Χαίρετε!
Com cada any, ha arribat la setmana de la ciència, i a les alumnes de la modalitat de Grec de segon de batxillerat de l’institut Isaac Albéniz ens ha tocat parlar de l’àmbit mèdic, en concret, del Jurament Hipocràtic, un text públic que poden pronunciar els graduats en medicina davant els metges i la comunitat, amb un caràcter ètic, per orientar la pràctica del seu ofici.
En aquest article, contextualitzarem el recorregut que ha fet aquest jurament per tota la història sobrevivint fins als nostres dies. Després veurem el text original grec, diferents interpretacions i la nostra pròpia per comparar-les.
Comencem per la història!
Durant dos mil anys, aproximadament, la medicina occidental i l’aràb van ser dominades teòricament per Galè, un grec que va exercir aquesta professió a la Roma imperiaI, però segons la tradició, va ser sota la mà d’Hipòcrates o un deixeble seu. És cert que el jurament hipocràtic forma part del corpus hipocraticum, recull d’obres que s’atribueixen a Hipòcrates amb altres que poden haver estat escrites per deixebles. Segons Galè, Hipócrates va crear aquest jurament quan va començar a instruir aprenents que no eren de la seva pròpia família, cosa que se surt de la tradició dels metges.
Galè. Litografía de Pierre Roche Vigneron, ca. 1865 [Font: Wikimedia]
Bust d’Hipòcrates. Museu Pushkin. [Font: Wikimedia]
A partir del Renaxement, moviment cultural caracteritzat per la veneració de la cultura grecollatina, el jurament va començar a utilitzar-se en algunes escoles de medicina, costum que ha anat ampliant-se des del segle XIX en alguns països, i més a partir de la Segona Guerra Mundial. Encara que a l’actualitat només sigui present amb un valor históric i tradicional, s’utilitza com un passatge o iniciació desprès de la graduació i previ a l’ingrès a la pràctica professional de la medicina.
A la civilització clàssica grega va destacar l’art de guarir i curar que, tot i mantenir principis religiosos, ja no se centrava en la màgia, sinó que se subscrivia a l’àmbit més clínic. En aquella època es va redactar el primer document ètic en el qual el metge es comprometia a prendre accions envers el pacient, actuant sempre en benefici de l’humà i no perjudicant-lo.
Manuscrit bizantí del segle XI on hi ha escrit el Jurament hipocràtic en forma de creu. Biblioteca Vaticana. [Font: Wikipedia]
Aquest jurament s’ha adaptat als conceptes ètics d’avui dia i, també, a la societat. Aquest enllaç ens explica en un principi l’evolució de la medicina des d’un punt de vista religiós, amb el déu Asclepi, fins a una visió científica; a més es contextualitza una mica la paraula que ha treballat la nostra companya Andrea, a les etimologies. Aquí una entrevista a Andrzej Szczeklik sobre la música i la medicina, on parla de la primera malaltia documentada.
A continuació, us deixem el jurament hipocràtic en grec:
Ὄμνυμι Ἀπόλλωνα ἰητρὸν, καὶ Ἀσκληπιὸν, καὶ Ὑγείαν, καὶ Πανάκειαν, καὶ θεοὺς πάντας τε καὶ πάσας, ἵστορας ποιεύμενος, ἐπιτελέα ποιήσειν κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν ὅρκον τόνδε καὶ ξυγγραφὴν τήνδε.
Ἡγήσασθαι μὲν τὸν διδάξαντά με τὴν τέχνην ταύτην ἴσα γενέτῃσιν ἐμοῖσι, καὶ βίου κοινώσασθαι, καὶ χρεῶν χρηίζοντι μετάδοσιν ποιήσασθαι, καὶ γένος τὸ ἐξ ωὐτέου ἀδελφοῖς ἴσον ἐπικρινέειν ἄῤῥεσι, καὶ διδάξειν τὴν τέχνην ταύτην, ἢν χρηίζωσι μανθάνειν, ἄνευ μισθοῦ καὶ ξυγγραφῆς, παραγγελίης τε καὶ ἀκροήσιος καὶ τῆς λοιπῆς ἁπάσης μαθήσιος μετάδοσιν ποιήσασθαι υἱοῖσί τε ἐμοῖσι, καὶ τοῖσι τοῦ ἐμὲ διδάξαντος, καὶ μαθηταῖσι συγγεγραμμένοισί τε καὶ ὡρκισμένοις νόμῳ ἰητρικῷ, ἄλλῳ δὲ οὐδενί.
Διαιτήμασί τε χρήσομαι ἐπ’ ὠφελείῃ καμνόντων κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν, ἐπὶ δηλήσει δὲ καὶ ἀδικίῃ εἴρξειν.
Οὐ δώσω δὲ οὐδὲ φάρμακον οὐδενὶ αἰτηθεὶς θανάσιμον, οὐδὲ ὑφηγήσομαι ξυμβουλίην τοιήνδε. Ὁμοίως δὲ οὐδὲ γυναικὶ πεσσὸν φθόριον δώσω. Ἁγνῶς δὲ καὶ ὁσίως διατηρήσω βίον τὸν ἐμὸν καὶ τέχνην τὴν ἐμήν.
Οὐ τεμέω δὲ οὐδὲ μὴν λιθιῶντας, ἐκχωρήσω δὲ ἐργάτῃσιν ἀνδράσι πρήξιος τῆσδε.
Ἐς οἰκίας δὲ ὁκόσας ἂν ἐσίω, ἐσελεύσομαι ἐπ’ ὠφελείῃ καμνόντων, ἐκτὸς ἐὼν πάσης ἀδικίης ἑκουσίης καὶ φθορίης, τῆς τε ἄλλης καὶ ἀφροδισίων ἔργων ἐπί τε γυναικείων σωμάτων καὶ ἀνδρῴων, ἐλευθέρων τε καὶ δούλων.
Ἃ δ’ ἂν ἐν θεραπείῃ ἢ ἴδω, ἢ ἀκούσω, ἢ καὶ ἄνευ θεραπηίης κατὰ βίον ἀνθρώπων, ἃ μὴ χρή ποτε ἐκλαλέεσθαι ἔξω, σιγήσομαι, ἄῤῥητα ἡγεύμενος εἶναι τὰ τοιαῦτα.
Ὅρκον μὲν οὖν μοι τόνδε ἐπιτελέα ποιέοντι, καὶ μὴ ξυγχέοντι, εἴη ἐπαύρασθαι καὶ βίου καὶ τέχνης δοξαζομένῳ παρὰ πᾶσιν ἀνθρώποις ἐς τὸν αἰεὶ χρόνον. Παραβαίνοντι δὲ καὶ ἐπιορκοῦντι, τἀναντία τουτέων.
Amb el pas del temps, se n’han fet traduccions en diferents idiomes, però nosaltres n’hem traduït el primer i el l’últim paràgraf pel nostre compte, per tal de fer-nos una idea de si totes aquestes traduccions que hem trobat són literals o bé, interpretacions. Us deixem el nostre resultat:
Ὄμνυμι Ἀπόλλωνα ἰητρὸν, καὶ Ἀσκληπιὸν, καὶ Ὑγείαν, καὶ Πανάκειαν, καὶ θεοὺς πάντας τε καὶ πάσας, ἵστορας ποιεύμενος, ἐπιτελέα ποιήσειν κατὰ δύναμιν καὶ κρίσιν ἐμὴν ὅρκον τόνδε καὶ ξυγγραφὴν τήνδε. → Juro per Apol·lo metge, Asclepi, Higiea i Panacea i tots els déus i totes les deesses, que, tenint-los com a jutges, compliré fins al final aquest meu jurament i contracte, segons la meva força i coneixement.
