L’estàtua de Zeus d’Olímpia, feta en el segle V aC per Fídias, considerat universalment el millor escultor grec, és una de les set meravelles del món.
Zeus, el déu suprem del panteó grec, està representat amb el pit nu i un himàcion que li tapava les cames. La mà cap a baix li dóna un aspecte madur i paternal. L’estàtua ocupava tota l’amplada de la nau del temple. Segons estudis actuals, tenia una alçada d’uns 12 metres.
μέγιστον δὲ τούτων ὑπῆρξε τὸ τοῦ Διὸς ξόανον, ὃ ἐποίει Φειδίας Χαρμίδου Ἀθηναῖος ἐλεφάντινον, τηλικοῦτον τὸ μέγεθος ὡς καίπερ μεγίστου ὄντος τοῦ νεὼ δοκεῖν ἀστοχῆσαι τῆς συμμετρίας τὸν τεχνίτην, καθήμενον ποιήσαντα, ἁπτόμενον δὲ σχεδόν τι τῆι κορυφῆι τῆς ὀροφῆς ὥστ᾽ ἔμφασιν ποιεῖν, ἐὰν ὀρθὸς γένηται διαναστάς, ἀποστεγάσειν τὸν νεών.
Estrabó VIII, 3, 3
“Sembla que Zeus s’hagi d’aixecar”, va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, per això és una estàtua que “té moviment”. Quan van acabar l’estàtua, que amb prou feines entrava al temple, Estrabó va dir: “encara que el temple en sí és molt gran, l’estàtua de Zeus asseguda, casi toca el sostre amb el cap. Tenim la impressió que si s’aixequés trencaria el sostre del temple”.
Després d’estar 800 anys a Olímpia, el 394 la van traslladar a Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Els historiadors creuen que va ser destruïda en un incendi. El 1958 van fer un gran descobriment sobre aquesta meravella: van trobar el taller on va ser creada aquesta estàtua. Això va permetre als arqueòlegs recrear l’anatomia d’aquesta magnífica obra d’art.
Atena Pàrtenos també és una escultura de Fídias custodiada al Partenó com símbol d’Atenes fins el segle V, suposava una part considerable del tresor d’Atenes. Va costar-li deu anys de treball, estava composta per un nucli de fusta revestit amb materials preciosos: per la pell va utilitzar plaques de marfil i per la indumentària i les parts restants, plaques d’or.
L’historiador antic Pausànias dóna una descripció de l’estàtua:
“L’estàtua en si està feta de ivori i or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l’Esfinx. L’estàtua d’Atena està dreta, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori. Sosté una Nice d’aproximadament quatre colzes i en l’altra mà una llança, als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni. Sobre el pedestal hi ha el naixement de Pandora en relleu.” Vid. text grec aquí.
Una de les diferencies principals és que l’estàtua d’Atena està dempeus, en canvi, l’estàtua de Zeus està assegut.

Ubicació de l’estàtua d’Atena a l’interior del Partenó
L’estàtua d’Atena Pàrtenos aguanta amb la mà dreta una figura de la deessa Nice com l’estàtua de Zeus a Olímpia, l’escultor d’aquestes obres d’art és Fidias per tant les figures de la deessa Nice són molt semblants, les dues estan en la mateix posició, de perfil, mirant el déu. L’estàtua no té gaire moviment, té una postura frontal i està concebuda com una figura de culte. Atena porta un peple cenyit a la cintura per dues serps que fan la funció de cinturó, les quals s’entrellacen a l’esquena d’Atena, el peple cau fins als peus, el cap està una miqueta inclinat cap endavant. Amb la mà esquerra sosté un escut. Aguanta el seu pes amb la cama dreta, veiem com el genoll esquerra està lleugerament doblegat per tant és una posició molt realista. Aquestes dues estàtues estan fetes del mateix material; d’or i d’ivori.
Nora Domingo Luengo i Marta Verde Tamayo
2n Batxillerat C
Grec
Salve!
Un article molt interessant, felicitats!
EL Zeus d’Olímpia és la que més m’ha cridat l’atenció, va ser una escultura elaborada per Fídies, l’any 43 aC. M’ha sorprès molt la grandària d’aquesta estàtua (12 metres), ja que els grecs no disposaven de les mateixes tècniques que tenim nosaltres, si avui en dia ens costaria moltíssim construir una estàtua així, no vull imaginar la feinada que els hi va suposar en aquells temps. És considerada una de les 7 meravelles, concretament la quarta del món. Principalment està elaborada amb or tot i que podem apreciar altres materials utilitzats. A la mà dreta du una petita figura de Nike. A l’altra mà, l’esquerra, subjecte un ceptre amb una àguila al capdamunt.
Xaipe!
M’ha semblat un article bastant bo i interessant, ja que s’ens explica molt bé les diferències entre les estàtues de Zeus d’Olimpia i Atena Pàrtenos. M’ha impactat que en aquella època es puguessin construir aquestes obres d’art tan grans i precioses. M’ha agradat molt la estàtua d’Atena Pàrtenos, però les dues són molt maques!!!
Xaipe!!
Aquest apunt m’ha agradat molt! És molt interessant!
M’impresiona de manera positiva quan em poso a pensar totes les coses que van ser capaços de fer els grecs encara i que no tenien els recursos que tenim avui dia i encara i així van ser capaços de fer maravelles com la d’aquest apunt.
Aquesta escultura de Zeus a Olímpia va ser molt important pels grecs en aquella època i em sembla genial que tinguessin un culte tan gran als déus i els dediquessin fins i tot inmenses escultures que servien per rendir-los culte.
L’estàtua de Zeus a més, és com si s’anés a aixecar de la cadira… És molt real!
L’estàtua d’Atena també és molt maca i també és una joia increible que tenien els grecs. Però aquesta impacta a l’hora de veure la fotografia, sembla mentida que es pugués construir i més amb les mides que està.
Xaipe!
Felicitats pel treball, ja que està molt ben fet i exposat.
Com podem veure, tant l’estàtua de Zeus com l’estàtua d’Atenes són precioses a part de que són molt altes; ja que els déus i les deeses en aquella època podien arribar als 12 metres.
Per una altra banda, les dues estàtues sostenen en la mà esquerra a Nice. En la dreta, cada déu el seu atribut. Les estàtues es diferencien ja que una està de peus i l’altra està asseguda en un tro. Les dues són obres molt interessant, les quals marquen la história d’aquella época i ens han deixat tantes cursiostiats i històries per saber.
Enhorabona altra vegada!
Pingback: La flama Olímpica: Història | Citius, Altius, Fortius
Un article molt molt interessant! Sembla mentida eh! és increibe que en aquells temps fossin capaços de fer aquestes obres d’art tant maques! No m’estranya que estiguin considerades unes meravelles del món!
Pingback: Hèrcules de Brett Ratner (2014) | La cinta de Νίκη
Xaipe!
M’ha semblat un article molt interessant! Moltes felicitats!
És sorprenent que en l’antiga Grècia poguessin arribar a fer escultures com aquestes. Només veient-les i pensant que no tenien la tecnologia que tenim avui en dia ni les mateixes tècniques, es veu claríssimament que la seva tècnica era extraordinària. Les dues estàtues són joies impressionants que tenien els grecs, normal que siguin considerades unes de les 7 meravelles del món.