Aquesta setmana, hem treballat tots plegats Horaci, un dels poetes romans més representatius de l’època d’August. L’activitat tractava d’escollir un dels seus poemes i d’exposar -lo a classe, a més de fer referència a la seva pervivènvia actual A veure què us sembla la meva presentació de l’Oda 2, 10, 5? Espero no haver trencat almenys el tòpic de l’aurea mediocritas horaciana!
Si voleu cantar aquesta oda, potser trobareu la inspiració aquí:
Laura Galán
2n batx. Llatí
Pingback: El Fil de les Cl
Laura, podries fer un apunt a L’empremta d’Orfeu i comentar la pervivència d’aquest tòpic horacià, aurea mediocritas, en la música que ens has seleccionat aquí i incloure també aquesta oda cantada.
Hola Laura:D
La presentació va ser molt bona, i el power també. Crec que s’enten perfectament el tòpic que has escollit. La veritat que és que el valor està en les coes petites, no sempre ho fa tot els diners. Jo personalment crec que m’agradaria més que em regalessin una cosa que no costi tant, encara que sigui una cosa feta a mà com un album de fotus, que no pas un rellotge super car, ja que potser l’album m’agradi més i el valori més, pels record que em puguin portar, en canvi un rellotge no m’aporta res. Per a les persones que només pensin en els diners, mai es confromaran amb una cosa, sinó que sempre vuldran més i més i no donaran cap importància a tot allò que tinguin.
Bon treball Laura!
Em sembla molt interesant el recull, està molt ben organitzat pel que fa a la biografia i l’explicació de l’obra en qüestió, sobretot a la pergunta llançada a l’aire sobre les semblances amb la filosofia de Diógenes.
La cançó està força bé, i crec que és un complement essencial per a entendre com realment sonava la poesia, ja que molts cops oblidem que solia ser recitada i acompanyada musicalment.
Reflexionant sobre el seu significat, sembla mentida que la societat no hagi canviat. Encara seguim amb el problema d’aquells que només volen destacar per a ser superiors als altres quan la vertadera superioritat es troba en aquell que per dins és més savi i ajuda humilment als altres amb la seva saviesa, no creieu?
Primerament diré que m’ha fet molta gràcia l’oda cantada jajaja i sobre la presentació m’agrada com està orgnitzada i distribuida i lo treballada que està.
Destaco el significat d’aquesta oda i li donu la raó a la Carla quan parla de la societat d’avi dia.
Esperem, noies, que dels nostres instituts surtin promocions que tinguin clar qye no és or tot allò que lluu!
Ave!
En primer lloc m’agradaria felicitar a la Laura Galán, ja que aquesta presentació esta molt ben organitzada i és entenedora. També s’ha de destacar que la pregunta de les semblances amb la filosofia de Diógenes (en grec Διογένης, un filòsof cínic) està molt ben pensada.
Pel que fa a la música, la cançó està bastant bé, a més ens ajuda a saber com sonava la poesia, que com bé diu la Carla, molts cops solia ser recitada i acompanyada musicalment.
Per finalitzar, jo també penso com les meves companyes Carla i Ana, la societat encara no ha canviat i molts cops a les persones els hi pot l’ambició. Però el que no saben es que el millor es tenir “aurea mediocritas”, una mitjania d’or.
Vale!
Creus que aquest poema de Marcial que ha sortit a la Selectivitat de juny segueix aquest tòpic horacià?
“Quina amant jo voldria i quina no, Flac, em preguntes?
No la vull ni massa fàcil ni massa difícil.
M’agrada allò que està al mig, entre una cosa i l’altra.
No vull allò que tortura ni vull allò que empatxa”.
MARCIAL. Epigrames, 2, 57
Salue
Primer de tot volia dir que no tenia el plaer de conèixer el tòpic horacià de l’aurea mediocritas, i crec que és un amb els que més m’identifico personalment i amb el que crec que una persona pot tenir una vida molt més feliç. És un tòpic que mai deixarà de tenir sentit, perquè fa referència al valor que nosaltres li donem a les coses, el qual avegades és massa gran per les coses materials i massa escàs per les coses que realment valen la pena, com les amistats o els sentiments.
Després de llegir el power de la Laura, m’ha quedat molt clar el significat d’aquest tòpic i he de dir que m’ha semblat un bon power, curt però fàcil de comprendre.
Ave!
La idea aquesta, de l'”aura medicritas” m’agrada molt, ja que avui dia no sabem valorar el que tenim. Em nascut en un moment en que les coses tot i no gaire bé, tenim de tot. Tot iaixí sempre hi ha gent que encara en vol més.
La cançó per al meu gust està molt ben pensada, ens dóna una petita idea de com podien ser aquests poemes recitats o cantats.
Salve!
El tòpic literari aura mediocritas és un tòpic que m’agrada força. S’ha de dir que no el coneixia , i fa poc que he sabut d’ell a partir de què l’altre dia llegia l’antologia de poesía dels segle d’Or ( Literatura Castellana) i aquí es fa referència a Garcilaso. Aquest, en un dels seus cansoners utilitza aquest tòpic. Garcilaso l’utilitza per allunyar-se de les ambicions i les pasions, ja que conté el desamor de l’Isabel Freire .
El tópic prové del vers Auream quisquis mediocritatem . El quisquis és el pronom interrogatiu o relatiu que estem estudiant a classe. En aquest cas es un relatiu ja que conté un antecedent.
vale
Anna, m’agrada que hagis mirat amb atenció la presentació de la Laura i, sobretot , que t’hagi servit per il·lustrar el tòpic.
Què us deia jo, Jordi, del segle d’or castellà? No hi tòpic que se’ls escapi.
Pel que fa a l’estructura lingüística, “quisquis” és un d’aquells pronoms relatius compostos. En aquest cas es declinen els dos elements, és a dir, l’acusatiu masculí singular seria “quemquem”, per exemple.
Pingback: Comencem, doncs! | El Fil de les Clàssiques
Salve!!
Aquí tornem a veure el tòpic Horaci d’Aurea Mediocritas, és a dir, buscar el punt mig de tot, el poder no dóna la felicitat, hem de buscar el punt mig, hem de buscar la nostra felicitat, no hem de ser ambiciosos, només lo necessari per viure.
Aquest tòpic surt a molts poemes i a moltes cançons, jo he trobat un poema en el qual podem veure que podem relacionar-lo amb aquest tòpic d’Horaci:
Carminum II, 3 (A Delio)
Acuérdate de conservar una mente tranquila
en la adversidad, y en la buena fortuna
abstente de una alegría ostentosa,
Delio, pues tienes que morir,
y ello aunque hayas vivido triste en todo momento
o aunque, tumbado en retirada hierba,
los días de fiesta, hayas disfrutado
de las mejores cosechas de Falerno.
¿Por qué al enorme pino y al plateado álamo
les gusta unir la hospitalaria sombra
de sus ramas? ¿Por qué la linfa fugitiva
se esfuerza en deslizarse por sinuoso arroyo?
Manda traer aquí vinos, perfumes y rosas
—esas flores tan efímeras—, mientras
tus bienes y tu edad y los negros hilos
de las tres Hermanas te lo permitan.
Te irás del soto que compraste, y de la casa,
y de la quinta que baña el rojo Tíber;
te irás, y un heredero poseerá
las riquezas que amontonaste.
Que seas rico y descendiente del venerable
Ínaco nada importa, o que vivas
a la intemperie, pobre y de ínfimo linaje:
serás víctima de Orco inmisericorde.
Todos terminaremos en el mismo lugar.
La urna da vueltas para todos.
Más tarde o más temprano ha de salir
la suerte que nos embarcará
rumbo al eterno exilio.
El topic és Aurea Mediocritas, és un tópic caracteritzat per l’intent d’arribar a un desitjat punt mitg, en el que no afecten les alegries ni les penes. A més a més de conformar-se amb el que es té i no deixar-se portar per les emocions desproporcionades. L’Aurea Mediocritas és un tópic utilitzat principalment en els poemes d’Horaci, famós per les seves odes.
Aquest tópic ha estat utilitzat en tots els camps: literatura, premsa….
L’any 201 el diari ”El País” va protagonitzar un article amb aquest tópic,en que parlava de que España es trobava a la meitat de la llista PISA una organització que valora el nivell d’educaciódels diversos països.
http://elpais.com/diario/2010/12/10/sociedad/1291935610_850215.html
Salve!!
Tal com hem estudiat, aquest tòpic horacià vol dir trobar un punt mig, l’equilibri per evitar els escesos i així trobar la felicitat.
Trobo que en aquest poema es veu clarament el tòpic “Aurea mediocritas”, ja que parla de que no cal viue en un pala per ser feliç, tampoc s’ha de viure en una cabana miserable sinó que s’ha de trobar el punt mig entre aquests dos extrems.
Hi ha molta pervivència d’aquest tòpic com aquest poema que posaré a continuació de Eleonora Requena:
Ayer hace diez años debo confesar me hice algún fraude trabé una arenga
con mis pasos
y poco escatimé en recursos para hacer de mi memoria un breve y denso
cúmulo de horrores
y no fue justo alimentar de oprobios mis recuerdos
se me es dada la oportunidad de renombrar la historia
harta de apetitos matinales y nocturnos arrellanada
en la apacible medianía no podré sería insulso en este cómodo sillón
intervenir tales despojos
ahora he de tomarlos con mis dedos les dejaré pacer en el olvido
Salve!
El tòpic Aurea mediocritas vol dir trobar el punt mig entre dos extrems i el podem trobar en les èpodes d’Horaci. El que ens vol dir en el poema és que no em de voler aspirar a més, sinò que hem de valorar el que tenim. Hi ha una dita castellana que explica aquest tòpic “más vale pájaro en mano que cientos volando”. Us deixo aquí un poema que he trobat en un bloc d’un professor i que reflexa tabé molt bé aquest tòpic.
De tanto repetirme la cordura
empiezo a creerlo. Y de repente
se me rompe la ilusión, y tú te alejas
y yo me siento ridículo y medroso
como una figura de circo
que hace reir a los borrachos
y a las parejas grises
de los sábados.
De tanto repetirme la cordura
empiezo a mentir, y justifico
mi ausencia, como un burgués de doble vida,
yo que no tengo ninguna,
ninguna vida, pese al tiempo,
y que deseo gritar o callar
para que nadie me escuche,
porque a nadie le interesa.
Ni un trozo mínimo me queda
para ofrecer como pago por la estancia
que me regala el tiempo
en esta caverna poblada de espectros.
Ni un trozo mínimo de ser;
está todo vendido
en el estrado público
donde subastan a los últimos esclavos.
Vale!
El tòpic a que es refereix és Aurea mediocritas, que consisteix en lloa la vida moderada, a mig camí entre la pobresa i la riquesa, i lliure dels problemes que ambdues comporten. Per això en les bafarades que apareixen en la binyeta, que va sortir en l’examen, es dona a entendre la virtud de la moderació.
El tòpic del poeta el podem lleguir en múltiples dels seus poemes, com ara el cant II a Lici:
Carminum II, 10 (A Licinio)
Más rectamente vivirás, Licinio,
si no navegas siempre por alta mar,
ni, mientras cauto temes las tormentas,
costeas el abrupto litoral.
Todo el que ama una áurea medianía
carece, libre de temor, de la miseria
de un techo vulgar; carece también,
sobrio, de un palacio envidiable.
Con más violencia azota el viento
los pinos de mayor tamaño,
y las torres más altas caen
con mayor caída, y los rayos
hieren las cumbres de los montes.
Espera en la adversidad, y en la
felicidad otra suerte teme,
el pecho bien dispuesto.
Es Júpiter quien trae
los helados inviernos,
y es él quien los aleja.
No porque hoy vayan mal las cosas
sucederá así siempre:
Apolo a veces hace despertar
con su cítara a la callada Musa;
no está siempre tensando el arco.
Muéstrate fuerte y animoso
en los aprietos y estrecheces;
y, de igual modo, cuando un viento
demasiado propicio hincha tus velas,
recógelas prudentemente.
Salve!
Aquest poema d’Horaci “Auream quisquis mediocritem” correspon a l’oda 2, 10 i el tòpic que crea és l’aurea mediocritas que vol dir que s’ha de buscar el terme mig de les coses, trobar un equilibre per ser feliç (ni molt ni poc). El tòpic és una antitesi entre la mediocritat (adjectiu dolent) i un adjectiu bo com l’aure o or. Ser brillant provoca l’enveja de la gent i ser mediocre també , per tant hem de trobar l’equilibri entre aquestes dues coses.
El tòpic “Aurea mediocritas” el trobem a la segona estrofa. Horaci li diu al seu amic Licini que ni ha de navegar per alta mar ni tampoc prop de la costa, el que vol viure felç ni viu en una miserable cabana ni en una cabana, sinó que ha de trobar un punt mig.
Trobem que molts filòsofs grecs ja ens parlen de la virtut que està en el punt mig com Aristòtil (que ens parla que per ser virtuós s’ha de trobar el punt mig) o Epicur. Per tant podem dir que els filòsofs grecs influeixen en Horaci.
En el poema també ens parla de que la riquesa és un factor dolent ja que amb ella ve la corrupció, l’ambició…
En quant a la pervivència trobem el poema Sonet de Lorenzo de Medici que ens diu que per tenir una vide perfecte no hem de poseir molts palaus i riqueses. A més, trobem un fragment en el llibre “Mandados” d’Eleonora Requena medita sobre els errors del passat i parla de “la apacible mediania” com l’Aurea mediocritas.
Tant Ovidi com Epicur ens parlen del punt mig. Ovidi ens diu que anirem més segurs si anem pel punt mig i Epicur ens diu que no ens hem d’excedir i que fins i tot trobem el punt mig en la moderació.
Hi ha moltes cançons com la de Gli Inquilini, un cantant italià o la de “Rectius vives” de Tyrtarion.
Vale!
Salve!
En l’oda 2,10 (Auream quisquis mediocritatem) d’Horaci és on apareix el tòpic Aurea mediocritas, que és el terme mig. Vol dir que has de trobar l’equilibri, ni massa ni poc per ser feliç (ni ser ric ni ser pobre).
El tòpic el trobem en el següent fragment (“Si vols viure més feliç, Licini, ni has de navegar sempre per alta mar, ni, tampoc, per por de les turmentes, massa prop de la perillosa costa/ aquell que estima la daurada mitjana ni viu en una miserable cabana, ni en l’esplèndid palau), li diu a Licini que ha de trobar una proporció ni ser massa ric ni massa pobre, i d’aquesta manera podrà ser feliç. No nomès ens parla de la riquesa material, sinó en la virtut que està en el punt mig, Aristòtil també parla del punt mig igual que altres filòsofs com Epicur. Per això podem dir que la filosofia grega va influenciar Horaci. Horaci aconsegueix mitjançant un adjectiu bo (aurea, l’or) contraposar un terme dolent (mediocritas). Per tant ens vol dir que ser brillant ens provoca enveja i ser mediocrita també és dolent, s’ha de trobar la proporció de les dues coses. Ens vol dir també que ser ric també té desvantatges, ja que genera envejes i ambició.
Pel que fa a la pervivència trobem el poema de Lorenzo de Medici “Sonet”, ens diu que per tenir una vida perfecte no hem de tenir grans tresors (“Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, places i temples i edificis grans, delícies, tresors, que són germans de mil pensaments durs, de mil dolors”). També trobem un poema de Eleonora Requena en què diu que ara ha assolit l’aurea mediocritas (apacible medianía) després de meditar. Ovidi diu que sempre s’ha d’anar pel camí del mig.
Hi ha una cançó sobre l’Aurea mediocritas de Vomitor i una de Gil Inquilini. I una altre que es diu “Recticus vives” de Tyrtarion.
Salve!!
Aquest topic horacia vol dir que em de buscar el punt mig,
La referencia la podem trobar aqui:
Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t’acostes massa a la riba traïdora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ruïnos, viu moderadament lluny d’un palau que suscita l’enveja.
Salve
Un treball molt ben elaborat. És molt complert. En ell mostra el tòpic de l’Aurea mediocritas. Ens vol dir que hem de buscar el ” punt mig ” per tal de ser feliços, és a dir, que hi hagi cert equilibri entre els dos termes, de manera que no hi hagi més d’un altre o que manqui.
Vale.