Com en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En aquesta ocasió l’entrevistat és el metge i músic polonès Andrzej Szczeklik, que, entre d’altres coses, situa l’origen de la medicina en el grec Hipòcrates i cita el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada i, fins i tot n’aventura l’etimologia. Parla també del concepte grec de catarsi, de l’origen del mot fàrmac i, evidentment, fa esment del déu de la medicina, que tan bé coneixeu -o hauríeu de conèixer- vosaltres.
[La Vanguàrdia. “La contra”. 11-III-2010]
(Podeu visualitzar-ho còmodament en dos documents. Utilitzeu el zoom d’ampliació, si cal. Aquí teniu els enllaços: Enllaç 1 i Enllaç 2)
Llegiu amb atenció l’article i desenvolupeu les referències gregues que esmentava en la introducció. Busqueu i expliqueu també una expressió llatina utilitzada en el destacat taronja.
Gràcies altre cop, Montse, i fins a la pròxima!
TERESA
Ja he vist l’article de “La Vanguardia” en el vostre bloc, Teresa. No cal que em donis les gràcies. Sóc ben conscient que les arrels (lingüístiques, culturals, literàries) ens expliquen i ens donen sentit.
Bones vacances a tots i a totes!
“ars longa, vita brevis”!
Gran expressió llatina. “L’art és durader, la vida breu”. És una una locució d’Hipòcrates, bé, l’oració sencera és “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile”: “L’art és durader, la vida breu, l’experiència confusa, el judici difícil.” L’original, però, és una frase grega.
El que ve a dir “ars longa, vita brevis” és que l’art i la ciencia perduren en el temps i es transmet de generació en generació, i el que és curt és la vida de l’ésser humà, que potser necessitariem molt més temps per saciar la nostra set de coneixement…
Una salutació per la Montse 😀
Aveee
L’article se m’ha fet una mica llarg, m’agradat sobretot lapart que parlan de Chopin recordo que de petita el vaig estudiar a l’escola. I respecte al llatinisme, es “ars longa, vita brevia” que l’art perdura per que al contrari la vida es breu. Això podria fer referència per exemple a Chopin que tot i estar mort de ja fa un temps, les seves composicions continuen sonant, o algun pintor o arquitecte que ja no està viu però les seves obres es segueixen comprant i admirant. O algun músic com Elvis Presley o Michael Jackson.
La frase completa es “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile” i es una traducció del greg. “Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ, ὁ δὲ καιρὸς ὀξὺς, ἡ δὲ πεῖρα σφαλερὴ, ἡ δὲ κρίσις χαλεπή.”
I per mes inri que sembli també s’utilitza en una col·lecció de roba del Pull and Bear.
–> el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada: “hasmanti” d’on derivarà “asma”.
–> concepte grec de “catarsi”, l’observació que fa Homer de que en tota enfermetat hi ha una crisis, on hi ha un malestar general i greu i que després d’això, si no mors, et cures: una purificació. “Catarsis”
Ave!!
Com ja han dit la Sara i la Andrea anteriorment, l’expressió llatina que hi ha al article, és “ars longa, vita brevis”, que vol dir “L’art és durader, la vida és breu”. Sobre aquest terme no explicaré res més perquè crec que entre la Sara i L’Andrea ho han explicat gairebé tot. Ara em centraré en l’article.
L’article em sembla molt interessant ja que, Andrzej, és una persona molt culte, cosa que es pot veure fàcilment en la frase que encapçala l’article: “El gran metge és un artista…amb disfraç de científic”.
Aquesta frase ens vol arribar a fer entendre que els bons metges són científics que salven vides ja que, sense ells, no ens salvariem de moltes de les malalties que ara ens semblen fàcils de superar però, sobretot, no podriem superar les malalties més fortes per al nostre organisme.
Em sembla un molt bon article però, com diu l’Andrea, una mica llarg.
Vale!!
Noi i noies, em satisfà veure la vostra capacitat d’anàlisi de l’article. Ho feu amb criteri i destacant cadascun el que al vostre parer és més interessant.
Andrea, t’agraeixo especialment el fet de posar la cita grega tot i que no fas grec. No deixis de ser tan bona lectora de premsa, he pogut comprovar que hi estàs habituda i això enriquirà molt el teu bagatge cultural.
Sara, és d’agrair la teva capacitat de mostrar tan obertament el teu interés pel missatge de l’expressió d’Hipòcrates.
Carlos, el teu bon criteri de no repetir el que s’ha dit anteriorment, sinó ampliar-ho, demostra que has entés la filosofia de l’aprenentage en xarxa.
I aprofito per llençar una pregunta: quin llatinisme utilitza (potser sense saber-ho) l’Andrea en el seu comentari?
Χαίρετε!
Em toca fent junt a dues companyes un article sobre Hipòcrites i fent recerca pel blog he trobat aquest article.
D’aquesta entrevista a Andrzej Szczeklik podem extreure que la primera malaltia documentada va ser ‘l’asma’ (‘hasmati’) que apareix en la Ilíada d’Homer.
També, que Hipòcrates va ser el que va observar les enfermetats i va donar nom a un concepte anomenat catarsi(purificació): quan estás malalt tens dos opcions, o morir o passar la malaltia. Si mors s’ha acabat, però si la passes, sane, i llavors el teu organisme ha patit una purificació, que és l’anomenada catarsi.
I per últim entre d’altres preguntes fa referència a Asclepi, déu de la medicina, de qui tant hem parlat aquests últims dies a classe.