El passat dia 11 d’abril els alumnes de llatí de primer i de segon de Batxillerat de l’IES Vall d’Arús de Vallirana vam assistir a l’Hospitalet a la representació de Rudens de Plaute, a càrrec del Grup “Balbo Teatro” de l’IES Santo Domingo de El Puerto de Santamaría Cádiz.
Com era la nostra primera experiència en assistir a una representació d’una comèdia llatina, no esperàvem que fos tan entretinguda. El que més ens va impactar va ser que foren actors tan joves i que tinguessin tanta confiança en la seva interpretació. Vam reconèixer amb facilitat alguns personatges típics plautins: l’esclau murri Tracaliò, la jove que no és la protagonista però l’acció gira al seu voltant, Palestra la donzella segrestada de petita, el lenó Labrax i el jove enamorat Pleudisip.
Adjuntem algunes imatges del nostre pas pel teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat:
N.B.:
Sabeu qui és Plaute?
Di quin comediògraf Plaute treu l’argument de Rudens?
S’inspira en una sola comèdia grega o bé hi ha contaminatio?
Què és una fabula palliata?
Quins elements de la cultura romana heu identificat en aquesta comèdia plautina.
Què en saps dels personatges plautins? Identifica a Rudens els següents: adulescens, virgo, senex, leno, servi i el paràsit.
Quin és el paper de la dona a Rudens?
Què opines de l’alternança entre les parts recitades i cantades en la comèdia?
Has llegit Rudens? L’has vista representada al teatre? Què n’opines?
Has llegit alguna altra comèdia de Plaute? Quina?
Passa’t per aquí i potser t’animes a llegir Amfitrió?
Els alumnes de segon de batxillerat de l’IES Vall d’Arús estem agraïts de poder col·laborar en el vostre blog.
Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.
Casa familiar d’Horaci a Venosa
A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.
El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.
Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!
Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?
La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.
Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.
Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.
Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?
Després d’haver treballat a classe Horaci, ens hem adonat que és un gran poeta romà que ha deixat una gran petjada en la literatura de tots els temps i que es mereix el lloc, entre els grans poetes clàssics no cristians, en què el va col·locar Dante:
El bon mestre va començar a dir:
“¿Veus aquell que, espasa amb mà,
va davant dels altres tres com si en fos el senyor?
Sabeu qui parla a Dante i li presenta els grans escriptors clàssics que estan a l’infern dels no batejats? Per què creieu que titlla de satíric a Horaci?
En la tasca col·lectiva proposada al fòrum del nostre Moodle, el meu treball correspon a l’oda 38 del llibre I. Aquí Us ha agradat escoltar-lo en llatí recitat amb el ritme que es mereix l’estrofa sàfica?
En aquest power point, us he recollit la seva pervivència:
<
Espero que us hagi agradat i que amb els vostres comentaris i suggeriments, m’ajudeu a millorar-lo.
Els guardonats XVIII PremisAuriga, juntament amb els membres del consell de redacció de la revista, a l’Aula Magna de la UB
La revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació del llegat grecoromà a Catalunya, ha lliurat aquest dilluns dia 11 d’abril els seus premis anuals. L’acte s’ha celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Tres han estat els guardons que s’han lliurat en el marc del cartell de la divuitena edició dels premis Auriga: el premi Musa, d’exposicions sobre el món antic; el premi Didascàlia, d’experiències docents, i el premi Núria Tudela i Penya, adreçat als estudiants.
El Premi Musa, d’exposicions sobre el món antic, ha estat concedit, ex aequo, a les exposicions “Tàrraco pedra a pedra”, del Museu Arqueològic de Tarragona, i “La fascinació per Grècia”, del Museu d’Art de Girona.
El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, ha recollit el premi Musa per “Tàrraco pedra a pedra”. L’exposició explicava les moltes històries que amaguen les pedres i que ajuden a conèixer millor la societat que les va fer servir. La construcció de Tàrraco va requerir un llarg procés en el qual van combinar-se pragmatisme i voluntat de generació d’una determinada imatge. Les aportacions dels materials procedents de les pedreres locals i regionals, profusament representades en nombroses edificacions i monuments, van conviure amb la massiva importació de materials i elements manufacturats, extrets de les més prestigioses pedreres de l’imperi. Matèria, forma, funció i voluntat escenogràfica (màrqueting, en llenguatge actual) són conceptes que cal associar a l’hora d’analitzar el què i el perquè d’una realitat que se’ns descobreix a través de l’anàlisi dels materials que ens proporciona l’arqueologia. “Tàrraco pedra a pedra” plantejava una lectura contrastada d’aquesta realitat.
D’altra banda, el director del Museu d’Art de Girona, Josep Maria Trullent, ha recollit també el premi Musa per “Fascinació per Grècia”. L’exposició commemorava el centenari de les excavacions a Empúries i la descoberta de l’Esculapi. Exposava més d’un centenar d’obres provinents de col·leccions privades i museus d’arreu de l’Estat en el que fou un viatge artístic, històric i cultural a través de la influència dels cànons grecs en l’art català. L’exposició mostrava la fascinació que el passat grec va despertar als artistes catalans dels segles XIX i XX: S’hi trobaven pintors i escultors, però també escriptors i poetes. Al costat de les obres d’art exposades s’hi van poder veure, alhora, referències literàries d’artistes marcats també per la tradició cultural grega, com Jacint Verdaguer, Carles Riba o Salvador Espriu, entre d’altres.
El premi Didascàlia, d’experiències docents, al qual poden optar els treballs o projectes realitzats per professors a les aules, ha estat concedit a Ricard Llop, de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, per la creació del grup de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana Barcino Oriens.
Finalment, el premi Núria Tudela i Penya, adreçat a estudiants, al qual poden optar treballs d’ensenyament secundari i universitari relacionats amb qualsevol aspecte del món clàssic, ha estat concedit a Laia Danés, de l’Institut Antón Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, pel treball “Éssers fantàstics”, que tracta les influències clàssiques d’alguns mites en la història de les Guilleries. El treball, premiat també amb el Baldiri Reixach, ha estat tutoritzat per la professora Dolors Clota, col·laboradora d’Aracne fila i fila.
Revista Auriga
N.B.: L’enhorabona als guardonats! Per molts anys revista Auriga!
Aquesta setmana, hem treballat tots plegats Horaci, un dels poetes romans més representatius de l’època d’August. L’activitat tractava d’escollir un dels seus poemes i d’exposar -lo a classe, a més de fer referència a la seva pervivènvia actual A veure què us sembla la meva presentació de l’Oda 2, 10, 5? Espero no haver trencat almenys el tòpic de l’aurea mediocritas horaciana!
Si voleu cantar aquesta oda, potser trobareu la inspiració aquí:
Dimecres vinent anem a Barcelona, a fer de romans i romanes al mercat de la Boqueria, seguint la tradició iniciada ara fa tres anys. Hem millorat molt en TIC i d’aquell mapa del comerç romà del Bubú us proposo de fer la mateixa activitat però amb aquest Google Maps:
Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia…
Aquest muntatge de la universitat de Berkeley presenta el mite d’Orfeu i Euridice amb només imatges i música. Si no l’heu llegit o ho vau fer fa un any, intenteu recrear-lo amb les vostres paraules, a partir de l’animació que us presenta el vídeo. Si us perdeu en algun punt o no recordeu algun detall, després podeu consultar d’altres articles que tracten sobre aquesta història: La seva música amanseix les feres o Hi ha amors que maten, però primer intenteu-ho sols.
Completeu el comentari tot relacionant el mite amb l’aspecte de la religió grega amb què està relacionat. Quina creieu que és la relació entre la llegenda i les cerimònies religioses que s’hi basen?
Aprofiteu aquest vídeo d’artehistoria per tal de repassar el tema d’Història de Grècia. Situeu en el marc històric corresponent l’època a què pertanyen les imatges i, de la mà de les obres d’art més representatives, feu un repàs de les característiques i els personatges que la protagonitzaren. Aneu amb compte, perquè no us demano que expliqueu tot el que sabeu sobre l’etapa històrica, sinó que comenteu les obres d’art i la informació que aquestes ens proporcionen de cara a l’estudi de l’evolució de la civilització grega.
Si les heu vistes in situ o les recordeu d’algun llibre o alguna exposició a classe, no us esteu d’explicar-nos-ho. Jo, per exemple, he tingut la sort de passejar pel palau de Cnossos o contemplar a poca distància la màscara d’Agamèmnon i he de dir que és una experiència difícil d’oblidar, de debò.
Els gladiadors (que prenen el nom de la seva arma gladius “espasa”) solien ser esclaus, presoners de guerra o condemnats a mort, però també homes lliures que volien fama i fortuna, fins i tot van existir gladiadores! Aquest professionals de la lluita es formaven en escoles especials, privades o estatals, repartides per tot l’Imperi i organitzades en corporacions o familiae gladiatoriae que funcionaven com autèntiques empreses, generalment dirigides per un administrador que s’ocupava de l’ensinistrament, la manutenció, les armes, i de l’organització i el desenvolupament dels combats, anomenat lanista. Aquest combats es realitzaven en un edifici propi, l’amfiteatre, present en tot l’Imperi com podem observar en el nostre Google Maps d’amfiteatres (per cert, entre tots l’hem d’anar completant!).
Sabeu que en els seus orígens, les lluites de gladiadors, tenien un caràcter religiós? Doncs sí, ja que es celebraven durant les cerimònies fúnebres de personatges destacats per honrar-los. La tradició es remunta al segle IV a.C i el seu origen se situa a la Campània, al sud d’Itàlia, des d’on passarà a Etrúria i finalment a Roma. A partir del segle I a.C, aquestes lluites es van convertir en un espectacle públic que no trigà a difondre’s per tot l’Imperi, el qual va passar a tenir una funció social i política.
Els combats de gladiadors (munera gladiatoria) servien per distreure i contentar a les masses desocupades, que per unes hores s’oblidaven dels seus problemes. Recordeu l’expressió de Juvenal panem et circenses? Aquests combats eren oferits per magistrats o càrrecs públics, que dipositaven grans fortunes per aconseguir el vot del poble, i pels emperadors, que utilitzaven aquests espectacles per guanyar-se la confiança del poble i per incrementar la seva popularitat. Toi i que també hi havia detractors entre filòsofs o intel·lectuals, com Sèneca o Tàcit, i fins i tot emperadors com Tiberi o Marc Aureli. Amb el cristianisme aquests combats acabaran per perdre força fins a desaparèixer en el segle V. Encara les lluites de gladiadors ens encanten, vid. Magna Celebratio MMVIII i Ludi Apollinares.
Els jocs de l’amfiteatre duraven tot el dia. Sabeu com tenien lloc? Què feien el matí? Què eren les venationes? Qui era l’editor muneris? Què critaven els espectadors en funció si el gladiador havia estat valent o covard? És cert el gest de les pel·lícules del polze cap avall per condemnar-lo a mort? Eren supersticiosos els gladiadors? Què era la rudis? Quan deien Ave Caesar, morituri te salutant? Quines pel·lícules de lluites de gladiadors recordes, a més d’Espàrtac de Stanley Kubrick?…
Tot plegat em recorda quan vàrem visitar el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, on hi havia una gran exposició classificada per èpoques, de les peces més valuoses del museu. Una d’elles, que pertanyia a l’Hispania romana, era un mosaic romà del segle III que representa en dues escenes la lluita d’una parella de gladiadors i el seu final tràgic.
Aquest mosaic és un petit quadre o emblema emmarcat per una orla de tessel·les blanques i negres. Les petites tessel·les d’aquest emblema, característiques de l’opus vermiculatum, van ser elaborades amb marbres de diferents tonalitats, calcària i pasta vítria, i formen en conjunt un gran cromatisme que s’aprecia sobretot en els vistosos escuts i cascos. Fou trobat a Roma l’any 167o amb altre mosaic similar. Va pertànyer a la col·lecció del cardenal Camil Màxim fins que fou adquirit per Carles III en el segle XVIII. En 1867 va passar a formar part del Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
L’escena, dividida en dos registres sobreposats, narra en imatges una lluita entre dos gladiadors Symmachus i Maternus i el seu resultat final, com si fos un còmic de lectura inversa. Podríeu dir amb què anaven armats? Quin nom rebien? Qui va guanyar? Podeu identificar el que diuen les inscripcions? Hi ha un element clau anomenat theta nigrum Ø que simbolitza la mort.
