Χαῖρε!
Les guerres mèdiques gregues van ser un dels conflictes més polèmics de l’època clàssica grega. Aquesta infografia explica les tres guerres amb què va desembocar.
Roser Barraca
2n Batx. Humanístic
Χαῖρε!
Les guerres mèdiques gregues van ser un dels conflictes més polèmics de l’època clàssica grega. Aquesta infografia explica les tres guerres amb què va desembocar.
Roser Barraca
2n Batx. Humanístic
Ja que hem encetat el primer mes de l’any fa pocs dies, aquí teniu els referents que he trobat del déu Janus, el déu de totes les coses que comencen:
DÉU ROMÀ DE TOTES LES COSES QUE COMENCEN, PRIMER MES DE L’ANY, MARCA AMERICANA DE MOTOCICLETES, ACTRIU I EX-MODEL AMERICANA (JANUARY JONES)
Francesc Franquet Yerro
Ens ha costat, però finalment els alumnes de Grec 1 d’aquest curs 2014/15 hem aconseguit enllestir algunes de les tasques col·lectives del Moodle referents a l’alfabet grec i, per això, ara les volem compartir hic et nunc:
Ariadna Zarkos
Grec 1r Batx.
Començo una sèrie de posts sobre els referents actuals que provenen de la mitologia grecoromana. És sorprenent i engrescador descobrir la gran quantitat que en podem trobar en qualsevol dels àmbits de la vida quotidiana. Ja fa gairebé un mes que els vaig publicant al Facebook, i a petició de la Margalida de compartir-los en aquesta teranyina no m’hi podia negar.
Espero que us agradi i us motivi a cercar-ne més i a incentivar la creativitat i observació.
El personatge que enceta aquesta sèrie és Mirra, relacionat amb un dels presents que van oferir els reis mags al nen Jesús.
PERSONATGE MITOLÒGIC (MIRRA, MARE D’ADONIS),
NAIXEMENT D’ADONIS DE MIRRA TRANSFORMADA EN ARBRE,
ARBRE DE LA MIRRA I SUBSTÀNCIA RESINOSA AROMÀTICA
Francesc Franquet Yerro
En la civilització romana el fòrum era el centre neuràlgic de la ciutat. El fòrum era una plaça pública: un gran espai a l’aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure. En un primer període sota els porxos s’arrengleraven les botigues (tabernae), mirant cap a l’interior de la plaça, i s’hi feia el mercat, però més endavant es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats considerades més nobles, les polítiques i religioses, tot orientant les tabernae cap a l’exterior o a situant-les en els carrers adjacents i a fer el mercat en una plaça veïna. Sovint es pretén allunyar cada volta més els comerços del fòrum i a aplegar-los en mercats tancats (macella).
El fòrum era el punt de trobada dels ciutadans i el lloc on se celebraven les eleccions dels magistrats on s’aixecaven alguns dels principals edificis de la ciutat. Hi havia el temple més important, la cúria o senat local -centre administratiu de la ciutat- i la basílica. A tot el voltant s’alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.
Expliqueu en unes quinze línies, com a mínim, quins edificis o àmbits actuals es pot considerar que en són la continuació ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan, i, si hi ha diferències amb els antics, remarqueu-les.
Imad
2n Batxillerat Humanístic
Sabeu que les monedes van ser inventades pels grecs? Al regne de Lídia, aproximadament el 620 a.C. Poc a poc les monedes es van anar expandint per totes les ciutats dels voltants. La història de les monedes de l’antiga Grècia es poden dividir en tres períodes, l’arcaic, el clàssic i l’hel·lenístic.
Responeu aquestes preguntes!
-Sabeu algun altre tipus de moneda de l’Antiga Grècia? Què us ha semblat el meu Prezi? Què faríem nosaltres sense monedes? Què té l’euro de l’antiga dracma atenesa? Creieu que els grecs han de tornar al dracma?
Ens ajudeu a acabar de completar aquest Google map de El Fil de les Clàssiques:
Ver Monedes gregues antigues en un mapa más grande
Marina Cañas 1r Batxillerat Grec

Blanca De Nicolás exposa “Varietas visibilis Mundi” a l’Edifici Miramar de Sitges fins al 25 de gener. Es tracta de 21 dibuixos a llapis, pintures a l’oli, fotografies sobre “canves” i variacions digitals.
Creieu que és ben encertat el nom llatí de l’exposició? Per què l’ha triat la pintora i per què en llatí?
Mercè Otero
Professora jubilada de llatí
Fa un temps, en una d’aquelles tardes d’hivern -com les que ara vivim- que donaries qualsevol cosa per menjar alguna cosa calenta, vaig anar a un forn de pa per a comprar. Però aquella compra em va costar cara, ja que la dependenta va ser tan llesta com per, en lloc de donar-me com a canvi una moneda de cinc cèntims, em va tornar una moneda d’un centau americà, sense que jo m’adones.
Com ja sabreu, el dòlar té un valor monetari més baix que l’euro, així que no em va beneficiar per res a la meva butxaca aquest canvi.
Tot i així, de tot s’ha de treure la part positiva, i mirant-la, em vaig adonar que aquest centau americà té certa bellesa. Observeu bé les seves cares de la moneda, que hi trobeu?
En aquest article trobem un cas semblant, però amb els bitllets dels dòlars.
Qui em podria dir la diferència entre els dòlars americans i l’euro? i la diferència entre el meu centau americà i, per exemple, una moneda d’un cèntim?


Si us fixeu bé, la moneda té vàries inscripcions, una d’elles en llatí. Qui me les podria traduir? A qui correspon el retrat que apareix en una de les bandes? I l’edifici? Amb quin edifici grec el podríem relacionar?
BONES FESTES!!
Rebeca
En aquesta imatge podrem saber com es diuen en llatí les parts de l’armadura d’un soldat romà a partir d’un dibuix de Laia Martín, publicat a Aracne fila i fila.
Per cert, sabeu com es diu en llatí i en plural la càrrega que sol portar la tropa en marxa, composta no solament per les armes?
Pedro Sánchez
4t ESO Optativa 3
Roser Barraca
Batxillerat Humanístic