Des de Mallorca i via Bàrbara Matas, Mercè Otero m’ha enviat aquest vídeo d’uns alumnes de l’IES Manacor, de la professora Antònia Soler, que capitanejats per Carme Gibanel, interpreten una fantàstica cançó per memoritzar les declinacions llatines. La cantant és Carme Gibanel, acompanyada dels baixistes Adrià Roldan i Josep Lluis Santandreu (de segon de batxillerat) i la pianista col·laboradora Anna Roig (de 4t ESO).Fins ara, a Aracne fila i fila sols teníem la primera i la cinquena.
[youtube]http://youtu.be/WL666KkKanc[/youtube]
els neutres tots hem d’escoltar
El Partenó
Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari.
John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
– Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.
ANÀLISIS FORMAL:
Espai interior:
– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.
-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils
Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:
– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
–Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.
Imatge de la planta
Elements no constructius:
Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.
Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
– Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.
Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.
– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.
-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.
Amb quin número es correspon cada part?
ESTIL:
Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.
INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.
Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.
Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.
FUNCIÓ:
Té una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.
CONCLUSIÓ:
Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.
Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.
Aprenent mitologia grega amb mots encreuats
XAIRETE!
Per tal de repassar els mots de mitologia i de gramàtica grega, us he preparat aquests mots encreuats. Companys de classe, els podeu fer a través del vostre Fil Moodle de Grec 1 i així us comptaran en el vostre qualificador. Teniu cura en escriure bé les majúscules i els accents si no voleu veure la puntuació disminuïda.
Més poemes i haikus divins
“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838
AFRODITA
Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.
Louis de Silvestre
HAIKU A ZEUS
Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.
Pepita Castellví
Zeus d’Olímpia i Atena Pàrtenos
L’estàtua de Zeus d’Olímpia, feta en el segle V aC per Fídias, considerat universalment el millor escultor grec, és una de les set meravelles del món.
Zeus, el déu suprem del panteó grec, està representat amb el pit nu i un himàcion que li tapava les cames. La mà cap a baix li dóna un aspecte madur i paternal. L’estàtua ocupava tota l’amplada de la nau del temple. Segons estudis actuals, tenia una alçada d’uns 12 metres.
μέγιστον δὲ τούτων ὑπῆρξε τὸ τοῦ Διὸς ξόανον, ὃ ἐποίει Φειδίας Χαρμίδου Ἀθηναῖος ἐλεφάντινον, τηλικοῦτον τὸ μέγεθος ὡς καίπερ μεγίστου ὄντος τοῦ νεὼ δοκεῖν ἀστοχῆσαι τῆς συμμετρίας τὸν τεχνίτην, καθήμενον ποιήσαντα, ἁπτόμενον δὲ σχεδόν τι τῆι κορυφῆι τῆς ὀροφῆς ὥστ᾽ ἔμφασιν ποιεῖν, ἐὰν ὀρθὸς γένηται διαναστάς, ἀποστεγάσειν τὸν νεών.
Estrabó VIII, 3, 3
“Sembla que Zeus s’hagi d’aixecar”, va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, per això és una estàtua que “té moviment”. Quan van acabar l’estàtua, que amb prou feines entrava al temple, Estrabó va dir: “encara que el temple en sí és molt gran, l’estàtua de Zeus asseguda, casi toca el sostre amb el cap. Tenim la impressió que si s’aixequés trencaria el sostre del temple”.
Després d’estar 800 anys a Olímpia, el 394 la van traslladar a Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Els historiadors creuen que va ser destruïda en un incendi. El 1958 van fer un gran descobriment sobre aquesta meravella: van trobar el taller on va ser creada aquesta estàtua. Això va permetre als arqueòlegs recrear l’anatomia d’aquesta magnífica obra d’art.
Atena Pàrtenos també és una escultura de Fídias custodiada al Partenó com símbol d’Atenes fins el segle V, suposava una part considerable del tresor d’Atenes. Va costar-li deu anys de treball, estava composta per un nucli de fusta revestit amb materials preciosos: per la pell va utilitzar plaques de marfil i per la indumentària i les parts restants, plaques d’or.
Il·lustració de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos
L’historiador antic Pausànias dóna una descripció de l’estàtua:
“L’estàtua en si està feta de ivori i or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l’Esfinx. L’estàtua d’Atena està dreta, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori. Sosté una Nice d’aproximadament quatre colzes i en l’altra mà una llança, als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni. Sobre el pedestal hi ha el naixement de Pandora en relleu.” Vid. text grec aquí.
Una de les diferencies principals és que l’estàtua d’Atena està dempeus, en canvi, l’estàtua de Zeus està assegut.
Ubicació de l’estàtua d’Atena a l’interior del Partenó
L’estàtua d’Atena Pàrtenos aguanta amb la mà dreta una figura de la deessa Nice com l’estàtua de Zeus a Olímpia, l’escultor d’aquestes obres d’art és Fidias per tant les figures de la deessa Nice són molt semblants, les dues estan en la mateix posició, de perfil, mirant el déu. L’estàtua no té gaire moviment, té una postura frontal i està concebuda com una figura de culte. Atena porta un peple cenyit a la cintura per dues serps que fan la funció de cinturó, les quals s’entrellacen a l’esquena d’Atena, el peple cau fins als peus, el cap està una miqueta inclinat cap endavant. Amb la mà esquerra sosté un escut. Aguanta el seu pes amb la cama dreta, veiem com el genoll esquerra està lleugerament doblegat per tant és una posició molt realista. Aquestes dues estàtues estan fetes del mateix material; d’or i d’ivori.
Reconstrucció de l’estàtua d’Atena Pàrtenos a USA
Nora Domingo Luengo i Marta Verde Tamayo
2n Batxillerat C
Grec
Un nou blog de Cultura Clàssica
Hola a tots els aràcnids i aràcnides! Aquest és el meu primer article d’un nou curs ple d’il·lusió i creativitat. A continuació, us faré cinc cèntims d’aquest nou blog de Cultura Clàssica. El cert és que tot va començar durant aquestes vacances d’estiu, a mitjans de juny, en una xafogosa tarda quan em trobava sense saber què fer fins que, de sobte, una idea em va rondar pel cap: donat que m’agrada moltíssim la mitologia greg i que he participat des de fa molt de temps a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη, vaig començar a elaborar per iniciativa pròpia un blog sobre Clàssiques, que vaig batejar amb el nom de El Legado de Apolo. Haig de reconèixer que em pensava que seria més fàcil, ja que em vaig passar un parell de dies intentant dibuixar el croquis del lloc web, perquè una cosa és comentar o fer un apunt i l’altra és obrir un blog sense ajut de la professora. A més, em considero una total inexperta dintre d’aquest camp. Al cap d’un temps, vaig posar-me mans a l’obra i, ara per ara, em plau compartir-lo aquí a Aracne fila i fila per indicació de la Margalida:
Aquí us deixo l’enllaç del blog.
Com quasi tots els blogs, aquest té una certa finalitat, i és explicar de manera clara i senzilla els mites clàssics, acompanyats d’il·lustracions fetes pel meu pare, David Bernad, que potser el coneixeu per haver col·laborat en aquest article o aquest altre.
Espero que us agradi. Doneu-me la vostra opinió i per acabar tan sols dir que qualsevol suggeriment o recomanació és acceptada per tal de poder millorar-lo.
Sara Bernad
2n de Llatí de Batxillerat C.
Llatí a XIII
En el capítol “La tempesta” de la sèrie francocanadenca, inspirada en el còmic homònim creat per
[youtube]http://youtu.be/Ad4Xz0qBrZw[/youtube]
Traduïm un text de Pausànias
Nosaltres, la Nora, la Marta, la Xènia, l’Andrea i la Irina, hem traduït juntes a classe de grec un altre fragment del llibre V de la Descripció de Grècia de Pausànias. Aquest text parla sobre l’estàtua de Zeus d’Olímpia feta per Fídias.
| “Kαθέζεται μὲν δὴ ὁ θεὸς ἐν θρόνῳ χρυσοῦ πεποιημένος καὶ ἐλέφαντος: στέφανος δὲ ἐπίκειταί οἱ τῇ κεφαλῇ μεμιμημένος ἐλαίας κλῶνας. ἐν μὲν δὴ τῇ δεξιᾷ φέρει Νίκην ἐξ ἐλέφαντος καὶ ταύτην καὶ χρυσοῦ, ταινίαν τε ἔχουσαν καὶ ἐπὶ τῇ κεφαλῇ στέφανον: τῇ δὲ ἀριστερᾷ τοῦ θεοῦ χειρὶ ἔνεστι σκῆπτρον μετάλλοις τοῖς πᾶσιν ἠνθισμένον, ὁ δὲ ὄρνις ὁ ἐπὶ τῷ σκήπτρῳ καθήμενός ἐστιν ὁ ἀετός. χρυσοῦ δὲ καὶ τὰ ὑποδήματα τῷ θεῷ καὶ ἱμάτιον ὡσαύτως ἐστί: τῷ δὲ ἱματίῳ ζῴδιά τε καὶ τῶν ἀνθῶν τὰ κρίνα ἐστὶν ἐμπεποιημένα. ὁ δὲ θρόνος ποικίλος μὲν χρυσῷ καὶ λίθοις, ποικίλος δὲ καὶ ἐβένῳ τε καὶ ἐλέφαντί ἐστι.” |
Finalment, nosaltres, l’Andrea i la Irina, hem decidit de plantejar hic et nunc a la resta de la classe i als aràcnides hel·lènics d’arreu algunes preguntes que ens agradaria que contestéssiu en grec:
1) τίς ἐστιν ?
2) τίς Ζεύς ἐστιν?
3) Ποῦ καθέζεται Ζεύς?
4) Τί ἐπίκειται τῇ κεφαλῇ?
5) Τί μιμεῖται ὁ στέφανος?
6) ᾿Εν δεξιᾷ χειρί τί φέρει?
7) Τί φέρει Νίκη ἐπὶ τῇ κεφαλῇ?
8) Τί ἔνεστι τῇ ἀριστερᾷ τοῦ θεοῦ?
9) Τίς ὄρνις ὁ ἑπὶ τῷ σκήπτρῳ καθήμενός ἐστιν?
10) Τί φέρει τoῦ χρυσοῦ ὁ θεός?
11) Πῶς ἐστίν ἱμάτιον ?
12) Πῶς ἑστίν ὁ θρόνος?
Zeus d’Olímpia, etiquetat en grec per Nora a partir de Grec 1, de M.Capellà, ed. Teide
Els fruits de la immortalitat
Els fruits de la immortalitat és el treball de recerca de l’Eva Alcázar, una alumna de l’Ins Almatà de Balaguer (La Noguera). Es tracta d’una selecció de fragments de les Metamorfosis d’Ovidi il·lustrats amb obres plàstiques de totes les èpoques, amb un remarcable predomini del Renaixement i del Barroc, justificant així la tesi del propi treball. Els fruits de la immortalitat serien totes les obres d’art -ja siguin de literatura, d’arts plàstiques o de música- que al llarg dels segles han inspirat els relats de les Metamorfosis, atorgant-li la immortalitat que el mateix Ovidi va proclamar en els famosos darrers versos del seu propi poema. Aquests fruits, a més, han estat simbolitzats en els fruits o cireres d’arboç, menja dels homes de l’edat d’or (Met. I 103), l’arbre dels quals és símbol d’immortalitat.
Mare Nostrum: final de trajecte
Hi ha dies en què el fet de llegir el diari esdevé una experiència dolorosa. I no parlo de ràbia, que sovint també en provoca, ni de vergonya, ni de por… em refereixo a una punxada de πάθος que pot arribar a provocar el plor. Això és el que experimento aquests dies en fer el seguiment de les notícies sobre els naufragis vora les illes de Malta o la italiana Lampedusa. Milers de persones han perdut la vida en aquest Mare Nostrum tan ple de vida, en la seva fugida de la guerra, la misèria, la fam, amb l’esperança que les ones els portin a una nova vida.
La topada amb una referència clàssica, concretament el nom d’un vaixell, m’ha fet pensar que la humanitat mai no ha deixat de moure’s a la recerca d’una nova Arcàdia. Què van fer si no, els indoeuropeus, per terra, o els troians supervivents, per aquestes mateixes aigües que ara s’empassen els immigrants africans? A la mateixa història de la civilització grega hi va haver dues onades migratòries que van marcar un ara i un després en la història hel·lènica. És més, potser nosaltres mateixos no seríem com som a hores d’ara, ni estaríem estudiant el món clàssic per buscar les nostres arrels més pregones.
Us convido, doncs, a llegir l’article i comentar-lo des de diferents vessants:
- Busqueu la referència mítica del reportatge i desenvolupeu-ne els referents. És un bon nom per a un buc?
- Investigueu a què em refereixo amb la paraula grega utilitzada al meu apunt (significat, paraules que en provinguin…). Feu el mateix amb el topònim grec que esmento.
- Desenvolupeu les referències històriques i llegendàries que he presentat al meu text i compareu les migracions clàssiques esmentades amb la tragèdia actual dels sirians que fugen de la guerra o els sub-saharians que no poden subsistir a la seva terra.
- S’està convertint el Mediterrani en un cementiri? Hi podem fer alguna cosa nosaltres? I els nostres governants?
El punt Avui. Diumenge 13-X-2013, pàg. 12
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text complet]
TERESA