He fet aquest apunt sobre el meu viatge a Roma, no és un viatge virtual sinó un un viatge que vaig fer fa un parell de cap de setmanes amb la meva mare, la meva tieta i les meves cosines. He dividit aquest GoogleDrive en dues parts, aquesta que us adjunto és la primera part on explico el meu primer dia allà i al final us faig una sèrie de preguntes que espero que sigueu capaços de contestar! Us agradaria anar de viatge a Roma? Tutta Roma us espera!
A classe de Grec 1 per concloure el tema de l’alfabet la Margalida ens van mostrar un text de l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, publicat a Presència el 2010 (A Cremallengua Viena Edicions) i ens va demanar que el llegíssim. A mesura que anàvem llegint anava preguntant si vèiem alguna cosa estranya. Finalment ens vam adonar del que li passava, però no va ser fàcil i ara jo us el porto aquí amb unes preguntes. Us deixo una pista per saber com es diuen aquest tipus de texts: Cal pensar en grec i concretament amb λείπω i γράμμα.
“De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin”. A què creus que es refereix aquest títol?
Què hi veus d’estrany en aquest text?
Quin nom reben aquest tipus de text? Quan sorgeixen?
S’ha de tenir habilitat per fer aquests tipus de joc amb la llengua? T’atreviries a escriure’n un parell de línies?
En quin dialecte està escrit l’article de Joan-Lluís Lluís?
L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.
L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).
La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de la batalla de les Termòpileses van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.
Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.
Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?
Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius, la primera imatge és de Londres i la segona de Chicago:
A Madrid hi ha l’edifici de les Cariàtides:
I per acabar, un exemple molt més proper, concretament a Barcelona:
He fet aquest apunt amb el GoogleDrive sobre la pintura a l’Antiga Grècia on s’explica com feien els pigments amb els que els grecs pintaven. Al llibre de Grec 1 (ed. Teide) a la pàgina 180 tenim un apartat on parla de la pintura de l’antiga Grècia. Ens explica que als palaus minoics les parets es decoraven amb pintures al fresc amb una fina execució i colors vius, s’hi representaven festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals… Als palaus micènics de Micenes s’han conservat algunes restes de la decoració mural però no hi havia representats els elements vegetals o animals típics de la pintura minoica. Polignot (Πολύγνωτος) va ser un dels artistes més admirats de l’antiguitat nascut a Tassos i gràcies a les seves pintures li van permetre el dret de ciutadania atenesa, no s’ha conservat cap obra d’ell però ens han arribat textos de Pausànias i de Plini el Vell i pintures de les ceràmiques.
Sabríeu aportar alguna cosa més sobre la pintura a l’Antiga Grècia? Què n’opineu? Actualment quin tipus de pintura s’utilitzen? Sabeu com es diu el vas de la diapositiva número 12?
T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!
Ens pots ajudar a completar aquest Google map col·laboratiu? Has d’introduir una fotografia CC de Luperca amb els bessons Ròmul i Rem, amb una petita explicació de l’obra d’art escollida i un enllaç a la pàgina d’on has extret la informació. Ara que saps qui és Luperca, per què creus que n’hi ha tantes arreu?
No t’oblidis de deixar aquí en comentari l’enllaç a la teva entrada al Google map Luperca arreu. Posa cada cosa al seu lloc i mantén l’ordre d’aquest mapa!
A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.
Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!
Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:
La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens
Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens
Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…
Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.
Quint Horaci Flac, millor conegut com a Horaci, va ser un poeta líric i satíric del que segur coneixeu algun dels seus famosos tòpics literaris que va escriure en els seus poemes, com per exemple el famós “Carpe diem”.
A continuació, teniu el prezi que he fet amb la vida i obres d’Horaci, i els tòpics literaris que surten a les PAU 2015. Podeu consultar tota la pervivència i informació sobre aquests en el blog de Tòpics horacians arreu que hem fet els alumnes de llatí de 2n Batxillerat. Coneixeu més pervivencia d’Horaci?
El passat divendres 17 d’octubre vam fer a classe de Grec 1 un gran repte: El Gran Dictat en grec!
Els participants d’aquesta activitat van ser en Marc Arquillo, l’Abigail Quiñomez i el Robert Cepeda. Ells tres van concursar al gran dictat i havien de superar una prova: lletrejar divuit paraules gregues amb accents i esperits! El nostre Òscar Dalmau era la Belén Cansino, l’Ariadna Ruiz va fabricar unes olleres com les del programa de TV3 i els participants van lletrejar diferents paraules gregues i l’Ariadna va gravar i muntar un vídeo per poder fer l’entrada.
La Mariona va fer un llistat de regles que s’havien de seguir, controlava els punts i vigilava que tot estigués al peu de la lletra.
Regles:
-2 intents per paraula.
-S’han de portar les ulleres.
-Cada concursant té trenta segons per concursar.
-Respectar el torn de paraula.
-Si algú del públic ajuda algun concursant, hi haurà sanció.
A la primera prova en Robert i el Marc van quedar igualats amb 170 punts i l’Abigail va ser eliminada. Així que per poder desempatar, ells dos van tornar a enfrontar-se amb unes noves regles més exigents, només tenien un intent i quan fallaven es passava el torn.
Finalment el guanyador va ser en Marc, després d’una gran competència. Moltes felicitats Marc!
Què us ha semblat? Creieu que és fàcil lletrejar paraules en grec? Us atreviríeu a crear un Gran Dictat i participar-hi? Quines són les paraules en què s’han equivocat?