Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?
Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:
Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :
Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona
Els seus pares li van donar el nom de Claudia .
Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.
Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .
De conversa graciosa i de pas elegant.
Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.
En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa, tenir fills i criar-los.
La dea grega Gea en un monument romà I a. C.
Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.
Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.
Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.
Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?
Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares? Segueix existint el masclisme avui en dia?
Laia Costa,
1r de Batxillerat Humanístic
Pingback: Dia de la mare. Com veien les mares els grecs i els romans? | Aracne fila i fila
Bonum Diem¡¡
La maternidad se entendía como la principal función de las mujeres.
En la literatura grecolatina la maternidad, es la tarea femenina más ensalzada en el mundo antiguo se presentaba a la mujer sólo como un mero receptáculo del verdadero poder creador del hombre.
La finalidad principal del matrimonio era asegurar la descendencia y, como consecuencia, una de las mayores desgracias de una mujer consistía en la esterilidad, la cual, por otra parte, era siempre atribuida a las esposas en el caso de las parejas que no tenían descendencia.
La maternidad no implicaba sólo engendrar y alumbrar a los niños ser madre significaba también educar a la descendencia, transmitir los valores de una determinada sociedad, lo cual era fundamental en el caso de las clases aristocráticas, donde se ponía mucho interés en educar bien a las mujeres para que fueran capaces de formar, o incluso adoctrinar, convenientemente a sus futuros hijos.
Salvete!
Com bé diu la Laia, les tres funcions principals de la dona grega eren: ser bona esposa, cuidar la casa, tenir fills i criar-los. És trist, però fins i tot avui dia encara hi ha dones que fan aquestes funcions. No és cap cosa dolenta, però les dones d’avui dia també treballen; cosa que no els permet estar a casa tot el dia.
Salve!
La mare de Juli Cèsar, Aurelia Cota, va ser molt important en l’educació del jove, ja que el seu pare marxà a la guerra. Cal destacar que era mare de tres fills i va quedar viuda quan Juli Cèssar tenia 16 anys. Aurelia va salvar al seu fill convocant a tota la familia perquè el dictador Sila perdonés a Juli per la seva rebeldia.
El paper de la dona ha canviat al llarg dels segles, tot i que el masclisme no ha desaparegut per complet, desgraciadament. Abans les mares es limitaven a estar a casa fent tasques domèstiques i cuidant els fills. Per sort, avui en tant les mares com els pares fan més o menys el mateix paper.
Salve!
En aquella època ser mare era només feina de les dones.
Coneixo aquestes mares romanes: Venus (mare de Cúpido) , Metis (mare de Minerva), Rea( mare de Juno) …
La mare de Juli Cèsar va ser Aurèlia. Aurèlia i la seva família van ser molt influents en l’educació i la seguretat del seu fill. El seu marit Gai Juli Cèsar, era sovint lluny, de manera que la tasca de criar al seu fill va caure en la seva majoria a les espatlles d’Aurelia.
Jo personalment penso que el paper de la dona ha canviat moltíssim a com era abans, que hi havia molta desigualtat a la societat;avui dia encara perdura maltractaments a les dones i una mica de desigualtat en el treball (els homes cobren més que les dones) però a comparació del que hi havia abans la dona ara mateix té un paper molt important i molt igual que el de l”home. Avui dia les dones s’ocupen dels seus fills igual que abans, però també cal dir que molts homes les ajuden a criar els fills i també hi ha pares que es fan càrrec dels seus fills com si fossin ells les mares. L’home també ha evolucionat i ajuda molt més a la dona.
SALVETE!!
Un molt bon apunt, Laia! És trist saber que la dona tot i ser forta i poder subsistir sense necessitat de l’home sempre hagi estat oprimida per aquest. Les funcions bàsiques de la dona han evolucionat, gràcies a Déu la societat ja no veu la dona com l’encarregada de casa i de criar els nens. Tot i que avui dia tot ha avançat i es preten donar la imatge de que és una societat igualitaria, se segueix veient la dona com un ésser més dèbil qu eno pas l’home, com es poden veure en gairebé tots els càrrecs de poder actual. Tot i així, els homes han evolucionat i la dona és tractada amb més respecte, els fills es consideren responsabilitat de tots dos i criarlos no depen tan sols de la mare.
Salve!
