Category Archives: General

Les set meravelles de l’antiguitat

En Marc Arquillo i jo, en Carlos Thiriet, hem fet, per tal de celebrar el setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, aquest thinglink on situem i parlem de les set meravelles de l’antiguitat. Algunes han desaparegut gairebé per complert a causa de desastres naturals, com terratrèmols o incendis, d’altres encara se’n conserven algunes restes i només una encara es troba gairebé intacta. Si voleu saber quina és, mireu el thinglink.

Quina meravella us agrada més? Per què? Amb quina meravella relacionaríeu l’estàtua de la Llibertat? Quina mervella es contempla a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar? Sabeu quines són les set meravelles de Catalunya? i les set meravelles del món en l’actualitat? i les set meravelles de tots els temps?

Marc Arquillo i Carlos Thiriet,                                                                                                                       Alumnes de grec de 1r de Batxillerat

La literatura llatina, tota una arma propagandística

La literatura llatina va servir com a base de la literatura posterior que va retornar als referents clàssics. Per mitjà d’aquest article podem donar a conèixer les seves característiques.

Ens referim a la literatura escrita en llatí produïda a partir del moment en què el món romà va entrar en contacte amb la cultura grega, ja que la literatura anterior era bàsicament oral. Els romans consideraven els grecs un poble superior culturalment, per això van imitar del pobre grec la majoria de manifestacions culturals: el teatre de tema grec, l’èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l’oratòria. També van crear algun gènere nou com l’epístola poètica i les sàtires.

Aquesta estava vinculada estretament a l’Estat romà, a les seves institucions i classes dirigents, ja que l’emperador August va iniciar una campanya de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignes del moment, que es van dedicar a dignificar la seva figura. Tots aquests personatges han tingut a veure en la difusió de la història de Roma i de l’imperi d’August, història que ens ha arribat fins als nostres dies per mitjà dels seus escrits. Gràcies a això podem dir que la literatura va assumir una utilitat propagandística.
El període de màxim esplendor de la literatura llatina es va inicia al segle I aC, des de les acaballes de la República fins a la mort del primer emperador romà, Octavi August.

Powered by emaze

Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?

Génesis Robalino

2n Batx. Literatura Universal i Llatí

El Discòbol de Miró

L’escultura del Discòbol forma part de l’art grec clàssic, que després va servir com a referent als moviments posteriors que van retornar al classicisme i a l’humanisme, com al Renaixement. Per tant, aquesta obra d’art serveix com a model dels cànons de bellesa que hi haurà als corrents de més endavant.

La seva temàtica esportiva i atlètica, i la tensió muscular que mostra ja s’utilitzava en l’escultura arcaica del segle VII i perdura encara fins als nostres temps, fent que avui dia sigui possible agafar aquesta figura com a referent dels Jocs Olímpics.

Molts escultors han imitat aquesta figura agafant-la com a model, en són un exemple el Discòbol de Pierre-Étienne Monnot feta el 1658, que es troba actualment al museu Capitoli, i també la del jardí d’escultures del Rijksmuseum d’Amsterdam, que es va fer l’any 1900.

Sabríeu dir quins altres conseqüents té aquesta escultura?

Powered by emaze

Génesis Robalino
2n Batxillerat Llatí

Freud i les clàssiques

A l’asignatura de Filosofia (del grec “Φιλοσοφία” philo-sophia, “amor per la saviesa”) hem estat parlant sobre Sigmund Freud, un neuròleg ben interessat en les clàssiques. En aquest E.maze podeu veure que a les seves teories hi ha referents clàssics, a més del complex d’Èdip, Electra

Powered by emaze

Ariadna Zarkos
1r Batx. Grec

Les guerres dàcies i la columna de Trajà

Què és la columna trajana? On, quan i per què es va erigir? Quina informació ens forneix? Creieu que era una arma propagandística a favor de l’emperador? Per què?…

Amb quin país actual podem identificar la Dàcia? Quan va esdevenir província romana? Què en sabeu de les guerres dàcies?

Marc Arquillo
1r Batx. Llatí

Adolescents llegint Aduléscens

Com sabreu, l’última tasca que havíem de fer incloïa un número de la revista Aduléscens (adolescents en català). Em va captar tant l’atenció que, amb la meravellosa ajuda de la Margalida, vam decidir fer una entrada per a la valoració de la revista.

El primer que veiem, és la portada, en la qual està Octavius Augustus. Com a qualsevol altre revista convencional (com la Rolling Stone o Cinemanía) als costats podem trobar el que trobarem a aquesta.

Lògicament, té un índex amb una salutació inicial. Què podem trobar a qualsevol altra revista dins del seu índex? La pàgina on trobem els diferents apartats, estareu pensant. Doncs, aquesta no és diferent! Podem llegir-la amb la mateixa pauta de sempre, fullejar-la per sobre i després llegir només allò que realment ens interessa.

L’interior també segueix la mateixa estructura que les altres revistes, l’única peculiaritat que té, és que està en llatí. Però no només això! A més ens ensenya d’una manera indirecta i divertida: fixem-nos-hi, per exemple, en la salutació d’una divertida ‘G’ anomenada Gramàtica, que ens comunica les diferents coses que aprendrem.

Trobem dos còmics, (Smax i familia Clacson) entenedors gràcies a les vinyetes a ple color que, encara que potser no entenem el que ens diu, podem esbrinar-ho fixant-nos en els dibuixos. I després d’aquests còmics, habitualment trobem algunes preguntes amb un fi educatiu sobre el que acabem de llegir.

Més endavant, podem veure altres imatges en les quals ens proporcionen alguns nombres en llatí de coses que potser no sabíem com es deien.

Podem llegir també altres històries, —com la de Kieron Williamson o la del Castéllum Sancti Ángeli— acompanyats dels seus corresponents exercicis; no us penseu que són difícils o avorrits, tot el contrari! Són sopes de lletres o mots encreuats, amb paraules dels textos.

I si volem saber la solució d’un dels exercicis que hem fet? Fàcil! Té un solucionari al final de la revista! Allà tenim les respostes de tots els exercicis anteriors de manera que, a més de ser educatiu, sigui autocorrectiu.

 Per tant, si encara no heu llegit cap número de la revista llatina Aduléscens, recordeu que els teniu tots a internet i també us en podeu fer subscriptors de les novetats, i els podeu llegir amb total tranquil·litat tot aprenent llatí. Ja ens direu que us semba!

Noelia Nistal García, 4t C. Llatí opt. 3

 

Reconstruint les lletres gregues a la romana

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

[youtube]https://youtu.be/yS4p9AqbETo[/youtube]

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat