Durant la setmana de la ciència algunes companyes de batxillerat i jo vam fer un mural sobre algunes etimologies del grec. A mi em va tocar l’etimologia de τόμος (-tomia).
El significat d’aquest ètim és “tall” i la podem trobar en paraules com:
Amigdalotomia: Incisió en una amígdala.
Aquí teniu unes paraules escrites en diferents llengües i que provenen de la mateixa etimologia:
Català
anatomia
autotomia
Castellà
anatomía
autotomía
Anglès
anatomy
autotomy
Francès
anatomie
autotomie
Alemany
anatomie
autotomie
Portuguès
anatomia
autotomy
I aquí el significat d’aquestes paraules segons el DIEC:
–anatomia: Dissecció o separació de les parts que integren un ésser viu.
–autotomia: Amputació reflexa d’una part del cos que es fan alguns animals per escapar-se dels seus enemics.
Com ja he dit, -tomia significa tall, així que va ser difícil trobar imatges de cada paraula que no fossin molt desagradables, ja que a internet tot eren imatges d’operacions, que poden ferir la sensibilitat d’algú, començant per la meva. Però finalment, crec que me’n vaig sortir i tot seguit us deixo un vídeo en què podreu veure les imatges del meu apartat en el mural:
Fa uns dies els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat de l’Isaac Albéniz vam anar a fer una visita per les restes romanes i gregues d’Empúries. L’experiència de l’excursió va ser prou bona, personalment puc dir que em vaig quedar amb ganes de veure altres coses que no vam poder visitar per falta de temps. El nostre guia era en Luci, un duumvir. Ell ens va explicar com havia sigut la seva ciutat abans de quedar en ruïnes, fins i tot ens va deixar entrar a casa seva i ens explicà com era antigament.
El nostre romà portava una tunica dalmatica agafada per la cintura, probablement amb un cinturó, i la representació d’una toga que li anava enganxada a l’esquena mentre ell subjectava l’altra part amb el braç. També duia unes sandàlies o caligae que eren més aviat modernes però quedaven bé per al personatge. La informació sobre aquest tipus d’abillament la podem trobar en l’article de l’Anna Pardo, ja que la guia femenina de fa tres anys també anava vestida de manera semblant.
Podem dir també que portava alguna cosa bastant anacrònica com un penjoll modern, que no s’adiu gaire amb l’època.
En relació a l’actuació, ho va fer prou bé, tot i que s’ha de dir que de llatí no en parlava gaire… De tant en tant, deixava anar alguna paraula llatina per veure si ho enteníem, però majoritàriament parlava català. Segons vaig llegir a l’article de la Sara Castro, la guia que ells van tenir durant la seva visita es comportava com una romana de l’època en l’actualitat, per exemple: s’espantava de les càmeres. Cosa que el nostre romà no feia…
En conclusió, va ser una bona experiència, vam fer un tomb per la Roma antiga i un romà ens va poder explicar en primera persona com hi vivien. A mi, personalment, m’agradaria tornar-hi i qui sap, poder trobar-me amb la Iulia, perquè m’expliqui en primera persona la seva versió de com vivien les dones.
Imatges: Amar Astudillo i Mar Alonso
Què us va semblar l’actuació del romà als alumnes de 4r i batxillerat de l’Isaac Albéniz?
Penseu que l’abillament era correcte per a l’època?
Com cada any, ha arribat la setmana de la ciència, i a les alumnes de la modalitat de Grec de segon de batxillerat de l’institut Isaac Albéniz ens ha tocat parlar de l’àmbit mèdic, en concret, del Jurament Hipocràtic, un text públic que poden pronunciar els graduats en medicina davant els metges i la comunitat, amb un caràcter ètic, per orientar la pràctica del seu ofici.
En aquest article, contextualitzarem el recorregut que ha fet aquest jurament per tota la història sobrevivint fins als nostres dies. Després veurem el text original grec, diferents interpretacions i la nostra pròpia per comparar-les.
