Yearly Archives: 2012

Un record de Pompeia

Pompeia va ser una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Els antics romans l’anomenaven Pompei i el 5 de febrer de l’any 63 va haver-hi un terratrèmol molt fort i la ciutat va quedar molt malament però just quan ja estaven a punt d’acabar de reconstruir-la el Vesuvi va esclatar deixant tota la ciutat sepultada.

Es diu que cap allà a les deu del matí, els gasos que empenyien des de l’interior del volcà van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i es van reduir a innombrables fragments amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el Sol. A partir d’aquell dia, la ciutat va deixar d’existir i va romandre durant segles sota una capa de més de 6 metres de cendres i escòries volcàniques. Però gràcies a que va quedar colgada de cendres la ciutat s’ha conservat d’una manera extraordinària ja que encara podem trobar cossos de la gent que hi vivia i les pintures de les parets, per aquesta raó forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Si voleu saber com era el pa i l’alimentació de Pompeia podeu visitar aquest enllaç. També si teniu curiositat podeu fer una ullada a l’apunt que va fer l’Aïda Espasa sobre la prostitució l’any passat.

A continuació, us he adjuntat un Power Point que vaig fer l’any passat, a 4t d’ESO, sobre Pompeia que espero que us agradi.

Sabíeu de l’existència de Pompeia? Què sabíeu? Què en penseu? Us sembla un tema interessant? Creieu que va patir molt la gent que vivia a Pompeia? L’heu anat a visitar?  Us agradaria anar-hi?, etc.

Clàudia Cazaux Cuberas
1r batx. C

Hèracles i l’Hidra

Aquí he fet un dibuix d’una de les proves que va superar Hèracles, matar l’Hidra, un monstre que vivia en un gran pantà, a la regió de Lerna. Van encomanar aquesta feina a Hèracles, Hèrcules en llatí, perquè l’Hidra matava moltes persones i necessitaven algú que la destruís per poder viure més tranquils. Hèracles, quan la va trobar, va lluitar contra ella una vegada i una altra, ja que quan li tallava un cap, n’hi creixien dos més, que eren més forts i més llestos que l’anterior. Qui va descobrir com matar-la va ser el seu nebot Iolau, que va trobar la solució de com podria matar l’Hidra d’una vegada per totes. Quan Hèracles va matar el monstre, va untar les seves fletxes amb el seu verí i va obtenir una altra arma, com un regal per haver aconseguit matar-la. Quan va anar a veure el rei, aquell li va dir que aquest treball no era vàlid, ja que havia obtingut ajuda d’una altra persona.

Photobucket

Aquí us deixo dues preguntes, a veure si les responeu correctament:

Com va aconsseguir Hèracles matar l’Hidra, si quan li tallaves el cap n’hi sortien dos més? Qui va tenir la idea de no concedir a Hèracles el treball com a correcte pel fet d’haver-lo ajudat Iolau?

També us deixo un enllaç que segurament anirà molt bé per contestar les dues preguntes:

Suggereixo que primer contesteu les preguntes pel vostre compte, i si no ho sabeu des d’un principi, podeu buscar la informació a l’enllaç que us he deixat a sota. Tot i això, igualment penso que segurament ja us sabeu aquesta història, així que no tindreu moltes dificultats, ànims i a per totes, aràcnids!

Sergio Doni, 4B

Relació entre optatives: Música i Llatí

Després d’un comentari a un article d’una companya, la Teresa ens ha proposat que us parlem de la relació entre les optatives de 4t de l’itinerari humanístic, Música i Llatí. Vam començar amb les èpoques de la història de la música i ara estem aprofundint temari d’una d’elles: l’Edat Mitjana.

En aquesta època va ser el principi de l’escriptura sobre paper, Boeci i Cassiodor foren els qui van transmetre la teoria musical grega i romana a l’Europa medieval. En el principi de la música escrita, les lletres de les cançons eren de temes litúrgics i profans en la llengua llatina. Això era influència de la cultura que estava establerta, que feia que només es cantés als monestirs i esglésies.

Per això, els primers grans canvis de l’escriptura de la música els fan monjos com Hucbald, que comença a escriure línies que donaven l’entonació de la lletra; Guido d’Arrezo, que crea un tetragrama com a pauta, col·loca espais i línies l’entonació de les notes i crea els primers sistemes d’anotació proporcional amb durades establertes.

Photobucket

El papa Gregori I va influir molt en la manera de cantar la música de les esglésies d’arreu d’Europa. Després de la caiguda de l’imperi Romà, la unitat litúrgica cristiana es va descompondre en diferents ritus segons cada país. A causa d’això, a cada ritus es cantava una mateixa cançó amb les influències del seu país i Gregori I va enviar un petit grup de monjos a cada ritus i les va unificar en una de sola. Quan aquest mor, el cant pla passa a cant gregorià en honor seu.

Poc després la música va passar a altres estaments medievals, tant a nobles com a gent sense privilegi social. Els nobles es deien trobadors i trobadoritz (si era dona) i es diferenciaven dels joglars (els no privilegiats) per la seva cultura musical, que els permetia escriure-la; per això els joglars cantaven cançons dels trobadors.

Aquí us deixem una de les cançons que hem practicat a classe de Música, en llatí i amb part de les característiques que us hem anomenat abans.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-l9eZVE0Th4[/youtube]

L’últim que hem estudiat ha estat l’inici de la polifonia i de l’Ars nova, que se seguia cantant en llatí amb ritme i noves maneres d’escriure la música més semblants a com les coneixem actualment. Curiosament aquest nom té semblances amb un grup, Ars tunae, sobre el qual un ex alumne del nostre institut ens ha donat informació per complementar el nostre article. Moltes gràcies, Jordi.

Photobucket

Ars tunae són una banda de trenta músics, principalment de pols i pua, amb acordió, percussió i veus. El grup abraça diferents temes instrumentals amb molta varietat de tipus de música. Encara que el seu nom prové de la llengua llatina, els seus temes musicals i el mateix llenguatge no hi tenen gaire relació. El seu nom, Ars tunae, ens vol dir que dediquen el seu art a cantar cançons de les tunes, per això utilitzen el genitiu “-ae” que fa de complement del nom.

Sabeu què són les tunes? I d’on provenen?

Les tunes, o com es diu a Catalunya, estudiantines, són germandats d’estudiants universitaris que duen una combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals folklòrics. Fa un any els vam poder gaudir en un concert que van fer al Círcol Catòlic de Badalona per recaptar de diners per la lluita contra el càncer.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uRM-r46rv5c[/youtube]

Aquí teniu la noticia en TV de l’actuació d’Ars Tunae al Gran Teatre del Liceu. Hi ha una mala pronunciació, ¿la sabríeu trobar?

A més d’això, si busqueu l’origen de les estudiantines, trobareu que, segons algunes versions, provenen de la tradició goliarda del segle XIII. Feu recerca sobre el tema i trobareu altre cop el llatí com a llengua musical. Qui eren els goliards? Quin recull de cants molts famosos pertanyen a aquesta tradició? Quina és la seva temàtica i les seves caràcterístiques? Això dóna per una altre article…

Júlia Bardera i Noemí Gallego

4tB

 

Realitat o idealització?

Sabeu quina planta han intentat dibuixar els alumnes de primer de la ESO de l’escola Bergantí per al treball de recerca de la Sara i la Chaima de l’institut Premià de Mar? Qui es va inspirar en ella, segons el text de Vitruvi, i per fer què? Què n’opineu: realitat o idealització?

Pau Gasol Valls
Escola Bergantí
El Masnou

Llatí culte versus llatí vulgar

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

  • Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

  • Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

  • I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Photobucket

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

 

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

Photobucket

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t

De la disputaçión que los griegos e los romanos en uno ovieron

A l’INS Castellar, seguim treballant transversalment les assignatures de llatí i castellà, i aquest primer trimestre, hem realitzat una nova pàgina web intentant recrear el món clàssic, posant veu i imatges a un fragment del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita: “De la disputaçión que griegos e romanos en uno ovieron”.

Si cliqueu damunt la imatge, podreu veure el nostre treball:

Latincast2

Accés al web

Ester Falip Ibarz
Professora de Llengua i Literatura Castellana
Institut Castellar del Vallès
Castellar del Vallès

La vestimenta grega i l’actual

En aquest power point us volem mostrar les diferències i les semblances que hi ha entre  la vestimenta grega i l’actual. Com hem pogut veure, aquest estiu s’ha tornat a posar de moda el peple, una peça de roba molt característica de l’antiga Grècia. La roba interior actual ve de la de Grècia que com podreu veure s’assembla molt.

Què us ha semblat? Coneixíeu aquestes peces de roba de l’antiga Grècia? Us posaríeu aquestes peces de roba? Sabíeu que la roba d’alta costura té la seva base en l’antiga Grècia? Coneixeu alguna peça que no haguem posat en aquest power point?

Andrea Balart, Irina Balart i Paula Franco

1r Batx. Grec i Llatí

Un didàctic passeig portuari

Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?

ARNAU LARIO DEVESA

4t ESO

Colloquium Martae Laiaeque

Dues alumnes de quart de llatí, seguint exemples d’anys anteriors, hem realitzat a casa un vídeo d’una conversació en llatí, en la que hem treballat les declinacions i hem descobert noves paraules llatines.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1lCT5UsmZ5U&feature=youtu.be[/youtube]

Sense saber molt de llatí, podríeu saber més o menys per on va el nostre petit diàleg? Quines declinacions s’utilitzen? Per què? En quines situacions es podria donar aquesta conversació? Podríeu traduir-la? En el vídeo, hem intentat ajustar el nostre vestuari al de l’època, busqueu informació sobre la vestimenta, tant d’homes com dones en l’època romana.

Marta Gallardo i Laia Simón.
4t d’ESO

Colloquium Tertium

Nosaltres, després de veure el Colloquium primum i el Secundum, hem decidit fer aquesta dramatització sobre el colloquium tertium ja que pensem que així quedarà més clar i d’aquesta manera, aprenem com es pronuncien les coses en llatí. Ens ha resultat divertit fer-ho, i creiem que ha estat una molt bona experiència.

Què us sembla?

Yasmina Berkane, Paula Franco, Alma Bergel, Elisa Moya, John Tuset i Victor Barranco

1r BATX. C