Tag Archives: Poesia

Els tòpics literaris en un clip

En El Fil de les Clàssiques, la Lida ens proposava una recerca dels tòpics literaris en la literatura i en un clip. Nosaltres ja hem posat el fil a l’agulla. Esperem amb candeletes el vostre!

N.B.: No us oblideu de visualitzar i de comentar els diferents muntatges, així com el perquè del tòpic. Quin us ha agradat més?…

Discipulae Linguae Latinae

Llegint els versos d’A.Machado em trobo llatí i grec!

Antonio Machado

Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment  he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.

Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :

Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.

Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí:  “no rustiu el que està cuit”.

Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:

O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!

És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres,  per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar  música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.

Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació  cogito ergo non sum. El vers diu així:

Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!

Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.

Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:

En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.

En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.

[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]

I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.

No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.

Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en  llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.

Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!

Alma Bergel

1r Batxillerat C

LLatí i Grec

Ara que ha tornat Demofont

 

L’ARBRE D’AMETLLER

Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.

PEPITA CASTELLVÍ

 

És temps d’hivern; fa fred i gebra.  Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?

Pepita Castellví

Ecce la primera sessió poètica del curs

Bé aràcnids, aquí us deixo el meu primer article en aquest blog.
Des de ja feia més d’un mes, uns quants alumnes de quart i de batxillerat vam estar treballant en la primera xerrada de l’any a la biblioteca. Duia com a títol El poema d’amor al llarg del temps: la joia i el dolor d’estimar.
Per començar aquesta xerrada, la meva companya Melodia va parlar sobre Ovidi:

“Ovidi fou poeta il·lustre, que assenyala per als amants camí d’esforç i de conquesta; és dolç el combat, però aspra la batalla que cal menar, i exigent la prova que promet tan feliç recompensa. Tanmateix, m’hi sotmeto de grat”.

El poema en llatí el va recitar en Martí Palma de batxillerat, en canvi el text en català el va recitar la Blanca Pérez de quart.

nos venerem tutam concessaque furta canemus,
inque meo nullum carmine crimen erit.
principio, quod amare velis, reperire labora, 35
qui nova nunc primum miles in arma venis.
proximus huic labor est placitam exorare puellam:
tertius, ut longo tempore duret amor.
hic modus, haec nostro signabitur area curru:
haec erit admissa meta terenda rota. 40

[OVIDI, Ars amatoria, I, 33-40]

“Jo cantaré l’amor sense perills i les unions permeses; en el meu poema no hi haurà cap delicte. Primer de tot, tu, que com un soldat t’enfrontes ara per primera vegada a batalles noves, procura trobar allò que vols estimar; la feina següent és convèncer la noia que estimes; i, en tercer lloc, aconseguir que l’amor duri llarg temps. Aquest serà el meu objectiu, aquest serà el terreny on el meu carro deixarà el seu senyal, aquesta serà la meta que ha de fregar la meva roda en marxa”
[Trad. Teresa Puig (L’Esparver 39, ed. La Magrana)]

En aquests versos Ovidi es declara mestre de l’amor i ens ensenya com hem d’enfrontar-nos-hi per primera vegada. Ho fa en tres passos:

  • En primer lloc has de trobar allò que vols estimar;
  • a continuació, convèncer l’objecte del teu desig,
  • i més endavant hauràs d’aconseguir que aquest amor duri llarg temps.

Serieu capaços de relacionar el consell d’Ovidi que ens indicava en un article en Martí, amb aquest poema de la xerrada? Quins altres articles amb consells d’Ovidi hem treballat fins al moment? Com fa servir Ovidi la mitologia per exemplificar els seus consells?

Després de parlar d’Ovidi, aquest gran mestre d’amor, li toca el torn a Ausiàs March. Ell també va ser un poeta  que moria d’amor, però a diferència d’Ovidi, ell no intentava ensenyar-nos com enfrontar-nos a l’amor, ell simplement vol que sapiguem la seva situació, el seu patiment tan extrem per la seva estimada.

Ausiàs March podia afirmar que el seu amor era tan fort que ni tota la sapiència mèdica podia guarir-lo i, per tant, només li restava esperar la mort si la dama no el corresponia. La veu d’en Roger Navarro de batxillerat ens va recitar aquest poema d’Ausiàs March, acompanyat pel violí de la Lia, també de batxillerat:

‘Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mi, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant’

Poema LXXXI

El mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu on podria salvar-se, però no hi pot arribar. És llavors, un cop s’ha assumit que està perdut i sense salvació, que troba un perquè; tot i saber la indiferència de la dama, ell vol viure per contemplar-la i parlar a tothom d’ella, de la dona, de la seva estimada. Podríeu reflexionar aquesta vegada sobre les diferències entre Ovidi i Ausiàs March?

Tot seguit i sense parar de parlar d’Ausiàs March, en Pau Torres de quart ens va recitar un altre poema, en aquest cas va estar acompanyat de l’Ainhoa i d’en David, també alumnes de quart. Més tard, en Martí ens va recitar una cançó de Raimon que es titula Com un puny. En aquest cas, Raimon ens parla sobre la seva dona, que se n’ha anat a Itàlia. En Dani Martín de batxillerat va continuar la sessió recitant un poema de Jordi de Sant Jordi titulat Presoner, amb acompanyament musical del violí de la Lia.

Com a fi de festa, la Inés Bermejo de quart va recitar un fragment de l’últim poema de la tarda titulat No és meravella si el meu cant, de Bernat de Ventadorn. Aquest poema va estar acompanyat amb el saxo per David Marín de quart.

