Category Archives: Grec 1r

Viquilletra MMXIII: Aloma, l’amor mític

Si a principi de curs els aràcnids de l’Institut Isaac Albéniz celebràvem els premis obtinguts a la passada edició de la Viquilletra pels grups L’ombra de l’Estuca i Versos d’ara i de sempre, que va omplir el bloc amb la seva tasca interdisciplinar sobre Nausica de Maragall i Antígona d’Espriu, arriba el moment que els clàssics de 4t iniciem la nostra tasca per a l’edició 2013.

Tant va agradar l’aportació del nostre institut als organitzadors d’aquest projecte compartit impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens van demanar que els expliquéssim el procés que havíem seguit per dur-ho a terme. El resultat va ser un vídeo que apareix a la pàgina d’inici de la Viquilletra 2013.

Els companys de l’Alternativa a la religió dedicada a aquesta activitat porten un trimestre treballant la novel·la Aloma, d’una altra de les grans icones de la literatura catalana: Mercè Rodoreda. Amb l’enginyós i ben trobat nom de Badaloma, aquest grup de 4t ESO, sota la direcció de la professora de català Montse Vilà i amb la col·laboració d’una servidora, ja ha publicat la seva primera activitat. Després de l’atenta lectura de l’obra, l’alumnat ha triat fragments i temàtiques al voltant de l’amor, l’anàlisi dels quals s’ha materialitzat en un recull d’articles al bloc Racó d’escriptura, muntat de manera visual en el vídeo de presentació de l’activitat.

ppt.aloma (3) from Aracne on Vimeo.

Ara és l’hora, nois i nois de clàssiques, de participar en aquesta activitat tot aportant els vostres coneixements mitològics i la sensibilitat envers la interpretació mítica de realitat. El grup de Viquilletra compta amb la inestimable presència del Rubén, la Clàudia, la Melani i l’Andrea, alumnes també de Llatí, però necessiten les aportacions de tots vosaltres per dur a bon port el seu projecte de Vides paral·leles. M’explico. Dels punts d’interès delimitats en la primera activitat, tots ells relacionats amb l’amor, en volem confeccionar diàlegs paral·lels entre personatges literaris de la novel·la estudiada i figures mitològiques clàssiques. Els companys de Viquilletra, després d’amarar-se en la lectura de l’obra, tenen molt clar els seus protagonistes, però cal que els ajudem a trobar els personatges mitològics paral·lels més adients. Vosaltres, que heu treballat déus, monstres, Muses, Faunes… i esteu llegint les Narracions de mites clàssics inspirades en Ovidi, segur que podreu donar-ne les claus interpretatives que necessiten els vostres companys.
Aquesta és la llista que han confeccionat fins al moment:

  • L’amor ve del mar: Imatge de l’espera pacient de la donzella, atenta a l’amor que arriba de lluny. Tant és remot aquest amor que sovint no és reconegut quan arriba.

  • Estimat, molt estimat: La il·lusió d’amor viu en les cartes; les lletres dels amants acullen missatges de passió i de somni, de confessió íntima, que sovint s’estronquen en el viure quotidià. Per aquesta raó, la carta d’amor es dreça com un gènere en la literatura de tots els temps (cartes que travessen el mar, com les d’Aloma a un Robert més somiat que real).

  • “Cada noia té promès / i duu violetes”: L’amor té l’encís de la flor més fràgil; tant, que ben aviat esdevé dol i pena. Com la minúscula aranya, que teixeix amb delit el vel que l’ha de protegir, i un cop de mà l’abat sense misericòrdia: així la felicitat d’amor, feble com la violeta, que es marceix lluny de l’herba i l‘aire que l’han vist néixer.

  • “i després és un dogal”: Qui no vol atrapar la felicitat d’amor? No forma part, però, de la seva naturalesa ser perdurable. Per això, tan bon punt s’institueix en forma de matrimoni, comença a esquerdar-se per dintre i, trontollant, arriba que s’enfonsa. Joan i Anna; els Vidal; Mercè, l’amiga d’Aloma. No hi pot haver matrimoni feliç quan tots han esdevingut un dogal.

