Ja has llegit les tres parts de Narracions de mites clàssics? T’ha agradat la tercera? En què es transformen els personatges mitològics? No t’oblidis de fer-ne la valoració aquí i ja pots jugar!
Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?
Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:
Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :
Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona
Els seus pares li van donar el nom de Claudia .
Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.
Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .
De conversa graciosa i de pas elegant.
Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.
En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa, tenir fills i criar-los.
La dea grega Gea en un monument romà I a. C.
Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.
Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.
Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.
Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?
Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares? Segueix existint el masclisme avui en dia?
Hodie Dies Europae est. Avui és el dia d’Europa. Com cada any, a classe de llatí ho recordem. Tot i que enguany, Europa està en plena crisi i amb cor de pedra, com Anaxàrete, ja que nega l’entrada als refugiats, hem volgut recordar el rapte d’Europa i la seva pervivència en l’art, en l’actualitat… com a origen del nom del nostre continent i de la moneda que portem a la butxaca o de la barra de seguretat dels nostres bitllets d’euro, així com l’himne d’Europa i que altres alumnes d’altres centres europeus també estudien llatí, com en Jules i n’acaben fent un rap, com el nostre Deka. Podria ser el llatí llengua oficial de la UE?
Nosaltres ens hem plantejat, quin nom rebrien avui en dia els països d’Europa? Vet aquí el resultat: Ecce Europa Latine.
Quins d’aquests noms coincideixen amb els antics noms de les províncies romanes? Quins són noms parlants?
Maryama Saho, Carmen Parra i Aroa Moreno
4t ESO Lingua Latina
“Ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia…”
Els romans i els grecs ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia i moltíssimes coses més, i el 70% de la nostra civilització d’avui en dia no ho sap valorar i és veritat que el desconeixement, la ignorància, la desídia de molts és responsable d’impedir que puguin obrir els ulls i poder ser capaços de veure com d’agraïts hauríem de ser dels grecs i dels romans, sens dubte, ens han donat un món, el nostre. Ja que, si ara ens posem a pensar quantes cosses hem adoptat dels grecs i dels romans acabaríem abans per saber quantes coses no hem adoptat d’ells.
Un dels tresors més clars que tenim és la ciutat d’Empúries. Empúries és una joia grega i romana. Un veritable tresor arqueològic i mostra de la colonització grega del nostre sòl. No hem d’oblidar que va ser en aquesta ciutat en època romana on van desembarcar els germans Escipió per combatre Aníbal durant la Segona Guerra Púnica.
Empúries va ser un enclavament estratègic en l’intercanvi de productes entre els colons i els pobles indígenes de la zona. Va arribar a créixer tant i a fer-se tan important per al comerç de la regió durant els segles V i IV que va arribar a tenir una moneda pròpia i es van construir la Neàpolis, complexos defensius com muralles, amfiteatres i temples dedicats a Asclepi i Serapis entre altres meravelles arquitectòniques, la majoria d’elles encara presents avui dia en millor o pitjor estat de conservació.
Empúries se situa a la regió gironina de l’Alt Empordà concretament al municipi de l’Escala, sobre el Golf de Roses. Fundada pels colons de Focea en l’any 575 anterior a la nostra era, les restes de la ciutat es divideixen en tres sectors pels arqueòlegs: la Palaia i la Nea Polis gregues, que en conjunt van constituir una de les antigues ciutats gregues més importants de la península, i la Ciutat Romana.
Quan el cònsol Cai Marci Cató, després de desembarcar a Rhodes (Roses), una altra antiga ciutat comercial grega, arriba a Empòrion començarà l’època romana de la ciutat, que arribarà fins a l’arribada de l’Edat mitjana.
Els romans construiran una nova ciutat sobre un promontori més elevat de la Nea Polis grega i la seva funció, sense deixar de banda l’activitat comercial, passarà a tenir també un important paper militar.
Empúries és una part important i participativa de la història de la nostra antiguitat. Representa una mostra de la colonització grega del nostre sòl com n’hi ha poques, un tresor per tant que val la pena conèixer i visitar, i el qual, només amb la vista de la Palaiàpolis sobre una llengua de terra de la costa ja val la pena i ja paga el preu que hàgim invertit en la seva visita.
El passat dilluns 18 d’abril, els alumnes de llatí de primer de batxillerat vam realitzar un taller d’escriptura amb calamus. Va ser una nova experiència per molts de nosaltres i ens va agradar molt. Aquí us deixem el resultat final i una petita demostració de com va ser aquell dia.
Alumnes i exalumnes de l’IPM a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
Introducció:
El proppassat dissabte 30 d’abril i diumenge 1 de maig del 2016, es va celebrar aquest any la XII Magna Celebratio a Badalona, on hi van participar alumnes de diferents centres, els de l’institut Isaac Albéniz de Badalona i els alumnes del Vedruna-Gràcia de Barcelona i nosaltres mateixos, els de l’IPM de Premià de Mar. De l’IPM hi van participar alumnes de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat. I, després de la magnífica i enriquidora experiència, una manera ben efectiva i diferent d’aprendre, volem deixar hic et nunc la nostra opinió personal del que ens va semblar la Magna Celebratio.
OPINIÓ MIGUEL ÁNGEL: M’ho vaig passar genial a la Magna! És una experiència enriquidora, on coneixes molta gent i et sents molt bé. Jo estava al Ludus Rethoricus, i encara que el meu paper era molt llarg (feia de Rethor, que és el mestre de la classe d’oratòria judicial i política) i tot i que dissabte feia molt de fred, amb amenaça de pluja, va ser molt divertit fer de romà tot el dia. L’any que ve faré el batxillerat científic, però seria molt especial per a mi poder tornar-hi un altre cop, sigui quin sigui el meu paper en la celebració. Dono les gràcies a tot l’equip, la Teresa, el Jordi i la Lida, per deixar-me participar. Fins d’aquí un any, Baetulo!
Miguel Ángel fent de rhetor a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
OPINIÓ CARMEN: La veritat és que va ser una experiència única, no imaginava que m’ho passaria tan bé, he conegut molta gent i tots són molt simpàtics, jo hi vaig anar el dissabte pel matí i estava en els Ludi, va ser molt divertit jugar i ensenyar als nens com jugaven els romans, em va sorprendre la rapidesa en què aprenen. Crec que els va agradar conèixer jocs que avui en dia ja no es fan servir tant com el cércol o el molinarium. M’encantaria tornar-hi l’any que ve, em va agradar moltíssim!
OPINIÓ LEILA: Jo vaig anar a la Magna el dissabte pel matí i vaig participar en les activitats de Ludi ensenyant a jugar jocs romans a nens petits,Ludus Grammaticus ensenyant a escriure en llatí (sort que la Lida ens havia fet un taller per Sant Jordi de punts de llibre amb calamus) i Ludus rethoricus on actuava de discipulus, m’encanta fer teatre. M’ha encantat, m’ho vaig passat genial, una experiència increïble. El millor conèixer els companys, tots ells persones magnífiques. M’encantaria tornar a participar l’any que ve tot i que l’any que faci batxillerat científic i ja m’han dit que tot i voler no puc fer llatí. Quina llàstima! Moltes gràcies als professors que ho van organitzar i em van deixar participar! In proximum.
Alumnes de 1r de Batxillerat de Llatí a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
OPINIÓ MAR: Aquest cap de setmana el nostre Institut ha participat altre cop en la Magna Celebratio de Badalona, en la qual hem participat de diverses maneres, uns com a legionaris (el Guillem i l’Arnau) i d’altres als Ludi i l’Schola. Jo, personalment, he participat en el taller de l’Schola, Ludus Grammaticus i Ludus Litterarius, en els quals m’ho he passat molt bé. Bàsicament la feina consistia a mostrar i alliçonar les persones com s’escrivia en l’època romana, pel que fa al material, amb calamus. Escrivíem en llatí i grec, la qual cosa va ser molt divertida, ja que la gent quedava al·lucinada veient la gran diferència que hi havia en l’escriptura d’abans i la d’ara.
Prèviament a començar el taller, vam canviar-nos de roba. Ens vàrem posar unes túniques agafades amb un cinturó a l’altura de la cintura i la veritat és que era bastant còmode. També hi havia un taller de perruqueria, en el qual ens van pentinar i ens van fer monyo amb unes trenes que va quedar molt bé. Personalment, el fet de participar en la Magna m’ha semblat molt interessant i divertit. Vaig passar una molt bona estona amb les meves companyes i veient com la gent aprenia i s’ho passava bé, sobretot els nens petits tan emocionats aprenent cultures clàssiques.