Per saber més detalls dels poemes, aquí us deixo la presentació que servia de fons als rapsodes.

I malgrat que les dificultats tècniques fan que la qualitat del vídeo no sigui la millor, aquí us deixo un muntatge audiovisual sobre l’acte.

Paula Almeida
4t ESO

Veus perdudes

Verba volant, scripta manent.

-Gai Tit, senador romà.

ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα.

-Sòcrates, filòsof grec.

Μνάσεσθαί τινά φαῖμι

καὶ ἔτερον ἀμμέων.

-Safo, poetessa grega.

Les paraules se les emporta el vent,

no cal dir res més.

Les idees per expressar

són més difícils del que pot semblar.


Les meves mans tampoc em responen

són com castells a la costa egea que s’ensorren.

Estic sola, ningú no em fa companyia,

sóc un fantasma tant de nit com de dia.


Per a què serveixen les meves creences

en un món on no hi ha lloc per a una poetessa?

Per a què em serveix arribar al coneixement

si Grècia no aprecia el que sé?


Només pot demostrar el saber

aquell qui té el poder.

Com que la meva veu no és escoltada,

serà millor que sigui callada.

Σαπφώ (s. VII-VI aC)

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí-Grec

També jo com Safo

 

Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα

καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ

νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα

Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω

SAFO

És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola. Miro les estrelles…
Les Plèiades s’encenen, surten de la nit.
La seva claror em porta a Grècia.
T’il·lumina,  Asclepi, déu de la salut.
Dins teu veig la serp, la que es cargola al teu bastó
L’aire càlid del sol omple els carrers buits
quan surts a buscar, als teus paradissos
de fulles i plantes, remeis per guarir.
Fill d’Apol·lo i de la mortal Corònide,
sempre has portat la medicina dins del cor.
Et veig, ja déu,esculpit en marbre,
fet etern el somni, fet etern l’instant.
És mitjanit, també jo com Safo,
jec sola; però viatjo entre els astres
seguint sempre la melodia del estels.

Pepita CASTELLVÍ

La dansa mitològica dels arbres

Salve! Per conmemorar el quart aniversari d’Aracne Fila i Fila vet aquí el meu primer poema d’aquest curs 2012-2013! Algú sabria dir-me quin mite es recrea?

Tu que una vegada vas ser dona

i et varen arrabassar el teu fill.

No ets arbre, ets persona,

per què has de patir?

 

Venus a Adonis li explicà la història,

ell no la va creure,

el teu testimoni s’esfum com la boira,

com pot creure el que no pot veure?

 

Les teves dolces llàgrimes cauen per l’aspre cos,

allargues les branques cap a Adonis i ell et repudia com a la pols.

El teu cor encara d’humana crida el seu nom.

 

Quan hi ha vent aprofites per a que t’empenyi

i t’inclines a Adonis per a poder-lo abraçar,

que el vent t’ensenyi els teus sentiments expressar!

I amb aquesta trista simfonia comences a dansar.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

Com el vent

A partir de l’apunt  Jocs olímpics: les dones gregues i l’esport i inspirada per aquesta estatueta d’una noia corredora tot fent grans gambades amb la cama esquerra estirada ben endavant i mirant cap a la dreta per fitar enrere no sigui que algú l’avanci i guanyi.

 

COM EL VENT

Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet, totes les coses.
(Joan Vinyoli)

Mires enrere, mentre t’agafes la faldilla,
com si volguessis atrapar el vent.
Quins pensaments travessen els teus ulls?
Imagino aquest instant d’eternitat corrent,
corrent ingràvida mentre et voleien els cabells,
respirant l’aire que et talla la cara,
sentint els músculs tibats. La llarga
alenada d’un instant que et dóna vida,
el cor desbocat per la carrera, per l’esforç…
L’ escultura ha immortalitzat el teu gest,
el teu cos projectat cap a l’objectiu.

Pepita Castellví

 

L’home més egoista…

Aprofitant el tema de propostes de mites clàssics pendents en el Fil Moodle, he fet aquest poema. Sabeu a quin personatge es refereix? En què es converteix?

 

La teva bellesa és insuperable

i l’admires reflectida en el llac,

però el teu cervell és d’ase,

que el físic no et deixi dominar!

Tens la sort que moltes

noies t’estimen,

per què les has de rebutjar?

Quan te n’adonis, serà massa tard.

Eco t’oferia el cor,

li trencares,

Eco volia ser teva,

la menyspreares.

Va perdre el cos

per tu,

va perdre el plor,

per tu,

va perdre el son,

per tu,

ella creu que ningú no la vol,

només per tu…

Rebutjar-la per acabar

ofegat al llac,

què has guanyat?

L’home més egoista no l’hagués deixada escapar…


John William Waterhouse

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

aPARAULA’m: poeta

En resposta a la crida de El Fil de les Clàssiques per aPARAULA’m, aquí teniu el meu mot poeta fet poema.

TIRALLONGUES

Tirallongues de lletres
omplen les pàgines en blanc.
Agafo un grapat de mots
per jugar a ser poeta.
Busco la llum de les paraules,
el ritme de les frases,
la bellesa dels espais.
S’amaguen en el laberint
dels somnis, de les imatges,
dels sentiments, dels records.
Poc a poc els versos van omplint
els fulls, línia darrera línia,
com petjades de petits ocells.
De vegades els vers s’allunya,
d’altres reneixen les idees,
fins que el cor transparent
del poema es reflecteix amb mil colors.
I mentre envermelleix el capvespre,
jo m’he quedat atrapada
en aquest màgic univers.

Pepita CASTELLVÍ

 

Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?