Comencem per la història!
Durant dos mil anys, aproximadament, la medicina occidental i l’aràb van ser dominades teòricament per Galè, un grec que va exercir aquesta professió a la Roma imperiaI, però segons la tradició, va ser sota la mà d’Hipòcrates o un deixeble seu. És cert que el jurament hipocràtic forma part del corpus hipocraticum, recull d’obres que s’atribueixen a Hipòcrates amb altres que poden haver estat escrites per deixebles. Segons Galè, Hipócrates va crear aquest jurament quan va començar a instruir aprenents que no eren de la seva pròpia família, cosa que se surt de la tradició dels metges.
Galè. Litografía de Pierre Roche Vigneron, ca. 1865 [Font: Wikimedia]
A partir del Renaxement, moviment cultural caracteritzat per la veneració de la cultura grecollatina, el jurament va començar a utilitzar-se en algunes escoles de medicina, costum que ha anat ampliant-se des del segle XIX en alguns països, i més a partir de la Segona Guerra Mundial. Encara que a l’actualitat només sigui present amb un valor históric i tradicional, s’utilitza com un passatge o iniciació desprès de la graduació i previ a l’ingrès a la pràctica professional de la medicina.
A la civilització clàssica grega va destacar l’art de guarir i curar que, tot i mantenir principis religiosos, ja no se centrava en la màgia, sinó que se subscrivia a l’àmbit més clínic. En aquella època es va redactar el primer document ètic en el qual el metge es comprometia a prendre accions envers el pacient, actuant sempre en benefici de l’humà i no perjudicant-lo.
Manuscrit bizantí del segle XI on hi ha escrit el Jurament hipocràtic en forma de creu. Biblioteca Vaticana. [Font: Wikipedia]
Aquest jurament s’ha adaptat als conceptes ètics d’avui dia i, també, a la societat. Aquest enllaç ens explica en un principi l’evolució de la medicina des d’un punt de vista religiós, amb el déu Asclepi, fins a una visió científica; a més es contextualitza una mica la paraula que ha treballat la nostra companya Andrea, a les etimologies. Aquí una entrevista a Andrzej Szczeklik sobre la música i la medicina, on parla de la primera malaltia documentada.
A continuació, us deixem el jurament hipocràtic en grec:
Amb el pas del temps, se n’han fet traduccions en diferents idiomes, però nosaltres n’hem traduït el primer i el l’últim paràgraf pel nostre compte, per tal de fer-nos una idea de si totes aquestes traduccions que hem trobat són literals o bé, interpretacions. Us deixem el nostre resultat:
Ὄμνυμι Ἀπόλλωνα ἰητρὸν, καὶ Ἀσκληπιὸν, καὶ Ὑγείαν, καὶ Πανάκειαν, καὶ θεοὺς πάντας τε καὶ πάσας, ἵστορας ποιεύμενος, ἐπιτελέα ποιήσειν κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν ὅρκον τόνδε καὶ ξυγγραφὴν τήνδε.→ Juro per Apol·lo metge, Asclepi, Higiea i Panacea i tots els déus i totes les deesses, que, tenint-los com a jutges, compliré fins al final aquest meu jurament i contracte, segons la meva força i coneixement.
Ὅρκον μὲν οὖν μοι τόνδε ἐπιτελέα ποιέοντι, καὶ μὴ ξυγχέοντι, εἴη ἐπαύρασθαι καὶ βίου καὶ τέχνης δοξαζομένῳ παρὰ πᾶσιν ἀνθρώποις ἐς τὸν αἰεὶ χρόνον. Παραβαίνοντι δὲ καὶ ἐπιορκοῦντι, τἀναντία τουτέων. →En efecte, que si compleixo aquest jurament i no el violo, em sigui possible gaudir de la vida i de la tècnica, ben considerat entre tots els homes per sempre més. Però si el violo i l’incompleixo, que em passi el contrari d’això.
Tot seguit us presentem una de les mostres de traduccions que hem trobat:
Juro por Apolo médico, por Esculapio, Higía y Panacea y pongo por testigos a todos los dioses y diosas, de que he de observar el siguiente juramento, que me obligo a cumplir en cuanto ofrezco, poniendo en tal empeño todas mis fuerzas y mi inteligencia.
Tributaré a mi maestro de Medicina el mismo respeto que a los autores de mis días, partiré con ellos mi fortuna y los socorreré si lo necesitaren; trataré a sus hijos como a mis hermanos y si quieren aprender la ciencia, se la enseñaré desinteresadamente y sin ningún género de recompensa.
Instruiré con preceptos, lecciones orales y demás modos de enseñanza a mis hijos, a los de mi maestro y a los discípulos que se me unan bajo el convenio y juramento que determine la ley médica, y a nadie más.
Estableceré el régimen de los enfermos de la manera que les sea más provechosa según mis facultades y a mi entender, evitando todo mal y toda injusticia. No accederé a pretensiones que busquen la administración de venenos, ni sugeriré a nadie cosa semejante; me abstendré de aplicar a las mujeres pesarios abortivos.
Pasaré mi vida y ejerceré mi profesión con inocencia y pureza. No ejecutaré la talla, dejando tal operación a los que se dedican a practicarla.
En cualquier casa donde entre, no llevaré otro objetivo que el bien de los enfermos; me libraré de cometer voluntariamente faltas injuriosas o acciones corruptoras y evitaré sobre todo la seducción de mujeres u hombres, libres o esclavos.
Guardaré secreto sobre lo que oiga y vea en la sociedad por razón de mi ejercicio y que no sea indispensable divulgar, sea o no del dominio de mi profesión, considerando como un deber el ser discreto en tales casos.
Si observo con fidelidad este juramento, séame concedido gozar felizmente mi vida y mi profesión, honrado siempre entre los hombres; si lo quebranto y soy perjuro, caiga sobre mí la suerte contraria.
Traducció de Gonzalo Herranz[Font: Universidad de Navarra]
Després de fer la traducció i de comparar-la amb la que està feta per un traductor, hem arribat a la conclusió que els juraments hipocràtics d’avui en dia i algunes traduccions, ja que segur que no les hem llegit totes, no són reproduccions literals del jurament original.
Per fixar-nos que encara té pervivència en la actualitat, hem enllaçat un vídeo de la sèrie ”La Riera” de TV3, on el pare d’un dels personatges fa referència a el seu fill gran, que ha aconseguit treure’s la carrera de medicina. i comenta que per culpa seva fa tard al seu jurament hipocràtic.
Per acabar, us animem a fer les següents activitats:
– Busqueu informació sobre Galè.
– Seríeu capaços de traduir alguna frase del jurament en grec? Podeu escollir-ne qualsevol.
Jo també m’he volgut animar i he fet aquest dibuix amb diferents personatges de les metamorfosis a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics.
Sabríeu dir quins personatges són? I de quina història vénen? Em podríeu explicar per què es van convertir en aquests animals/plantes?
L’adaptació de Xavier Serrahima és una adaptació juvenil i es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d’un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures. Podeu trobar més informació aquí.
Aquesta edició va introduïda per un breu estudi de l’obra i la vida de l’autor realitzada per la Margalida Capellà. Podeu trobar notes a peu de pàgina i una guia de lectura per facilitar la lectura als joves. També hi ha il·lustracions fetes per Carles Arbat.
