Tag Archives: Taller d’escriptura

Cursos alumnat secundària 2019 Adreçats a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius.

Dins les activitats d’estiu,  l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Desxifrem les escriptures del Món Antic

Tauleta de Pilos escrita en Lineal B

Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí AlemanyJoan Carbonell, Josep CervellóAntoni IglesiasJ. Antonio Iglesias, Marta OllerJordi VidalCarlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€

Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol

Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.

Objectius

  • Descripció dels principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient Antic.
  • Presentació dels diferents suports d’escriptura que foren emprats a l’Antiguitat.
  • Transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
  • Realització de tallers sobre pràctiques d’escriptures.
  • Metodologia
    Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial en què s’explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d’escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es duran a terme diferents tallers de pràctiques d’escriptura en què els estudiants podran experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d’escriptura de l’Antiguitat.Observacions
    L’alumnat haurà de dur bata o davantal, tovalloletes humides i una samarreta blanca per pintar-hi a sobre.

El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina

1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …

T’hi apuntes?

Reconstruint les lletres gregues a la romana

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat