Un nou blog de Cultura Clàssica

Hola a tots els aràcnids i aràcnides! Aquest és el meu primer article d’un nou curs ple d’il·lusió i creativitat. A continuació, us faré cinc cèntims d’aquest nou blog de Cultura Clàssica. El cert és que tot va començar durant aquestes vacances d’estiu, a mitjans de juny, en una xafogosa tarda quan  em trobava sense saber què fer fins que, de sobte, una idea em va rondar pel cap: donat que m’agrada moltíssim la mitologia greg i que he participat des de fa molt de temps a El Fil de les Clàssiques,  a Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη, vaig començar a elaborar per iniciativa pròpia un blog sobre Clàssiques, que vaig batejar amb el nom de El Legado de Apolo. Haig de reconèixer que em pensava que seria més fàcil, ja que em vaig passar un parell de dies intentant dibuixar el croquis del lloc web, perquè una cosa és comentar o fer un apunt i l’altra és obrir un blog sense ajut de la professora. A més, em considero una total inexperta dintre d’aquest camp. Al cap d’un temps, vaig posar-me mans a l’obra i, ara per ara, em plau compartir-lo aquí a Aracne fila i fila per indicació de la Margalida:

legado_apolo

Aquí us deixo l’enllaç del blog.

Com quasi tots els blogs, aquest té una certa finalitat, i és explicar de manera clara i senzilla els mites clàssics, acompanyats d’il·lustracions fetes pel meu pare, David Bernad, que potser el coneixeu per haver col·laborat en aquest article o aquest altre.

Espero que us agradi. Doneu-me la vostra opinió i per acabar tan sols dir que qualsevol suggeriment o recomanació és acceptada per tal de poder millorar-lo.

Sara Bernad

2n de Llatí de Batxillerat C.

3 thoughts on “Un nou blog de Cultura Clàssica

  1. Iria Rael

    Història del Llatí:
    El llatí es parlava en un origen només al Laci, la regió del centre d’Itàlia on es troba de Roma, tal com es reflecteix el nom de la llengua, Latinum, derivat del nom de la regió, Latium. Però amb la seva expansió territorial els romans van estendre, des del segle IV a.C. al II d.C., també la llengua. El procés de substitució de la llengua i de la cultura dels territoris conquerits pels romans per la llengua i la cultura de Roma s’anomena romanització. Per exemple a l’actual Catalunya els romans van arribar el 218 a.C. i a partir de llavors la llengua dels antics pobladors, els ibers, van començar a recular davant el prestigi cultural i social de la llengua dels conqueridors. De la mateixa manera el llatí anava substituint lentament la majoria de les llengües parlades a la meitat occidental de l’Imperi -Itàlia, Hispània, Gàl·lia, Àfrica nord-occidental. El procés va ser força desigual i incomplet, ja que algunes llengües com el basc, parlat en una zona més aïllada que incloïa bona part del Pirineu català, es van mantenir. Per contra, a la part oriental la llengua predominant va continuar sent el grec, que va mantenir un prestigi superior i tot al del llatí i un ús oficial constant al costat del llatí. En conjunt, a orient, -excepte a l’actual Romania, repoblada per ciutadans romans- la població no va patir l’assimilació lingüística respecte del llatí que es va donar en menor o major mesura a occident. A banda del grec, altres llengües orientals hereves d’una antiga tradició escrita, com ara l’egipci o l’arameu, tampoc no es van deixar de parlar mai durant l’antiguitat.
    Hi ha hagut diversos intents de reintroduïr el llatí classic a la vida quotidiana, però no han estat reeixits. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l’Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui dia, no hi ha parlants nadius del llatí, però, és l’idioma oficial de l’estat del Vaticà, s’estudia i s’utilitza, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *