Tag Archives: Còmic

Còmics ambientats en l’antiguitat (Ramon Coll)

El passat diumenge 24 de novembre vam acudir a la conferència de Ramon Coll sobre els còmics ambientats en l’antiguitat.

Aquests còmics van ser produïts entre 1940 i 1973, a l’època franquista. Es basen des de la prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà. Tenen una alta qualitat respecte als dibuixos però contenen molts anacronismes ja que no són llibres d’història.

Alguns còmics actuals de romans són ÀlixiNeandertalMurenaLes àguiles de Roma El Jabato. Aquest últim està molt ben fet i els dibuixos són de gran qualitat però conté anacronismes històrics. Es basa en una ciutat hittita en el 2 mil·lenni a.C i també apareixen víkings. Comporta un cert canvi als còmics, ja que aquest personatge comença a somriure, característica que abans no afegien.

També s’han realitzat còmics com El viatge al centre de la terra, escrit per Juli Verne o El món perdut, per Conan Doyle. Aquests dos es basen en la paleontologia i en els grans descobriments arqueològics de l’època.

Els còmics han inspirat molt al cinema com la pel·lícula de El Capitán TruenoEl signe de la creuFabiola.

A vegades, utilitzen un recurs per tornar al passat, la màquina del temps, com ara en Viatge al passat (Kid Martin, 1946). Barregen ciència ficció i elements històrics, un gran exponent van ser les fantàstiques obres de Flash Gordon. Hi ha altres còmics com per exemple Titán, el invencible (Bruguera, 1947) que barreja astronautes lluitant en amfiteatres o Rock Vanguard en el que apareixen animals gegants.

Com aquests còmics van ser realitzats a l’època franquista eren de caràcter nacionalcatòlic, com ara Heroïs Bíblics o Sucedió una vez.

Dins de tota la categoria de personatges hi trobem Purk, l’Home de Pedra, que era una mena de Tarzán. El còmic era molt surrealista, hi havia homes amb cap de lleó o de rinoceront. A Piel de Lobo, per exemple, sortien centaures o sirenes. La gent, però, creien que existien.

També hi havia personatges que estaven en contra de Roma com era Viriato o Aníbal.

Fixant-nos en el còmic a Egipte trobem Skaner, el rei del desert. Aquest nom és una paradoxa, ja que el desert ho relacionem amb la soledat. I un altre és El puny de bronze, que tracta d’una mòmia.

En relació a Grècia, hi van crear Ayax El GrecEl Coloso, que inclou mitologia grega, El Gran HelenoAquiles El GrecAbans que Troia caigués. En aquest últim, hi apareixen muntant a cavall amb estreps, fet que no va sorgir fins més endavant. Això és un anacronisme, però es justifica dient que no és un llibre d’història.

Respecte a Roma trobem còmics com Orlan, l’intrèpidEl Príncep de Rodes, que tracta d’aventures, Coraza, que és un dels pocs còmics en què el protagonista mor, és menjat pels lleons en un amfiteatre, El Libertador que era un patrici romà i amagava el seu rostre darrere d’un casc, Praco El Pastor.

Fets a Catalunya en trobem Història i llegenda.

Encara que n’hi ha pocs, trobem còmics d’humor com Tio vivo o La historia esa, vista por Hollywood.

ENTREVISTA A RAMON COLL

-Quina carrera has cursat?

Vaig estudiar arqueologia, abans eren cinc anys d’estudis universitaris.

-Quin és el vostre còmic preferit?

El Jabato. S’ha notat?

-Un personatge preferit?

El Jabato i altres personatges dolents com Càrtal, Nomà…

-Creu que l’ús del còmic facilitaria l’aprenentatge d’èpoques passades?

Absolutament, ja que llegint i mirant les imatges ho recordes millor. Recordo que als vuit anys ja sabia que eren els hittites gràcies a El Jabato. Ara els còmics ambientats en l’antiguitat és una eina poc aprofitada i això facilitaria l’aprenentatge respecte aquest àmbit. També recordo que a l’escola els professors recomanaven als pares dels nens amb més dificultats que compressin “Érase una vez el hombre…”, ja que era una altra manera fàcil i divertida d’aprendre.

