment experts, com a l’antiga Roma, temuts en combat per la seva gran preparació. El seu caràcter és sempre lleial al Cèsar, nobles amb els seus aliats i molt feroços i sense escrúpols contra l’enemic, on lluitarà fins a la mort, encara que perdi la llança, atacarà amb l’espasa, i si perd l’espasa lluitarà amb els punys si no té cap arma més, encara que l’enemic sigui potencialment més mortífer que ell, sempre pel Cèsar.

Realment és impressionant veure com han recreat tot el món militar romà amb una fidelitat molt curosa i com de bé han refrescat un dels millors exèrcits de la història del món i introduint-lo en un món postapocalíptic on només sobreviuen els més forts i valents. Si ho voleu comprovar (vid. vexillarius “portaestendard”), en podeu establir els paral·lelismes i deixar-ne constància en comentari.

Eric Andreu

1r Batxillerat Llatí i Grec

Esa horrible historia-Depravados romanos

4 Replies

Koch Media acaba de llançar al mercat Esos depravados romanos, un joc educatiu d’aventures i de destresa assequible per a PC, Nintendo DS i wii (a la wii es podrà compartir el joc amb quatre jugadors!). Té un total de 30 minijocss disponibles per a aspirants a gladiadors que es poden jugar en qualsevol ordre, així com les missions.

Tant el tutorial del joc com el diari que dóna informació útil durant toda la partida fan de Esa Horrible Historia _ Esos Depravados Romanos un títol idoni tant per a infants de més de set anys com per a adolescents, i fins i tot per a pares. És per a tota la família i en temps de vacances s’agraeix!

El joc es basa en la sèrie Esa Horrible Historia, formada per un conjunt de llibres d’història per a nens, que ha gaudit d’un gran èxit internacional, amb més de vint milions de còpies venudes des de 1993. Terry Deary, l’escriptor, i Martin Brown, l’il·lustrador, presenten la història d’una forma nova i molt entretinguda. Per tant el joc Esos Depravados Romanos que es basa en Esa Horrible Historia té l’èxit assegurat i segur que farà passar moments molt agradables a toda la família, a la vegada que s’aprèn història de Roma: com era la societat romana i la vida dels gladiadors. A Esos Depravados Romanos hi ha la lluita de Rassimus per aconseguir la glòria com a gladiador i obtenir la seva llibertat. Rassimus, un esclau jove i ambiciós aprenent de gladiador, és adoptat i educat per l’ entrenador de gladiadors Lluci Gladius. Si esdevé un bon gladiador després de dotze anys tindrà l’oportunitat d’ésser algú a Roma i aconseguir la seva llibertat.

Aquí en teniu el vídeo de llançament:

Si hi jugueu, cosa que us recomano, espero que ens ho comenteu aquí i ens digueu si us agrada i si creieu que serveix per a aprendre cultura i civilització romana i estar preparats per encarar el curs. Per cert, no us recorda a Érase una vez el hombre, en versió actualitzada?