Llatí culte versus llatí vulgar

Salve Aràcnids!!

Aquí us deixo el meu primer article, espero que sigui el primer de molts…

En aquest cas, faré una entrada sobre llatí culte, és a dir, el llatí utilitzat en els textos que apareixen en esglésies. Però ja que hi sóc, també us explicaré el llatí vulgar.

L’origen d’aquesta recerca es troba en una sortida familiar a Montserrat, on vam visitar el monestir i em vaig fixar en la quantitat de textos que hi havia escrits en llatí a les parets, sostres o terres. I com que per al passat examen de Llatí que vaig fer, ens vam haver d’aprendre la diferència entre el llatí culte i llatí vulgar, vaig adonar-me que aquest fet hi tenia relació.

Començaré explicant-vos l’evolució del llatí vulgar, que era el que parlava el poble.

  • Als llocs on van estar més temps els romans, és a dir on va haver-hi més romanització, com per exemple a Catalunya, el llatí es va convertir en una llengua romànica i així perdura fins als nostres dies.

  • Als llocs on els romans van estar poc temps, és a dir, va haver-hi poca romanització, el llatí es va perdre a favor de la llengua de les tribus bàrbares. Alemanya és un exemple de lloc poc romanitzat.

  • I a Grècia es va continuar parlant el grec, ja que els romans no van gosar imposar el llati a causa del prestigi de la llengua i cultura gregues.

El llatí culte és el llatí escrit, que es va mantenir durant molts segles com a llengua de cultura. A l’Edat Mitjana era la llengua escrita, al Renaixement és va convertir en la llengua franca, i en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà. Relacionat amb això tenim el llatí científic, que ja ens van explicar en un article anterior.

Photobucket

Finalment, us adjunto l’esquema que ens va fer la Teresa i dues de les fotografies que vaig fer a l’excursió, una de les quals he traduït: AD MAIOREM DEI GLORIAM – A la major gloria de Déu. Però l’altra no l’he sabut traduir, ja que aquest és el meu primer any fent Llatí… A veure si els de batxillerat, entre tots, em poden ajudar.

 

Perquè sigui més fàcil us copio el text:

Photobucket

HIC EXPECTAT

RESURRECTIONEM

MORTUORUM

ROCHUS HYACINTHUS

LLOPART. UXOR EJUS

EMMANUUELA XIQUES

POST AN XLV

PRAECLARAE

VIDUITATIS ADJUNTA

SIVATTE ALGUERÓ

Després de traduir-ho, podríeu deduir on he fet la fotografia? I la resta, podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?

Fortuna secunda!

Clàudia Soler  4t

19 thoughts on “Llatí culte versus llatí vulgar

  1. Margalida Capellà Soler

    Clàudia, l’enhorabona per aquest primer apunt a Aracne i ja veig que no serà l’últim perquè has aprofitat molt bé el primer trimestre de llatí. La teva magistra en deu estar ben contenta!

  2. Teresa Devesa i Monclús

    I tant que n’estic, Margalida! La història de la llengua no és pas un aspecte fàcil per als alumnes -suposo que a Premià passa el mateix-, però exemplificat així espero que els sigui més fàcil entendre-ho. Si més no, a la Clàudia crec que l’ha ajudat a comprendre-ho.
    Per completar les qüestions de l’autora, especialment des de la banda de l’evolució del llatí vulgar, ¿qui m’explica què significa la referència que sovint m’heu sentit al fet que nosaltres no parlem altra cosa que llatí erosionat pel pas del temps? Com ho anem comprovant?
    D’altra banda, com relacionaríeu el que ens explica la Clàudia amb els doblets lingüístics (mots patrimonials i cultismes) que hem treballat. Apa, repasseu l’avaluació que acabem de tancar…

  3. Ignasi Duran

    Salve!
    Bon treball Claudia!
    Em limitaré a respondre l’última pregunta ja que les altres no les sabria respondre.
    La raó perquè el llatí culte no ha patit gaires variacions comparat amb el llatí vulgar és perquè el llatí culte era correspòs pels clèrgues que coneixien l’escriptura i el van escriure deixant constància de la llengua desde fa molt de temps, en canvi, el llatí vulgar era una llengua del pobles que es parlava al carrer. Els romans van esparcir-lo i en cada població el llatí hi va intervenir més o menys, les diferents llengües van adquirir variacions perquè no hi havia res escrit i les persones ho podien canviar. D’aquí han sorgit les diferents llengües europees d’avui en dia.
    Vale!

  4. Sònia Juan

    Salve!