OPINIÓ MIREIA: A mi personalment m’ha agradat molt animar i participar en la Magna Celebratio ja que penso que ha sigut una bona experiència per endinsar-me més en el nostre passat romà i he pogut aprofitar aquesta ocasió per conèixer els ludiRomani i m’ha agradat molt poder explicar als nens com es jugava a l’antiga Roma. A més dels jocs, he conegut la secció de perruqueria, els tallers de Ludus Grammaticus i Litterarius i he pogut gaudir en primera persona de la petita actuació que feien alguns dels alumnes que hi participaven. Sincerament, m’ha semblat una molt bona experiència pel que fa la convivència amb els alumnes d’altres centres, poder gaudir amb altres persones, desconegudes fins aleshores i col·laborar tots junts. Pel que fa l’experiència amb el passat romà hi tornaria a participar sense cap dubte. Hi va venir molta gent, molta més de la que esperava, ja que era el dia de la mare i també el dia del treballador, però va tenir molt d’èxit per a tots.
En definitiva, vaig gaudir molt de la Magna Celebratio i l’any que ve si és possible, tornaré a participar-hi. Una bona experiència per conèixer més a fons el passat romà i també per conèixer gent d’altres centres que els agrada el mateix que a tu.
OPINIÓ CHOROUK: La Magna Celebratio del passat diumenge va ser increïble. Sincerament em va agradar molt l’experiència, era la primera vegada que feia un taller d’aquest tipus, i m’ha semblat genial. He après moltes coses, a relacionar-me amb més gent que desconeixia i moltes més coses. El taller que més em va agradar personalment va ser el de l’ schola, on havíem d’ensenyar els més petits a escriure en grec i en llatí el seu nom. També m’ho vaig passar molt bé fent el Rethoricus amb la meva companya Júlia, on havíem de representar una escena de l’antiga escola romana. Al final ho vam acabar representant tres vegades.
Em vaig sorprendre molt que hi vingués molta gent el passat diumenge 01/05/16, perquè com que era el dia de la mare no m’esperava tanta gent, però en fi, em sembla més que bé que hi vingués molta gent. En quant el vestuari i el pentinat, he de dir que van fer una gran feina, igual que les tendes on es feia cada un dels tallers de la Magna, estaven molt ben aconseguits, fins al màxim detall. En conclusió, va ser una gran experiència, un matí de diumenge en el qual m’ho vaig passar molt bé, juntament amb les meves companyes, Laia Arcas, Mar Cruz, Mireia Sànchez i Júlia Paris. Gràcies Margalida, per aquest taller que ens vas oferir per participar-hi.
OPINIÓ LAIA ARCAS: Va ser una experiència magnífica plena d’emocions i activitats, personalment em va encantar participar-hi, ja que vam passar unes quantes hores gaudint en la pell d’un personatge romà. Ho vam viure en primera persona, el com es vestien (llargs vestits de tela que arribaven per més a sota dels bessons, de diferents colors, roses, blancs i beig ) com es pentinaven ( cabells recollits, amb trenes i “monyos”, també ens van comentar, que les esclaves duien quasi sempre una sola trena a diferència de les altres classes socials de l’època), les activitats que feien (jocs romans, tallers de gramàtica, d’escriptura, de controversiae … a l’schola Romana. Vam fer diferents tallers a la XII Magna de Baetulo de diumenge presentades per una petita introducció, representada per un diàleg i una petita història. Vam ajudar i ensenyar a tots aquells, grans i petits, que volien a escriure en grec i en llatí, utilitzant les eines que els romans utilitzaven, és a dir, el papir, el pergamí, la tinta i el calamus. El millor de tot era l’entusiasme i la participació de tota la gent, que no hi va ser poca.
Va ser una fantàstica experiència la qual m’encantaria participar de nou! Per què? Doncs perquè ens ho vam passar molt bé, vivint en les carns d’unes autèntiques romanes, aprenent la cultura, els seus costums, l’oci, l’aprenentatge…a sobre va venir molta gent, tot hi sent un dia com el que era, és a dir, el dia de la mare, primer diumenge de maig.
