“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838
AFRODITA
Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.
Louis de Silvestre
HAIKU A ZEUS
Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.
Pepita Castellví
Àrtemis és la dea de la cacera i porta un arc,
una lluna creixent i un buirac.
Va nèixer a l’illa de Delos,
un illa més maca que la de Melos.
Rebeca, ho has aconseguit!
Perdó Lida, rectifico amb aquest haiku dedicat a Zeus:
Zeus nos habla
enviándonos sus truenos
ven, escuchemos!
Vale!
Haiku sobre Afrodita:
Negar el dolor
que ilumina es traición
a tu templo, amor.
Bé, això ja és una altra cosa; ara bé per què els heu fet en castellà?
El meu es de Persèfone:
Filla de Zeus i Deméter
Hades li va treure la seva innocència
i la convertir en la reina del inframon
Quan ella viu amb el seu marit
tot es fred
i quan torna amb la seva mare
la vida reneix.
Zeus deu de l’Olimp,
criat a Creta
de Cronos i Rea fill,
germà d’Hera
i també marit.
A tots, la meva felicitació pels poemes,
Pepita! Maquíssim el poema d’Afrodita, totes les dones som filles d’ella, no? Llegint el teu poema sembla bé que Afrodita està a punt de sorgir d’avant nostre, amb aquella màgia encisadora que l’envolta com un tel. El Haiku, no el tinc tant per la mà, però crec haver captat la seva essència. Un plaer tornar a tenir contacte amb tu, ets una persona que marca positivament a les persones i també ho vas fer amb mi, sempre t’he recordat amb un sentiment d’alegria i nostàlgia.