Author Archives: claudiaperez7

Un apunt personal

S’acaba el curs pels estudiants de 2n de Batxillerat, ha sigut un curs intens i dur, tot s’ha de dir! Hem passat moltes hores a l’aula de llatí i ja són dos anys aprenent de la mà de la Lida i aquest trimestre en la tasca d’apunt personal he decidit dedicar-li i regalar-li un poema amb un “toc” d’humor  sobre una part del que hem treballat de literatura llatina, espero que el gaudiu com jo he gaudit escrivint-lo.

 

Estic buscant la millor forma de començar,

però només penso en què ja vull acabar.

És així sí, però la professora de llatí no em para de repetir :

– “Tens el qualificador que em fa patir”.

I després va afegir:

-“Fes un apunt personal, et pots lluir”.

Demano ajuda a la meva mare:

-Saps fer poemes, busca sistemes.

Busca solucions, compleix les teves obligacions!

D’acord, em diuen que haig de fer un poema

Però jo no se què fer, I em poso a pensar el tema

Uf, el cap em crema!

– Suspendràs i llavors, sí que tindràs un problema!

Mirant ahir el llistat de llatí de la selectivitat,

vaig mirar totes les lectures les quals m’he d’examinar

I com que aquest poema és molt sincer,

m’ha vingut una idea al cap, Lida, ja sé què fer:

Hem treballat Miles Glouriosus,

no t’he fet cap article, la veritat: se’m dona fatal;

però ara et faré un resum com cal

– Una obra dividida en 5 actes?

I de les més famoses?

-Sí, però no de les més animoses.

– De què tracta l’obra?

Pirgopolinices, el soldat fanfarró, del qual tots d’ell es burlaven.

El mateix que rapta més tard Filocomàsia,

una jove enamorada de Pleusicles,

el qual intentarà salvar-la,

més ben dit, recuperar-la….

Però no explico més, hi ha més obres que comentar,

-“Va per feina, que s’ha de treballar!”

La següent obra a comentar:

L’Eneida, impossible d’oblidar!

Els fragments escrits en prosa que tant hem traduït

– “Agafa el diccionari, fes alguna cosa de profit”.

Ostres! Quina feinada de lectures,

ara em projecta a la pantalla Ars amandi d’Ovidi,

Uf, quina mandra!

Abans em llegeixo la filosofia d’Anaximandre!

– “Tranquils, anem a fer un kahoot!”.

Uf! Gràcies Lida, quin ensurt!

Claudia Pérez

2n de Batxillerat B

Si heu arribat al final del poema, us haureu adonat que és un poema molt senzill però he volgut buscar i donar-li una mica d’humor al llatí, espero que l’hagis gaudit!

Fortunam Secundam!selectivitat1

Els romans i els grecs ens han deixat grans tresors

 “Ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia…”

Els romans i els grecs ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia i moltíssimes coses més, i el 70% de la nostra civilització d’avui en dia no ho sap valorar i és veritat que el desconeixement, la ignorància, la desídia de molts és responsable d’impedir que puguin obrir els ulls i poder ser capaços de veure com d’agraïts hauríem de ser dels grecs i dels romans, sens dubte, ens han donat un món, el nostre. Ja que, si ara ens posem a pensar quantes cosses hem adoptat dels grecs i dels romans acabaríem abans per saber quantes coses no hem adoptat d’ells.

Un dels tresors més clars que tenim és la ciutat d’Empúries. Empúries és una joia grega i romana. Un veritable tresor arqueològic i mostra de la colonització grega del nostre sòl. No hem d’oblidar que va ser en aquesta ciutat en època romana on van desembarcar els germans Escipió per combatre  Aníbal durant la Segona Guerra Púnica.

Empúries va ser un enclavament estratègic en l’intercanvi de productes entre els colons i els pobles indígenes de la zona. Va arribar a créixer tant i a fer-se tan important per al comerç de la regió durant els segles V i IV que va arribar a tenir una moneda pròpia i es van construir la Neàpolis, complexos defensius com muralles, amfiteatres i temples dedicats a Asclepi i Serapis entre altres meravelles arquitectòniques, la majoria d’elles encara presents avui dia en millor o pitjor estat de conservació.

Empúries se situa a la regió gironina de l’Alt Empordà concretament al municipi de l’Escala, sobre el Golf de Roses. Fundada pels colons de Focea en l’any 575 anterior a la nostra era, les restes de la ciutat es divideixen en tres sectors pels arqueòlegs: la Palaia i la Nea Polis gregues, que en conjunt van constituir una de les antigues ciutats gregues més importants de la península, i la Ciutat Romana.

Quan el cònsol Cai Marci Cató, després de desembarcar a Rhodes (Roses), una altra antiga ciutat comercial grega, arriba a Empòrion  començarà l’època romana de la ciutat, que arribarà fins a l’arribada de l’Edat mitjana.

Els romans construiran una nova ciutat sobre un promontori més elevat de la Nea Polis grega i la seva funció, sense deixar de banda l’activitat comercial, passarà a tenir també un important paper militar.

Empúries és una part important i participativa de la història de la nostra antiguitat. Representa una mostra de la colonització grega del nostre sòl com n’hi ha poques, un tresor per tant que val la pena conèixer i visitar, i el qual, només amb la vista de la Palaiàpolis sobre una llengua de terra de la costa ja val la pena i ja paga el preu que hàgim invertit en la seva visita.

Claudia Pérez, 1r Bat Humanístic

El paper de la dona grega i romana fins a l’actualitat

“Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre”

Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre, avui en dia, en algunes societats ha millorat, però vivim en una societat totalment pensada per homes. Som, nosaltres, les dones, un interès social i polític.
La dona durant la història ha tingut una gran evolució, però sempre està a segon pla.

Encara que pugui semblar estrany, el paper de la dona en la societat s’ha anat degradant des de la Prehistòria fins a l’època contemporània. Tot i estar actualment en l’edat de major progrés polític, social i econòmic, la dona segueix, en major o menor mesura, injustament relegada a un segon pla.

Durant l’antiguitat clàssica, les dones van estar subjectes al control gairebé absolut del seu pater familias, fos quin fos el seu estatus, i mai no van tenir accés a la totalitat dels drets atorgats als seus conciutadans homes. Sotmeses als seus pares o marits aquelles dones no tenien drets polítics. Seguint la moral romana, la dona no era més que un estri al servei del cap de la família al que li donava fills.
La dona a l’antiga Grècia apareix com a companya i cooperadora de l’home romà, està en el seu costat en els banquets, comparteix amb ell l’autoritat sobre els fills i criats i participa també de la dignitat que té el seu marit en la vida política. Però no per aquesta llibertat la va permetre que fos austera i reservada, fins i tot en el banquet, la dona estava asseguda, no reposada i no bevia vi. La dona, era un segon pla, no participava a la vida pública, política,en la literatura i no pot ser cap de família.
És més, la dona, no pertany a la família sinó estava casa. Tot i que, les pitjors dones a Roma eren les esclaves que eren considerades objectes i no subjectes de dret, ja que, a més de tenir els pitjors treballs, havien de complaure els seus amos en les seves relacions extramatrimonials.

Durant la República romana i entre les classes altes va ser pràctica comuna utilitzar els matrimonis per consolidar relacions polítiques.
Les dones de no poder votar o ser elegits en càrrecs d’elecció i els autors romans defensaven la dedicació femenina a les tasques domèstiques, com la costura i amb els seus escrits tractaven de perpetuar aquest paper limitat a l’àmbit domèstic. Aquelles dones que arribaven als 45 anys ho feien en no molt bones condicions de salut a causa d’una maternitat reiterada, el treball en les hisendes i en tasques de la domus.

Durant l’edat mitjana, és més accentuada la visió de la dona com un ésser “inferior”, per culpa de la religió. I aquesta visió sociocultural no va començar a dissoldre fins al Renaixement, on es va prendre a la dona com a exemple de puresa i honestedat, però encara amb absència de drets socials.

La Revolució francesa, amb la Declaració de drets de l’home i el ciutadà, va marcar un punt d’inflexió, copiat per la Constitució dels Estats Units.

Però tot i així, vam haver d’esperar fins al segle XX per veure una veritable intenció d’eliminar qualsevol indici de diferència entre homes i dones.

A Espanya no va ser fins a la II República, amb la Constitució de 1931 i amb la fermesa de Clara Camp amor, quan es va suprimir qualsevol ambigüitat en interpretació de la declaració d’igualtat per sexes, classe social, riquesa, creences i idees. Tot i haver entrat en l’edat contemporània, hi ha hagut passos cap endavant i cap enrere, originant la necessitat de l’aparició dels moviments feministes.

En ple segle XXI, segueixen sent una necessitat aquests moviments, LLUITANT per una justícia que encara no es dóna. En determinades cultures, com la musulmana, la dona gairebé és un objecte, en relació amb la nostra cultura occidental.

Però la cultura occidental tampoc li atorga el degut protagonisme. La desigualtat es fa evident, per exemple, en les cotes de responsabilitat i remuneració en molts sectors. Fins quan?

Claudia Pérez Torrabadella

1r Bat