L’ARBRE D’AMETLLER
Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.
És temps d’hivern; fa fred i gebra. Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?
Pepita Castellví
El mite de l’ametller relata la història de Fil·lis i Demonfort. Tracta de la princesa Fil·lis que era la princesa de Tràcia i Demonfort que era el príncep d’Atenes. Els dos princeps es van enamorar i prometre de seguida. Demonfort ayorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la princesa Fil·lis. Ella en veure que el temps passava i que el seu estimat no tornava va morir d’amor. A la tomba d’aquesta va créixer un ametller sec sense fulles i quan Demonfort va arribar i va trobar la seva estimada morta es va posar a plorar desconsolat i va abrassar l’ametller. Fil·lis es va alegrar molt de veure’l i per mostrar-ho va fer creixer flors i fulles a l’ametller.
Conec aquesta la cançó de Bon viatge faci la cadernera de Maria del Mar Bonet i l’únic poema que conec és el dels ametllers de Sarrià de Josep Carner.
Aquesta història encara que bonica també la trobo molt trista. quan estimes una persona i pels motius que siguin t’has de separar d’ella és molt trist. Segurament Fil·lis que seguia estimant-lo amb molta força va pensar que no volia viure en un món en el que no el podia tenir a prop.
Vale!
Quin poema més maco! El poema parla del mite de Fil·lis i Demofont. Ovidi en parla a l’ars amatoria.
un jove príncep fill del rei Teseu d’Atenes anomenat Demofont, que tornava de la guerra de Troia, va arribar a les costes de Bisàltia . El príncep i la princesa Fil·lis de Bisàltia es van enamorar i es van prometre. Demofont però trobava a faltar Atenes i va decidir tornar i va prometre que tornaria.
El princep no va tornar i Fi•lis el va esperar fins que es va adonar amb molta pena que ja no tornaria i va morir d’amor . Aleshores li va entrar una pena enorme i va morir d’amor. Sobre la seva tomba va créixer un ametller sense fulles. Quan després d’un temps Demofont va tornar i es va assabentar que Fil·lis era morta va plorar abraçant l’arbre i Fil·lis va cobrir l’arbre de flors per demostrar al princep que encara l’estimava
Cada any, l’ametller perdia les fulles per la mort de la princesa, i es cobria d’unes fulles precioses per celebrar la tornada del príncep.
Salue!
Aquest poema tracta del mite de Fil·lis i Demofont que Ovidi va narrar en l’ars amatoria. El mite parla de la història d’amor de la princesa Fil·lis i el princep Demofont que tornant de la guerra de Troya desembarcà en la costa de Bisàltia. El princep que extranyava Atenes decidí marxar però li va prometre a Fil·lis que tornaria, passat un temps ell no va tornar i ella morí de pena i d’amor, en el lloc on va morir va néixer un ametller sense fulles per mostrar la seva pena; quan el princep retornà i es va assebentar de la mort de Fil·lis va abraçar l’arbre i en aquell moment florí per voluntat de la princesa que volia transmetre el seu amor per Demofont.
Salve!
És molt bonic el poema com ja he dit el mite diu que Fil·lis i Demonfort, la princesa Fil·lis pensant que el seu estimat Demofont s’havia descuidat de tornar d’Atenes com va prometre va morir d’amor i es va convertir en un ametller. Quan Demonfont va tornar, ella ja havia mort i ella va fer apareixer les flors per demostrar-li que encara l’estimava.
Salve!!
Aquest poema interpreta el mite de Fil·lis i Demofont. El mite narra la història de la princesa Fil·lis que es va enamorar de Demofont que tornava de la guerra de Troia. Demofont va haver de marxar i li va prometre que tornaria, després d’un temps ell no va tornar i ella es pensava que es va oblidar d’ella i va morir d’amor i en el lloc on va morir va néixer un ametller, ell quan va tornar , es va assabentar de la mort de la seva estimada, i va abraçar l’arbre, en aquell moment l’ametller va florir perquè Fil·lis li demostrava el seu amor a Demofont.
Vale.
Salve!
L’enhorabona pel poema, és un poema molt bonic i molt interessant. El poema representa un mite, el mite de Fil·lis i Demofont.
L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.
Salve!!
Un poema fantàstic, aquest representa el mite de Fil·lis i Demofont. El mite parla de l’amor de la princesa Fil·lis i del príncep Demofont tornant de la guerra de Troia. Demofont estranya Atenes i va decidir anar-se’n. Abans de marxar li va prometre a Fil·lis que tornaria, però ell no va tornar. Ella esperant, esperant, va morir d’amor i al lloc on va morir va néixer un ametller sense fulles, però quan va tornar Demofont i s’adona de la mort de la seva princesa, abraça l’arbre i llavors l’ametller comença a florir fet que representava l’amor d’ella.