OPINIÓ JÚLIA PARÍS: Aquest cap de setmana es va celebrar al Museu de Baetulo la XII Magna Celebratio, un festival romà on, alumnes del nostre institut hem pogut participar amb molt entusiasme. Penso que molta gent hauria de fer el pas i apuntar-s’hi; és una experiència molt enriquidora tant en l’àmbit personal, ja que estableixes relació amb altres joves, i en l’àmbit acadèmic perquè proporciona infinits coneixements. La Magna Celebratio no és simplement una ”exposició” on el públic l’únic que fa és observar diferents objectes i escoltar infinites explicacions per part de guies, sinó que la Magna és un festival on el públic es pot posar per uns instants en la pell dels romans de l’època. Això és justament el que més em va agradar. Juntament amb les meves companyes vaig poder ser noia romana durant tot el matí de diumenge, a través dels diferents tallers vaig poder pentinar-me com una d’elles (amb aquells pentinats tant elaborats que duien), vaig gaudir dels jocs de l’època al Ludus, i finalment vaig poder ensenyar a nens i nenes a escriure amb l’alfabet llatí i grec els seus respectius noms, a l’schola. Per últim felicitar i agrair a tot el personal que va fer possible aquest Festival, sobretot a la nostra professora Margalida per a animar-nos a participar-hi, fins a l’any que ve!!!
Maximas gratias vobis agimus. In proximam Magnam Celebrationem!
Participació de la Chaymae en el taller Schola amb els alumnes de 2n de Batx. B, Raül i Marc.
OPINIÓ CHAYMAE, alumna visitant: El dissabte 30 d’abril, vaig poder assistir al festival per primera vegada, que tot i la pluja no es va suspendre encara que va començar més tard. Normalment ens pensem que són festival on només assisteix gent gran però quan va començar a arribar la gent hi havia de totes les edats i els nens van mostrar molt interès i il·lusió. És la primera vegada que assisteixo a la Magna Celebratio i l’experiència va ser molt maca, ja que em van agradar molt els pocs tallers que van venir el dia del 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar i que hi vaig participar, específicament al taller Funicularius, a Badalona hi va haver molts més tallers en els quals la gent va participar activament. A Badalona vaig participar en el taller de Schola, que mostrava com eren les escoles romanes, fent una activitat de llatinismes. Els tallers presentats per al grup de Reconstrucció històrica de Badalona que més em van cridar l’atenció és el de Musivarius que ensenyava a fer mosaics, el taller de medicina, piscator i el de ornatrix que consistia a pentinar i maquillar les noies a la manera romana.
És una gran experiència gaudir de la reconstrucció històrica aquest any i segurament tornaré a repetir l’experiència l’any que ve.
El vídeo de la Magistra Lida:
[youtube]https://youtu.be/X6-RdlfM2iQ[/youtube]
Com era el sexe a l’època romana? Ara al Museu de Mataró podreu veure aquesta exposició itinerant que fa anys va començar al Museu de Badalona. Nosaltres ja hi hem anat!Podeu comentar la visita i visitar i comentar El sexe a Roma, treball de recerca de l’Alma i la Paula.
La celebració del dia de la mare és molt coneguda avui dia, i pràcticament totes les famílies la celebren. Aquesta celebració es remunta a l’antiga Grècia, on es rendia homenatge a Rea, la mare de les divinitats masculines Zeus, Posidó i Hades i de les femenines Hèstia, Hera i Demèter.
Més tard, quan els romans van adoptar aquesta festivitat i la van anomenar “Hilaria”. Aquesta es celebrava durant tres dies en el temple de Cibeles començant el dia 15 de març. Posteriorment, amb la intervenció de l’església catòlica aquesta festivitat va a passar a ésser per honrar la Verge Maria. Finalment, gràcies a activistes i poetes com Julia Ward Howe y Ana Jervis el dia de la mare va imposar-se com una festivitat necessària per honrar els pilars fonamentals de la nostre societat: les mares.
Per a les mares romanes els fills eren el més important de la seva existència i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts a casa fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.
La mitologia grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.
La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores.
Què sabe29 vosaltres del dia de la mare? El trobeu necessari? El celebreu?
