Després de la desaparició del vídeo cuinant una truita de llet, ous i pebre, la qual ens va semblar bona però amb un gust diferent, potser massa dolç, la Júlia Calvo i l’Ariadna Zarkos hem fet un Thinglink amb quatre receptes de l’època romana.
Per tal de continuar ampliant el nostre receptari de cuina romana així com les nostres entrades als blogs El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila amb cuina romana (no us perdeu Las torrijas de la Georgina, hi reconeixereu el nostre company Guillem!), hem fet un recull de les feines que els companys i companyes de l’optativa 3 de Llatí de 4t de l’ESO han deixat al Moodle:
També l’Andrea Torrente ha fet un thinglink però dels ingredients més destacats que utilitzaven els romans en els seus àpats.
Maria Cancio i Guillem Tur ens presenten els dolços de llet, les “torrijas”
La Maria Benito ens elabora pastissets i ens ajuda a ampliar el nostre lèxic en llatí:
[youtube]http://youtu.be/t6ap4oN8zus[/youtube]
Maria Cancio en aquest altre vídeo ens explica com fer un pastís (libum):
[youtube]http://youtu.be/zy3uUtEWC5g[/youtube]
Realment esteu fets tots uns excel·lents cuiners i unes excel·lents cuineres romanes! Prosit!
Tant la vida, com el consum ha canviat considerablement des de l’època romana en l’actualitat. En el cas dels pobles mediterranis, el tipus de productes que es consumeixen ara, no ha variat gaire, la dieta mediterrània segueix tenint els mateixos components i la mateixa importància. Encara que la varietat de cereals, vegetals i oli d’oliva, s’ha vist afectada per productes i dietes d’altres cultures. Les incorporacions més conegudes de productes o dietes estrangeres a la nostra dieta són la coneguda com Fast-Food, productes de la cultura oriental, com podria ser el Sushi en el cas del Japó i molts plats tradicionals xinesos.
Durant l’època romana, aproximadament només un 10% de la població hi tenia accés a una dieta completa i variada de carn, peix, fruita i cereals. Al contrari, actualment una capa més amplia de la població, hi pot accedir a tots els components d’una dieta equilibrada.
Els nostres costums en la distribució dels aliments no han canviat gaire, els romans acostumaven a consumir un primer plat, gustatio o promulsis, amb ingredients suaus, lleugers i poques quantitats. Després un segon plat, el més consistent, anomenat: caput cenae, que acostumava a ser carn. I per últim unes postres que consistien en fruites i fruits secs.
Així doncs podem dir que la nostra gastronomia encara conserva costums típiques de l’època dels romans.
Us proposo de fer: Anxoves fregides
Anxoves, ous, vi negre, gàrum, oli d’oliva i pebre bo negre.
Elaboració :
Netegeu el peix, desespinat, i passeu-lo per ou batut,, fregir-lo amb abundant oli calent. Feu una salsa amb el gàrum, el vi i un poc d’oli, deixeu-la coure uns minuts i regueu amb aquesta salsa el peix fregit.
Prosit!
BESCUIT ROMÀ
Portar un pa de pessic ja fet, tallar per la meitat, en horitzontal. Posar a calar amb aigua i mel una de les parts tallades que ens servirà de base. Omplir el pastís de formatge fresc sense sal, fruits secs (panses, dàtils i avellanes ) i melmelada de poma o una altra fruita. Tapar el farciment amb la meitat del pa de pessic sobrant i decorar amb nous, fruita confitada, mel i pebre.
Prosit!
Pingback: Més cuina romana | Aracne fila i fila | ...
Bonum diem!
Avui hem començat la classe amb les receptes dels nostres companys. Les “torrijas” del Guillem i la Maria estaven bastant bona i les tortites de la Mar i la Laura també estaven bones però prefereixo les “torrijas”.
Us aconsello fer garo. El garo és una salsa de feta de vísceres fermentades de peix que era considerada pels habitants de l’antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit per les clases altes de la societat. Els romans van emplear el garo de forma semblant a com avui en dia fan servir les cuines asiàtiques la salsa de soja. En lloc d’abocar uns grans de sal sobre el menjar, s’ajudaven del garo per proporcionar un gust salat als aliments. Avui dia se sap de la seva composició per les descripcions confuses i ambigües d’Apici que apareixen en l’obra de De re coquinaria.