Que n’eren de supersticiosos els romans!
General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO març 12th, 2009Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre; casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.
Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.
En canvi, consideraven de bon averany les abelles.
Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies o les harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.
Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:
intro iit in aedis ater alienus canis;
anguis per impluvium decidit de tegulis;
gallina cecinit;…
I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…
març 12th, 2009 at 12:22
Ave! Jo crec que les supersticions encara viuen avui dia i potser hi ha molta gent que en creu. Jo en creia, sobretot de petita, encara ara intento aixecar-me del llit amb el peu dret i porto amulets pels èxamens jaja. Abans intentava no passar per sota d’unes escales i no trepitjar les ratlles de la vorera, si un gat negre se’m creuava pel camí feia tres pases enrere i escopia (per que m’havien dit que així no et donava mala sort!), intentava no trencar miralls pels set anys de mala sort… Després conec gent que es posa una pulsera en cinta vermella contra el mall d’ull o l’enveja.
I el dimarts 13 que també sempre he sentit que era de mala sort, me’n recordo que per un, que justament era l’aniversari de la meva germana, la Melisa es va trencar la mà o algo així!!
I d’auguris dels romans sé el del corbs negres que dóna mala sort, però d’avui dia també en sé que si et cau un ganivet significa que vindrà una dona, la forquilla un home, si et pica la mà esquerre et donaran diners i si és la dreta hauràs de donar-li tu a algú!
En fi, després cadascú creu el que vol, però jo intento no pensar-hi… Per què diuen que també dóna mala sort! jaja
Vale!
març 12th, 2009 at 12:39
Ave Lida!
Jo no soc gens supersticios, però hi ha molta gent que si.
Es la herencia dels romans sembla.
Depén de cada persona creura o no creura, pero crec que es algo fastidiós anar pensant amb “això em donará mala sort, això també etc…”
març 12th, 2009 at 12:39
Aue!!! Lida
Lida les superticions encara avui en dia existeixen
març 12th, 2009 at 12:51
Avee ldiaa:D
Clar que fins i tot avui dia hi gent de molts tipus que creeuen en aquestes coses supestisioses, però jo si et dic la veritat no en sóc gens.
Hi ha moltes superstisions com ara passar per a baix d’una escala quan estan fent obres, que t’atapareix un gat negre,els insis que possaven unes plumes a prop d’on durmien per tal de que aquestes atrapesin els mals sons, passar-se la sal directament de mà a mà,també diuen que les pelirrojes donen mala sort,obrir el paraigues en espais coberts,dimarts tretce que és de arrels llatines ja que prové de la paraula griega “triscaideca”, que significa trece, y de “phobos”, miedo, i moltes altres que hem heretat els romans.
buenoo, hi han coses que fan molt de yuyu però que tothom pensi en el que vulgui!jeje
valee:D
març 12th, 2009 at 14:30
Una altre cosa que tenim dels Romans com es pot comprovar són les supersticions.. que els Romans llabors ho eren molt. Tots hi creien molt, encanvi ara, algo que ha canviat és que depèn de qui doncs no hi creu tant..encara que hi ha gent que intenta evitar el que els romans consideraven que era una superstició i que no els hi aportaria res de bo, i ara hi ha gent que passa d’això.
Jo personalment si que sóc supersticiosa, també és algo que porta molt de temps amb nosaltres.. Les supersticions..
març 12th, 2009 at 14:46
Gali trducció per pujar nota:
que un gos negre entrés a casa,
que una serp travessés l’atri,
que la gallina canti;…
març 12th, 2009 at 14:50
Per cert, jo no se si crec o no en les supersticions, però per si de cas, hi han moltes que m’agrada cumplir-les, com per exemple la de no passar per sota de les escales…o no donar la salt a la mà…
*Que un gos negre de fora entri a casa,
que una serp caigui desde el sostre per l’atri,
que la gallina canti;…
març 12th, 2009 at 14:54
Les supersticions també venen dels romans?
Realment ja no es pot saber quines són les coses
que s’han iniciat avui en dia i quines les hem adoptat
del grecs i els romans, així que em sembla força interessant aquesta entrada, així ja en sé més coses.
Actualment hi ha moltes persones bastant supersticioses,
jo mateixa, moltes vegades faig referència a alguna superstició per si realment són certes.
Una de les supersticions de les que ara m’he enrecordat és la de el nuvi alçar la núvia en l’hora del matrimoni, si ho fa, es deia que el matrimoni aniria bé´veritat?
Avui en dia, però, jo crec que això d’alçar en braços a les núvies es fa més perquè queda bé, més que per la antiga superstició romana!
Bon dijous!
Demà dia 13
març 12th, 2009 at 17:46
Ave Galii!! La traducció diu: que un gos negre entri en un temple, que una serp caigui de la teulada per l’atri i que una gallina canti.
Jo si que sóc una mica supersticiosa, però pel que veig els romans ho eren molt més!! Sobretot en entrar amb el peu dret (Dextro pede) als examens de llatì! jajaj
Ara en comptes d’un gos negre es diu que dona mala sort un gat negre!!
març 12th, 2009 at 20:06
T’has deixat, Sara, alienus!
Aedes també pot ser habitació, estança.
març 12th, 2009 at 20:13
ave!
La veritat que no savia que els romans fossin tant supersticiosus! :O
Contestant les preguntes, jo la veritat que no sóc supersticiosa, però quan era petita si que intentava no passar per sota de les escales, posar la barra de pà el rebés perquè m’havien dit que donava mala sort, o també intentava no trepitjar les ratlles de la burera, però el que mai m’ha semblat que donés mala sort és que se’t creui un gat negre perquè a mi m’agraden molt els gats
Tot això ho vaig deixar de fer perquè vaig anar provant si donava mala sort fer-ho i com que veia que no doncs ja no ho faig, jajaja. He buscat informació sobre el numero 13 i he trobat això, en molts països occidentals, el 13 és vist com el nombre de la mala sort. Es parla de triscaidecafobia quan algú té por al nombre 13. Aquesta superstició sembla venir del fet que a la taula de l’Últim Sopar tretze persones es van asseure i una va morir. Els dies dimarts 13 a Espanya i Amèrica Llatina, i divendres 13 en els països anglosaxons, estan considerats de mala sort. Moltes persones consideren aquest nombre com un dígit, que regeix la seva vida, i són denominats triscaidecafificos. El nombre 13 en el tarot significa mort, i en el seu significat ocult representa el canvi, la mort d’alguna cosa i el naixement d’una altra. He escoltat que jugadors de futbol, corredors de formula 1 o de motos no els agrada dir 13 i diuen 12+1, sobretot el motorista ja retitat Angel Nieto perquè sembla ser que un dia que era 13 va haver un accident en una carrera de motos i van morir espectadors (em sembla que era per això perque no m’enrecordo molt bé). Les supersticions romanes que encara existeixen són l’aparició d’un mussol o d’una aguila, trepitjar el llindar de la casa i entrar amb el peu esquerre. Crec que en això també som hereus perque sino, d’on les hauriem tret totes aquestes supersticions? :O
valee!
març 13th, 2009 at 00:11
Ave Gali!
Un cop més ens has demostrat que tenim molt dels romans, la seva herencia està per tot arreu, inclus en algo tant simple com els presagis!
En el cas de les bodes es continua creient en que dona sort entrar la nuvia en braços i moltes ho demanen als seus recient marits, la majoria de bodes són en aquesta época (maig-juny) com has dit es creia que era la millor época de l’any per casar-se segons les creences romanes i aquesta tradició perdura. Lo dels gats negres també ho tenim molt present.. jo sempre toco fusta quan em passa un gat negre per davant. Ara vaig a fer la traducció
març 13th, 2009 at 00:57
Traducció:
un gos negre que pertany algú altre va entrar cap a l’habitació;
una serp va caure de la taulada a través de l’atri;
una gallina va cantar.
març 14th, 2009 at 09:15
L’any passat ja vem veure que els romans eren molt supersticiosos. La veritat és que jo no ho sóc gens.
Bueno la traducció que és el més important.
un gos negre que pertany a algun altre va entrar cap a l’habitació, una serp va caure de la taulada a través de l’atri i una gallina va cantar.
març 17th, 2009 at 20:05
La treaducció és la següent:
un gos negre que pertany algú altre va entrar cap a habitació;
una serp va caure de la taulada per l’atri;
una gallina va cantar.
Com eren aquests romans!! Jo no sóc gens supersticiosa.
març 17th, 2009 at 20:08
Taulada? més aviat teulada!
març 24th, 2009 at 18:29
ave lida!! llegint aquest comentaris crec que les supersticios son creençes que tenim cadascun perquè jo no crec en aquestes coses, per exemple això de l’escala, jo he passat moltes vegades per sota i mai m’ha passat res..
però que tothom es lliure de pensar el que vol.
febrer 15th, 2010 at 07:37
[...] el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies [...]
juliol 22nd, 2010 at 08:43
En aquest interessant article, trobareu una altra superstició dels romans: NOMEN OMEN. De fet, en català encara diem “el nom fa la cosa”!
novembre 2nd, 2010 at 16:18
Ave lida ¡
bueno jo les supersticcions crec molt … però això es cosa de les persones si lo volen creure o no.Amb temes de sal,escales,vidres,miralls,gats negres,uff amb això tinc molta cura :S
novembre 2nd, 2010 at 16:27
Salve a tothom!
Crec que les supersticions són coses que feia la gent d’ara i abans com a costums passats, que els havien ensenyat els seus (familiars, amics..).Les supersticcions la gent creu en allò, a causa de què algun d’ells ho ha provat a fer i li ha donat resultat. I com la gent d’abans era molt llesta en aquestes coses, doncs s’ha desenvolupat fins arribar a la nostra època!!!!
Vale!
novembre 5th, 2010 at 14:30
Ave
Al principi no hi creia en les supersticions i amb aquestes coses, però desde que la meva avia em va començar a explicar coses que li havien passat a ella i coneguts seus, vaix començar a dubtar si jo tenia tanta raó dient que eren totnteries. Ara sempre dic que no hi crec, però no fico en dubtre si poden existir aquests fets sobrenaturals.
Salve
novembre 5th, 2010 at 14:46
Salve!
Crec que la superstició es tot mentida, i es fruit de la incultura. En aquells temps en que tot estava més endarrerirt es pot entendre que hi haguèssin supersticions, però ara, que tot té una explicacio em sembla de tontos creure en aquestes coses, tot i que no són pocs els que hi creuen.
novembre 5th, 2010 at 14:49
Salvete!
En primer lloc m’agradaria contribuir amb una expressió gallega que penso que defineix força bé el meu parer vers les supersticions. L’expressió es pot traduïr com a “No crec en les bruixes però, d’haver-hi n’hi han”. En grec s’escriu així: “Eu non creo nas meigas, pero habelas hainas”
I és ben cert. Potser perquè m’aterra pensar en fets tant terrorífics o potser perquè no m’ha passat mai res dolent a causa d’algun fet d’aquests. De totes maneres, no puc evitar pensar que la imaginació de les persones no pot arribar tant lluny i que, totes les idees arriben per alguna raó. Per això, el món de la fantasia, de les briuxes i vampirs, de mals d’ull i dies atri, existeix o ha existit.
Probablement, el fet que ho pensi és perqué tinc una visió romàntica del món basada en que “tot passa per alguna raó”.
Sigui com sigui, certes vegades passen “coses extranyes”. Recordo un cop que havia de presentar un treball a l’escola i m’havia posat unes arrecades noves. A l’hora d’exposar, que per desgràcia ens va tocar les primeres, vam tenir problemes tècnics amb el pendrive. Després, em vaig treure les arrecades i ho vam tornar a provar. Miraculosament vam poder exposar!
Probablement la història no prova res, però, si els romans podien creure en que entrar amb el peu esquerre a casa portava mala sort, perquè unes arrecades no poden estar maleïdes?
novembre 9th, 2010 at 16:23
Ave Lida
Com ja vaig estudiat l’any passat a llatí, els romans eren molt supersticiosos ,els harúspex eren com si diguesim els que creaven aquesta superstició mitjançant el temps, els animals…
Actualment, encara que jo no cregui en cap superstició; parlen molt dels dimarts 13 que es un dia maleït encara que jo no sè perquè; tambè els gats negres, que no poden creuar-se per davant teu; o que un vidre si es tranca en trossos davant teu tindràs mala sort durant 7 anys.
