Aqüeductes pel món

A l’antiguitat, els grecs construïen pous, cisternes i fonts per resoldre el problema de transportar l’aigua a les ciutats. Els romans  foren àgils i inventaren els aqüeductes, ja que, una ciutat romana necessitava un subministrament d’aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). Els sistemes dels grecs eren mecànics i manuals, però en l’aqüeducte, havien de buscar fonts suficientment grans per poder mantenir la ciutat amb aigua durant tot l’any, aquestes fonts es trobaven lluny de les ciutats.

Els aqüeductes eren canals fets de pedra, tenien un petit pendent perquè l’aigua pogués circular. Alguns aqüeductes estaven sota terra, i quan arribaven a les ciutats s’enlairaven formant una filera d’arcs on sobre d’ells hi havia el canal pel que passava l’aigua. Els aqüeductes permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat. A vegades s’havia de construir un embasssament, ja que a segons quins llocs el cabal de l’aigua variava segons l’estació de l’any. L’embassament permetia retenir l’aigua i conservar-la en bones condicions per les èpoques de sequera.

Els aqüeductes tenien una cisterna, la qual recollia l’aigua de la pluja i l’emmagatzemava. Quan l’aigua arribava a la ciutat, anava a parar al castellum aquae allà es distribuïa a totes direccions a través de canalons. Els primers en rebre l’aigua eren les fonts públiques i les termes, després l’aigua emmagatzemada es distribuïa a les domus. Normalment, cada illa de cases disposava d’una font pública.

Per construir un aqüeducte calia tenir el coneixement de l’aplicació de dues tècniques d’enginyeria, les quals permetien transportar l’aigua contínuament i resoldre els impediments geogràfics. S’havien de crear canalitzacions subterrànies excavades a l’interior de la roca, o construir ponts amb arcades per superar els desnivells. Per mantenir el pendent del canal per on passava l’aigua i superar els obstacles del terreny, van construir arcs, murs de sosteniment i canalitzacions excavades a la roca.

Diferències entre els romans i els enginyers actuals a l'hora de salvar un desnivell

L’estil arquitectònic dels ponts era sempre molt semblant: a sota, hi havia uns pilars que sobresortien de terra i a partir d’aquí es construïen pisos, cadascun dels quals estava format per arcs semicirculars successius. A la part superior es trobava el canal per on circulava l’aigua i, de vegades, al nivell de sota hi havia un camí per al pas de persones (viaducte).


Veure Ara va d’aqüeductes! en un mapa més gran

Maria Cancio i Guillem Tur
Alumnes de Llatí de 4t opt.3

3 thoughts on “Aqüeductes pel món

  1. David

    Moltes felicitats per aquest gran treball on tracteu molt be el tema. Sempre he sapigut la funcio dels aquaductes i perque estaven pero gracies al apunt, ara se tant el seu estil arquitectonic com el seus origens i tambe del que es composaven exactament, m’ha semblat molt interesant a mes a mes hi ha molta informació i el treball no es molt llarg. Molt be!

  2. Judith Martínez

    felicitats pel treball realitzat. Sempre he sapigut el que és un aqüeducte i tal ,pero mai m’havia parat a pensar el seu origen o senzillament del que el composaven. M’ha semblat un treball molt interessant, tot i que una mica curt.

    vale!!

  3. mercade.alex

    Molt bon treball en el qual tracteu molt be el tema. Sempre he sapigut la funciò dels aquaductes i perque estaven pero gracies al apunt, ara se tant la seva forma arquitectonic com el seus origens i tambe del que es composaven exactamet, m’ha semblat molt interesant a mes a mes hi ha molta informació i el treball no es molt llarg així que no es fa molt pesat. Felicitats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *