Category Archives: Grec 1r

Com fer i escriure grec sense veure-hi!

victor

Víctor Sánchez traduint Grec a l’hora del pati

victorsanchez

Amb els tretze volums del Diccionari de Grec, més els de Grec 2 ed. Teide en Braille i la Perkins.

Sóc el Víctor Sánchez de 1r de Batxillerat D i com haureu vist ja, també faig grec. Però el meu cas és diferent al de tots vosaltres i no només perquè no faig ni he fet mai llatí.

Com sabreu, jo sóc cec i per fer grec, he de fer les classes una mica diferent que les vostres. Perquè jo pugui fer classe de grec sense problemes, he de treballar amb el braille, que és el sistema d’escriptura que utilitzem les persones amb discapacitat visual. Gràcies al braille, puc seguir la classe sense problemes, ja que tinc el llibre adaptat (tot i que em va arribar uns dies abans de l’examen de la primera avaluació!) i faig els exercicis amb la màquina Perkings, que és la màquina que utilitzem per escriure en braille i que com diu la Margalida “ara només vull sentir la música de la Perkings” (bé ja sabeu quin soroll més estrident que fa!).
S’ha de dir però, que els exercicis, els hauria de fer amb l’ordinador, com en les altres assignatures. Però el problema que tinc amb l’ordinador és que, s’hauria de fer una adaptació del teclat i potser, el programa de veu que em diu les coses que apareixen a la pantalla no em llegeix bé el que hi diu, total que no interpreta bé el grec. Només puc utilitzar l’ordinador a l’hora de comentar els apunts del bloc. Em va agradar molt participar, a la meva manera, en la Pipiatio Classica i en la resta d’activitats extres que anem fent a classe de grec! També m’ha agradat molt assistir fa poc al teatre.  El passat dimecres dia 6 de març, els alumnes de 1r i 2nd de Batxillerat de l’Institut Premià de Mar vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet a veure dues obres de teatre d’arguments llatins i grecs representades totes dues magistralment pels alumnes de Cultura Clàssica de l’institut Pedro de Luna de Saragossa. Una de les obres que vam veure va ser la tragèdia grega de Medea. Aquesta obra explica les aventures de la bruixa grega Medea, que està casada amb Jàson i tenen dos fills. Jàson i Medea viatgen a Corint. Allà, Medea descobrirà que Jàson l’està enganyant i que s’està a punt de casar-se amb Glauce, la filla del rei Creont. A Medea no li agrada gens el que està passant i decideix venjar-se matant Glauce i els seus fills regalant-li una corona i un vestit, tots dos enverinats, també matarà els seus propis fills i fugirà a un altre país. Jàson intenta convèncer Medea perquè almenys no mati els seus propis fills, però ja és massa tard i Medea no l’escolta. En les celebracions del casament de Glauce i Jàson, apareix Egeu, rei d’Atenes, que ve de l’oracle de Febos perquè està molt preocupat perquè de moment, no té fills. Aprofitant aquesta circumstància, Medea demana a Egeu si pot fugir amb ell a Atenes i donar-li refugi, a canvi d’això, Medea li donarà herència en forma de fills i Egeu accepta la proposta. Finalment, Medea acaba executant els seus plans i mata Glauce, els seus propis fills, els fills de Glauce i acaba marxant a Atenes amb Egeu. Aquesta tragèdia grega em va agradar molt, ja que tenia un argument molt interessant i dramàtic; els actors que la representaven ho feien molt bé malgrat les dificultats que comportava aquesta obra.

A classe de grec, també m’ha agradat descobrir que Grècia no és tan plana com jo em pensava! La veritat, és que creia que això del grec seria més complicat, me l’imaginava amb moltes lletres rares i complicades de llegir i escriure, bastantes declinacions, paraules complicades de pronunciar i molta mitologia. I efectivament, el grec és així, amb moltes declinacions, moltes paraules difícils de llegir i escriure i molta mitologia. Però m’estic adaptant millor del que m’imaginava i m’agrada molt! El que més m’està costant, però, és la mitologia (quin embolic! Tothom a l’Olimp va a la seva!) i llegir i pronunciar algunes paraules amb esperits i accents, ja que els símbols en braille de les lletres i esperits en grec són una mica diferents que els del català o el del castellà. Ja heu vist el meu diccionari de grec: només té setze volums! Aviat no tindrem lèxic al llibre i l’haurem de buscar al diccionari. Χαλεπά τὰ καλά!

Víctor Sánchez

1r Batx. D Grec

Magna celebratio MMXIII: Ja hi tornem a ser!

El cap de setmana del 27 i 28 d’abril se celebrarà la novena edició de la Magna celebratio, el festival romà de Badalona. Durant uns dies, les places properes al Museu de Badalona reviuran el passat romà de la nostra ciutat i, com en les passades edicions, els aràcnids de diferents centres hi serem per deixar constància que el llegat clàssic és present a les aules de secundària, plenes d’alumnat disposat a sentir-se  antics romans per un dia i compartir els seus coneixements amb els visitants.

La nostra tasca, que compartim amb els tripulants del Vaixell d’Odisseu, de l’escola Vedruna de Gràcia, consisteix a fer funcionar l’schola i mostrar el públic com era l’educació romana, així com els ludi, on ensenyem als nens a jugar com ho feien els nostres avantpassats romans. Precisament el dia 27 de juny, a les Jornades Badalona, educació i entorn celebrades al Casinet de l’antic escorxador vam exposar el nostre projecte en forma del pòster que teniu a continuació, on es resumeix el procediment i els objectius de l’experiència.

Baetulonis Schola by Teresa Devesa Monclús

No obstant, per fer-vos una idea més completa de quina és la nostra tasca, podeu veure el muntatge fotogràfic de l’any passat i el vídeo que va gravar fa dues edicions la Margalida.

Durant el més d’abril treballarem el tema de l’educació romana, distribuirem les tasques entre l’alumnat voluntari i farem alguna sessió de coordinació amb el museu, però de moment necessitem saber quants de vosaltres us animeu a participar des dels diferents centres. Necessitarem diversos tipus de col·laboració:

  • Al ludus litterarius ensenyarem les beceroles de la llengua llatina, tot fent escriure als més menuts alguna frase o llatinisme a sobre d’un papir. També aprendrem a comptar amb l’àbac de la mà del JAM, que enguany sembla que en portarà uns quants confeccionats en fusta per l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Isaac Albéniz.
  • Al ludus grammaticus l’alumnat de Grec farà el mateix però amb la llengua grega, que era vehicular en l’educació secundària romana.
  • Al ludus rhetoricus els més agosarats de vosaltres interactuareu amb el públic, tot explicant i escenificant les diferents etapes de la nostra schola.
  • A la zona de ludi rebrem els nens i nenes amb reproduccions de joguines i jocs clàssics, amb els quals els farem passar una bona estona.

En fi, veieu que n’hi ha per a tots els gustos, i, per tant, si us animeu a posar-hi el vostre granet de sorra, deixeu en un comentari la vostra disponibilitat. Una vegada tinguem clar quants serem, els vostres professors ens encarregarem de donar-vos les instruccions pertinents perquè tingueu clara la vostra participació.

Sabem que per aquestes dates a Premià estareu ocupats amb l’alumnat d’un intercanvi, però tot i això, esperem que alguns pugueu fer una escapadeta i venir a participar-hi. Si més no, podeu venir a visitar-nos amb els vostres convidats europeus…

La maquinària s’ha posat en marxa de nou i hem intentat millorar tots els aspectes que l’any passat vam considerar millorables, esperem que tot surti bé com els anys anteriors i puguem tornar a sentir-nos baetulonenses per unum diem.

TERESA

Oda a la veritat

Salvete! Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Dia Mundial de la Poesia, he decidit escriure un poema de tema filosòfic, concretament una oda dedicada a la veritat i al coneixement. Espero que us agradi:

 

El meu objectiu és trobar la veritat,

per això totes les coses sensibles haig de rebutjar

si a l’hora de triar entre allò cert i fals

no em vull equivocar.

