Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.
Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :
Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.
Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí: “no rustiu el que està cuit”.
Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:
O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!
És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres, per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.
Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació cogito ergo non sum. El vers diu així:
Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!
Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.
Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:
En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.
En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.
[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]
I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.
No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.
Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.
Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!
Alma Bergel
1r Batxillerat C
LLatí i Grec
Alma, estic molt contenta que hagis fet aquesta entrada! Tot esforç té la seva recompensa i crec que n’has d’estar molt contenta i satisfeta.Realment has agafat el fil del plaer de la lectura voluntària i el fil de la interdisciplinarietat. L’enhorabona! T’imagines si Antonio Machado hagués arribat a tenir un bon professor de llatí!
Salve!
Està molt ben fet Alma aquest article, Feliciter! Els tòpics literaris que més s’utilitzen en la poesia són Carpe diem (viu el moment), Colige Virgo Rosas (aprofita la juventud), Ubi sunt? ( que vol dir on son), tempus fugit (el temps passa), beatus ille (viure allunyat del món), locus amoenus (lloc idílic) etc…
Deixo aquí un poema de Góngora que el tòpic literari és el beatus ille:
http://www.poesi.as/index5.htm
Aquí deixo un altre poema de Garcilaso que el seu tòpic és el Colige Virgo Rosas:
http://www.poemas-del-alma.com/garcilaso-de-la-vega-soneto-xxiii.htm
Doncs, no he sapigut trobar més llatinismes però segur que n’hi han en citacions sobretot de filòsofs com Nietzsche però segur que no ho podriem trobar millor que en el teu llibre on has analitzat els poemes i has sapigut trobar els llatinismes.
Vale!
Està molt bé el teu treball Alma, felicitats!
A literatura aixó com a castellà em treballat els tòpics literaris, tot i que no m’he llegit aquest llibre he trobat uns quants tòpics i llatinismes que s’utilitzen en la literatura:
AMOR POST MORTEM- significa amor després de la mort.
BEATUS ILLE – significa que viu millor el que viu aïllat del món i dels pecats i viu millor al camp.
COLLIGE, VIRGO, ROSAS- significa agafa la rosa abans que passi el temps.
UBI SUNT- significa on estan. Aquest tòpic l’utilitza Jorge Manrique en “las coplas a la muerte de su padre”
Tempus fugit- significa el temps passa depresa.
Aquí deixo un poema sobre garcilaso de la vega en que surt el tòpic de colirge virgo rosas:
En tanto que de rosa y de azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
Salve.
Primer de tot, moltes felicitats pel teu article. Mai m’hauria imaginat que l’escriptor Antonio Machado fes servir difirents llatinismes per crear els seus poemes. Crec que aixó demostra una vegada més que el llatí està ben viu i encara existeix.
Vale.
Salve!!
M’agradat molt el teu article Alma, Felicitats!!
Ja que en castellà vam fer els tòpics literaris, ara ma sigut molt fàcil de trobar-ne i saber que signifiquen.
Amor Post Mortem: amor després de la mort.
Beatus Ille: la persona que viu aïllada del pecat viu millor.
Collige, Virgo, Rosas:agafa la rosa abans que passi el temps.
Ubi Sunt:on estan?, aquest tòpic s’acostuma a utilitzar cuan mor algú.
Tempus Fugit: el temps passa depresa.
Vale 🙂
Salve!!
Feliciter Alma pel teu article, és molt interessant. Jo personalment no he llegit molta cosa de Machado i no sabia que utilitzava llatinismes a les seves poesies, però no em sorpren ja que molt autors, diria que la majoria utilitzen tòpics literaris que estan en llatí.
La locució llatina que ja coneixia és: “cogito ergo non sum”, és la coneguda frase del filòsof Descartes, i vol dir: “penso, llavors existeixo”. M’ha semblat interesant saber que Machado va utilitzar aquesta locució en un dels seus poemes.
Vale!
Salve!
Em sembla molt curiós que una alumna es llegeixi uns llibres de tant al nivell, més que res, perque no es un llibre obligat del cole, sinó que per muto propio, i d’aqui poder fer un article tan ben fet com aquest i podem analitzar tan bé els poemes.
Aqui os deixo un poema de Jorge Manrique amb el tòpic Ubi sunt?
Tantos duques excelentes,
tantos marqueses y condes
y barones
como vimos tan potentes,
di, Muerte, ¿do los escondes
y traspones?
Y las sus claras hazañas
que hicieron en las guerras
y en las paces,
cuando tú, cruda, te ensañas,
con tu fuerza la aterras
y deshaces.”
Feliciter!
Salve!
Molt bon treball Alma! Jo coneixia a Antonio Machado principalment d’oïda i he llegit pocs poemes d’ell. El altre dia, mentres estava buscant un llibre per la meva habitació vaig veure que tinc un llibre sobre aquet autor, o cec que era d’ell, però no li vaig fer molt de cas i ara al veure aquest article tinc curiositat i quan arribi a casa em mirare aquest llibre per comprobar els seus poemes i veure quins llatinismes utilitza en els seus poemes.