Ὅρκον μὲν οὖν μοι τόνδε ἐπιτελέα ποιέοντι, καὶ μὴ ξυγχέοντι, εἴη ἐπαύρασθαι καὶ βίου καὶ τέχνης δοξαζομένῳ παρὰ πᾶσιν ἀνθρώποις ἐς τὸν αἰεὶ χρόνον. Παραβαίνοντι δὲ καὶ ἐπιορκοῦντι, τἀναντία τουτέων. → En efecte, que si compleixo aquest jurament i no el violo, em sigui possible gaudir de la vida i de la tècnica, ben considerat entre tots els homes per sempre més. Però si el violo i l’incompleixo, que em passi el contrari d’això.
Tot seguit us presentem una de les mostres de traduccions que hem trobat:
Juro por Apolo médico, por Esculapio, Higía y Panacea y pongo por testigos a todos los dioses y diosas, de que he de observar el siguiente juramento, que me obligo a cumplir en cuanto ofrezco, poniendo en tal empeño todas mis fuerzas y mi inteligencia.
Tributaré a mi maestro de Medicina el mismo respeto que a los autores de mis días, partiré con ellos mi fortuna y los socorreré si lo necesitaren; trataré a sus hijos como a mis hermanos y si quieren aprender la ciencia, se la enseñaré desinteresadamente y sin ningún género de recompensa.
Instruiré con preceptos, lecciones orales y demás modos de enseñanza a mis hijos, a los de mi maestro y a los discípulos que se me unan bajo el convenio y juramento que determine la ley médica, y a nadie más.
Estableceré el régimen de los enfermos de la manera que les sea más provechosa según mis facultades y a mi entender, evitando todo mal y toda injusticia. No accederé a pretensiones que busquen la administración de venenos, ni sugeriré a nadie cosa semejante; me abstendré de aplicar a las mujeres pesarios abortivos.
Pasaré mi vida y ejerceré mi profesión con inocencia y pureza. No ejecutaré la talla, dejando tal operación a los que se dedican a practicarla.
En cualquier casa donde entre, no llevaré otro objetivo que el bien de los enfermos; me libraré de cometer voluntariamente faltas injuriosas o acciones corruptoras y evitaré sobre todo la seducción de mujeres u hombres, libres o esclavos.
Guardaré secreto sobre lo que oiga y vea en la sociedad por razón de mi ejercicio y que no sea indispensable divulgar, sea o no del dominio de mi profesión, considerando como un deber el ser discreto en tales casos.
Si observo con fidelidad este juramento, séame concedido gozar felizmente mi vida y mi profesión, honrado siempre entre los hombres; si lo quebranto y soy perjuro, caiga sobre mí la suerte contraria.
Traducció de Gonzalo Herranz [Font: Universidad de Navarra]
Després de fer la traducció i de comparar-la amb la que està feta per un traductor, hem arribat a la conclusió que els juraments hipocràtics d’avui en dia i algunes traduccions, ja que segur que no les hem llegit totes, no són reproduccions literals del jurament original.
Per fixar-nos que encara té pervivència en la actualitat, hem enllaçat un vídeo de la sèrie ”La Riera” de TV3, on el pare d’un dels personatges fa referència a el seu fill gran, que ha aconseguit treure’s la carrera de medicina. i comenta que per culpa seva fa tard al seu jurament hipocràtic.
Per acabar, us animem a fer les següents activitats:
– Busqueu informació sobre Galè.
– Seríeu capaços de traduir alguna frase del jurament en grec? Podeu escollir-ne qualsevol.
Grec 2n Batxillerat
Anna Ferrón , Marisol Marro i Mònica Martinez
Pingback: Jurament Hipocràtic | Aracne fila i fila...
Bona feina! Us recomano avui que és diumenge una cançó i un llibre: Per Hipòcrates de Maria del Mar Bonet i El metge d’Atenes de Teresa Pous.
Χαίρετε!
Molt bon article i molt bona feina, noies! No en tenia ni idea d’això del jurament, i tampoc de que es recitava en el discurs de graduació de la carrera de medicina.
Galè fou un metge molt important de l’època clàssica. Els seus textos influïren en la medicina durant tota l’època medieval i eren la base del coneixement anatòmic.
Χαίρετε!
Noies haig de dir que heu fet una molt bona feina, el text està molt ben treballat i és nota la feina feta.
A continuació, una petita informació sobre Galè que he trobat:
Galè de Pèrgam (Grec: Γαληνόςva) ser un metge important de l’època clàssica Del seu nom encara deriva la denominació de “galè” als metges i la branca de la Farmàcia dita Galènica (actualment dita Tecnologia farmacèutica).
Molt bona feina, seguiu així!! 🙂
Χαίρετε!
Galè, en grec Γαληνός, va ser un important metge de l’època clàssica. Els textos de Galè van influir en la medicina durant tota l’època medieval i van ser la base del coneixement anatòmic. Del seu nom encara deriva la denominació de “galè” als metges i la branca de la Farmàcia dita Galènica (actualment dita Tecnologia farmacèutica).
Χαίρετε!
Les autores d’aquest treball que tracta sobre el Jurament Hipocràtic i les seves implicacions en la medicina són Anna Ferrón, Marisol Marro i Mònica Martínez. L’article està estructurat de la següent manera: salutació en grec àtic (Χαίρετε!, literalment, alegra’t) introducció, història, imatges, el jurament hipocràtic en grec, la selecció dels episodis més importants amb la seva corresponent traducció en castellà i, tot seguit, una traducció completa d’aquest jurament hipocràtic. El jurament hipocràtic encara conserva elements religiosos: es jura a Apol·lo (Ἀπόλλων), Asclepi (Ἀσκληπιός), Higea (Ὑγεία) (filla d’Asclepi, que representava la neteja, i Panacea (filla d’Asclepi que encarnava la curació). Actualment, Panacea és
Transcripció dels següents mots grecs:
Ἀπόλλων – Apol·lo
Ἀσκληπιὸς-Asclepi
Ὑγεία – Higia
Nota: els alumnes de clàssiques de 4rt d’ESO, 1r de Batxillerat i 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam anar a visitar Empúries i vam centrar l’atenció en Ἀπόλλων, Ἀσκλεπιὸς, Ὑγεία, Πανακέα i una altre filla d’Asclepi, Iasso (el remei de les malalties).
Etimologia:
D’Ἀπόλλων provenen els mots Apol·lo, apol·lini, Apol·lodor i Apol·lònia.
Definicions
apol·lini
adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent al déu grec Apol·lo o a un apol·lo.
D’higiene prové el mot “higiene”:
1 1 f. [LC] [MD] [AGR] Conjunt de principis i de pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen conservar o millorar la salut. Higiene mental. Higiene escolar. Higiene alimentària.
1 2 f. [LC] [MD] [AGR] Branca de la medicina que estudia els principis i les pràctiques per a mantenir les persones en bon estat de salut. Higiene privada, higiene pública.
2 f. [LC] [MD] [AGR] Neteja o sanejament. Productes per a la higiene de la pell.
I “panacea” és:
1 f. [LC] [MD] Remei que guareix tots els mals.
2 f. [MD] Preparat fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.
Informació extreta de
Κλαυδιός Γαληνός (transcripció: Claudi Galè), va néixer per l’any 130 a Pèrgam, Àsia Menor i va morir aproximadament l’any 200 a Roma.
Va estudiar medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, [[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0024768.xml?s.q=Esmirna#.VJ6SdF4AZA|Esmirna, Corint i Alexandria. Va impartir classes i, al mateix temps, va fer pràctiques. Estudià l’anatomia, sobretot l’esquelet d’animals i va aplicar els seus descobriments a l’home. En fisiologia, observà la secreció urinària dels ronyons. Va opinar que tot radica al voltant de la llei natural, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració. Aquest pneuma extret se separaria en tres punts: l’animal, centrada al cervell, la vital, que tindria el seu nucli al cor, i la natural, situada al fetge i a les venes. Va escriure 153 obres. Actualment se’n conserven unes 150 escrites en grec i altres, en traduccions àrabs i romanes. També va tocar el camp de la filosofia: encara que va ser eclèctic, va rebutjar l’epicureisme i l’escepticisme. El seu principi bàsic en medicina va ser la creença en Hipòcrates. Per tant, va admetre la seva teoria dels humors (sang, flegma, bilis groga i bilis negra), que donava lloc a quatre tipus de caràcters: sanguini, flegmàtic, colèric i malenconiós, respectivament; però també hi incorporà idees d’uns altres sistemes. Per altra banda, alguns del seus trets de caràcter van ser el gran sentit crític i l’elevat to polèmic. Els seus tractats van ser, χρόνια καὶ χρόνια, els textos fonamentals de la instrucció mèdica.
Χαίρετε!
Caram, Pau, ara ja sabem més coses sobre aquest famós metge llatí i, a més, has aprofitat per utilitzar la locució adverbial del Grec modern tan coneguda pel públic en general per seu ús publicitari. Si és que sempre busques la manera d’aplicar el que has après. Continua així.
Salve!!
Bueno ja veiem que estem treient molta informació d’aquest tema a partir dels comentaris del companys!! Esperem una mica més per si les companyes de Llatí de 2n s’animen i comenten també…. Seguiu amb aquests comentaris tan bons que feu! 🙂
Salve!
Segons el que he buscat sobre Galè, va ser un metge molt important de l’època clàssica. Els seus textos van influïr en la medicina durant tota l’època medieval i eren la base del coneixement anatòmic. Era un nen prodigi, va escriure tres llibres abans dels tretze anys. Als 15 anys va començar a estudiar filosofia i als 17 anys el seu pare va decidir que es dediqués a la medicina i va estudiar amb Escrió (Aeschrion) i Estratònic de Pèrgam (Stratonicus).
En quant a la pregunta sobre si seriem capaços de traduïr alguna frase del jurament en grec, em sap molt de greu però jo no faig grec i no en tinc ni idea, així que ho sento molt.
Xaipe,
Aquest va ser segurament el primer document formal en què una persona es comprometia a actuar pels interessos dels altres i no pel seu propi benefici. Hipòcrates, destacat metge de l’antiga Grècia, va ser el seu creador, ja que suposo que no tindria gaire confiança en els deixebles que no eren de la seva pròpia família, i en cas de fer mal als pacients tenia un document oficial per respardar-los contra el deixeble en qüestió. El jurament hipocràtic ha passat de generació en generació i avui dia encara té pervivència, ja que els metges actuals fan un jurament similar en el moment de la seva graduació.
Ja havia vist aquest jurament hipocràtic en la famosa sèrie “Anatomia de Grey”, que per cert m’encanta.
En el jurament hipocràtic tenim una relíquia ben conservada en la qual es plasmaven determinades obligacions , encara vigents avui en dia.
El primer impuls de la medicina grega va associat a Hipòcrates de Cos. L’anomenat cos hipocràtic és una massa de tractats mèdics escrits segurament entre els anys 450-350 a . C. , i el seu to és decididament clínic. Es pensa que la medicina és l’art -techné- de curar als malalts. El més conegut aforisme d’Hipòcrates tenia per objecte advertir els metges que no havien de alimentar els pacients quan aquests tenien febre. Referent a això , en un dels textos que se li atribueixen, podem llegir:
« La vida és curta i l’art llarg ; l’ocasió, fugaç , l’experiment , perillós i el judici, difícil. Així, no només hem d’estar preparats per complir amb el nostre deure, sinó que també han de cooperar el pacient, els ajudants i les circumstàncies externes. »
Tot i que alguns principis postulats en el jurament hipocràtic continuen vigents, com la importància de la confidencialitat i el manteniment del principi de justícia amb el pacient , altres aspectes no tenen avui d’interès.
El jurament hipòcràtic, era de pronunciació obligada per as metges de l’antiguitat i ha estat adoptat com a guia ètica de la professió mèdica. Hipòcrates va establir les bases de la ciència mèdica, servint-se de les especulacions d’Empèdocles i d’Alcmeó, i va fixar com a principis bàsics de la seva doctrina, el caràcter natural de totes les malalties, la teoria dels quatre humors (sang, pituïta, bilis i atrabilis), una etiologia basada en l’alimentació i el medi ambient, la importància del pronòstic i del diagnòstic, el jurament hipocàtic com a codi deontològic i la curació del malalt.
Galè de Pèrgam, conegut com Galè, va ser un metge, anatomista i terapeuta grec. Els seus punts de vista van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys. Les seves aportacions a la medicina van ser molt importants entre els quals trobem:
– Va demostrar com diversos músculs són controlats per la medul·la espinal.
– Va identificar set parells de nervis cranials.
– Va demostrar que és el cervell l’òrgan encarregat de controlar la veu.
– Va demostrar les funcions del ronyó i de la bufeta.
– Va demostrar que per les artèries circula sang, i no aire
– Va descobrir diferències estructurals entre venes i artèries.
– Va descriure les vàlvules del cor.
– Va descriure diverses malalties infeccioses
– Va donar gran importància als mètodes de conservació i preparació de fàrmacs, base de l’actual farmàcia galènica.
Xairete!
Galè va néixer a Pèrgam, actual Turquia l’any 129 i va morir l’any 216. Fou mèdic i filòsof grec. El pensament de Galè va exercir una profunda influència en la medicina practicada en l’Imperi Bizantí, que es va estendre amb posterioritat a Orient Mitjà, per acabar arribant a l’Europa medieval, que va perviure fins entrat el segle XVII.
Educat com a home de lletres, quan tenia setze anys Galè va decidir orientar la seva activitat a l’estudi de la medicina. Amb aquest objecte va viatjar a Esmirna i finalment a Alexandria, per tornar de nou a Pèrgam l’any 157, on va exercir de metge de la tropa de gladiadors.
En el 162 Galè es va traslladar a Roma, on aviat es va fer famós per les cures practicades a membres de famílies patrícies que abans havien estat desnonats. Galè va ser metge dels emperadors Marc Aureli, Còmmode i Septimi Sever abans de tornar de nou a Pèrgam, on va morir en el 216.
Χαίρετε!
Galeno puede significar, en usos coloquiales “médico”.
Galeno fue médico de los emperadores Marco Aurelio, Cómodo y Septimio Severo. Aparte de médico, también fue un filósofo griego. A los dieciséis años Galeno decidió estudiar medicina. En el 162 Galeno se trasladó a Roma, donde pronto se hizo célebre por las curas practicadas a miembros de familias patricias que con anterioridad habían sido desahuciados.
Galeno practicó numerosas disecciones, que le permitieron identificar siete pares de nervios craneales, describir las válvulas del corazón, e incluso establecer las diferencias estructurales entre venas y arterias.
http://www.ub.edu/ubtv/video/jurament-hipocratic-farmacia-2011-2016#.WAso3uG86lY.blogger
XAIPETE!
Enhorabona, molt bon apunt!
He cercat a diverses pàgines web sobre Galè:
Galè, més conegut com a Galè de Pèrgam, Γαληνός en grec. Va ser un metge molt important a l’època clàssica, el seu nom prové de la farmàcia galènica.
Va viure durant el S.II dC. Va ser un nen prodigi, que amb una curta edat ja havia escrit algún que altre llibre i abans de ser adult va començar a cursar importants ciències.
Quan va acabar medicina, va ajudar emperadors com: Marc Aureli,Septimi Sever i Luci Aureli còmode.
Va aportar alguns avantatges a la medicina actual:
-Descripció de les vàlvules del cor.
– Funcions d’òrgans com la bufeta i el ronyó.
– Descripció de malalties infeccioses
Entre altres.
Abans no he respós a la pregunta del significat del Jurament Hipocràtic…
El jurament hipocràtic és un redactat ètic sobre les pràctiques mèdiques escrites per Hipòcrates, a què la majoria dels metges s’inclouen, encara que la referència a l’avortament, planteja dubtes a l’hora d’adherir-s’hi estrictament.
Com he dit abans, gràcies a aquest jurament i a diferents metges a més dels textos de Galè, van influir en la medicina durant tota l’època medieval fins ara, doncs van formar bona part del coneixement anatòmic.