 

No tot el que sentim no és original,

no deixa de ser una còpia de l’essència real.

Així doncs la còpia i el model

són com la terra i el cel,

una és clara i precisa

i l’altra més confosa i mística.

 

Si volem descobrir com l’essència és,

hem de trobar dins nostre el Coneixement;

un procés llarg i lent,

però també satisfactori i plaent.

 

Deslliga’t de les pesades cadenes, esclau,

fuig de la δόξα i de l’ἐπιστήμη busca la clau.

No escoltis els teus companys ignorants,

però un cop hagis aconseguit el teu objectiu, dóna’ls-hi la mà.

 

No surtis fora! Et cremaràs,

prepara’t els ulls, sinó patiràs,

doncs la llum del sol és molt potent,

el foc farà que el que vegis sigui sincer.

 

Poc a poc surt de la foscor,

descobriràs dins teu una tendra escalfor

i pel Coneixement un gran amor

que serà correspost,

si has seguit aquest camí sense repòs.

 

La llum del sol il·lumina el teu ser,

això vol dir que has arribat a la meta: el bé.

 

Ara només queda alliberar el món

de l’opinió ignorant que ha perseguit com a sol.

No t’espantis si en parlar t’amenacen amb la mort,

perquè un dels millors filòsofs -el meu mestre- va trobar aquesta sort.


Escola d'Atenes

Detall de L’Escola d’Atenes de Rafael Sanzio, 1509-1510, Museus Vaticans.

 

A quin filòsof grec correspon aquesta teoria? Quin nom rep aquesta teoria? Quins són els passos segons aquest filòsof per arribar al Coneixement? Quin és el mestre a qui fa referència a l’últim vers? Per cert, com és en grec “veritat”?

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

La pervivència de Medea

Medea

 

És possible que algú de vosaltres que faci història de l’art hagi vist aquesta obra del pintor francès Delacroix. Com podreu veure la figura central és una dona, Medea, que sosté els seus dos fills en braços, i també un punyal amb la mà esquerra. Mirant aquesta pintura la gent que no ha estudiat el mite de Medea pot arribar a pensar que la mare intenta protegir els seus fills d’algú altre, però realment no és així; els que estudiem clàssiques coneixem el mite de Medea i veient el salvatgisme que expressen els seus ulls i les cares dels nens ja sabem que és de la mare de qui han de tenir por.

Com heu pogut veure, el mite de Medea ha aconseguit sobrepassar la mitologia clàssica i arribar als nostres dies; no solament en l’art sinó també en altres àmbits.
Un d’aquests altres àmbits és el de l’escriptura. Hi ha escriptors que s’han inspirat en Medea en algunes de les seves obres, com és el cas de Mercè Rodoreda en la seva obra “Vint i dos contes”. Un d’aquests contes es titula “La sang”.  El conte tracta sobre un matrimoni que en un principi era feliç; estaven enamorats però no tenien fills, malgrat això tenien unes flors que cuidaven tal i com si ho fossin; eren unes dàlies precioses.  A mida que anaven envellint, la dona sentia que el seu marit perdria l’atracció que sentia cap a ella i temia que s’enamorés d’una caixera d’un bar on el seu home treballava. Finalment aquest fet acaba succeint i el matrimoni es trenca. La dona, furiosa per l’engany del seu marit, es va desfer de totes les coses que l’unien a ell, fins i tot de les dàlies, les quals cuidaven com si fossin els seus propis fills. Hi trobeu alguna semblança amb el mite de Medea?