  • “ella és més maca que tu”: Aloma viu amb l’ombra de la rivalitat de la dona més bonica, més atractiva i més desitjada de totes, Coral. Ella captiva el cor dels homes, que sucumbeixen als seus encants com en una trampa ben parada. Però la bellesa s’alia amb la crueltat i el gest despòtic de Coral no coneix límits. Entre la seducció i la condemna fatal se situa l’enigmàtica Coral de Rodoreda. Potser recorda també la maga que va encisar aquell mariner grec?

  • “morir és tornar-se estrella”: Essent novel·la d’iniciació, l’amor és temàtica essencial d’Aloma; no ho és menys, però, la mort, que esdevindrà un dels motius centrals de tota la narrativa de Rodoreda. I la mort pren forma en la figura dels infants-joves: Daniel i Dani. És aquest darrer, el nen de la família, que parla amb Aloma poc abans de morir, i ho fa amb el lirisme que pren volada en alguns dels moments més dramàtics de les novel·les de Rodoreda: autèntic catasterisme modern, el de la criatura convertida en cos celestial; autèntic poema en prosa el diàleg Dani-Aloma, que al·ludeix a la llum eterna i brillant dels estels del firmament.

En tots els casos hi haurà un diàleg entre un personatge rodoredià i un de l’imaginari mitològic grecollatí sobre el tema apuntat. Feu suggeriments tot indicant el nom del que suggeriu, explicant-ne la història i especificant el motiu que us ha portat a la identificació. A partir dels vostres comentaris, els companys de l’alternativa començaran a bastir el diàleg, per al rodatge del qual necessitaran tota mena de col·laboració: vestuari, gravació, muntatge, il·lustracions…

Entre tots podem tornar a aspirar a crear una activitat reconeguda i premiada!
TERESA

Vigila amb el “cave canem”

Aquí us deixo el meu primer article.

Cave canem és un llatinisme que vam descobrir quan vam fer l’excursió a Tàrraco, ja que al dossier de treball de la sortida, concretament en l’apartat del circ, hi havia una paràfrasi d’aquesta expressió: Cave quadrigas! Recordeu en quin context s’emmarca i quin és el sentit de la modificació?

Aquí es veu el circ, que és un dels llocs on vam parar en l’excursió de Tàrraco.(La fotografia és de la Natàlia Alert)

El mosaic més famós amb aquest llatinisme és el de l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia, que està dins d’un marc de color negre per ressaltar més la figura. L’original es troba a l’entrada de la domus, al principi d’un passadís que ens condueix a un peristil. Els materials que conté són negre marquina, crema, pasta vítria i terracota.

La Casa del Poeta Tràgic, excavada el 1824, es troba a la cantonada de la Via del Terme i la Via de la Fulònica, davant del Fòrum de Banys i és un petit però bon exemple d’una casa de Pompeia en l’època imperial. Era un habitacle d’una família benestant, possiblement de comerciants. Tenia planta rectangular i estava aïllada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres.

Tal i com es veu a la imatge, el mosaic mostra un gos de color negre encadenat, amb la seva inscripció.

Photobucket

Aquest es trobava a l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia

Pompeia (Pompeii en llatí) és una ciutat de la Campània que a causa d’una erupció del Vesubi va ser destruïda l’any 79.  Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants.

Una de las víctimes de la catàstrofe va ser Plini el Vell, polític, historiador i escriptor científic llatí. Va morir en el seu intent de salvar molta gent. Es van perdre quasi totes les seves obres però es va salvar Naturalis Historia, que tenia 37 llibres de zoologia, geografia, botànica, etc. Va tenir una gran influència a l’Edat Mitjana.

A l’actualitat es veuen molts cartells amb aquest dibuix i aquest text traduït a la nostra llengua, a l’entrada de moltes cases i fins i tot als comerços.

Abans i ara els gossos són animals de companyia molt fidels als amos i que avisen de la presència de gent desconeguda o de perills. Són excel·lents guardians de les propietats dels amos.

 photo 1tportadacsoler.jpg

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha companyes que han fet diferents versions del cave canem al seu dossier.
(Les autores d’aquests dibuixos són la Clàudia i la Mélani.)

Qüestionari:

1- Què és el que dóna nom a la casa del poeta tràgic de Pompeia ? Quin motiu mitològic representa un fresc que s’hi va trobar? En quin enclavament de Catalunya es va trobar un mosaic amb la mateixa temàtica? Compara’ls.

2- Què és un peristil? Quines altres part de la casa coneixes? Posa’n el nom en llatí.

3- Qui s’anima a fer més versions plàstiques d’aquest llatinisme? Si en trobeu alguna versió actualitzada, feu-nos-la arribar.

Sònia Juan López

4tB

Kid Icarus Uprising: Un joc caigut del cel!

Hola a tots els aràcnids i aràcnides. Vet aquí que us presento un nou videojoc farcit de referents clàssics, Kid Icarus Uprising.

Aquest joc, com diu el títol, s’anomena “Kid Icarus Uprising”. Us sona d’alguna cosa? Quin referent mitològic té? És un títol de la consola portàtil Nintendo 3DS, desenvolupat per Project Sora. De fet, és el tercer de la sèrie Kid Icarus. L’argument gira entorn de l’àngel Pit, un guerrer que, amb l’ajuda de Palutena, la deessa de la llum, anirà derrotant el poderós exèrcit de Medusa, que en aquest cas, és la dea de l’obscuritat. Durant el seu camí, en Pit anirà trobant gran quantitat d’enemics, d’entre altres, famosos personatges i monstres de la mitologia grega, com Pandora, Hades, el gos Ortros o l’Hidra. El joc consta de 25 capítols, en què començarem per un combat aeri, on anirem eliminant una sèrie de monstres gràcies a les diferents armes divines que anirem adquirint a mesura que anem avançant. Seguidament, hi haurà el combat terrestre, que segueix el mateix procediment que l’anterior fins arribar al boss (el líder), com per exemple l’Hidra.

El recomano a tots aquells a qui agradin les aventures amb un “toc” clàssic.  A continuació, us deixo el tràiler del videojoc. Gaudiu-lo i trobeu més referents clàssics, per exemple què me’n dieu de Magno !!!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B1eiyDfWy0c[/youtube]

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Grec i Llatí

 

El nou rap de l’alfabet grec

EL RAP DE L'ALFABET GREC from Francesc Franquet on Vimeo.

Salvete, aràcnids i aràcnides. Feia temps que no participava en el vostre magnífic bloc. Em reincorporo per presentar-vos un nou rap de l’alfabet grec realitzat pel Pau, alumne de grec de 1r de Batxillerat de l’INS Joaquin Bau de Tortosa, on he estat fent una substitució. Espero que us agradi i em doneu l’opinió i si penseu que pot competir amb les produccions tan fantàstiques del Deka.
També us adjunto la lletra la qual ha creat el Pau:

L’alfabet grec me’l tinc que estudiar,
No sé si avui el podré acabar,
L’ alfabet grec me’l tinc que estudiar,
Si no Francesc em suspendrà .

Vaig començar per l’alfa i la gamma,
I vaig acabar per la omega I la lambda.
He esta moltes hores estudiant
Però em sembla que per fi he acabat.

Quan vaig practicar la iota ,
Em sembla que em vaig tornar idiota.
I quan vaig escriure la sigma ,
Crec que em va sortir un estigma.

La millor de totes es la rho
Perquè no té ni to ni so.
La eta em confon amb l’epsilon,
Acabaré com un empollon.