Salve!
Impresionant, no es veu cada dia un alumne de Batxillerat llegint un llibre de poesia per gust propi. Això és cultura que adquireixes i s’aprèn a valorar coses que en l’adolescència són un fàstic.
He buscat informació d’Antonio Machado:
Antonio Machado nasqué el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Fou el segon de tres germans d’una família d’ideologia liberal. El seu pare, Antonio Machado Álvarez, Demófilo, amic de Joaquín Costa i de Francisco Giner de los Ríos, publicà nombrosos estudis sobre el folklore andalús i gallec. La seva mare fou Ana Ruiz. El seu avi, Antonio Machado Núñez, era metge i professor de ciències naturals.
El 1883, el seu avi és nomenat professor de la Universitat Central de Madrid i tota la família s’hi trasllada. Antonio Machado completa llavors la seva formació a la cèlebre Institución Libre d’Enseñanza, fundada per Francisco Giner de los Ríos.
Machado interromp diverses vegades els seus estudis, afectat pels problemes econòmics de la seva família després de la mort del seu pare per tuberculosi el 1893, i la del seu avi, el 1895. L’influx familiar i el seu centre d’estudis van marcar el seu camí intel·lectual.
El 1899, Antonio Machado viatja a París, on viu el seu germà Manuel, i treballa de traductor a l’editorial Garnier. Allí entrarà en contacte amb Oscar Wilde i Pío Baroja. Torna a Espanya i treballa d’actor mentre cursa el batxillerat.
El 1902 torna a París i coneix Rubén Darío. De tornada a Madrid es fa amic de Juan Ramón Jiménez, que és redactor en cap de la revista modernista Helios, en la qual Machado col·labora. Participa en nombroses tertúlies i entra en contacte amb els joves grups literaris.
El 1907 guanya les oposicions a una plaça de catedràtic de francès de l’institut de Sòria, on es fa amic de Vicente García de Diego que era catedràtic de llatí i grec del mateix institut. Coneix Leonor Izquierdo, que treballava a casa de Vicente García de Diego, amb la qual es casarà dos anys després. Ella tenia quinze anys i ell trenta-quatre. El 1911 van tots dos a passar un any a París ja que havia aconseguit una beca per a ampliar els seus estudis. Allà assisteix a les classes d’Henri Louis Bergson, però Leonor cau malalta de tuberculosi el mateix juliol i mor un any més tard, l’1 d’agost del 1912. Això provoca una gran depressió a Machado i sol·licita el seu trasllat a Baeza (Jaén), on viurà durant set anys amb la seva mare dedicat a l’ensenyament i a l’estudi, i amb poca activitat per l’escriptura poètica.
El 1917 coneix Federico García Lorca i el 1919 es trasllada a Segòvia. El 1932 se li concedeix un lloc de professor a l’institut Calderón de la Barca, de Madrid.
Amb l’esclat de la Guerra Civil marxa a València. El 1937 publica la seva última obra, La guerra. El 1939, amb la derrota de l’exèrcit republicà fuig d’Espanya i, passant per Barcelona, s’exilia a Cotlliure (Catalunya Nord), on poc després es produeix la mort del poeta i la de la seva mare amb només tres dies d’interval. A la seva butxaca es troba el seu últim vers escrit: “Estos días azules y este sol de la infancia”.
Salve!
He buscat un poema d’Antonio Machado amb el tòpic literari corresponent.
“Caminante no hay camino”
Caminante, es decir, viajero de la vida, busca tú mismo tu destino, nada está marcado, harás lo que tú quieras, pero debes avanzar tú, sin que te obsesione el pasado. No pienses en el futuro, el camino de hoy es el que importa.
Las estelas, de espuma al fin, son el mensaje de las vidas de los otros, de aquellos que —para cada uno— han significado algo. Ésa es la única pista, quizás, que podemos tener en nuestro particular viaje.
D’aquest preciós poema podem extreure el tòpic literari de: TEMPUS FUGIT!
Salve!
El poema també representa CARPE DIEM, utilitza dos tòpics literaris.
Feliciter Alma!
M’agrada molt el teu artícle, és bastant curiós ja que no sabia gaire de Machado ni que utilitzava llatinismes en les seves poesies. Aquí deixo un poema d’ell que es diu A la desierta plaza:
A la desierta plaza
conduce un laberinto de callejas.
A un lado, el viejo paredón sombrío
de una ruinosa iglesia;
a otro lado, la tapia blanquecina
de un huerto de cipreses y palmeras,
y, frente a mí, la casa,
y en la casa la reja
ante el cristal que levemente empaña
su figurilla plácida y risueña.
Me apartaré. No quiero
llamar a tu ventana… Primavera
viene ?su veste blanca
flota en el aire de la plaza muerta?;
viene a encender las rosas
rojas de tus rosales… Quiero verla…