Les nostres mares, bé, les dones en general han hagut de ser valentes i fortes i aguantar sota la discriminació i la desigualtat els sexes en la societat. Des de sempre el sexe femení ha estat infravalorat i mira que haver de fer totes les tasques que porten arrossegant les dones des de l’inici dels temps… Cuidar els fills, la casa, el marit, si treballava també…
Sempre la societat ha estat molt masclista, fins al punt que encara en molts països no creuen en la igualtat entre homes i dones i els seus drets per igual. Però gràcies al desenvolupament de les ments i creences, el paper de la dona s’ha començat a anivellar amb el dels homes, tot i així, avui en dia, només el 10% de la societat femenina ocupa càrrecs de gran esforç, com ser cap d’empresa o cap d’estat i en molts llocs la dona no pot votar o sortir sola de casa sense la companyia d’un home. Moltes d’aquestes coses vénen lligades amb la religió on sempre l’home ha tingut un paper més rellevant a la societat. Però pas a pas i a poc a poc, arribarem a un punt on tot sigui igualtat en tots els aspectes per ambdós gèneres.
En resum, felicitats Laia per aquest apunt!
Salvete,
Un apunt fantàstic!
Durant l’època romana el paper de dona era molt dur, i igual que el paper de mare, era encara un treball més dur, ja que només s’encarregava la dona dels nens. Era una pena que la dona lliure romana estava sotmesa al seu pare o al seu marit i no tenia drets polítics. De la mateixa manera que les nenes, tampoc rebien la mateixa educació que els nens, rarament anaven a l’escola mitjana i mai a la superior, encara que algunes van aconseguir un alt nivell cultural gràcies a professors particulars. L’ home era qui exercia el poder de la família, mentre que la dona era la que s’encarregava dels fills i de la casa. Per sort actuament, hem evoluv¡cionat en el tema de les desigualtats entre l’home/ dona, tot i així, molts països encara pateixen greus promblemes en el àmbit dels drets i les igualtats de les dones, com per exemple països del tercer món, països africans,…
Però , s’agraeix que hi hagi hagut aquest canvi en els homes, ja que actualment a la dona se la tracta amb molt més respecte, a diferència d’abans i el tema de l’educació i criança dels fills és una responabilitat i un encàrrec de tots dos.
Salve!!
Molt bon apunt Laia, felicitats!
És trist però cert, moltes dones avui en dia i en molts països del món són discriminades per ser-ho. M’agradaria respondre a la teva pregunta dient que no, que en aquest terme hem evolucionat respecte l’època dels romans, però des del meu punt de vista no és així.
La dona en l’epoca romana només servia per a cuidar la casa i els fills, encanvi ara la dona té un paper molt important en la societat, ja que treballa i fa moltes de les activitats que els homes també fan de la mateixa manera. En aquest aspecte si que hem evolucionat, i ens hauriem de preocupar si no ho haguèssim fet, però crec que encara queda molt per fer.
Una dona té que tenir el mateix dret que un home a alhora de fer les coses, una dona té dret a despullar-se i mostrar el seu cos tal i com és i fer-ne el que vulgui de manera digne, una dona no té perqué justificar les seves accions davant de persones de mentalitat tancada.
Vale!
Salvete!
A l’antiga roma la maternitat s’entenia com la principal funció de les dones.
La finalitat principal del matrimoni era assegurar la descendència i, com a conseqüència, una de les majors desgràcies d’una dona consistia en l’esterilitat, la qual, d’altra banda, era sempre atribuïda a les esposes en el cas de les parelles que no tenien descendència .
La maternitat no implicava només engendrar i donar a llum als nens ser mare significava també educar la descendència, transmetre els valors d’una determinada societat, la qual cosa era fonamental en el cas de les classes aristocràtiques, on es posava molt interès en educar bé les dones perquè fossin capaços de formar, o fins i tot adoctrinar, convenientment als seus futurs fills.
La mare de César, Aurelia Cota, filla de Lucio Aurelio Cota (cònsol en el 118 a. C.) va ser una de les més grans matrones romanes i una gran influència en la vida del nostre protagonista. Li va ensenyar a ser clement i magnànim, generós, dolç en el tracte i fidel als seus amics. Va ser un gran suport durant tota la seva vida. César l’adorava i reverenciava.
El paper de les dones ha canviat moltíssim, tot i que en alguns aspectes ha de canviar i millorar, però, en general si ha canviat, avui en dia , sobretot en les noves generacions veiem com les dones van tenint gairebé les mateixes oportunitats que els homes en alguns aspectes, tot i que aquesta diferencia no hauria d’existir, perquè estem inclús més capacitades que els homes, Pel que fa al paper de la mare en si, com a dona de la llar i esclava dels seus fills, aquest paper no ha canviat tant, i hauria de fer-ho JA, els homes també tenen fills i s’han de fer càrrec d’ells. Això es degut en part al masclisme encara molt present que hi ha en la societat.