Aquí deixo la traducció:
un gos negre que pertany a algú va entrar cap a l’habitació;
una serp va caure de la taulada a través de l’atri;
una gallina va cantar.
novembre 9th, 2010 at 16:28
Salve!
No sabia que els romans també creien en les supersticions!
crec en aquest tema suposo que això ja depèn de cadascú, però per exemple al Marroc, creuem en una, que és el mal d’ull .
Aquest superstició sobre el mal d’ull i creu molta gent, en aquest cas al Marroc utilitzen la ma de Fàtima, diuen que serveix contra el mal d’ull.
Jo no en crec gaire però, per si de cas en tinc una!
vale!
novembre 9th, 2010 at 16:39
Ave!
Com també opina l’Edgar crec que les supersticions tenen bastant a veure amb la incultura i el desconeixement, així que jo més que creure en supersticions, tinc mànies. Com per exemple les d’alguns jugadors de futbol d’entrar al camp sempre amb el mateix peu. De veritat creuen que els portarà bona sort? supersticions o mànies? Quina diferència hi ha?
Salve!
novembre 16th, 2010 at 16:45
AVE!
Jo crec que les supersticions no existeixen, també crec que es fruit de la incultura. Jo personalment no hi crec.
Jo crec que això del numero 13 o sempre aixecar-te amb el peu dret, no es veritat tot això son excuses per justificar el dia dolent que has tingut.
Avui en dia encara la gent creu en les supersticions:
- El dimarts 13.
- Un gat negre.
- Si es trenca un vidre davant teu tindràs mala sort…
En conclusió jo crec que les supersticions es fruit de la incultura i del desconeixement.
Salve!
novembre 26th, 2010 at 14:34
Salvete!
Buff! Jo són tant supersticiosa! Sempre que vaig pel carrer i aquest està en obres, evito passar-hi per sota, sempre que veig un gat negre li giro la vista, no passo mai per sota d’una escala… I així ha estat sempre! Realment no sé el motiu pel qual ho sóc, però sempre ho he estat.
Però bé, em consola que hi ha moltíssima gent que no ho és i fins i tot, el meu pare em va explicar fa temps ja, que una vegada va anar a un hotel que no tenien habitació número 13, ja que ningú volia dormir-hi!
Em sembla un tema molt interessant aquest, felicitats per l’article!
Valete!
gener 2nd, 2011 at 08:09
Molt bon any nou! Per cert, heu fet alguna superstició per atreure la bona sort de l’any que comença? Menjar raïm, portar roba interior vermella, brindar amb un anell d’or a la copa, posar espelmes de colors…? Bé, ja sabeu de qui som hereus en supersticions!
gener 9th, 2011 at 21:44
Hola!!
Feliç any nou a tothom! Estic completament segur que aquest definitivament serà el meu any en tot, e començat de la millor manera possible posant els punts sobre las ies, me proposat un parrell de cosetes que posaré tot de la meva part per aconseguir-les(estudiar es una de elles Margalida jajajaja no pensis malament). No soc gaire supersticiós, penso que cadascú es crea la seva pròpia sort per els seus actes.
gener 9th, 2011 at 23:55
Doncs, ja saps, Mekki, com pots aconseguir els teus propòsits que també em complauen a mi. Molt bon any!
gener 10th, 2011 at 11:07
Ave Lida! en primer lloc he de dir: FELIÇ ANY A THOMTOM.
Personalment no soc res supersticiosa i per tant no faig cas de coses com no donar en la ma la sal, no passar per sota d’una escala, no mirar-se en un mirall trencat, estrenar roba un divendres, etc.
Els romans ens han influït molt, em sembla curiós que els romans per cap d’any es fessin regals per desitjar-se bona sort. Actualment tot i que aquesta festa es fa per alguns el 24 de desembre i per altres el 6 de gener, s’ha convertit en un negoci i en una celebració més materialista que no pas familiar.
Vale!
gener 10th, 2011 at 11:28
Ave Lida!
Annum novum faustum felicem vobis precor!
Doncs per aquest any, tinc noves supersitcions que havia oblidat (no estan comentades en el primer comentari que vaig fer en aquest article) i que són molt importants per tal de començar bé l’any.
Clar que menjar raïm, portar roba interior vermella, brindar amb un anell d’or a la copa, etc. són tradicions ben populars, però aquest any he fet un homenatge als meus cap d’anys passats a Argentina i m’he menjat el raïm a sobre de la cadira. Perquè? Doncs perque segons la tradició, rebre l’any a sobre d’una cadira fa que l’any passat pasi per sota i no et doni mala sort, a més significa que en la’ny nou estaràs sempre en ascens i no en descens.
Altres tradicions relacionades amb els peus que acabo de trobar són, per exemple si vols asegurar-te el benestar econòmic, posar-te a la sabata la moneda de més alt valor que hi hagi al teu país (en el nostre cas la de dos euros).
gener 10th, 2011 at 11:32
Salve Lida i bon any a tothom!
No sabia pas que els romans fóssin tan supersticiosos, però nosaltres també ho som una mica de vegades. Putser no cal que siguin els típics conceptes de pasar per sota d’una escala, que et passi per davant un gat negre o trencar un mirall, però si que moltes vegades tenim les nostres propies supersticions.
Jo per exemple per Nadal vaig menjar el raïm a casa, més que per tenir bona sort a l’any que ha de venir, per tradició. Aquest any (això com una broma entre tots els amics qwue celebravem el cap d’any junts) també he dut roba interior vermella. Com ja he dit totes aquestes coses més que creure en elles es fan per costum o per fer la gràcia.
Valee! =)
gener 10th, 2011 at 12:08
feliç any nou a tots els alumnes del ies Cristofol Ferrer…
bueno jo soc molt supersticiosa,que ens pusem les calses de color vermell o el calsotets:D molta gent ho fa…i moltes coses més.
gener 10th, 2011 at 12:21
Feliç any nou!
El 2011 va començar per mi amb un parell de rituals típics. Sopar familiar de sempre (llagostins, salmó i pernil) a casa amb una convidada especial aquest any, la Maria Salat, que solia comentar al blog. I a l’hora bruixa, una copa de cava amb un objecte d’or a dins, el peu dret al terra i l’esquerra aixecat per entrar al nou any amb bon peu i el raïm tradicional, amb el qual, tot s’ha de dir, no em vaig ennuegar!
Com cada any, més tard, vaig cremar un desig per aquest any – el del darrer any se’m va complir, o sigui que espero que aquest també – i el dia següent vaig escriure els meus propòsits i reflexions envers l’any que deixava enrrere.
gener 10th, 2011 at 12:27
Ave lida!
Personalment jo no crec en cap superstició ,crec que no tenen cap fonament.Estic d’acord amb el Mekki quan diu que cadascú es crea la seva sort.
gener 10th, 2011 at 14:28
Salve Margalida !
- Jo no creec amb les supersticions, perquè crec que les coses passen perquè han de passar.
Però de vegades faig coses més per tradició que no per superstició. per exemple: menjar raïm per cap d’any.
gener 10th, 2011 at 14:31
Jo no hi crec massa en les supersticions, però és molt bonic seguir les tradicions com ara menjar el raïm, que aquesta història va sorgir a partir de un dia que els hi va sobrar molta collita de raïm i llavors el van regalar, i avui en dia ho estem fen com una tradició.
En una copa de cava vaig posar-hi un anell d’or, perquè diuen que et portarà bona sort economica durant la resta de l’any, i després va bé posar-se alguna peça de roba vermella ja que molta gent es posa la roba interior, jo per exemple em vaig posar una pulsera, perquè tinguis pasió durant l’any.
gener 10th, 2011 at 14:36
ave
yo no crec en la suspertició , i suposo que això ja depèn de cadascú .
gener 10th, 2011 at 14:37
LidA…!!
aah pero tambe crec en les tradicions que tu m’ has dit que son en supersticions al meu pais es fa un ninot de paper periodoc o papel burt se el vesteix si se’l dona forma com tu vulgis i per dins s’ el posa petards i se’l crema el dia de cap d’ any a les 24h de la nit bueno aixo es una tradicio al meu pais com aqui se menja raïm a les 24H de la nit i es posa una tanga vermell 
Bueno aixo de les superticions jo si que crec i tambe ho soc per que soc de les persones que pensa que si et derrama molta sal aa terra jo es senyal de que et passar algu dolent o que les coses que tenies previstes no et sortiran be
Vale lida
gener 10th, 2011 at 14:37
Salve Lida!
Jo no sóc gens supersticiosa ja que en la meva cultura(arab) no creiem molt en aquestes coses.
Ave!
gener 10th, 2011 at 14:52
salve!
Jo crec que les supersticions són imaginació de la gent però, prefereixo no arriscar-me, prefereixo no passar per sota d’unes escales …
Jo el dia de Cap d’any em vaig ficar roba interior vermella i desprès la vaig cremar, això em van dir que donava bona sort.
Però generalment no pensu gaire en aquestes coses, si jo ara li dic a un amic supersticiós que pintar una paret de gris sobre gris porta mala sort, estic segur que no ho faria i pensan aixo ho podia haver fet qualsevol altre persona.
No sabia que ser supersticiós fos també una herència dels romans.
gener 11th, 2011 at 14:30
Ave lidaa jo de supersticion no crec massa pero jo crec que la gent que creu es com si fos una cosa que es va heredan i es va transmitin amb el temps i es va quedan.
octubre 25th, 2011 at 22:56
Salve!!
Jo, personalment, penso que les supersticions són dits que es feien fa temps i que han anat passant al llarg del temps cap a noves generacions, però penso que tot aixó és mental, crec que de tantes vegades que ho hem sentit al final hi ha gent que s’ho acaba creient. Jo personalment no crec massa, però si se algún dit d’aquests ique porta mala sort doncs ntento evitar-lo.
No sabia que els romans també creien en les supersticions, per el que puc veure això també és un altre aspecte que hem heretat. No sabia que ho fossin tant.
Vale!!
octubre 26th, 2011 at 20:56
Salve!
Jo no sóc gaire supersticiosa, però respecto a la gent que ho és. Les superscticions formen part de la cultura popular que es passaven les dites de generació en generació.
La mala sort del “dimarts 13″ ve de l’últim sopar de Jesucrist i els seus 12 deixebles. Sumaven 13 persones i Jesús va morir.
Jo crec que les supersticions romanes encara perviuen però potser amb petites modificacions com el cas del gat negren
novembre 6th, 2011 at 14:03
Jo no sóc gent supersticiosa, si veig unes escales em fa gràcia passar-hi per sota i si veig un gat negre vaig a tocar-lo. Però sóc súper tradicionalista i suposo que moltes tradicions venen de supersticions però te’n me fa, les tradicions s’han de conservar!
Estic amb la Laia les supersticions romanes encara perviuen sempre que passo sota una escala m’escridassen. jaja
novembre 10th, 2011 at 09:41
Ave!
Jo no sóc gens supersticiosa, és més, em fa molta gràcia la gent que evita els gats negres (encara que a l’antiguitat eren gossos, aquesta superstició encara es manté) o que no obre un paraigües a un lloc tancat perquè porta mala sort.
Jo trobo que algunes supersticions venen dels romans, però moltes també tenen influència anglesa, com allò de dimarts 13 (que en realitat era divendres).
novembre 11th, 2011 at 09:38
Trobo que realment els romans eren molt supersticiosos, ho veiem quan per exemple, tot ho havien de pregntar als déus, examinaven les entranyes dels animals i creien en els mals d’ull. Possiblement, moltes de les creences i supersticions d’ara provenien dels romans i altres cultures.
novembre 29th, 2011 at 09:38
salve!
Jo, personalment, penso que les supersticions són dits que es feien fa temps i que han anat passant al llarg del temps cap a noves generacions, però penso que tot aixó és mental, crec que de tantes vegades que ho hem sentit al final hi ha gent que s’ho acaba creient.
Jo no sóc gent supersticiosa. Però si sóc molt tradicional i suposo que moltes tradicions venen de supersticions però crec que les tradicions s’han de conservar.
desembre 11th, 2011 at 14:10
Salve a tothom!
Personalment , pensu que les supersticions són coses que feia la gent d’ara i abans com a costums passats, que els havien ensenyat els seus (familiars, amics..).
Les supersticcions la gent creu en allò, a causa de què algun d’ells ho ha provat a fer i li ha donat resultat.Les supersticions són coses que per els nostres avants passats era costum fer-ho o no i que així ha anat desenvolpant-se de generació a generació.Per tant haig de dir que jo de vegades he cregut en el gat negre o el ocell negre, però res més.
Tot el que passi és el nostre destí i ja està programmat per Deú!
desembre 12th, 2011 at 13:05
Salve!
Jo no crec en supersticions ni coses aixì però hi han coses com les que suposadament atreuen la bona sort que si les faig, per exemple, començar l’any trencant una nou amb un desitg dintre, portar roba inteerior vermella, posar un anell dins la copa,començar l’any amb el peu esquerra sobre una cadira per no començar l’any malament..o coses aixì que potser no serveixen per res, però tampoc perdem res per intentar-ho
VALE!
gener 9th, 2012 at 13:00
Salve!
Des de que era molt petit he cregut en les supersticions, crec que si són tant antigues són per que seran veritat o almenys part de elles .
Vale!
gener 9th, 2012 at 13:03
Salve!
Jo no crec en les supersiticions des de mai, però el que em sembla increïble és que encara perdurin algundes de les supersticions instaurades per la població romana. L’entrada amb el peu esquerre, el gat negre, la serp, o els amulets són coses que encara s’utilitzen en la nostra vida diària i donen una altra raó per posar en comú el nostre món amb el del món romà.
Vale!
gener 9th, 2012 at 13:08
Jo si que soc molt supersticiosa en tots els senttits, i a vegades pot ser dolent, ja que estic una mica obsesionada.
gener 9th, 2012 at 13:08
Salve!
Jo no crec en supersticions, pero avegades les tinc en compte!
Vale!
gener 9th, 2012 at 13:12
Jo no crec en supersticions ni coses d’aquestes. Pero esta bé menjar el raïm com a tradició a cap d’any,
Pero veig que el romans eren moltsupersticiosos. Em fa gracia que no deixessin que un gos negre entres a casa, ara molta gent te por de que un gat negre els hi passi per el davant.
gener 9th, 2012 at 13:13
La veritat és que jo crec en les supersticions!! no en totes però en algunes si! la tipica de mirar a un gat negre als ulls i tenir mala sort, no m’ho crec, però la de passar per abaix d’una escala o un bloc en obres i tenir mala sort o algo, potser m’ho crec més.. però per por a que em caigui haha
Si que eren bastant supersticiosos els romans!
Jo crec en la sort més que res, i que si t’ha de passar algo doncs passarà.. però això és el que construeix el nostre futur!
gener 10th, 2012 at 10:00
Salve Lida!
La veritat es que jo no hi crec massa en les supersticions de vegades prefereixo no arriscar-me i si puc evitar passar per sota d’una escala ho evito, si puc posar-me alguna cosa vermella per cap d’any me la poso i si puc creuar el carrer per no topar-me amb un gat negre ho faig.
Sincerament crec la gent les segueix per costum, depèn de cadascú i el seu grau de tradicionalitat.
No sabia pas que els romans fóssim tan supersticiosos, potser no cal que siguin els típics conceptes de passar per sota d’una escala, que et passi per davant un gat negre o trencar un mirall, però si que moltes vegades tenim les nostres.
Vale!
gener 10th, 2012 at 10:04
Jo crec que les supersticions encara viuen avui dia,encara que hi ha gent que no ho fa.Hi ha coses que si que faig que en teoria atreuen la sort encara que no hi crec gaire,com per exemple posar-se roba interior vermella,posar un anell dins la copa…Hi han mil coses que donen sort i que donen mala sort,peró la veritat es que no perdem res a l’hora de intentar fer coses que donen bona sort,hi si en dona doncs millor!
Vale!
març 6th, 2012 at 09:55
Salve!
Jo actualment no crec en supersticions, però abans si que hi creia. De petita sempre ho he sigut moltissim. La unica superstició en la que hi crec és en obrir paraigues dins, potser no és que hi cregui i simplement es una mania que tinc, però per si de cas, no he provat mai de fer-ho.
Però no sabia que els romans fossin tan supersticiosos. Un molt bon article.
Vale