Avui, divendres vint-i-un de març, és el Dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu, la nostra professora de llengües clàssiques va proposar-nos que busquéssim un poema en grec o llatí i el portéssim a classe. M’agradaria compartir el poema grec que he escollit amb tots vosaltres.
H EΛΛΗΝΙΚΗΓΛΩΣΣΑ
Ὅταν κάποτε φύγω ἀπὸ τοῦτο τὸ φῶς
θὰ ἑλιχθῶ πρὸς τὰ πάνω ὅπως ἕνα
ρυακάκι ποὺ μουρμουρίζει.
Κι ἂν τυχὸν κάπου ἀνάμεσα
στοὺς γαλάζιους διαδρόμους
συναντήσω ἀγγέλους, θὰ τοὺς
μιλήσω ἑλληνικά, ἐπειδὴ
δὲν ξέρουνε γλῶσσες. Μιλᾶνε
μεταξύ τους μὲ μουσική.
La llengua grega
Quan en algun moment me’n vagi d’aquesta llum,
m’enroscaré cap a dalt com un corrent que murmura.
I si per casualitat en algun lloc,
enmig dels blavosos passadisos,
trobo àngels, els parlaré grec, perquè
no saben llengües.
Parlen entre ells amb música.
Nikiforos Vrettakos
Espero que us hagi agradat,
Cristina Collbatallé, alumne de grec i llatí de l’INS Anton Busquets i Punset.
Cristina, m’ha encantat! A més m’ha fet feliç saber notícies de la gent aràcnida de Sant Hilari, alumnes de la Dolors! Visca la poesia! Visca la llengua grega! Nosaltres també ens hem preguntat per l’etimologia del mot poesia! Què en dieu?