Si a principi de curs els aràcnids de l’Institut Isaac Albéniz celebràvem els premis obtinguts a la passada edició de la Viquilletra pels grups L’ombra de l’Estuca i Versos d’ara i de sempre, que va omplir el bloc amb la seva tasca interdisciplinar sobre Nausica de Maragall i Antígona d’Espriu, arriba el moment que els clàssics de 4t iniciem la nostra tasca per a l’edició 2013.
Tant va agradar l’aportació del nostre institut als organitzadors d’aquest projecte compartit impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens van demanar que els expliquéssim el procés que havíem seguit per dur-ho a terme. El resultat va ser un vídeo que apareix a la pàgina d’inici de la Viquilletra 2013.
Els companys de l’Alternativa a la religió dedicada a aquesta activitat porten un trimestre treballant la novel·la Aloma, d’una altra de les grans icones de la literatura catalana: Mercè Rodoreda. Amb l’enginyós i ben trobat nom de Badaloma, aquest grup de 4t ESO, sota la direcció de la professora de català Montse Vilà i amb la col·laboració d’una servidora, ja ha publicat la seva primera activitat. Després de l’atenta lectura de l’obra, l’alumnat ha triat fragments i temàtiques al voltant de l’amor, l’anàlisi dels quals s’ha materialitzat en un recull d’articles al bloc Racó d’escriptura, muntat de manera visual en el vídeo de presentació de l’activitat.
ppt.aloma (3) from Aracne on Vimeo.
Ara és l’hora, nois i nois de clàssiques, de participar en aquesta activitat tot aportant els vostres coneixements mitològics i la sensibilitat envers la interpretació mítica de realitat. El grup de Viquilletra compta amb la inestimable presència del Rubén, la Clàudia, la Melani i l’Andrea, alumnes també de Llatí, però necessiten les aportacions de tots vosaltres per dur a bon port el seu projecte de Vides paral·leles. M’explico. Dels punts d’interès delimitats en la primera activitat, tots ells relacionats amb l’amor, en volem confeccionar diàlegs paral·lels entre personatges literaris de la novel·la estudiada i figures mitològiques clàssiques. Els companys de Viquilletra, després d’amarar-se en la lectura de l’obra, tenen molt clar els seus protagonistes, però cal que els ajudem a trobar els personatges mitològics paral·lels més adients. Vosaltres, que heu treballat déus, monstres, Muses, Faunes… i esteu llegint les Narracions de mites clàssics inspirades en Ovidi, segur que podreu donar-ne les claus interpretatives que necessiten els vostres companys.
Aquesta és la llista que han confeccionat fins al moment:
-
L’amor ve del mar: Imatge de l’espera pacient de la donzella, atenta a l’amor que arriba de lluny. Tant és remot aquest amor que sovint no és reconegut quan arriba.
-
Estimat, molt estimat: La il·lusió d’amor viu en les cartes; les lletres dels amants acullen missatges de passió i de somni, de confessió íntima, que sovint s’estronquen en el viure quotidià. Per aquesta raó, la carta d’amor es dreça com un gènere en la literatura de tots els temps (cartes que travessen el mar, com les d’Aloma a un Robert més somiat que real).
-
“Cada noia té promès / i duu violetes”: L’amor té l’encís de la flor més fràgil; tant, que ben aviat esdevé dol i pena. Com la minúscula aranya, que teixeix amb delit el vel que l’ha de protegir, i un cop de mà l’abat sense misericòrdia: així la felicitat d’amor, feble com la violeta, que es marceix lluny de l’herba i l‘aire que l’han vist néixer.
-
“i després és un dogal”: Qui no vol atrapar la felicitat d’amor? No forma part, però, de la seva naturalesa ser perdurable. Per això, tan bon punt s’institueix en forma de matrimoni, comença a esquerdar-se per dintre i, trontollant, arriba que s’enfonsa. Joan i Anna; els Vidal; Mercè, l’amiga d’Aloma. No hi pot haver matrimoni feliç quan tots han esdevingut un dogal.
-
“ella és més maca que tu”: Aloma viu amb l’ombra de la rivalitat de la dona més bonica, més atractiva i més desitjada de totes, Coral. Ella captiva el cor dels homes, que sucumbeixen als seus encants com en una trampa ben parada. Però la bellesa s’alia amb la crueltat i el gest despòtic de Coral no coneix límits. Entre la seducció i la condemna fatal se situa l’enigmàtica Coral de Rodoreda. Potser recorda també la maga que va encisar aquell mariner grec?
-
“morir és tornar-se estrella”: Essent novel·la d’iniciació, l’amor és temàtica essencial d’Aloma; no ho és menys, però, la mort, que esdevindrà un dels motius centrals de tota la narrativa de Rodoreda. I la mort pren forma en la figura dels infants-joves: Daniel i Dani. És aquest darrer, el nen de la família, que parla amb Aloma poc abans de morir, i ho fa amb el lirisme que pren volada en alguns dels moments més dramàtics de les novel·les de Rodoreda: autèntic catasterisme modern, el de la criatura convertida en cos celestial; autèntic poema en prosa el diàleg Dani-Aloma, que al·ludeix a la llum eterna i brillant dels estels del firmament.
En tots els casos hi haurà un diàleg entre un personatge rodoredià i un de l’imaginari mitològic grecollatí sobre el tema apuntat. Feu suggeriments tot indicant el nom del que suggeriu, explicant-ne la història i especificant el motiu que us ha portat a la identificació. A partir dels vostres comentaris, els companys de l’alternativa començaran a bastir el diàleg, per al rodatge del qual necessitaran tota mena de col·laboració: vestuari, gravació, muntatge, il·lustracions…
Entre tots podem tornar a aspirar a crear una activitat reconeguda i premiada!
TERESA
Primerament jo relaciono l'”estimat, molt estimat”, que representa la relació de Robert amb una noia d’Amèrica mitjançant cartes enviades des de l’altra banda de l’Atlantic, d’una banda amb Mercuri perquè és el déu missatger i d’altra també hi entreria Neptú perquè l’oceà, el mar, hi intervé entre mig.
En el “i després és un dogal” ho relaciono amb el matrimoni de Joan i Anna on hi podria aperèixer Juno perquè és la protectora del matrimoni.
A Coral la relacionaria amb Venus perquè en l’obra representa la bellesa perfecta que tothom desitja.
Penso que durant totat l’obra i sobre tot al final la mort hi és present per això, al final, quan Aloma està tan trista perquè està embarassada i Robert se’n va hauria de tenir un diàleg amb Plutó que és el déu de la mort, com si ella estigués destinada a allò.
“Cada noia té promès / i duu violetes” relacionaria aquest aspecte amb Cupido i també Venus perquè simbolitzen l’amor.
L’amor ve del mar: Aquest fragment l’hem relacionat amb el mite de Penélope i Ulises. Identifiquem a Penélope com la dona que espera pacient al seu espós mentre ell està a la guerra de Troya, ja que , viatja amb vaixell i per això es diu que l’amor ve del mar. Mentre Ulises està fora Penélope té molts candidats i decideix esperar al seu estimat i ser-li fidel.
De moment només hem trobat aquest ja ens posarem a la feina
Vale!
Bon dia Teresa,
És una idea molt bona. Ara, amb els meus clàssics de 4t, comencem la lectura i representació posterior d’una adaptació d’ANTÍGONA, de Salvador Espriu ; fem molt d’èmfasi en el tema amorós. Et servirà ? Ara no puc dir-te gaire cosa més perquè tot just hi comencem.
Rocío
INS Miquel Martí i Pol
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant perquè profunditza sobre frases del llibre d’Aloma explicant el seu significat.
Per exemple Ares que és el deu de la guerra és una mica com Aloma que ha tingut que lluitar molt per poder sobreviure en la vida i va tenir que madurar molt per poder aconseguir allò que volia.
Vale!
Salve!
Creiem que Aloma es pot relacionar amb Dafne ja que són patiments diferents per l’amor del seu home.
Dafne va ser víctima de la fletxa de ferro de Eros, que la va incitar a odiar Apol·lo. En canvi Eros va disparar la fletxa d’or a Apol·lo, però l’efecte que causava era l’enamorament de Apol·lo per Dafne. La història és diferent però al cap i a la fi hi ha un fort patiment per amor.
Una altra història que hi te relació seria la de Hero i Leandre, en la que els amants estan separats pel mar. A causa d’això els enamorats es comuniquen mitjançant cartes d’amor. Per saber-ne més, us deixem un enllaç on s’explica molt detalladament aquest relat: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/11/20/ars-amatoria-hero-i-leandre/
Aloma sent gelosia cap a Coral, perquè aquesta és una dona molt bella, però amb un caràcter cruel i despiedat. Coral flirteja amb Robert i Joan, per tant Aloma no es pot aguantar d’estar gelosa. Un referent clàssic per aquest aspecte de gelosia, seria Hera i Zeus. Quan Zeus li es infiel amb una infinitat de dones, com per exemple amb Ío. Zeus va tenir una aventura amb Ío i Hera estava molt gelosa.
Salve !!
Bon article Teresa, està molt ben elavorat.
Per començar, diré dos mites que crec que tenen a veure amb el primer tema a tractar. El mite de Penèlope: Penèlope, com molts ja sabeu era l’esposa d’Ulisses, un guerrer troià que lluitava a la guerra de Troia. Va prometre que esperaria al seu marit mentre ell estava a la guerra i el va estar esperant durant 20 anys. Finalment al cap d’aquest 20 anys, Ulisses va tornar amb la seva dona i va matar a tot aquell que volia pretendre-la. El mite de Fil·el jove princep d’Atenes. Aquest va haver de marchar però va prometre tornar amb ella. Fil·lis va estar esperant-lo durant molt i molt de temps fins que va entrar-li una enorme pena al veure que no tornava i va morir d’amor. Al cap d’un temps el príncep va tornar i en veure-la morta es va posar a plorar damunt de la seva tomba. Fil·lis per fer saver al seu estimat que encara l’estimava va cobrir la seva tomba amb flors d’atmetller. Si voleu saber més detalladament la história de Fil·lis i Demofont os enllaço el mite http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/01/27/la-florida-de-lametller-fil%C2%B7lis-i-acamant/
Espero que os serveixi !!
Vale !! 😀
Salve! 🙂
Un article molt interessant, el treball del Viquilletra em sembla molt ben pensat! Jo he pensat algunes coses;
Per “ella és més maca que tu”; crec que Paris fill de Príam ,rei de Troia, també podia viure amb la rivalitat de tenir un germà tant fort, tant inteligent per a les batalles, tant sensat, i en canvi ell nomès viure de la bellesa. Hèctor el germà, és el preferit del pare i per tant Paris és el que sempre li diuen “ell és millor que tu”. Príam deu voler més a Hèctor que a Paris i per això Paris es sent desplaçat. Paris seria un bon exemple per parlar amb Aloma sobre el desplaçament.
Per “morir és tornar-se estrella”; he pensat amb Píram i Tisbe els amants als quals interpretem a la farsa de Shakespeare “El somni d’una nit d’estiu”, i que aquests amants, acaben suicidant-se. La història tracta de; Píram i Tisbe estan enamorats, i parlant per una escletja entre dues parets. Des d’allà queden per veure’s. Un cop han quedat a la tomba de Ninus, Tisbe l’espera, allà apareix un lleó i li arrenca el vel a Tisbe que pot arribar a fugir. Quan Píram arriba i veu el vel de Tisbe ensangonat es suicida, Tisbe el veu mort en arribar i també es suicida. Zeus que no veu just això agafa el vel i el col.loca a les estrelles. D’aqui esdevé la Cabellera de Berenice. Per això diem que morir és tornar-se estrella.
Hola!
M’ha agradat molt aquest article!
Sóc una gran fan de Mercè Rodoreda i tinc un sentiment especial per “Alona”, ja que va ser la seva primera obra que vaig llegir. D’aquesta novel·la va sorgir l’espurna pel meu interès per l’escriptora i he acabat fent-ne el Treball de Recerca comparant-la amb d’altres escriptores!
Quan vaig llegir-la, a 4rt d’ESO, no sabia tant de mites i per tant no vaig trobar-hi referències, però amb el vostre treball ja les veig!
Crec que el vídeo està molt ben fet! La cançó i la selecció de les imatges són molt encertades.
· L’amor ve del mar: em recorda a la història d’Hero i Leandre. Leandre cada niot creuava nedant la distància que el separava de la seva estimada Hero. Finalment, tots dos van morir tràgicament una nit de tempesta. Podeu veure una explicació més extensa del mite aquí.
Seguiré el meu comentari en un altre moment.
Fins aviat!
Ja tenia ganes, Teresa i aràcnides de l’Albéniz, que féssiu públic aquest vídeo a Aracne! L’enhorabona i bon viatge en aquest nou projecte Viquilletra! Promet d’allò més!
Rocío, ja compartiràs en tots nosaltres aquest fantàstic projecte amb l’Antígona d’Espriu!
Salve!!!!
Quin gran article! La veritat es que m’ha interessat perquè he vist “Aloma” al títol del article i m’ha cridat l’atenció ja que es un llibre que m’encanta. Jo també el vaig llegir a quart però mai havia treballat cap lectura d’aquesta manera. Em sembla una gran forma d’aprenentatge i molt bona idea per profunditzar i entendre millor una novel·la. Estaria bé que treballéssim amb el mètode de la viquilletra, seria productiu i divertit.
Tambè trobo que és interessant aquestes equivalències d’elements clàssics amb elements de la novel·la d’Aloma. En definitiva, un gran treball i un molt bon article! Felicitats.
Vale!!!
Salve 🙂
“morir és tornar-se estrella”
Pel que hem vist de la mitologia grega, l’óssa major és representada per Calisto, una nimfa de Artemisa la qual tenia una relació important amb Zeus i igual que la seva deessa, Calisto havia de romandre verge. No obstant això Zeus es va encapritxar d’ella i la va seduir deixant-la embarassada i en assabentar-se Artemisa, com a càstig va transformar-la en óssa i la va expulsar del seu territori per donar-li caça. Segons altres versions va ser Hera, la dona de Zeus, la qual ho va fer com a venjança per la infidelitat del seu marit.
Anys més tard, el caçador Arkas (o Arcade), es va trobar amb un ós al bosc i es disposava a caçar. En aquest moment va aparèixer Zeus i li va advertir que aquest ós era la seva mare i li va comptar la història del que va passar.
Llavors Zeus va decidir que perquè Calisto no tornés a estar en perill, la va posar al cel amb el seu fill Arkas que representa l’óssa menor perquè aquest li fes companyia.
Anys més tard, el caçador Arkas (o Arcade), es va trobar amb un ós al bosc i es disposava a caçar. En aquest moment va aparèixer Zeus i li va advertir que aquest ós era la seva mare i li va comptar la història del que va passar.
Llavors Zeus va decidir que perquè Calisto no tornés a estar en perill, la va posar al cel amb el seu fill (Arkas representa l’óssa menor) perquè aquest li fes companyia.
Vale!
Salve!!
Primer de tot, magnífic article.
Podria dir que Aloma ha sigut una de les meves primeres novel·les i dir que em va agradar moltíssim.
A més em va agradar el fet de no ser la típica novel·la on tots són feliços M’explico: Rodoreda em va transmetre tots els sentiments tant d’Aloma com de Dani. Anar llegint i veure com Aloma, una noia tan trista i sense ganes de viure, anava il·lusionant-se amb Robert. Sentir en cada moment que ella també havia de ser feliç i viure la seva adolescència. I adonant-me de que tots som molt diferents.
Del primer video dir que ja l’havia vist, estic molt orgullosa del treball en Viquilletra, ja que fa dos anys jo vaig formar part del primer grup, on encara no era una assignatura, sinó que preparàvem als patis i a les tutories. Per això m’agrada saber que continuarà i que tots en podrem treure algun profit i gaudir-ne.
Respecte a les propostes:
Jo he lligat la primera: ”L’amor ve del mar” i ”Estimat, molt estimat”:
Aquestes dues propostes les relacionaria amb el mite de Hero i Leandre.
On Leandre creuava el mar cada nit per poder estar amb Hero. Aquest mite el relacionaria amb ”L’amor ve del mar” perquè per poder estar amb la seva amada ell havia de fer un esforç i passar pel mar. Així es podria dir que el propi mar creava l’amor.
Per altre banda també ho relacionaria amb ”Estimat, molt estimat” perquè Hero aguantava cada dia una llum perquè així Leandre no s’equivoqués de camí. Per tant l’esforç que fa ell també l’ha de fer ella. El relaciono perquè el seu amor no és constant sinó que arriba i se’n va com les propies ones.
Aquest mar, característic i apassionant, que les cartes atravessen per arribar a Robert.
“Ella és més maca que tu”: En aquest cas he trobat el mite de Hero i Psique. On Afrodita estava gelosa de la bellesa d’una dona mortal anomenada Psique. Va demanar a Hero que usés les seves fletxes daurades per fer que Psique s’enamorés de l’home més lleig del món.
Em recorda molt a Aloma, perquè estava molt gelosa de Coral al veure-la amb Robert i crec, que si hagués estat en les seves mans també li hagués demanat a Hero aquestes fletxes daurades.
”morir és tornar-se estrella”: En aquest no en tinc cap mena de dubte. Ja llegit a classe el mite en que Zeus va decidir que perquè Calisto no patís més, la va transformar en una consel·lació, la ossa major.
La relacionaria molt amb un dels moments més tràgics de la novel·la, quan Dani mor. Crec que aquest mite és molt encertat perquè Dani sempre estava patint per les seves enfermetats. D’aquesta manera com una estrella, Dani va anar al cel per estar en pau.
Vale!
Andrea, Paula, he llegit les vostres aportacions al bloc, relacionant els motius temàtics d'”Aloma” amb diversos mites clàssics. Deixeu-me dir que esteu fent un molt bon treball d’investigació i de comparació. Segur que, en aquest camí de recerca d’espais compartits entre literatures, trobarem autèntics tresors. Molts ànims i endavant!
Salvete!
Nosaltres participem en el grup ‘’Badaloma’’ a l’alternativa Viquilletra. I ens sembla molt interessant unir les dues assignatures, així profunditzem més en cadascuna.
Hem plantejat 4 personatges mitològics i els hem relacionat amb alguns dels personatges principals que apareixen en l’obra d’Aloma.
Per tant ens hem basat en la nostra opinió.
*Cupido és representat com un nen alat, amb els ulls tapats i armat amb dos tipus de fletxes a l’esquena: unes tenen un color daurat amb unes plomes de colom que representa l’amor instantani, l’altre tipus fletxes són de plom amb unes plomes de mussol que representa la indiferència de la parella.
Cupido és tradueix com “la passió, i el desig”. Qui és colpejat per la fletxa de Cupido s’enamora automàticament. A més, la seva capacitat d’inspirar en l’amor era tan gran com la seva capacitat d’ odi.
Hem plantejat la possibilitat de que Cupido li llenci una fletxa a Aloma per enamorar-se de Robert, en canvi a ell no li llenci cap, ja que ella l’estima molt, però per a ell, Aloma, només és un passa temps.
Cupido li llença a Aloma dues fletxes, la primera d’amor i després una altre d’odi, ja que després Aloma agafa fàstic a Robert i d’alguna manera l’odia.
Aloma pregunta a Cupido que perquè està predestinada a patir i a sentir-se sola.
*Posidó: És el deu del mar, en certa manera el podem relacionar amb Robert ja que ell ve del mar amb vaixell.
Hem pensat que podrien mantenir una conversa Posidó i Robert.
Robert li donaria les gràcies ja que gràcies a Posidó va conèixer a Aloma.
També demanaria una explicació de per què li fa marxat un altre cop cap Amèrica quan Aloma més el necessita.
Els hem relacionat ja que coincideixen en l’amor que senten els dos cap al mar.
*Afrodita: És la deessa de l’amor i la bellesa, era infinitament desitjable,
i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Aquesta divinitat la relacionem amb Coral, que també és una dona que atrau als homes amb facilitat i la rival de moltes altres dones, ja que era molt bonica i molt
desitjada.
* I per últim hem trobat Hera : És la deessa protectora del matrimoni i de les dones casades. Aquesta l’hem trobat una relació amb Anna, Hera, defensarà a Anna de Joan, perquè aquest, li enganya amb Coral.
Hera manté una conversa amb Joan i li pregunta el motiu de perquè s’ha cansat d’ella . Si realment no l’estima?
A continuació de la llista que s’ha confeccionat fins ara, hem relacionat :
L’amor ve del mar: ho relacionem amb Posidó que és el deu del mar, i així com el personatge Robert ve del mar fins un lloc a un altre.
Estimat, molt estimat: ho relacionem amb Cupido que pot fer estimar molt
a algú llençant les seves fletxes.
Tenim moltes ganes de començar a gravar i entrar en la personalitat dels personatges que tant hem treballat
Valete!
Nois i noies, els companys de Viquilletra estan encantats amb les vostres aportacions i m’han fer saber que utilitzaran molts dels suggeriment que heu fet. He de confessar que la Montse i jo hem parlat molt sobre possibles paral·lelismes mítics, però hi ha detalls que sens dubte se’ns havien passat per alt:
-En algun dels diàlegs podrien aparèixer divinitats com Venus, Cupido o Mercuri per justificar els esdeveniments que tenen lloc entre els mortals.