    El llatí té una evolució en la que el llatí clàssic es va dividir en duies branques; el llatí culte i el llatí vulgar.
    El llatí culte és el que es feia servir en l’esglèsia en la que en l’Edat Mitjana només era una llengua escrita, després en el Renaixement es va convertir en llengua franca i per últim en l’actualitat és la llengua oficial del Vaticà.
    El llatí vulgar és el que es fa servir en el poble en la que quan hi ha més romanització ocasiona la transformació de les llengües romàniques. Quan hi havia menys romanització ocasiona la pèrdua de les llengües invasores dels bàrbars en el segle IV i V. Per últim quan no hi ha romanització a Grècia es conserva el grec.

    Jo crec que el llatí culte no ha patit modificacions perquè el feia servir menys gent i per tant era més díficil que la gent el volgués canviar. En canvi el llatí vulgar el feia servir molta gent i estava més exposat al canvi.

    Vale!

  5. Sergio

    Molt bona recerca Clàudia, crec que aqquesta fotogrfia la vas fer en el museu de Tarragona, on vam entrar i vam veure diferents escultures d’homes i dones, i dels dferents objectes que s’utilitzaven el el passat, etc.
    El llatí clàssic va evolucionar a dues branques diferents, la branca del llatí vulgar, que és el que utilitzava el poble, i la branca del llatí culte, que l’utilitzava l’esglèsia. El llatí vulgar va tindre diferents nivells de romanització, i en són tres:
    els llocs més romanitzats, la llengua antiga es va transformar en llengua romànica, on hi va haver menys romanització, es van perdre per les invasions de les llengues bàrbares en els s.IV i V.
    També hi van haver llocs on no hi va haver romanització, com és el cas de Grècia, que la van envair, però van deixar la llengua grega i no van imposar el llatí.
    E llatí culte, a l’edat mitjana, majoritàriament, va ser una llengua escrita. En el Renaixement va ser una llengua franca, i en l’actualitat és una llengua oficial, però en el Vaticà, una ciutat d’Itália.

  6. Noelia Roldan

    Salve!
    Enhorabona per aquest article Claudia, em sembla un article força interessant i ens ajuda a repasar el que hem estudiar durant tot aquest primer trimestre.
    Sobre la última pregunta del article, penso que el llatí no ha patit gaire modificaciones ja que el parlava l’esglèsia, en canvi, el llati vulgar si que n’ha tingut canvis ja que la parlava la gent del poble i era més parlada que no pas el llatí culte.

  7. Margarita Badoyan

    Salve!
    Primer de tot, felicitats per l’article Clàudia! Em sembla molt interessant.
    El llatí clàssic és dividia en dos tipus:
    · El llati culte es va mantenir com a llengua parlada de l’església fins a l’Edat Mitjana que va ser la llengua escrita i al Renaixement la llengua franca, és a dir, l’oficial. En l’actualitat, el llatí no es pot considerar mort ja que es la llengua oficial del Vaticà.
    · El llati vulgar és el que parlava el poble. I depenen del temps que van estar els romans en un lloc, hi va haver més romanització o menys. Als lloc on més romanització va haver, el llatí es va anar transformant fins a convertir-se en diferents llengües romàniques, com per exemple, el català.
    Al lloc on menys romanització va haver, el llatí es va anar perdent per culpa de les altres invasions bàrbares(S.IV i V). I a Grècia, els romans no van imposar la seva llengua van deixar que es quedés el grec, per el prestigi de la seva cultura.
    Crec que el llatí culte no ha patit tantes variacions perquè des de l’Edat Mitjana el van començar a escriure, i es més difícil que una llengua desaparegui o tingui moltes variacions si ha estat escrita tant de temps. En canvi, el llatí vulgar només era parlat, per tant la gent del poble podria fer-hi
    variacions.
    Vale!
    Margarita Badoyan.

  8. Alba Malagón

    Primer de tot felicitar a la Claudia per aquest article tan interesant.
    Jo crec que el llatí culte no a petit tantes modificacions per què nomes el parlava la gent de l’ésglesia i no a evolucionat molt per tant aquest llatí no era tan parlat com el llatí vulgar que el parlava tot el poble i aixó provoca que el llatí vulgar hagi tingut més modificacións.

  9. Tania

    Salve!

    Claudia, moltes felicitats per el teu primer article! Es molt maco i esta molt be fet!

    La llengua llatina es divideix en dues parts: el llatí culte i llatí vulgar. El llatí culte el parlaven la gent de la classe alta i a l’església, i també, a l’edat mitjana s’escrivia.Com que sempre es parlava i s’escrivia igual no va canviar gaire. D’altra banda el llatí vulgar ho parlava la gent del pobles entre ells i no ho escrivien. Per tant la gent ho va anar facilitant modificant-lo. I aquí ja s’explica el esquema de l’evolució del llatí.