Un altre aspecte que ens ha quedat de Medea és un fet no tant positiu com és l’anomenada síndrome de Medea:

És un complex que pateixen alguns pares o mares després de la separació amb els seus marits o mullers. Aquests pares abandonen, maltracten físicament  i psicològica els seus fills i, fins i tot, poden arribar a matar-los ja que creuen que són l’últim vincle que les uneixen amb les seves ex parelles. És un crim provocat per un desig de venjança. També hi ha casos en què un dels dos components del matrimoni separat mati els fills de l’altre, encara que no siguin seus i generalment després d’haver comès els assassinats se suïciden. També aquests pares tenen altres motius, a part de la venjança conjugal, com per exemple sentir repulsió i odi cap als fills, que tinguin defectes físics o alguna discapacitat, no tenir empatia amb ells, que siguin hiperactius o que tinguin un caràcter poc compatible amb els seus, entre d’altres. També hi ha casos de pares que per eludir les responsabilitats que tenen com a tal, prefereixen matar-los o  abandonar-los a la seva sort on la mort els acabarà atrapant. Aquests nens acostumen a ser petits i fins i tot recent nascuts.

Coneixeu algun cas d’algú que pateixi o hagi patit aquesta síndrome tan cruel que per desgràcia no té cura? Hi ha casos força famosos!

 

Cristina Álvarez Barraca

2n batxillerat C Llatí

Ampliem el grec

Nosaltres vam traduir el text de Pausànias del llibre de grec 1 (editorial Teide) i, després de fer l’anàlisi sintàctica,  hem fet unes preguntes relacionades amb el text i hem pensat que estaria bé que vosaltres, aràcnids i aràcnides, les responguéssiu en grec.  Aquí deixem el text de Pausànias, tot i que també el teniu aquí:

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών· Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia I, 24, 6-7

De què està feta l’estàtua? De qui és l’estàtua? Què és d’or i d’ivori? Què hi ha al mig del casc? Com està l’estàtua? Què porta l’estàtua? Què té l’estàtua? Què hi ha damunt del pit de l’estàtua i de què està fet? Què hi ha a prop de la llança? Què es representa a la base dels peus de l’estàtua? Us ha semblat difícil de traduir aquest text?

Andrea Balart, Irina Balart i Elisa Moya
1r batx. C Grec i llatí

El dia de Π

Saps per què el 14 de març se celebra el dia de π=3,141592…?

Si vols riure una mica, mira Pipas! Què t’ha semblat?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=jCLsVpNEEo4[/youtube]

En voleu més?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Eos d’enrojolats dits feta cotxe!

 

De debò que sembla casual, però al carrer Comte d’Urgell de Barcelona pel tram que passo sovint hi ha dues cases de cotxes i, aquesta vegada a l’aparador, hi han posat aquest cotxe que porta el nom d’ “Eos”. Això diu molt de la cultura de la gent que es dedica a la comercialització i a la publicitat d’aquests cotxes en plena crisi i, fins i tot, penso que potser els pot resultar terapèutic aquest exercici d’humanisme…

Quines qualitats pot tenir aquest cotxe amb el nom d’ “Eos”?

És un cotxe lluminós.

És un cotxe que pot donar la volta al món.

És un cotxe que té molts “amants”.

És un cotxe que desitgen que duri molts anys.

No sé si això és veritat, però, si mireu com era i què feia Eos a la mitologia clàssica,  trobareu la justificació a aquestes afirmacions i encara podreu trobar altres qualitats a aquest cotxe.

 

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat en el MAC

L’últim diumenge del mes de febrer vaig anar al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona, basant-me en una Gimcana que va fer la Margalida ja fa un temps i el PDF que hi havia em va servir només per orientar-me una mica ja que fa poc van reformar el museu.

Al museu, hi ha una exposició anomenada Històries de Tocador, que em va cridar molt l’atenció ja que parla sobre la Cosmètica i bellesa a l’antiguitat. És una exposició molt interessant, en què es pot aprendre molt sobre com s’arreglaven a l’antiguitat i quins tipus de perfum, pentinats, etc. els hi agradava fer-se.

Una de les parts que més em va agradar, va ser la part de perfums, on es podien veure els diferents tipus i dissenys d’ampolles que es feien. Les ampolles eren molt boniques, hi havia de moltes mides i amb decorats increïbles. Em va sorprendre molt com podien fer tot aquets decorats tant detallats en aquella època, per això em vaig fixar en una altra exposició de vidres que hi havia on s’explicaven totes les diferents maneres que utilitzaven per fer les ampolles i els decorats.

Una altra part de l’exposició que em va agradar molt, va ser una part on hi havia una taula en un racó de la sala, que tenia uns tubs amb una reixa que tapava la part de dalt. Després si et fixaves, en la paret hi havia diferents noms de flors i altres olors, que si t’acostaves als tubs i oloraves, feia olor al nom corresponent que hi havia a la paret (gessamí, rosa, encens,…).

Aquí us deixo uns vídeos sobre l’exposició al MAC:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0_7tcjh0Xkc[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=06e7oKBN5pc[/youtube]

Para Todos La 2 – Debate: La belleza en la antigüedadVer vídeoPara Todos La 2 -  Debate: La belleza en la antigüedad

Us recomano molt visitar el Museu d’Arqueologia de Catalunya ja que és molt interessant el que hi ha i així s’aprèn una mica més de la història romana i grega, i sobretot recomano que visiteu aquesta exposició tan interessant que hi ha, abans que s’acabi el 17 de juny de 2013.

Xènia Serra
1r Batx. Grec i Llatí

Oda per a una Llum Perduda

 

Si la llum és amor,

la meva vida és foscor.

 

Porto sis mesos al submón,

ja no recordo com són els raigs de Sol.

Vull tenir dins meu aquella tendra escalfor.

 

El Sol és com el cor,

ens guia com un déu tot poderós.

La llum com a batec,

la llum com a llampec.

 

Hades eclipsa el Sol,

em condemna a anar de dol.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

 

Recordo amb dolçor,

quan em llevava encara sent el cel fosc.

M’asseia vora el mar,

volia veure el Sol, la llum com de cristall.

 

Delia amb Hèlios recórrer el cel,

no podia arribar-hi, no podia tocar l’infinit.

De vegades plorava com Aurora en perdre el fill,

la deessa es planyia de la seva pèrdua cada matí.

 

Aurora feia pas a Hèlios, el seu germà.

Per la felicitat d’Aurora, jo pregava.

Pot ser una noia bonica i alegre a l’hora?

Llavors hauré de ser bonica, si sóc d’Hades l’esposa.

 

Hèlios era gallard, era esplendorós.

De bon començament em vaig enamorar.

Hèlios ens portava la llum, l’escalfor.

Porta’m la teva llum, estimat, vine’m a buscar.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

 

Selene, la germana d’Hèlios i Aurora,

és bella, damunt una capa negra.

Selene, se m’escapa com la sorra.

Estiro els braços i se’n va, no m’espera.

 

Dóna’m una oportunitat, deixa’m ser Faetont.

Ajuda’m, vull fugir d’aquesta negror.

Castiga’m, però no em privis de la llum.

No m’estimis, però promet que sempre estarem junts.

 

El Sol com a llibertat,

la foscor com a pressó.

Hèlios, heroïcitat,

Hades, segrestador.

 

Amenaçada per un monstre com a marit,

confondre l’odi amb l’amor,

oblidar què és la claror,

plantejar-se que la vida no té cap sentit.

 

Vull respirar aire pur,

vull que les meves galtes agafin color,

vull escapar-me d’aquest destí injust,

vull córrer, sentir-me veloç.

 

El cor sense amor,

és com un Sol sense llum.

El meu patiment interior

és fosc, intangible, com fum.

El retorn de Persèfone de Frederic Leighton, 1891.


Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

Οἱ θεοί ἑλληνιστί

Χαίρετε

Hem fet un powerpoint explicant els diferents déus grecs, hem aplicat la morfosintaxi grega del nominatiu singular. El resultat ha estat aquest:

 

Coneixeu aquests déus grecs? Sabeu escriure bé els seus noms en grec? Recordeu l’equivalent romà? Els seus atributs?…

Què creieu què volen dir les frases en grec?

Podríeu dir alguna cosa sobre cada un dels déus en grec? Per exemple, de cada diapositiva: Τί ἐστιν; ποῦ οἰκεῖ; τί φέρει;…

Paula Franco, Yasmina Berkane i Maryam Alaoui
1er Batxillerat C