-Un còmic que no tingui anacronismes?











La majoria en tenen però que no en tinguin hi ha varis basats en els romans com MorenaÀguiles de Roma o Neandertal.

-Els còmics, com ha dit abans no són un llibre d’història, però que hi hagi tants anacronismes a la llarga no pot ser negatiu?

Per als historiadors no, perquè ja saben que allò no era així. Per a ells és com veure un pirata amb un barret, estem acostumats i sabem que això no és així en realitat. Ja que volen inspirar-se en l’antiguitat, que ho facin bé i que contractin assessors històrics.

-En una escala de l’1 al 10, quina influència ha tingut el cinema als còmics?

Moltíssim, un nou. A més a més es retroalimenten.

-“Història i llegenda” va ser l’únic còmic en català ambientat en l’època?

Sí.

-Vols fer alguna declaració per a Aracne?

I tant. Llegiu El Jabato i còmics històrics en general.

Moltes gràcies, Ramon!

Camila i Xènia

1r de batx. Grec i LLatí

La comèdia de l’olla a segon d’ESO

Aquest curs tots els alumnes de segon d’ESO del nostre institut hem llegit a classe de català La comèdia de l’olla de Plaute. La Mònica ens va encarregar, entre altres propostes de lectura, de fer un còmic:

No us oblideu de comentar el còmic i l’experiència de fer aquesta activitat. Per cert, què us ha semblat La comèdia de l’olla?…

Guillem Tur
2n ESO Català

El Jabato a “Fidels i Rebels”

El Jabato, com hem pogut llegir en aquest apunt d’Aracne fila i fila de Ramon Coll, és una famosa sèrie de historietes creada per Víctor Mora (guió) (sota el pseudònim de R. Martín ) i Francisco Darnís (dibuix) per a l’editorial Bruguera el 1958. Li va fer la competència a El capitàn trueno, ja que hi tenia moltes similituds.

Context:

Víctor Mora afirma haver situat aquesta historieta 73 anys abans de Jesucrist (tot i que sigui cristià), després de la mort d’Espartac. No està massa clara, de tota manera, l’època exacta en què viu El Jabato, atès que en algun episodi se cita Neró, en un altre a Trajà, i fins i tot hi ha algun on s’anomena un fictici emperador Sulla.

Argument:

Els romans consideren El Jabato i els seus amics com proscrits molt perillosos, i fan tot el possible per capturar-los cada vegada que aquests s’aventuren a apropar-se als vasts territoris de l’Imperi. Com és lògic, ells no dubtaran a aprofitar la majoria de les oportunitats de què disposen per lluitar al costat dels pobles oprimits, tant per Roma com per altres tirans (d’allò més exòtic). Obligats a viure a l’exili, en molt rares ocasions els protagonistes tornen a la seva Ibèria natal, on només poden comportar-se com guerrillers. Harmonia Rodríguez (esposa del guionista), va recordar que Mora solia deixar Jabato en situacions terribles sense saber com ho trauria la setmana. “Ja m’apanyaré” deia.

Personatges:

Jabato és un pacífic camperol que, esclavitzat per Roma i convertit a la força en gladiador, aviat lidera una revolta de gladiadors i aconsegueix escapar del circ, per dedicar després a recórrer el món com un justicier errant. La seva indumentària habitual es compon de faldellí (generalment vermell a la versió acolorida), que deixa al descobert les seves cames protegides per sengles grebes metàl·liques, i sandàlies de cuir als peus, així com una lluent cuirassa d’escates.

Taurus és un gegant barbut i golafre, llenyataire de professió i millor amic de El Jabato ja fins i tot abans de la invasió romana; des del principi es converteix en el seu inseparable company d’aventures al voltant del món . La seva indumentària habitual està elaborada a base de pells d’algun animal. Una altra de les seves característiques més remarcables és el seu peculiar i retorçat bigoti. Pel seu aspecte i constitució física, gairebé es podria dir d’ell que es tracta del típic forçut de circ.