El triangle de la delta
M’ha fet tornar-me panera
I quan vaig veure la psi
Me’n volia anar fora d’allí.

Per finalitzar aquest rap
Sols vull dir que m’ho he passat
Impressionant, he disfrutat
Llàstima que s’ hagi exterminat.

Pau Rios Zaragozí (1r BAT-D)

Salutacions,

Francesc Franquet
INS Joaquin Bau (Tortosa)

El mite de Pandora

Solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions. La història de Pandora i la seva famosa caixa s’emmarca dins del mite de Prometeu, que va robar el foc als déus per lliurar-lo  als homes. La història de Pandora és una venjança de Zeus com a part d’un càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc.

La història de Pandora és la següent:

Podríeu explicar la història de Prometeu? Quina relació trobeu amb l’edat prehistòrica quan parlem de que Prometeu va robar el foc a Zeus? Quina relació té Pandora amb Eva? Després d’haver relacionat això creieu que és un mite masclista?  Per què els mals estaven tancats en una caixa?

Andrea i Irina Balart
1r. Batx.C  grec

Àlbums de Viatge a Grècia

Després del viatge a Roma, hem tornat a fer les maletes i cap a Grècia hem anat. No ho hem pogut veure tot, oh meravella! De mica en mica, amb els nostres àlbums de viatge podreu saber què hem pogut visitar i contemplar. Llavors esperem que tingueu una altra visió del bell país hel·lènic! Potser aleshores també entendreu per què Grècia, tal com a nosaltres ens ha passat!

Μαθηταί

Llegint els versos d’A.Machado em trobo llatí i grec!

Antonio Machado

Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment  he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.

Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :

Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.

Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí:  “no rustiu el que està cuit”.

Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:

O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!

És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres,  per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar  música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.

Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació  cogito ergo non sum. El vers diu així:

Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!

Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.

Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:

En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.

En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.

[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]

I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.

No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.

Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en  llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.

Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!

Alma Bergel

1r Batxillerat C

LLatí i Grec

Ara que ha tornat Demofont

 

L’ARBRE D’AMETLLER

Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.

PEPITA CASTELLVÍ

 

És temps d’hivern; fa fred i gebra.  Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?

Pepita Castellví

God of War, mitologia pura i dura!

Els videojocs, per a molts, són només una eina d’entreteniment juvenil que serveix únicament per “matar el temps”; per a altres, són considerades obres d’art, ja que molts d’aquests tenen continguts didàctics, apartats gràfics destacables, un realisme (i surrealisme) que (probablement) cap pel·lícula no podria arribar mai a aconseguir… Un munt de raons que podria fer del món del videojoc un nou concepte d’art.

Podríem dir que un dels exemples que no només estarien en el primer cas, sinó que també està en el segon seria God of War (Déu de la Guerra), un videojoc amb una pila de referents clàssics!

El títol té a veure amb la història de la primera part del joc (és una trilogia): Kratos, fill de Pal·lant i d’Estix (que més tard s’esbrinaria que realment era fill de Zeus) i antic capità de l’exèrcit espartà, és derrotat en una lluita contra els bàrbars, i en conseqüència, demana ajuda al déu Ares (déu de la guerra) per abatre els seus enemics a canvi de la seva voluntat. Aquest accepta i li atorga les Espases del Caos, amb les quals aconsegueix guanyar la guerra. A partir d’aquesta ajuda, Kratos, amb sed de poder, acaba amb la vida de moltes persones que el déu li encomana, fins el punt en què aquest poder va fer d’ell un assassí sense pietat  i sense cor. Un bon dia, és enganyat i cegament ataca Esparta, acabant amb la vida de la seva dona Lysandre i la seva filla Calíope. Abatut per la pèrdua de la seva família, decideix abandonar les ordres d’Ares i venjar-se d’aquest déu manipulador, una tasca que només aconseguiria amb l’ajuda de la Caixa de Pandora. Després d’un llarg camí ple d’obstacles, Kratos acaba amb la vida del déu i és proclamat el nou déu de la guerra.

Un dels detalls que més capfiquen aquesta història en la mitologia grega seria la venjança (pràcticament) com a tema principal. Els déus grecs eren d’allò  més venjatius; sempre acabaven venjant-se d’algú per qualsevol cosa. A més d’aquesta contínua “vendetta”, també podríem esmentar el grau de violència que s’aplica. La mitologia grega ha estat pintada com un món violent, ja que moltes vegades podrem veure que constantment es violava i matava. Segons diferents punts de vista, uns dirien que el grau de violència representat en el joc és exagerat, mentre que altres dirien que és una bona manera d’ambientar l’època.

Òbviament, el joc és més extens. Conté milers de referències a la mitologia grega.

·El càstig que va rebre Prometeu per haver robat la flama de l’Olimp: vid.
vídeo.

·Cronos empassant-se la pedra que Rea li va donar per amagar Zeus i la Titanomàquia:


 

Aquí deixo les imatges d’alguns dels molts personatges mitològics que apareixen (intenteu esbrinar qui és cadascun):

 

Possiblement tingueu més dificultat en esbrinar qui són els personatges de les imatges 6, 7 i 13. Pistes que us puc donar de cada imatge són:

6 – Fixeu-vos en les seves armes. Tenen forma de cap de lleons. Quin semidéu es va enfrontar a  un lleó?
7 –  Aquest seria el personatge més difícil d’endivinar. Segons la mitologia, eren humanoides de gran tamany i força (ja diré qui és, si veig que ningú no ho ha pogut trobar).
13 – Era tan lleig que es diu que Hera el va treure de l’Olimp (la fotografia se situa en una farga, on aquest treballava).

John Tuset Regalado

1r batx,. Grec i Llatí

I les exalumnes continuen filant…

No és la primera vegada que els exalumnes protagonitzen o són punt de partida d’interessants i productius articles que a les professores ens omplen de satisfacció, però en aquest cas la diferència és que us presento dos casos en què, més enllà de l’institut, han creat el seu propi espai en xarxa, ja sigui per pròpia iniciativa o com a tasca universitària.

  • La Cristina ja fa uns quants anys que va acabar el batxillerat i de seguida va sentir la necessitat de crear el seu propi bloc d’arqueologia, Domus sapentiae. Encara recordo la passió amb què es referia al món egipci i com vam estar comentant quin era el nom més adient per al seu nou bloc. Què significa el que va triar finalment?

Portada bloc Domus sapientiae

  • La Marina fa molt menys que va deixar l’institut, tot just el juny passat estava fent la selectivitat, però ja ha tingut temps de comprovar que les TIC són essencials per a la seva futura tasca d’educadora infantil. A l’assignatura GTIC li han demanat obrir un bloc, del qual destaco aquest article que parla dels drets d’autor a la xarxa, tema que ja sabeu que a l’Aracne tenim molta cura a respectar.

Us animo a deixar-hi un comentari, tot identificant-vos com a alumnes aràcnids, i després, en aquest article, a destacar algun article o aspecte que us hagi cridat especialment l’atenció dels blocs de les companyes. Qui sap si algun de vosaltres, en un futur, acabarà creant blocs, com en aquest cas, viquis, pàgines web… Podeu tenir per segur que les professores us hi animem i us seguirem sempre que puguem.

Per finalitzar, he de dir que no em deixa de sorprendre que a hores d’ara encara m’arribin testimonis d’alumnes de fa anys, que ja han acabat la carrera. La Laura, per exemple, m’envia aquesta foto, i me’n promet moltes més de la ciutat i el Museu que allotja aquest monument. Qui pot identificar-lo i especificar-ne la ubicació actual? Hi ha d’altres articles al bloc que en parlen. Proveu-ho i, si triguéssiu a identificar-lo, us aniria donant pistes.

[Foto Laura García]

TERESA