    Vale!

  10. Mónica Martínez

    Salve!

    Bon treball Clàudia! intentaré respondre a les teves preguntes encara que la traducció no crec que pugui fer-la:
    L’esquema parla sobre el llatí clàssic, que en la època tenia dues variants: el llatí culte i el llatí vulgar.
    Llatí culte: era l’idioma que es parlava a l’església i que en l’edat mitjana va evolucionar a ser la llengua escrita; mes tard, en el renaixement va anomenar-se una llengua franca i que en l’actualitat segueix sent la llengua oficial del Vaticà.
    Llatí vulgar: era l’idioma que parlava la gent del poble, és a dir, era un idioma utilitzat només de forma oral. Quan l’imperi roma va desaparèixer els llocs on hi va haver més romanització, el llatí vulgar va evolucionar fins a crear una llengua romànica; en els llocs on hi va haver poca romanització, el llatí vulgar es va transformar en una llengua bàrbara i per últim, en els llocs on no hi va haver romanització, com per exemple a Grècia, es va conservar la seva llengua.
    I sobre la segona pregunta, crec que el llatí culte no ha patit gaires variacions generalment perquè hi han documents escrits. Generalment, quan un idioma es parla nomes de forma oral, no te normes ni processos per a pronunciar o per a seguir una mateixa estructura gramàtica, per tant crec que la causa general seria que com que hi han documents escrits la gent ha pogut saber durant molt de temps que s’ha de fer i quines normes s’han de seguir per a poder parlar el llatí culte, però d’altra banda el llatí vulgar no s’ha conservat perquè no es podien seguir normes per a poder-lo parlar i poc a poc, s’ha anat perdent o han donat altres llengües gracies a les variacions que n’ha fet la gent a mida que ha anat avançant el temps.

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Deixeu que faci algunes precisions que considero importants:
    -Ignasi, recorda que no totes les llengües europees provenen del llatí. Qui me’n dóna exemples tot dient a quina branca pertanyen?
    -Sergio, llegeix amb més atenció l’article. La Clàudia explica que les fotos són d’una sortida a Montserrat. El que ella vol que especifiqueu és a quin indret del monestir se situen.
    -Mònica, no podem anomenar “idioma” de les dues variants evolutives del llatí. L’argumentació posterior és força encertada.
    Més coses per precisar. Tot parleu del llatí com a llengua franca durant el Renaixement, demostreu-me que ho heu entès i expliqueu-me que significa exactament aquest concepte. Podeu ajudar-vos del llibre, si voleu.

  12. Blanca Pérez i Paula Almeida

    Salvete!!
    Podríeu explicar-me amb les vostres paraules l’esquema adjuntat, tal i com ho vam fer a l’examen?

    El llatí clàssic es va dividir en dos branques:
    El llatí culte, utilitzat per l’església, que a l’Edat Mitjana era únicament la llengua escrita. Al renaixament va passar a ser la llengua franca, és a dir, la llengua comuna i per últim en l’actualitat el llatí és la llengua oficial del Vaticà.
    El llatí vulgar era la llengua utilitzada pel poble. En els llocs on els romans van passar més temps, és a dir els espais més romanitzats, el llatí va donar pas a les llengües romàniques. En canvi, en els espais menys romanitzats a causa de les invasions dels bàrbars, el llatí va desaparèixer. Però per exemple, a Grècia es va mantenir el grec, perquè no hi va haver romanització.

    Per què creieu que el llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit?
    Perquè el llatí culte, s’escrivia, i així a perdurat en el temps, per contra del llatí vulgar no tenim documents
    perquè únicament es parlava.

  13. Kevin González y Daniel Rodríguez

    La llengua llatina es divideix en dues parts: el llatí culte i llatí vulgar.
    El llatí culte el parlaven la gent de la classe alta i a l’església, i també, a l’edat mitjana s’escrivia. Com que sempre es parlava i s’escrivia igual no va canviar gaire. D’altra banda el llatí vulgar ho parlava la gent del pobles entre ells i no ho escrivien. Per tant la gent ho va anar facilitant modificant-lo. I aquí ja s’explica el esquema de l’evolució del llatí.
    El llatí culte no ha patit gaire modificacions, és a dir, se segueix escrivint d’una manera semblant al segle III aC, i en canvi el llatí vulgar sí que les ha patit, això esdeu a que el llatí culte, s’escrivia, i així a perdurat en el temps, per contra del llatí vulgar no tenim documents, ja que únicament es parlava.

  14. Teresa Devesa i Monclús

    Kevin i Daniel, hauríeu de buscar un altre terme per explicar clarament el llatí vulgar i el culte. No són dues “parts” sinó dues evolucions diferents del llatí clàssic. Podríeu haver explicar amb més detalls tots els passos i etapes del doble procés.

  15. Ariadna Ortega i Paula Barrachina

    Salvete!
    El llati clàssic, es va començar a utilitzar a partir del S. I a. C, en el qual s’han escrit la majoria de les grans obres de la cultura romana.
    Alguns dels grans artistes que escrivien poesia d’aquella època són: Ovidi, Virgili, Horaci, i mes.
    El llatí clàssic té dos tipus d’evolucions: el llatí culte i el llatí vulgar:
    El llatí culte era el que utilitzaven els nobles i clergat com a seva llengua: en l’edat mitjana s’utilitzava com a llengua escrita, més tard al renaixement com a llengua franca, i actualment s’utilitza com a llengua oficial del Vaticà.
    El llatí vulgar el feia servir el poblat per parlar entre ells, aquesta evolució del llatí amb els anys a diferents països d’Europa aquest llatí encara perdura (però més evolucionat) ja que, hi va haver més romanització, per tant es van convertir en llengües romàniques. En d’altres no hi va haver tanta romanització i aquest llatí s’anava perdent i es van convertir en llengües invasores (bàrbars), i en els països en els quals no hi va haver romanització, com per exemple Grècia es conserva el greg.
    Aquest article és molt bo, felicitats a l’autora, això ens servirà a nosaltres per a estudiar, perquè tenim l’examen de la història de llatí( incloent el llatí clàssic) en l’examen que tenim la pròxima setmana.
    Vale!!

  16. Teresa Devesa i Monclús

    I tant Ariadna i Paula, tot això que teniu guanyat. Jo crec que ho fareu molt bé!

  17. Pau Molar Vilà

    Salve!

    M’he atrevit amb la primera part:
    Aquí espera la resurrecció dels morts Roc Jacint Llopart. La seva dona Manuela Xiques…
    Penso que hi ha la possibilitat que la fotografia estigui feta a l’entrada del monestir de Montserrat. Hi he anat alguns cops i sé que en aquest lloc hi ha una sèrie de tombes.

    Pel que fa a l’altra qüestió el llatí és una llengua derivada de l’indoeuropeu i de la qual tenim testimonis escrits a partir del segle III aC. El segle IaC va ser el seu període de màxima esplendor, amb Ciceró en l’oratòria, Catul, Virgili, Horaci i Ovidi en la literaura i Gai Juli Cèsar, Salusti i Tit Livi en la història. A partir de la desaparició de l’Imperi Romà el llatí vulgar, parlat pels mercaders, els soldats, el poble… molt diferent d’unes regions a les altres per la distància geogràfica existent entre elles, va augmentar encara més i va donar lloc a les llengües romàniques. El llatí culte no es va desviar del llatí clàssic amb excepció de l’entrada de neologismes (Facebbok, Google, Internet…), per als quals el Vaticà es va inventar la seva traducció en llatí.

    No obstant això, l’aparició de les llengües romàniques no va fer minvar la importància del llatí. Durant l’Edat Mitjana el llatí va ser la llengua escrita, durant el Renaixement va ser la llengua franca (llengua de cultura per excel·lència) i no va deixar de ser-ho fins al s.XVII. Al principi del Renaixement, la cultura clàssica es va posar de moda i es va revitalitzar el llatí intentant recuperar el model clàssic. Actualment és la llengua oficial del Vaticà, encara que les misses es fan en italià perquè l’actual Papa és reticent a fer-les en llatí.

    Vale!

  18. Teresa Devesa i Monclús

    I ja és molt, descriure amb precisió la primera part de l’esquema. A veure qui comenta l’evolució del llatí vulgar.

  19. Laia Violan Vidal

    Salve!
    Aquest article ens serveix per estar més informats sobre les diferents evolucions del llatí, apart del que es va explicar a classe. L’article ens fa constància de dos tipus de llatí que han anat evolucionant de diferent manera al llarg del temps, aquests són: el llatí culte i el llatí vulgar. El llatí culte era el que parlava l’esglèsia, durant l’edat mitjana va passar a ser utilitzat només en la llengua escrita, després en el renaixament a ser la llengua franca i finalment en l’actualitat només s’utilitza en el Vaticà. El llatí vulgar era el que parlava la gent del poble, aquest ha evolucionat de tres maneres segons el temps de romanització de cada zona: en llengües bàrbes (poca romanització), llengües romàniques (força romanització) o en Grec (a Grècia).
    Valete!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *