Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.