Claudia és una jove patrícia romana, filla d’un senador, que s’havia convertit al cristianisme. Claudia , seguint la personalitat marcada pel personatge de Sigrid en El capitán trueno, mai es va casar amb Jabato i mai no es va limitar a esperar l’heroi des de l’exili.

Enquesta feta a la biblioteca de Premià de Mar

Vam fer una esquesta a 10 persones un dia i a 10 més un altre. En la primera, tres persones coneixien El Jabato o l’havien llegit algun cop (totes tres majors de 50 anys). A la segona, la coneixien dues persones (també majors de 50 anys).

Per tal que més gent conegui El Jabato, preservem aquí l’exposició “Fidels i Rebels” de la biblioteca Martí i Rosselló de Premià de Mar amb el vídeo del nostre company de llatí de quart de l’altra franja d’optatives, Víctor Barranco:

Eva Pérez

Èric Aparicio

4t ESO Llatí

El Jabato, un còmic popular

 

El Jabato neix editorialment parlant l’any 1958. Analistes poc curosos l’han qualificat de simple clon de El capitán Trueno. Però El Jabato té una personalitat pròpia, ben definida. Si l’analitzem amb un mínim de rigorositat veurem que és força diferent en molts aspectes. Per començar, ambdós personatges tenen una extracción social molt diferent: Trueno és un cavaller, pertanyent per tant a la noblesa, a l’èlit social del seu temps. El Jabato, per contra, és un camperol, més acostumat a fer anar l’arada, més que no pas l’espasa. El capitán Trueno es llança alegrement a l’aventura, sense més preocupacions. Contràriament, El Jabato és des dels inicis de la seva saga un proscrit per Roma –convertint-se d’alguna manera en una mena d’alter ego del seu creador, aleshores escriptor represaliat-, per la qual cosa la seva vida aventurera li ve imposada per aquesta circumstància, veient-se obligat a fugir permanentment.

Els creadors de la sèrie. Guionistes, dibuixants i entintadors
El Jabato es una altra creació de Víctor Mora Pujadas (Barcelona 1931). La fèrtil imaginació d’aquest gran escriptor ha donat a la historieta (juvenil i per a adults) personatges de l’alçada de El capitán Trueno, El sheriff King, El corsario de Hierro, Dani Futuro, i un llarguíssim etcètera. És a Víctor Mora a qui hem d’atribuir la majoria dels guions de El Jabato, que els signà –quan signava- amb el pseudònim R. Martín.

Sembla ser que, com en El capitán Trueno, en els guions de El Jabato intervingueren altres redactors de l’editorial Bruguera. És el cas de Josep Antoni Vidal Sales (a) Cassarel, o de J.B. Campos.

Els dibuixants composen el segon pilar sobre el que se sosté qualsevol còmic. No hi ha dubte que si algun dels dos elements –guió o dibuix- fallen, la historieta no triomfa. Afortunadament, a El Jabato un i altre foren gairebé sempre de primera categoria. El creador gràfic del personatge fou Francesc Darnís Vicente (Barcelona, 1910-1966). Gran admirador d’Alex Raymond i com aquest, detallista fins a la sacietat, Darnís començà a dibuixar cap a l’any 1934 després de patir un accident laboral. L’any 1958 li encarreguen la col·lecció per la qual seria més popular, El Jabato, el primer exemplar de la qual veia la llum un llunyà 20 d’octubre de 1958. I la resta ja és història. Darnís moria prematurament el 8 de març de 1966, dos mesos després de dibuixar el quadern núm. 381 de la sèrie apaïsada de El Jabato, el que clausurava la col·lecció.

Amb l’èxit de la sèrie vingué també la sobreproducció. Per això Darnís va necessitar l’ajut de diversos entintadors. Al llarg dels vuit anys que durà la col·lecció, els entintadors foren uns quants, i de diversos estils. Entre ells destaquem Luis Ramos, Víctor Arriazu, Manuel Carregal, Tomàs Marco, Joan Escandell, Juan A. Martínez Osete i, sobretot, Jaume Juez Castellà (Barcelona, 1906-2002). El tàndem Darnís- Juez és el que dóna l’estètica definitiva a la sèrie de El Jabato. Després vingueren Víctor Arriazu, Manuel Carregal i J.A. Martínez Osete.

Els “altres dibuixants” de El Jabato, gairebé podríem dir els cocreadors del personatge, són dos monstres de la historieta: Juan Alejandro Martínez Osete (1921-2000) i Félix Carrión Cenamor (1920-2003). Entre la resta de dibuixants de El Jabato hi hagué també una notable varietat d’estils i d’aportacions.

La trajectòria editorial

El Jabato estigué, i està, a l’alçada dels millors còmics del tebeo clàssic hispà. Prova d’això és la seva llarga trajectòria editorial.
El Jabato ha tingut nombroses edicions i reedicions en els seus 50 anys d’existència, perquè ha estat un còmic de masses, i ha acomplert sobradament els objectius per als quals fou creat. Essencialment cal dir que les edicions originals foren els 381 quaderns titulats El Jabato; les 51 aventures de El Jabato extra; les entregues publicades a les revistes Ven y Ven, Suplemento de historietas de El DDT i El Campeón de las historietas; les aventures curtes publicades a la revista El capitán Trueno extra, i també alguns almanacs i extres de vacances. Llevat de dues aventures noves, publicades en 2009 i 2010, la resta de col·leccions han estat reedicions, de vegades molt manipulades. Ara també els seguidors en fan muntatges a la xarxa:

La difusió exterior de la sèrie

És un dels aspectes menys coneguts del personatge. L’èxit obtingut per El Jabato necessàriament havia de traduir-se en una “exportació” del personatge, com també es va fer amb El capitán Trueno, sobretot a través de Creaciones Editoriales, la distribuidora internacional de l’editorial Bruguera. Així, per exemple, la sèrie es va vendre a Sudamèrica, on Bruguera hi tenia sucursals, sembla ser que amb un èxit discret. També s’edità a França, Bèlgica (en francès i neerlandès), Suïssa, Canadà, alguns països de l’Àfrica francòfona, Grècia i potser Turquia.

El tractament de la història a El Jabato

Una de les crítiques que s’han fet de vegades a la sèrie El Jabato és l’anacronisme històric de presentar-nos un iber cristià que viu en l’època de l’emperador Neró. El seu creador, Víctor Mora, ens confessà en certa ocasió que el personatge que inicialment creà no s’havia d’haver anomenat El Jabato, nom que mai no li va agradar. Que pretenia situar-lo cronològicament entorn de la primera meitat del segle I a. de JC, més o menys durant les guerres sertorianes (82-72 a. de JC), amb la qual cosa les lluites amb Roma haguessin tingut molt més sentit. I evidentment mai no hagués pogut ser cristià, ja que aquesta religió no existia aleshores. Però l’autocensura era molt forta en aquella època, més encara tractant-se de la creació d’un escriptor aleshores represaliat políticament.

En els primers quaderns de la sèrie apareixen restes d’antigues civilitzacions que no podien existir durant el segle I dC: una ciutat hitita en el nord d’Àfrica o una ciutat cartaginesa, Zaal, ambdues sobreviscudes en circumstàncies extraordinàries. Fins i tot hi apareix un Egipte que lluitava per la seva independència en època de Neró. Evidentment no es tracta d’errades, sinó de llicències del guionista Víctor Mora, a qui sempre ha agradat d’introduir aquests anacronismes històrics en les seves sèries. Una mica a l’estil de Hal Foster en el seu Prince Valiant, o al de Goscinny-Uderzo amb Astèrix, on veiem a un guerrer gal del segle I aC elaborant menhirs.

Però també cal dir que quan parlem d’errades històriques no és únicament als guionistes de El Jabato als qui cal “culpar” d’això. De vegades algun dels comentariste i/o estudiosos del personatge cauen en errors semblants quan insisteixen a fer atribucions geogràfiques que no són més que uns altres anacronismes històrics. Un dels més freqüents és afirmar que el nostre protagonista és “espanyol”. El Jabato no pot ser mai “espanyol”, per la senzilla raó que en l’època en què passen les seves aventures encara falten molts segles per a la creació d’aquesta comunitat política. El Jabato i Taurus són, senzillament, ibers, tal i com en la sèrie es repeteix fins al cansament. I en aquest context “iber” vol dir algú nascut a la franja mediterrània de la península ibèrica i costa sud de l’actual França, que és on els escriptors grecollatins situen el país dels ibers. Per a entendre’ns, actualmente entre Catalunya –incloent-hi la Catalunya Nord-, el País Valencià i part de Múrcia. Per descomptat, El Jabato i Taurus tampoc poden ser ni catalans, ni valencians, ni murcians. Perquè són ibers. Com Claudia és romana i no italiana; o Fideo grec,entenent que la ciutat de Milet, d’on prové, formava aleshores part de l’oikoumene grega.

Malgrat el que acabem de dir, la sèrie mantingué sempre un to altament didàctic. I els nens que aleshores erem no tan sols vam aprendre a llegir amb El Jabato, que va contribuir a introduir-nos en el meravellós món de la lectura, sinó que a través d’ell també vam començar a assimilar elements de geografia, d’història o fins i tot d’antropologia. No tots els nens de 8 anys saben que els hitites foren un dels primers pobles de l’Antiguitat que utilizaren el ferro. Nosaltres, mercès a El Jabato, ho sabíem. Com sabíem que Egipte fou conquerit pels perses en el 525 a. de J.C. Conceptes com el treball en equip, la solidaritat, o la justícia  social els vam conèixer seguint les peripècies d’aquests personatges irrepetibles que ens donaven, sense nosaltres saber-ho, les primeres lliçons d’ètica i d’humanística de les nostres vides. Mai no agraïrem prou d’haver-los conegut.

Ramon Coll Monteagudo
Regidoria de Cultura. Ajuntament de Premià de Mar

Atalanta i Hipòmenes: un àudio còmic

Qui no recorda el mite d’Atalanta i Hipòmenes? L’hem llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics, l’hem explicat en veu alta a classe, l’hem comentat al bloc, hem vist el muntatge dels tripulants del vaixell d’Odisseu… . Amb les il·lustracions que vaig fer i que van agradar molt a la Lida, i amb l’ajut de les veus d’en Víctor Barranco i de la Patrícia  González aquí us deixo el nostre primer àudio còmic premianenc. No us oblideu de clicar l’àudio en girar cada full! Espero que us agradi i que us animeu a fer-ne més:

Per cert, per què aquest mite ens agrada tant?

Hadytou Camara

4t ESO Llatí

Mirra en còmic!

Qui no recorda la història? L’havíeu de llegir a Narracions de mites clàssics! En quin arbre és transformada Mirra? Quin crim execrable va cometre? Quin fill en va ser el resultat? Quina és l’actualitat d’aquest antic mite ovidià? Al bloc tenim alguna altra entrada?…

Si cliqueu damunt la imatge del visor, podreu llegir el meu còmic millor. Espero que us agradi!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vull donar les gràcies a la companya de classe Núria Yela _que com sabeu té molt bona cal·ligrafia_ i m’ha repassat el text. Ja sabeu que la Margalida s’hi fixa molt també en aquests detalls i és molt exigent: “…està bé, però si no s’entén de què serveix?”.

Carlos Rocamora
1r batx. llatí i grec

Εἰρήνη

Ecce la nova producció en format còmic de la Carla Asensio de 1r de batxilerat. Igual que en la primera publicació, Aracne, la dibuixant no només presenta la seva obra, sinó que també teoritza sobre el llenguatge del còmic i presenta l’exhaustiu treball de documentació sobre la vida quotidiana a Grècia necessari perquè les seves imatges gaudeixin del rigor històric propi un treball de clàssiques.

Us aconsello que cliqueu aquí i seleccioneu pantalla completa per poder gaudir del còmic. La presentació comença amb l’explicació teòrica i el resultat definitiu es troba al final.

Que vagi de gust en companyia de la nostra petita i rondinaire Irene!