Mites i metamorfosis
Setmana de la ciència, una setmana que està situada entre el 16 de novembre i el 21 d’aquests mateix més. Un període de cinc dies en els qual tots els cursos han de fer una sèrie de treballs relacionats amb ciència sigui la matèria que sigui, aquests treballs un cop acabats són exposats per tal que els altres alumnes del centre els puguin veure.
En aquest cas llatí; en aquesta assignatura es tractava de fer una exposició en la qual apareguin diferents animals vinculats a la mitologia llatina, és a dir, les diferents metamorfosis conegudes.
Hi ha molts casos de metamorfosis i bastant coneguts, però no tots són des d’una perspectiva científica com la que ens explica l’enllaç anterior. Per exemple, Licàon és un home que rep la visita d’un hoste misteriós que després es presenta com el déu dels déus. Licàon, que no s’ho creu, per demostrar que és mentida, el vol assassinar mentres dorm i així deixar clar que és un simple mortal. Abans, però, li dóna a menjar carn humana com a part del seu malèvol pla. El déu se n’assabenta i furiós destrossa la casa sobre l’amo i després el converteix en llop. Un llop que manté encara després de la mutació, la mateixa ferocitat representada a la cara i quasi el mateix aspecte en la pell que el personatge de Licàon.
Com aquests i molts altres casos, les metamorfosis llatines són exposades en les parets del centre Ies Isaac Albéniz de Badalona.
Bilal Archich
Ja tinc ganes de veure les imatges d’aquesta magnífica exposició que heu fet a l’Albéniz i que nosaltres ens hem perdut! Licàon o l”home-llop és una de les metamorfosis d’Ovidi incloses a Narracions de mites clàssics que més acceptació ha tingut entre els alumnes de Premià: Licàon, l’home llop; Denis, ànima de llop, …
Aquí potser jo també esmentaria el gos africà licàon.
Bé Bilal, finalment ha arribat el moment de la publicació. Tots els aràcnids som conscients de la feina que hi ha al darrera de cada entrada. Ja se sap que fent i desfent aprèn l’aprenent. Fes un cop d’ull als enllaços de la Margalida per veure el mateix mite tractat des de vessants diferents. Us recomano especialment Denís, ànima de llop una recreació del mite molt reeixida.
A veure si us animeu a fer algun text similar per sant Jordi. El bloc està ple de recreacions, per si us voleu inspirar.
Ja falta poc, Margalida, perquè pogueu veure les imatges…
Hola Bilal!
Felicitats pel teu article, és molt interessant! Personalment aquest és un dels mites que, quan vaig llegir el llibre de “Narracions de mites clàssics” el curs passat, s’em va quedar més gravat a la memòria.
L’home llop sempre ha estat un tema present en pel·lícules i literatura. El que ens fascina segurament és que l’home es pugui convertir en un animal tan feroç i majestuós com és el llop.
Adéu!!
Moltes gràcies Margalida per els enllaços, ja estan guardats i els consultaré. I pel que fa els treballs penjats a l\’Albéniz, estàs convidada a venir quan vulguis per veure\’ls ja que estàn fets precisament perquè el públic els pugui veure.
I Teresa, sí, per fí s\’ha publicat, ha costat però al final el meu esforç ha tingut els seus fruits 🙂
Hola company!! He comentat en el teu comentari ja que el personatge de l’home llop el coneix tothom y m’interessava saber-ne més sobre el tema. Has fet un article clar i entenedor tot i que l’he trobat una mica curt ja que m’hagués agradat saber una mica més sobre aquest. Igualment, et felicito per el teu treball company.
Salvete!
Aquest ha sigut el primer mite que hem llegit a classe. Ja que en el segon trimestre ens dedicarem a la lectura de ”Narracions de mites clàssics”.
Ha sigut el primer mite, i un dels que per ara més m’ha impressionat.
De tot el mite destacaria la facilitat de Júpiter per transformar un humà en llop, canviar ràpidament una persona de cap a peus, sense tenir pràcticament sentiments.
A més com va dir la Teresa a classe, l’home llop és present cada any en pel·lícules. El tema és pràcticament el mateix però any que passa, any que el llop sembla més real i els efectes especials són millors.
Aquest home llop ha estat representat en moltes versions: Desde terror fins a la comèdia i el musical.
Destacaria la caracterització de l’home llop en la pel·lícula ‘Un hombre lobo americano en Londres’ dirigida per John Landis en el 1981. On va obtenir un Oscar al millor maquillatge i va sorprendre per la seva transformació realment interessant.
Aquí deixo un enllaç sobre la pel·lícula:
http://www.selecta-vision.com/EMPRESA/Noticias/UN-HOMBRE-LOBO-AMERICANO-EN-LONDRES-nuevo-titulo-en-el-catalogo-de-SelectaVision
Per acabar, felicitats per l’article, que encara que ja fa bastant de temps, mai pares tenir sorpreses en aquest blog.
Valete!
L’home llop és la part més salvatge de la natura humana, que sovint queda amagada sota l’aparença civilitzada. Què passaria si tots deixéssim anar el llop que portem dintre?
Tal com assenyales, Paula, la pervivència de les metamorfossis és una altra de les coses que cal seguir. Els mites que descriu ovidi mai no deixen d’estar presents.