Argument
El llibre ens explica les aventures de Luci, un jove grec que fa un viatge cap a Tessàlia, a la Grècia septentrional, i després de sentir històries de màgia i bruixeria s’atura a Hípata. A casa del seu amfitrió, Miló, s’enamora d’una criada, a qui demana que l’introdueixi en les arts màgiques de la seva senyora, que es veu que és bruixa: Luci acaba convertit en un ase i brama en comptes de parlar. La mateixa nit que això passa entren uns lladres a robar i després de saquejar la casa, s’emporten en Luci pensant que era un ase.
Qui era Apuleu? Us agradaria llegir L’ase d’or? almenys no us perdeu les bruixes de la posada?
Premià de Mar té molta història oculta, de la que els joves en sabem molt poc, per això he fet un Thinglink de Can Ferrerons, un jaciment romà que tenim en el poble i que no coneixem. Amb aquesta informació podrem saber-ne més sobre la història de Premià. Aquí podeu veure un treball de recerca sobre Can Ferrerons, guanyador del Primer premi HERÀCLES 2012 i una part en el TR també premiatTurisme arqueològic al Mareme. No us el perdeu!!
Us agrada visitar llocs antics i saber-ne més sobre el que ha passat o com es van originar? Heu visitat algun jaciment romà o alguna arquitectura romana? En cas que n’hàgiu vist alguna, a on esta situada i digueu-ne si us va agradar o no.
Què us ha semblat Can Ferrerons? El visitareu quan s’inauguri?
El 2 de desembre és el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud. L’esclavitud a l’Antiga Roma va ser molt freqüent ja que la majoria de la població formava part d’aquest bloc de persones privades de llibertat, propietat dels seus amos. Procedien a ser esclaus si eren fills d’un altre esclau (vernae), si era un infant abandonat, si havien estat condemnats a penes que implicaven la pèrdua de la llibertat i sobretot si havien estat capturats per un enemic en alguna batalla; de vegades, ciutats senceres queien en esclavatge. Per l’impagament d’un deute també es podia arribar a ser esclau.
No podien elegir si volien deixar de ser esclaus, per això tenien un amo, qui era el que decidia tot sobre ells, passaven a ser propietat de l’amo i no tenien cap dret. Les condicions de vida eren molt pitjor per als esclaus rurals, ja que dormien en cel·les i encadenats. Mireu que n’és de dura la seva vida…
Aquí us deixo una presentació amb informació més resumida sobre els esclaus romans:
Sou més curiosos i en voleu saber més? Mireu el principi de la pel·lícula d’Espàrtac on es pot veure com els esclaus són tractats i la duresa de la seva feina:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=SMe8mMKMrek[/youtube]
Si tinguessis el poder suficient per poder decidir en la vida dels esclaus, faries algun càstig per tots els amos dels esclaus per tenir-los sotmesos? Crearies més maneres per poder alliberar-los, els hi donaries més facilitats? Que n’opines sobre La llei de les 12 taules? Si fos per vosaltres, deixaríeu que existissin els esclaus o haguéssiu deixat que n’hi haguessin tants? Què hagués estat de Roma sense tecnologia i sense esclaus? I en l’actualitat n’hi ha? Per què? És l’esclavitud un crim contra la Humanitat? Per què encara no s’ha eradicat en el segle XXI?…
‘Ningú podrà ser sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus queden prohibits en totes les seves formes” (article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans)
Bàrcino dins Bàrcino perquè el pessebre d’enguany de la Plaça Sant Jaume de Barcelona està al mont Tàber tal qual estava a l’antiguitat…
Finalment, avui he pogut deixar el paraigua, i, per encàrrec de la Margalida us he fet unes fotografies del pessebre. A veure, què hi reconeixeu dels temps dels romans?
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat
M’encanta la moda i especialment la moda amb referents clàssics i he decidit continuar la recerca que vaig començar el curs passat a Classical Culture en anglès sobre l’estètica grega i romana de l’antiguitat avui pel que fa a pentinats i moda. I a vosaltres us agrada? Per què? M’ajudeu a trobar més referències clàssiques en la moda actual i en la cosmètica d’avui en dia?
