Pervivència dels tòpics horacians
General, Llatí abril 16th, 2009Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los! Recordeu aquest altre apunt?
1.
Pues si tan breve se nombra,
de nuestra vida gocemos
el rato que la tenemos:
dios a nuestro vientre hagamos;
comamos hoy y bebamos,
que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo
2.
[...] coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre [...].
GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII
3.
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
places i temples i edificis grans,
delícies, tresors, que són germans
de mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors,
un riu que banyi l’herba pels voltants,
un ocellet que d’amor vessi els plants
aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
és limitat per alguns pocs acres paterns,
i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
en son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,
foc a l’hivern.
Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,
dies i anys s’esmunyen suaument,
amb salut de cos i pau mental,
tranquil de dia,
ben adormit de nits.
A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment (Trad. de F. Parcerisas)
abril 20th, 2009 at 11:22
El primer fragment es refereix al tòpìc d’Horacio: “carpe diem”, ja que diu que la vida es breu, i que disfrutem l’avui, i no deixem res per demà. El segon fragment es refereix a “beatus ille”, feliç aquell. El tercer es refereix a “aurea mediocritas”, ja que ens parla d’algú que intenta no destacar, i per tant d’algú amb una vida tranquila. El quart reflexa el “carpe diem”, la vida és curta i s’han de aprofitar els moments de plaer que ens regala. El cinquè ens parla de “aurea mediocritas”. El sisè ens retracta el “beatus ille”. I per últim el setè crec que ens parla de “beatus ille” pel que ens explica, és un home que té poca cosa i s’hi conforma, però que tot i així ell és feliç, que valora les coses de la vida que la natura li ha donat, que no té motius per està trist ni enfadat amb el món.
Desde el meu punt de vista crec que s’ha de fer molt de cas aquests tres tòpics, ja que segurament ens poden ajudar a viure molt millor. “Carpe diem”, és a dir, aprufita el dia. Sempre ens maleim a nosaltres mateixos per no haver fet allò quan tocava, o no haver dit allò en aquell moment just. Penso que tot això són simples lamentacions de tot allò que podries haver fet, que podries haver dit i que no ho vas fer. Per tant crec que s’ha de disfrutar del moment, fer les coses quan et venen al cap, sense pensar-t’ho ni dos ni tres vegades. Potser deprés no et surten les coses com esperaves, però el que no et podras retreure, és el fet de haver fet allò, que en aquell moment creies que havies de fer que havies d’aprufitar aquella oportunitat.
abril 20th, 2009 at 11:41
Horaci, el poeta líric llatí més representatiu, no només per la seva obra ensí, sinó per les referències que hi han del propi llatí. Va tenir un vida dura a Roma, fins que es codejà amb grans poetes, que li van presentar a Mecenas i poc després Horaci entrà al cercle.
Les primeres obres d’Horaci foren: les “Epodes”, són un recull de disset poemes de tematica diversa, que tenen en comú que tots els personatges tenen vicis de l’època. En aquesta obra ja apareix el Beatus ille. Un altre de les seves primeres obres és les “Satires”, és un retrat de la societat de l’època d’August, amb una intenció irònica.
Més endavant escriurà : les “Odes”, les “Epistoles” i un himne, el Cant Secular.
Per últim volia comentar que els tòpics d’Horaci reflecteixen la seva manera de veure la vida, d’una manera tranquila ,ja que feia una vida de camp on res ni ningú el molestava ni l’estresava. També la veia curta , i era per això que havia de aprufitar cada instant d’aquesta i això sí, disfrutar dels petits plaers de la vida, i dir no a les ambicions desmesurades, a les grans riqueses tot això només proporciona enveges i mals de cap.
abril 20th, 2009 at 14:34
Horaci va nèixer a Venusia al 65 aC i va morir a roma el 27 de novembre del 8 aC. És consegut perquè va ser un poeta líric. Va començar els seus estudis a Roma i els va seguir a Atenes,on va estudiar filosofia. allà, va ser escollit com a un alt càrrec de l’excèrcit, tot i que no va tenir gran èxit com a tal i va haver de tornar a Roma. Allà, va començar a escriure, i va conèixer a Virgili, qui el va ajudar a entrar en el món de l’escriptura. Es va fer una persona molt respectada per tothom, fins i tot per l’emperador. La seva obra va ser identificada al Renaixament.
Horacia va escriure: Sàtires, Epodes, Carmines i espístoles entre d’altres. Hi han hagut molts traductors que han traduit le seves obres com Josep Vergés i Fàbregas o Joan Sardà i Lloret
abril 20th, 2009 at 14:44
Els textos s’adiuen amb els topics literaris 1. Carpe diem, 2. Carpe diem 3. aurea mediocritas 4. Carpe diem 5. aurea mediocritas 6. Beatus ille 7. Beatus ille.
abril 20th, 2009 at 17:41
Horaci, un dels poetes llatins més importants, va nèixer a Venusia al 65 aC i va morir a Roma l’any 8 aC. Va començar els estudis a Roma i despres va anar a Atenes a estudiar filosofia. Alguns autors li van presentar a Mecenas. Algunes de les seves obres són Epodes, Carmines i Sàtires. També ha escrit Odes i Epistoles. Del que més se sent a parlar sobre Horaci són dels seus topics, on es reflecteix la manera que tenia de veure la vida.
abril 21st, 2009 at 12:30
Ave Lida!
*
[…] coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre […].
GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII
Aquest poema el vam fer l’any passat amb la Pilar a classe i fa referència al tòpic “carpe diem; disfruta mentre puguis de la teva joventut perquè tard o d’hora el cap s’omplirà de canes i tot semblarà més lleig.
*
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada
Aquest fa referència al “Beatus ille” que consisteix a lloar la vida al camp davant de la vida a la ciutat. Em fa recordar molt a Ana Karenina, ja que al camp tothom és bonic, fàcil i innocent, mentre que a la ciutat tot són vicis, pecats, vanitats i mentides.
(No els comento tots perquè no em toca, però quan ho he vist m’ha fet gràcia:-P)
Vale!
abril 21st, 2009 at 21:37
Quinto Horacio Flaco (en llatí Quintus Horatius Flaccus) (Venusia, avui Venosa, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre de 8 aC), és el principal poeta líric i satíric en llengua llatina.
Els principals temes que tracta en la seva poesia són l’elogi d’una vida retirada ( «Beatus ille») i la invitació de gaudir de la joventut ( “carpe diem”),va escriure, a més, epístoles
El seu pare, encara que era pobre, va invertir molts diners en l’educació del seu fill, acompanyant-li a Roma on va iniciar els seus estudis, als 20 anys d’edat es va traslladar a Atenes per estudiar grec i Filosofía. Amb el temps, Horaci va anar guanyant el respecte i l’admiració dels cercles literaris romans, al qual pertanyien Virgili i Lucio Vario Rufo.
abril 21st, 2009 at 21:48
Els textos fan referència als topics literaris: 1. Carpe diem, 2. Carpe diem i tempus fugit irreparabile 3. aurea mediocritas 4. Carpe diem 5. aurea mediocritas 6. Beatus ille 7. Beatus ille
Horaci:
Quintus Horatius Flaccus conegut com Horaci ( fou poeta líric i satíric llatí.
Fill d’un esclau alliberat, va estudiar a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia. Allàva ser acollit per Brutus, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. Però, en la batalla de Filipos, es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma.
Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer a Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l’amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenes, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
abril 22nd, 2009 at 07:40
A quin tòpic horacià creieu que es refereix Lorenzo de Mèdici a: “Cerqui qui vulgui pompes i alts honors…”
abril 30th, 2009 at 14:29
Gali tu ja saps que aquests tipus d’articles m’agraden molt, tenim alguns poemes en comú amb el meu: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/02/05/apol%C2%B7lo-i-dafne-en-la-literatura/
Horaci era un poeta líric i satíric llatí. Crec que he trobat (a la viquipèdia) una bona interpretació de la repercució d’Horaci a la literatura i els seus tòpics més utilitzats:
Els temes i tòpics creats per Horaci tindran un recolzament universal al llarg de la literatura posterior a la seva mort. Essencialment a partir des del Renaixement és difícil no trobar una sola composició influïda pels tòpics o les formes horacianes. Així, destaquen poetes com Ronsard, Petrarca o Garcilaso, que es van veure envoltats pel dolçor i les reflexions horacianes. A Espanya podem trobar grans influències horacianes en José Cadalso o Moratín i fins i tot altres autors que seguiran el camí preparat pel poeta romà. D’altres poetes anglesos es veuran també influïts per Horaci com John Keats o John Milton. Més endavant, en la Generació del 27, també trobarem influències horacianes en poetes com en el val·lisoletà Jorge Guillén. No obstant això, amb el pas del temps l’admiració a aquest gran poeta es convertirà en un apogeu dels seus tòpics en detriment del mateix autor. Aquest serà engolit pels seus propis temes i pel desfasament de la cultura a finals del segle XX i començaments del XXI. El seu Carpe diem (Carpe diem quam minimum credula postero “Aprofita el dia, no confiïs a demà”) de l’Oda 1,11 acaba per convertir-se pràcticament en una dita universal en el qual, la identitat de l’autor queda relegada gairebé a l’oblit. Així, Horaci, s’anirà oblidant i aquest oblit reforçarà la importància de la vulgarització dels seus tòpics.
maig 15th, 2009 at 17:10
Obres: Odes, Epodes, Sàtira, Cant secular, Epístoles, Art Poètica.
Vida: Horaci és un poeta exclusivament líric va pertenyer al cercle de Mecenes. Va pasar a lhistória perquè va crear uns tòpics literaris: Carpe Diem, Tempus fugit…