Aviat serà temps de vacances. Us proposo també un viatge a Grècia tot visitant diferents temples de les Muses, és a dir, els museus!
Abigail Quiñones
1r de Batx. Grec
A l’antiguitat, els grecs construïen pous, cisternes i fonts per resoldre el problema de transportar l’aigua a les ciutats. Els romans foren àgils i inventaren els aqüeductes, ja que, una ciutat romana necessitava un subministrament d’aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). Els sistemes dels grecs eren mecànics i manuals, però en l’aqüeducte, havien de buscar fonts suficientment grans per poder mantenir la ciutat amb aigua durant tot l’any, aquestes fonts es trobaven lluny de les ciutats.
Els aqüeductes eren canals fets de pedra, tenien un petit pendent perquè l’aigua pogués circular. Alguns aqüeductes estaven sota terra, i quan arribaven a les ciutats s’enlairaven formant una filera d’arcs on sobre d’ells hi havia el canal pel que passava l’aigua. Els aqüeductes permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat. A vegades s’havia de construir un embasssament, ja que a segons quins llocs el cabal de l’aigua variava segons l’estació de l’any. L’embassament permetia retenir l’aigua i conservar-la en bones condicions per les èpoques de sequera.
Els aqüeductes tenien una cisterna, la qual recollia l’aigua de la pluja i l’emmagatzemava. Quan l’aigua arribava a la ciutat, anava a parar al castellum aquae allà es distribuïa a totes direccions a través de canalons. Els primers en rebre l’aigua eren les fonts públiques i les termes, després l’aigua emmagatzemada es distribuïa a les domus. Normalment, cada illa de cases disposava d’una font pública.
Per construir un aqüeducte calia tenir el coneixement de l’aplicació de dues tècniques d’enginyeria, les quals permetien transportar l’aigua contínuament i resoldre els impediments geogràfics. S’havien de crear canalitzacions subterrànies excavades a l’interior de la roca, o construir ponts amb arcades per superar els desnivells. Per mantenir el pendent del canal per on passava l’aigua i superar els obstacles del terreny, van construir arcs, murs de sosteniment i canalitzacions excavades a la roca.
L’estil arquitectònic dels ponts era sempre molt semblant: a sota, hi havia uns pilars que sobresortien de terra i a partir d’aquí es construïen pisos, cadascun dels quals estava format per arcs semicirculars successius. A la part superior es trobava el canal per on circulava l’aigua i, de vegades, al nivell de sota hi havia un camí per al pas de persones (viaducte).
Veure Ara va d’aqüeductes! en un mapa més gran
Maria Cancio i Guillem Tur
Alumnes de Llatí de 4t opt.3
Fins i tot, a Londres hem trobat referents clàssics escampats per un dels museus més emblemàtics de la ciutat. El British Museum dedica una sala a la ceràmica grega i romana on es pot veure diferents déus i la vida quotidiana a l’Edat Antiga.
En reconeixeu alguna? Heu trobat cap emperador que us resulti familiar?
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ewa5cAa-ngQ[/youtube]
Guillem Tur
Llatí 4t ESO opt.3
Sóc la Maria Mayor alumna de Grec de 1r de Batx de l’IPM, i el meu apunt tracta sobre l’arquitectura a l’Antiga Grècia. Reprenent el fil de l’art grec (Unitat 8 Grec 1 ed. Teide), després d’haver fet La pintura mural a l’antiga Grècia.
L’art grec és el model d’inspiració de l’art europeu. Aquest art és desenvolupa al seu ritme i aviat arriba a la perfecció. Es divideix de la manera següent: període de formació (1000-650 aC) període arcaic (650-450 aC) període clàssic (450-325 aC) i període hel.lenístic (325-30 aC). A Grècia es troben les primeres mostres d’art en l‘art minoic o cretenc (2000-1400 aC).
L’arquitectura
En l‘art minoic es realitzaven construccions de grans palaus amb un pati central de forma rectangular i amb moltes estances i magatzems. Les obres i els artistes importants d’aquest art va ser els Palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.
En l‘art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, la
part principal del qual era el mègaron o sala rectangular amb columnes. També es feien tombres de corredor. Les arquitectures importants van ser les Fortaleses de Micenes i de Tirint, el Palau de Pilos i el Tresor d’Atreu o tomba d’Agamèmnon, a Micenes.
En el període de formació es creaven construccions dels primers temples i alguns edificis públics, com el teatre. La part més importants d’aquests temples petits era la cel.la, receptable de la imatge de la divinitat. A partir del segle VII aC ja apareix la columnata que envolta el temple. Una obra important va ser l’Herèon de Samos, d’Argos…
En el període arcaic va continuar la unitat de temple i la creació dels ordres arquitectònics dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú o el temple d’Apol.lo a Corint.
Temple d’Àrtemis
En el període d’art clàssic es feien arquitectures monumentals, apareix l‘ordre corinti i es van mantenir els ordres dòric i jònic. D’aquest període podem destacar el teatre de Dionís a Atenes o el d’Epidaure, el monument de Lisícrates a Atenes, el temple de Zeus a Olímpia i els temples de l’acròpoli d’Atenes (el Partenó i l’Erectèon) i els propileus.
Finalment, en el període hel.lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es van fer recerques noves sobre formes arquitectòniques. Es va fer una organització interna de les construccions religioses; construcció de sales del consell i de l’assamblea i d’edificis per al lleure col.lectiu. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos, l’altar de Pèrgam, el buleuteri de Milet i l’eclesiasteri de Priene i finalment el teatre de Priene i el gimnàs de Delfos.
Podries reconèixer de quina arquitectura es tracta? Qui la va crear? A quin art pertany? Quines altres manifestacions arquitectòniques gregues coneixes? Què en saps del temple d’Atena Nice Àptera?…
Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…
Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.
Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.
Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!
TERESA
Els romans en el seu temps lliure feien activitats lúdiques com ara curses de carros, lluites i el circ. El Colosseu de Roma venia ser el gran centre d’aquest tipus d’espectacles. Les termes són una altra ocupació del temps de lleure. Gràcies a aquestes activitats nosaltres avui dia podem gaudir dels Jocs Olímpics, el circ, teatres i cinemes, i també dels balnearis.
A partir d’aquí els romans ho van considerar com llocs per fer activitats divertides i sobretot per poder relacionar-se amb altra gent, eren llocs socials.
Curses de carros
Les curses de carros eren un dels esports més populars a l’antiga Grècia i Roma. A la vegada, també eren un dels esports més perillosos, ja que els cavalls i les persones que hi participaven posaven la seva vida en perill ja que podien arribar a morir.
No se sap quan van començar les primeres curses, però la primera escriptura que les documenta correspon a la Ilíada d’Homer. La cursa va consistir en una volta al voltant d’un arbre. En els jocs olímpics hi havia curses de cavalls, de quatre cavalls (tethrippon) o de dos cavalls (synoris). Les primeres curses als jocs olímpics van ser al 680aC.
Lluites de gladiadors
Les lluites de gladiadors eren molt conegudes i importants en aquella època. La gent que hi participava eren condemnats, esclaus obligats pels seus amos, però també podien ser homes lliures que no tenien un altre recurs per poder viure.
En aquestes lluites, lluitaven gladiadors que havien estat entrenats durant bastant de temps. Les lluites de gladiadors començaven després que els gladiador desfilaven i saludaven l’emperador amb el crit ”Aue Caesar, morituri te salutant”. Seguidament feien les parelles per lluitar a l’atzar i llavors començaven l’espectacle. Aquests combats eren vigilats per instructors que controlaven si la lluita era real. Al final de la lluita, quan un dels dos gladiadors acabava molt ferit, l’emperador, amb ajuda del públic, decidia deixar-lo amb vida o no. Si finalment l’emperador posava el polze cap a baix, el lluitador que anava guanyant matava el perdedor.
Circ
El circ romà era una de les instal·lacions lúdiques més importants de la ciutat romana, juntament amb el teatre i l’amfiteatre componia la trilogia de grans instal·lacions destinades únicament a divertir el poble. Al principi el circ s’utilitzava per a jocs públics i entreteniments diversos, però més tard va destinar-se principalment a curses, espectacles i representacions. En el següent vídeo podreu veure com era el circ en aquells temps:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgIxSS_UJZQ[/youtube]
El Colosseu
El Colosseu és un amfiteatre construït al segle I, a l’est del fòrum de la ciutat de Roma. Es va utilitzar gairebé uns 500 anys. Al segle VI s’hi van celebrar els últims jocs. Als primers temps del Colosseu, els escriptors deien que es feia servir per a representacions de batalles navals, anomenades naumàquia, entre molts altres espectacles. Més tard, també es feien representacions de paisatges naturals a la sorra per part d’artistes.
Termes romanes
Les termes eren un lloc on els habitants podien relaxar-se i passar una bona estona. Van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals. Hi havia dos tipus de termes: Una de més senzilla que estava destinada a la classe baixa i una altra de més luxosa, que era per la classe alta. Les més riques que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la gran ciutat. Algunes termes que encara podem visitar són les termes de Sant Boi, termes d’Antoní, situades a Cartago, o les Termes de Caracal·la a Roma.
Mar Martínez i Marta Sánchez. Llatí 4t ESO opt.1.
Salvete alumnes de llatí!
Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i abans d’acabar el curs hem volgut fer les Villae per tal de cloure la nostra trilogia sobre l’habitatge a l’antiga Roma: les domus romanes, les insulae i ara les villae. Ja les parts de la casa romana?” target=”_blank”>en sabeu les parts?
Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les Vil·les i les seves parts i les hem anat explicant.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de camp romanes, un clar antecedent de les masies catalanes, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.
Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:
[youtube]http://youtu.be/rskX4x62rwk[/youtube]
Després de la desaparició del vídeo cuinant una truita de llet, ous i pebre, la qual ens va semblar bona però amb un gust diferent, potser massa dolç, la Júlia Calvo i l’Ariadna Zarkos hem fet un Thinglink amb quatre receptes de l’època romana.
Per tal de continuar ampliant el nostre receptari de cuina romana així com les nostres entrades als blogs El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila amb cuina romana (no us perdeu Las torrijas de la Georgina, hi reconeixereu el nostre company Guillem!), hem fet un recull de les feines que els companys i companyes de l’optativa 3 de Llatí de 4t de l’ESO han deixat al Moodle:
També l’Andrea Torrente ha fet un thinglink però dels ingredients més destacats que utilitzaven els romans en els seus àpats.
La Maria Benito ens elabora pastissets i ens ajuda a ampliar el nostre lèxic en llatí:
[youtube]http://youtu.be/t6ap4oN8zus[/youtube]
Maria Cancio en aquest altre vídeo ens explica com fer un pastís (libum):
[youtube]http://youtu.be/zy3uUtEWC5g[/youtube]
Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.
El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.
Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)
Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)
Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre “Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.
Quadre en qüestió
Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.
Detall del quadre al qual veiem l’error
Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:
Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!
Arnau Lario Devesa
1r Batxillerat
Abans d’anar a veure la pel·lícula Pompeia, si no hi heu anat de viatge com la Mar, és preferible tal com ens suggereix l’Ariadna que us informeu bé de què era, què va passar ect.
El professor Fernando Lillo en una entrevista recent en el blog Tabula comenta:
“Los estrenos recientes, que apuestan por la espectacularidad (a veces más pretendida que real), no están apostando también por una calidad interpretativa o por una fidelidad histórica. En este sentido me parecen peores instrumentos pedagógicos por ser mucho más simples. No obstante, la mayoría del público joven ha visto 300, verá también su segunda parte y también acudirá a ver Pompeya, aunque no está teniendo el éxito esperado. Habrá, pues, que aprovechar esto para llevarles más cerca del Mundo Clásico a través de textos de la literatura griega y romana o de otras producciones que tratan los mismos temas de modo más respetuoso como el estupendo docudrama Pompeya, el último día (BBC), o la ya antigua serie, pero más fiel a la historia, Los últimos días de Pompeya (1984).”
Així ho hem fet els alumnes de 4t d’ESO de LLatí de l’optativa 3: en Luca amb aquesta presentació i la Paula, la Judith i la Sara amb un vídeo de conversa, d’altres amb una carta un habitant de Pompeia:
Alumnes de Llatí 4t ESO opt.3