-La reflexió del Martí sobre Paris, caldria estudiar-la. I és normal que hi relacionis el mite de Píram i Tisbe, tu que seràs el Píram del nostre “Somni d’una nit d’estiu” al Zorrilla.
-Paula, el mite de Psique i Cupido tampoc l’havíem barallat, però sembla interessant. Vigila, no obstant, que has repetit Hero en lloc d’Eros.
-Clàudia i Mèlani, sou el nostre contacte amb l’Alternativa de Viquilletra. Segur que deixareu molt alt el pavelló clàssic. El vostre comentari ben estructurat així ens ho fa creure.
Marta, no cal dir que tots els aràcnids, especialment els de Premià, esteu convidats a dir-hi la vostra. Qualsevol idea pot inspirar els nostres alumnes, ara que ja estan intentant materialitzar els diàlegs.
Margalida, Rocío i Montse, les càlides paraules del professorat segur que també els animaran en la tasca que els espera.
Rocío, gràcies per ajudar-nos des del Martí i Pol. Jo, com la Margalida, també estaré a l’aguait de les noves sobre aquest projecte espriuà, tant adient amb la commemoració d’enguany.
Salve!
Jo vaig fer aquestes comparacions però no les vaig penjar. Sento per penjar-ho tard, però més val ara que mai. Aquests són les meves comparacions:
-L’amor ve del mar: Jo crec que podrian ser Ceix i Alcíone. Perquè estàn relacionats amb el mar. La curiositat sobre el seu futur de Ceix provoca la seva mort. Ceix li explica a la seva muller Alcíone que anirà a veure al oracle Apol·lo, aquesta sabent el perill del viatge li diu que si se’n va que ella també hi va. Ceix li diu que no, que d’aqui unes setmanes estarà aqui amb ella. I s’en va en vaixell cap al mar, d’on mai més torna. I Alcíone l’espera cada nit.
-Estimat, molt estimat: Podrien ser Escil·la i Minos de Creta perquè per el amor que sent Escil·la per el rei li condueix a tallar-li els cabells resplendets de color porpra del seu pare, dels quals depenia la garantia del seu poder.
-“Cada noia té promès / i duu violetes”: Podrian ser Atalanta i Hipòmenes, perquè un oracle l’havia aconsellat que no es casés. I quan és va casar amb Hipòmenes perquè aquest li va guanyar l’aposta, la mare dels déus, Cibele, els va transformar en lleons.
-“I després és un dogal”:Podrien ser dos:
Júpiter i Juno, perquè mentre estàn casats Júpiter continua tenint altres amors, cosa que desagrada i la fa enfadar a Juno.
I també podrien ser Tereu i Procne, perquè malgrat estar enamorats d’un de l’altre, són un matrimoni des del principi de mal averany.
Bé, Margarita, has aportat nous mites que d’una manera o altra responen als temes proposats. Amb això demostres que estàs treien profit de la lectura de les Narracions d’Ovidi. Ja m’estanyava a mi que no haguessis deixat res, perquè vaig veure’t repassant amb atenció els apunts de la lectura.
La veritat és que en llegir Aloma no vaig pensar que tingués influències ni referències clàssiques però en llegir tants comentaris m’he adonat que sí.
• L’amor ve del mar: em recorda a la història de Leandre que cada nit creuava nedant la distància que el separava de la seva estimada Hero. Peró finalment, tots dos van morir tràgicament una nit de tempesta.
Salve!
Perfecte article,és una molt bona forma de relacionar la mitología amb altres assignatures.
He pogut relacionar alguns fragments. “L’amor ve del mar” aquest fragment l’he relacionat amb el mite de Penélope i Ulises. Penélope espera al seu espós mentre ell està a la guerra de Troya. “Estimat, molt estimat” el relacionaría també amb Aloma ja que l’amor entre Hero i Leandre no és gaire constant.
Si trobo més informació la posaré!
Vale
Salve!
Personalment, Aloma ha sigut una de les novel·les que més m’ha enriquit, tant pels personatges plens d’emocions i extremadament enrevessats com per la complexitat de figures i recursos que ensorren sentiments ocults dins d’aquest llibre.
-L’amor ve del mar: Aquesta frase em va venir a la ment el poema “Hero i Leandre”. Hero vivia a Sestos, a la costa de l’Hel·lespont, i s’enamorà del jove Leandre, que vivia a l’altra banda del mar, i Leandre s’enamorà d’ella. Cada nit Leandre passava nedant l’estret per visitar-la i ella encenia una torxa a dalt d’una torre per guiar-lo. Però una nit el vent apagà la torxa i Leandre s’ofegà. Quan Hero descobrí l’endemà el seu cos a la platja se suïcidà saltant des de la torre.
-“Cada noia té promès / i duu violetes”: Aquestes oracions em recorden que l’amor és molt fràgil i que en qualsevol moment es pot acabar, per això aquest mite: Eurídice (en grec, Eurydice, Εὐρυδίκη) era, en la mitologia grega, una nimfa de Tràcia.
Va conèixer Orfeu; tots dos es van enamorar, però el dia del seu casament Eurídice va patir un intent de segrest per part d’Aristeu, un pastor enemic d’Orfeu. Eurídice va fugir, però quan s’escapava va trepitjar sense adonar-se un escurçó; l’animal la va picar i això va causar-li la mort.
Orfeu, desesperat, va baixar a Hades a buscar-la. Quan hi va arribar, va demanar a Caront que el dugués amb la seva barca a l’altra banda de la llacuna Estígia, però Caront s’hi va negar. Orfeu va començar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrís les portes de l’infern. Quan va arribar fins al déu Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades també va cedir per l’encís de la lira d’Orfeu, però posant com a condició que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d’Eurídice fins que no haguessin sortit de l’infern.
Orfeu va travessar tot l’Hades en el seu camí de sortida, però abans d’arribar a l’última porta no pogué contenir la seva impaciència i es girà per a veure el rostre d’Eurídice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l’infern, definitivament.
-“i després és un dogal”: En aquesta ocasió això em recorda a Jupiter i Juno que encara estar junts com a marit i muller, els dos cometen múltiples infidelitats, sobretot Jupiter.
-“ella és més maca que tu”: Aquesta frase em recorda al mite de “Les Pièrides” les quals diuen que els seus cants i la seva bellesa són molt més grans que les de les muses. I així “Les Pièrides”, per enfrontar-se amb divinitats van perdre i a més van ser castigades.
-“morir és tornar-se estrella”: Aquesta frase em recorda a quan Zeus transforma a Cal·listo en estrella perquè no pateixi més.
Per últim felicitar als de Viquilletra pel seu magnífic vídeo. La cançó i les frases són molt encertades i a més els dibuixos et deixen esmaperdut de lo bonics que són, ¡felicitats!
Vale!
Hola de nou!
Llegint els comentaris m’ha vingut al cap que “l’amor ve del mar” a més de relacionar-se amb el mite d’Hero i Leandre i la història d’Odisseu i Penèlope la podriem relacionar amb un episodi del cicle micènic. M’ha recordat a la història d’Agamèmnon, rei de Micenes, i Climnestra, ja que, quan el rei torna a la seva terra després d’haver lliutat a Troia, troba que Climnestrea li ha estat infidel. La indifelitat d’ella no és el que em recorda a “Aloma”, sinó més aviat el fet que Agamèmnon (l’amor) torni del mar i li porti molts maldecaps a la seva dona, com li passa a Aloma amb Robert i, en general, a totes les protagonistes rodoredianes.
Finalment, “morir és tornar-se estrella” ho relaciono amb la història d’Ariadna, princesa de Creta, i el déu Dionís, ja que, després de ser abandonada per Teseu, va tenir una feliç relació amb el déu del vi, que, quan ella va morir, va llançar la seva corona de casada al cel i es va convertir en una constel·lació.
Adéu!
Dos nous referents més, Carla. És bo anar enriquint els comentaris, tot i que els companys de Viquilletra ja tenen preparats els diàlegs paral·lels i els gravarem dimecres. Quan ho tinguem editat, ja veureu quin profit han tret dels vostres comentaris. De fet, com que hi ha tants diàlegs, hi ha companys de Llatí que col·laboraran en la producció interpretant personatges mitològics. Esperem que el resultat recompensi la il·lusió que han estat posant en la realització.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt complet i amb molt bona recerca. Aquesta és una de les maneres en que es poden representar la mitologia en altres assignatures.
“L’amor ve del mar” aquest fragment esta relacionat amb el mite de Penélope i Ulises. Penélope espera al seu espós mentre ell està a la guerra de Troya.
“Estimat, molt estimat” el relacionaría també amb Aloma ja que l’amor entre Hero i Leandre no és gaire clar.
Vale