Bonum diem!
Avui en dia, encara hi ha molt de masclisme a tot el món i és una de les pitjors coses que pot existir. Penso que els romans varen fer moltes coses extraordinàries que avui en dia agafem com a referència, però el masclisme no hauria de ser una d’elles. No entenc com, en el segle XXI encara pot haver-hi tant de masclisme. Clar que ara en els països més desenvolupats no hi ha tant de masclisme però encara hi ha molta violència de gènere. Un dels exemples més clars de masclisme és Aràbia Saudí.
Aurèlia va ser la mare de Juli Cèsar i va destacar sobretot per l’educació que li va impartir.
Bonum diem
Coneixo aquestes mares romanes: Venus (mare de Cúpido) i Metis (mare de Minerva).
La mare de Juli Cèsar va ser Aurèlia. Aurèlia i la seva família van ser molt influents en l’educació i la seguretat del seu fill. El seu marit Gai Juli Cèsar, era sovint lluny, de manera que la tasca de criar al seu fill va caure en la seva majoria a les espatlles d’Aurelia.
Jo penso que el paper de la dona ha canviat moltíssim a com era abans, que hi havia molta desigualtat a la societat;avui dia encara perdura maltractaments a les dones i una mica de desigualtat en el treball (els homes cobren més que les dones) però a comparació del que hi havia abans la dona ara mateix té un paper molt important i molt igual que el de l’home. Avui dia les dones s’ocupen dels seus fills igual que abans, però també cal dir que molts homes les ajuden a criar els fills i també hi ha pares que es fan càrrec dels seus fills com si fossin ells les mares. L’home ara ajuda molt més a la dona.
Bonum diem!
Un apunt fantàstic Laia!
Tot i les millores que s’han apreciat en quan les diferències masclistes entre homes i dones segueix quedant molt de camí per recorre i abolir aquestes diferències. De la cultura romana vam agafar molts hàbits i referents que avui en dia ens segueixent sorprenent. El masclisme però, no es un fet satisfactori el qual haguem d’estar orgullosos d’haver heredat. Les persones tant com homes i com dones mereixen ser iguals.
Salve!
Noés d’extranyar que la dona en l’antiguitat tingués un paper molt important en la família ja que era l’encarregada de la llar entre d’altres coses. També tenia el paper de mare, i com que de mare només hi ha una, avui en dia també són molt importants en les nostres vides ja que a l’antiga roma o a l’actualitat són les persones que ens aporten valors i amor des del punt en que neixem finas que ens deixen ja que per més que creixem, seguirem sent els seus fills.
Bonum diem!
El masclisme existeix des de l’època dels romans, i segueix fins als nostres dies, és molt trist, però és la realitat, en aquest tema no hem evolucionat gens. Els romans ens van deixar moltes coses bones però també algunes dolentes com el masclisme. En l’època dels romans i avui en dia moltes dones són discriminades pel fet de ser dones. La dona romana només servia per estar a casa i cuidar dels fills, per res més. Avui en dia això ha canviat, ja que ara les dones poden treballar igual que els homes, i poden fer el que vulguin, en aquest aspecte sí que hem millorat una mica, encara que podria ser millor.
Tot i això encara hi ha països en els quals les dones segueixen estant infravalorades, i no entenc com estant en el segle XXl encara poden seguir passant aquestes coses.
Salve!
El rol de les dones en la família en les últimes dècades ha canviat, i les diferències s’han fet visibles.
El paper de la dona en la família ja no és el paper de mare, dona sofridora que havia de satisfer totes les satisfaccions del pare, que en el seu lloc, anava a treballar per portar diners a casa. El rol de la dona en la família és totalment diferent. Ara són tots dos els que han de compartir el treball en la llar, la figura de la mestressa de casa cada vegada és menys comuna i ho és més les famílies joves que porten el càrrec de la casa entre tots dos.
També entra dins de la normalitat la figura de la dona treballadora. Ara la dona, després de deslligar-se de la figura de mestressa de casa que havia de complir amb l’educació dels petits i les necessitats del marit, pot treballar, i no en llocs purament pensats per a dones com pot ser de secretària o perruquera, si no en llocs de gran responsabilitat com pot ser en comandaments executius o directius.